dilluns, 24 de febrer de 2014

Atlas de les llengües amenaçades del món

Gràfic de la vitalitat de les llengües al món
Benvolguts,

Avui torno a escriure en la meva llengua materna per oferir-vos un enllaç a una pàgina que vaig trobar molt interessant i que hi vaig topar, de casualitat, fa uns dies. 

La pàgina que us ofereixo és un Atlas de la UNESCO sobre les llengües que es troben en perill arreu del món que, malauradament, en són moltíssimes: una majoria amplíssima. 

Els canvis en els models de vida tradicionals de moltes nacions i/o ètnia (on nació i/o ètnia equival gairebé sempre a llengua), processos d'assimilació cultural, genocidi lingüístic, imposicions de llengües "majoritàries", deportacions de població, i molts d'altres factors, van fer, han fet i fan que sobretot la 2a meitat del s. XX i el que portem del s. XXI, la gran majoria de llengües del món es trobin en un perill molt gran per a la seva supervivència. 

Segons l'Atlas, si més no un 43% de les llengües del món es troben en perill. N'hi ha que tot just presenten símptomes de problemes en la transmissió a les generacions següents, d'altres han desaparegut de segons quins indrets fent que la seva àrea lingüística quedi clapejada, d'altres no s'han arribat a escriure mai i només en queden un grapat de parlants majors d'edat. Fins i tot n'hi ha que es consideraven extingides i s'estan fent reviure de mica en mica. Com a cas molt proper, al mapa hi consta el català alguerès com a "clarament en perill d'extinció".

El mapa inclou, a dia d'avui, 2471 parles d'arreu del món i està en procés d'actualització constant. Aquest nombre queda molt lluny de les estimades 6000 llengües que hi ha al món, de la majoria de les quals no es té prou informació ara per ara, ni tan sols per comptabilitzar-les en aquest Atlas. He emprat el terme "parla", ja que en alguns casos s'han esmentat llengües en les quals no hi ha unanimitat sobre la nomenclatura, la seva independència lingüística i la sempre difícil frontera entre dialecte i llengua. Així doncs, per exemple, l'occità com a tal no hi apareix, sinó que s'especifiquen diferents parlars occitans, com ara el gascó, el llenguadocià, el provençal, etc. Hi passa el mateix amb el saami (llengua parlada a l'extrem nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i a l'extrem nord-oest de Rússia), on s'han fet servir diferents denominacions per a la llengua.

En qualsevol cas, aquest és un mapa per a informació, però també per a reflexió. Quantes llengües estan a punt de desaparèixer per culpa de les imposicions? Quantes maneres diferents de veure el món? Quantes aportacions culturals? Quanta riquesa estem a punt de perdre? Quan entendrem que el patrimoni és allò que cal defensar més gelosament?

En fi, que serveix per sensibilitzar i donar interès sobre el tema. Els humans durant segles hem estat capaços de crear tota aquesta varietat i ara mateix també serem capaços d'esquinçar-la. Siguem prou intel·ligents com per aturar-ho a temps!

Salut a tothom! :)

diumenge, 16 de febrer de 2014

The languages of France and their future: the Catalan language

Languages of France




Welcome,

Please, forgive me today, since I dare to write this article in English because I want it to be understood by anyone in the world. I'm going to talk about the situation of Catalan language, my mothertongue, within the french State. It wouldn't have much sense if I wrote it in Catalan, since the situation is far well known and close for us (the Catalans), so I'd rather write it in English and be able to communicate it to people worldwide. Please, excuse my mistakes and incorrections. I'm sure there'll be plenty of them, but I'll try my best! :)

Today, while I was roaming in Facebook it came up a picture in which there was a map of France and all languages in there spoken, which are quite a few in case you didn't know so far, despite the french State has always shown to the world a homogeneous and sole image of itself as if there was only "the language of the State" and nothing more. Obviously, the authorities and individuals who agree in such thesis are highly mistaken. 

The French and Spanish States have lot in common in this score: far away from nourishing themselves with the linguistic wealth of their States (and so, cultural, national, folk,...), far away from taking advantadge from such variety and heritage, they have always chosen the way of suppressing anything which is different or particular, puting it aside, marginating it, tearing it to pieces and discrediting as much as they could. 

In what Spanish State matters, the demographical and economical relevance of Catalonia made and has made fail the cultural, national and linguistical assimilation and genocide towards the Catalan people, even though in the roughest stages of Franco's dictatorship.

In France, however, the centralism of the capital, the discredit of the "peripheral nations" and the language shift in favor of "the language", have been far more successful. In what matters the so called Northern Catalonia (Catalunya Nord in Catalan, which is the strip of the French State where Catalan is spoken, except the Fenolleda region), such process has been and is being very successful, especially because of the least demographical and economical relevance of that region (according to the french place-names Pyrénées Orientales).
(In yellow): Catalan Countries / (In red): Northern Catalonia

But what today I'd like to remark is how the independence process of Catalonia is affecting the rest of territories where Catalan language is spoken (commonly known as Catalan Countries, or in Catalan: Països Catalans). The thing is, that a few days after the President of Catalonia, Artur Mas, after agreeing with a wide majority of the parties and members of the Parliament of Catalonia, announced publically the question to be asked and the date of the Referendum of Independence, which is meant to happen on 9th November of this year, the french government said he would reform, change and update their country's Consitution, so there would be more respect and consideration towards the peripheral nations and languages.

Sure the French have always been smarter than the Spaniards. They can tell from afar what may happen to Northern Catalonia once Catalonia itself become independent.

Nevertheless though, I consider highly positive any of steps ahead done towards protecting and perpetuating the cultural and linguistical heritage of the French State, as there have been huge efforts to keep Catalan language alive in that territory, thanks to organisations and schools which, often with economical difficulties, but with a satisfying amount of students and a more than appropriate education system, are struggling day after day to convey the language in which over 10 million people worldwide can communicate.  

Bilingual road sign welcoming to Northern Catalonia
After all I have said so far, I must say I encourage all the governments from the place and the country to make sure those peripheral languages have the same opportunities, status and consideration as "the language" has. I encourage them to love themselves a little more, to learn to appreciate their heritage, to be more clever, because it's widely proven that multilingual minds are far more clever and smart. And, at last, if the day comes, when Catalonia is already a sovereign State and Northern Catalonia considers and feels like joining his siblings from the south, I hope and encourage the French government to respect the will of that people. 

But before stepping to much forward in the time, I mainly hope the words the French government say become actions and don't remain only as words.

Please: I invite you to participate in this topic. If you feel like contributing into it, feel free to write as many comments as you want at the bottom of this article. I'll gladly read and answer to them if there's need to. 

Cheers!

dijous, 13 de febrer de 2014

Escòcia - Scotland - Alba

Edinburgh de Carlton Hill estant
Bon vespre a tothom!

   Fa un parell de setmanes vaig poder-me escapar uns dies al futur Estat escocès. Ara ja ho puc dir en veu alta: era per fer una sorpresa per l'aniversari de la meu germana mitjana, la Sandra, que feia 40 anys. Poc que s'ho esperava pas que ens hi presentéssim tot d'una, els meus pares i la meu germana gran des de Catalunya i jo venint de Finlàndia. Evidentment, vàrem aprofitar per voltant tant com la situació va brindar l'oportunitat, per bé que el que vàrem veure és una part petitíssima d'Escòcia. Espero poder completar, o si més no, ampliar aquesta visió del país d'aquí ben poc, ja que el que he vist fins ara m'agrada moltíssim. 

   La meva germana i el meu cunyat viuen als afores d'Edinburgh (Dùn Èideann en gaèlic escocès), al veïnat (no estic segur si és municipi) de Corstorphine, a uns 20 min en bus del centre de la ciutat. 
The Royal Mile

   La ciutat té un encant molt especial. Per algú com jo que l'ha visitada per primer cop i que no té gaire referències ni d'Escòcia ni de la Gran Bretanya en general, podria dir que té una barreja d'estils als edificis que em fa pensar en quelcom realment "britànic" i alhora, força medieval, sobretot si ens movem al nucli antic, que està construit al damunt d'una llengua basàltica, segons em van dir. El gran carrer de la Royal Mile, que va des del Parlament (dissenyat pel català Enric Miralles) fins a dalt del turó on hi ha el castell que domina la ciutat. 

S'expliquen històries (o més ben dit, fets) de tota mena sobre les èpoques medievals en aquesta ciutat. De com els edificis s'havien construït per salvar els grans desnivells dels turons i arribava haver-hi gran quantitat de plantes, on les famílies ocupaven un lloc o altre segons el seu estrat social i on, tal com és d'esperar, tristament, les classes baixes vivien als indrets més inhumans i insalubres possibles, moltes vegades, sense ni tan sols finestres.
Stirling i el turó amb el monument a William Wallace

Un dels pocs indrets que vàrem tenir temps de visitar fora de la ciutat d'Edinburgh va ser Stirling (Sruighlea en gaèlic escocès) i no pas casualment: ja sé que sona un pèl xaró dir el que diré, però és la veritat: tant Stirling com Falkirk (An Eaglais Bhreac en gaèlic escocès) eren dos indrets que apareixen a la pel·lícula de Braveheart i això feia molt bona pinta i ganes de descobrir què s'hi covia allà. Varen ser, doncs, dos escenaris més o menys destacats en les batalles que va encapçalar William Wallace, un cop va aconseguir liderar i unificar els clans escocesos per batallar contra els anglesos que volien sotmetre Escòcia. 

   A Stirling hi havia un silenci perpetu. Feia un dia molt rúfol, amb fred, vent i aiguaneu. Als turons propers hi queia neu claríssimament. Tot d'una vàrem adonar-nos que, fora del poble, hi havia una torre d'un aspecte estrany fins i tot tètric, però alhora molt interessant. És justament allà on es va erigir el monument en record de William Wallace i on vàrem poder tenir l'oportunitat de visitar. El poble d'Stirling té molt d'encant i s'hi menja molt bé! :) A Falkirk hi volíem passar de tornada però ens va mancar temps. 
 
El nucli antic d'Edinburgh d'un turó proper estant
   D'altra banda, va ser molt corrent parlar sobre els processos d'independència tant d'Escòcia com de Catalunya i vàrem tenir l'oportunitat d'intercanviar força opinions i aspectes. Tot i que tota la gent amb qui vaig parlar-ne va dir que estava a favor de la independència, a Escòcia, -o si més no, a Edinburgh i rodalies-, es posa de manifest que a Escòcia, el que ha impulsat el referèndum és un partit polític i no la societat des de baix de tot (just al contrari del cas català). Amb això vull dir que, desitjo tota la sort del món i tot l'èxit possible per al procés escocès però que, d'alguna manera, em va fer la sensació que els ànims no estaven gaire alts i que, en el fons, es mirava el procés amb una mica d'escepticisme o si més no, d'indiferència. No gaire bona notícia, certament. No és com a Catalunya que es respira un ambient d'efervescència arreu, hi ha estelades arreu, la gent en parla, s'organitzen coses,... ho vaig trobar molt més modest tot plegat. 

   En fi... només era una reflexió que em calia fer. Tal com he dit, desitjo que aconsegueixin els seus propòsits al màxim de bé possible.

   A nivell lingüístic, Edinburgh queda fora de l'àrea de parla gaèlica, però, en canvi, la presència del dialecte Scots és molt notable arreu i personalment, m'encanta! :) 

   Ja plego, que no em vull fer pesat!!! No us perdeu les fotos del viatge, que podeu consultar tot clicant sobre la imatge que hi ha al peu de l'article.

Salut a tothom!