Atlas de les llengües amenaçades del món

Gràfic de la vitalitat de les llengües al món

Benvolguts,

Avui torno a escriure en la meva llengua materna per oferir-vos un enllaç a una pàgina que vaig trobar molt interessant i que hi vaig topar, de casualitat, fa uns dies. 

La pàgina que us ofereixo és un Atlas de la UNESCO sobre les llengües que es troben en perill arreu del món que, malauradament, en són moltíssimes: una majoria amplíssima. 

Els canvis en els models de vida tradicionals de moltes nacions i/o ètnia (on nació i/o ètnia equival gairebé sempre a llengua), processos d'assimilació cultural, genocidi lingüístic, imposicions de llengües "majoritàries", deportacions de població, i molts d'altres factors, van fer, han fet i fan que sobretot la 2a meitat del s. XX i el que portem del s. XXI, la gran majoria de llengües del món es trobin en un perill molt gran per a la seva supervivència. 

Segons l'Atlas, si més no un 43% de les llengües del món es troben en perill. N'hi ha que tot just presenten símptomes de problemes en la transmissió a les generacions següents, d'altres han desaparegut de segons quins indrets fent que la seva àrea lingüística quedi clapejada, d'altres no s'han arribat a escriure mai i només en queden un grapat de parlants majors d'edat. Fins i tot n'hi ha que es consideraven extingides i s'estan fent reviure de mica en mica. Com a cas molt proper, al mapa hi consta el català alguerès com a "clarament en perill d'extinció".

El mapa inclou, a dia d'avui, 2471 parles d'arreu del món i està en procés d'actualització constant. Aquest nombre queda molt lluny de les estimades 6000 llengües que hi ha al món, de la majoria de les quals no es té prou informació ara per ara, ni tan sols per comptabilitzar-les en aquest Atlas. He emprat el terme "parla", ja que en alguns casos s'han esmentat llengües en les quals no hi ha unanimitat sobre la nomenclatura, la seva independència lingüística i la sempre difícil frontera entre dialecte i llengua. Així doncs, per exemple, l'occità com a tal no hi apareix, sinó que s'especifiquen diferents parlars occitans, com ara el gascó, el llenguadocià, el provençal, etc. Hi passa el mateix amb el saami (llengua parlada a l'extrem nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i a l'extrem nord-oest de Rússia), on s'han fet servir diferents denominacions per a la llengua.

En qualsevol cas, aquest és un mapa per a informació, però també per a reflexió. Quantes llengües estan a punt de desaparèixer per culpa de les imposicions? Quantes maneres diferents de veure el món? Quantes aportacions culturals? Quanta riquesa estem a punt de perdre? Quan entendrem que el patrimoni és allò que cal defensar més gelosament?

En fi, que serveix per sensibilitzar i donar interès sobre el tema. Els humans durant segles hem estat capaços de crear tota aquesta varietat i ara mateix també serem capaços d'esquinçar-la. Siguem prou intel·ligents com per aturar-ho a temps!

Salut a tothom! :)

The languages of France and their future: the Catalan language

Languages of France

Welcome,

Please, forgive me today, since I dare to write this article in English because I want it to be understood by anyone in the world. I'm going to talk about the situation of Catalan language, my mothertongue, within the french State. It wouldn't have much sense if I wrote it in Catalan, since the situation is far well known and close for us (the Catalans), so I'd rather write it in English and be able to communicate it to people worldwide. Please, excuse my mistakes and incorrections. I'm sure there'll be plenty of them, but I'll try my best! :)

Today, while I was roaming in Facebook it came up a picture in which there was a map of France and all languages in there spoken, which are quite a few in case you didn't know so far, despite the french State has always shown to the world a homogeneous and sole image of itself as if there was only "the language of the State" and nothing more. Obviously, the authorities and individuals who agree in such thesis are highly mistaken. 

The French and Spanish States have lot in common in this score: far away from nourishing themselves with the linguistic wealth of their States (and so, cultural, national, folk,...), far away from taking advantadge from such variety and heritage, they have always chosen the way of suppressing anything which is different or particular, puting it aside, marginating it, tearing it to pieces and discrediting as much as they could. 

In what Spanish State matters, the demographical and economical relevance of Catalonia made and has made fail the cultural, national and linguistical assimilation and genocide towards the Catalan people, even though in the roughest stages of Franco's dictatorship.

In France, however, the centralism of the capital, the discredit of the "peripheral nations" and the language shift in favor of "the language", have been far more successful. In what matters the so called Northern Catalonia (Catalunya Nord in Catalan, which is the strip of the French State where Catalan is spoken, except the Fenolleda region), such process has been and is being very successful, especially because of the least demographical and economical relevance of that region (according to the french place-names Pyrénées Orientales).

(In yellow): Catalan Countries / (In red): Northern Catalonia

But what today I'd like to remark is how the independence process of Catalonia is affecting the rest of territories where Catalan language is spoken (commonly known as Catalan Countries, or in Catalan: Països Catalans). The thing is, that a few days after the President of Catalonia, Artur Mas, after agreeing with a wide majority of the parties and members of the Parliament of Catalonia, announced publically the question to be asked and the date of the Referendum of Independence, which is meant to happen on 9th November of this year, the french government said he would reform, change and update their country's Consitution, so there would be more respect and consideration towards the peripheral nations and languages.

Sure the French have always been smarter than the Spaniards. They can tell from afar what may happen to Northern Catalonia once Catalonia itself become independent.

Nevertheless though, I consider highly positive any of steps ahead done towards protecting and perpetuating the cultural and linguistical heritage of the French State, as there have been huge efforts to keep Catalan language alive in that territory, thanks to organisations and schools which, often with economical difficulties, but with a satisfying amount of students and a more than appropriate education system, are struggling day after day to convey the language in which over 10 million people worldwide can communicate.  

Bilingual road sign welcoming to Northern Catalonia

After all I have said so far, I must say I encourage all the governments from the place and the country to make sure those peripheral languages have the same opportunities, status and consideration as "the language" has. I encourage them to love themselves a little more, to learn to appreciate their heritage, to be more clever, because it's widely proven that multilingual minds are far more clever and smart. And, at last, if the day comes, when Catalonia is already a sovereign State and Northern Catalonia considers and feels like joining his siblings from the south, I hope and encourage the French government to respect the will of that people. 

But before stepping to much forward in the time, I mainly hope the words the French government say become actions and don't remain only as words.

Please: I invite you to participate in this topic. If you feel like contributing into it, feel free to write as many comments as you want at the bottom of this article. I'll gladly read and answer to them if there's need to. 

Cheers!

Iniesta, tu sí que ets un campió!

Salut a tothom,

Tal com ja deveu estar-ne informats (probablement molt més que jo), Andrés Iniesta, un jugador estimadíssim del Barça, amb una carrera excel·lent i una personalitat més que afable, fa uns dies, ens va sorprendre, tot intervenint en la nostra llengua, en una roda de premsa. 

Sempre és més que agradable de veure com algú que ha vingut de fora, ha pres l'esforç i la dedicació per tal de comunicar-se en la llengua pròpia de la terra que l'ha acollit. Per a qualsevol persona, l'estimació vers ell encara ha de ser molt més gran, després d'un gest tan respectuós i integrador. 

Evidentment, però, les cavernes espanyolistes estan fent grinyolar les dents dia sí dia també per aquest gest. 

En qualsevol país del món, un gest així es felicitaria obertament i s'encoratjaria al màxim.

Espanya, Estat al qual encara pertanyem i on cada dia es fa una passa més cap al feixisme, el fet que l'Andrés parlés en català ha suscitat tota mena de reaccions i crítiques altament negatives. 

Que patètics que són els espanyols un cop més. Segurament el propi Andrés Iniesta, natural de la regió de Castella-la Manxa, se'n deu avergonyir pregonament. Això és Espanya, tristament.

Us deixo amb un dels molts articles que parlen sobre aquest afer: "El catalán de Iniesta molesta en Madrid".

Aprofito, un cop més, per felicitar Iniesta, pel seu joc, per la seva personalitat i pel seu respecte. Tan de bo engendri!

Salut!

La nostra llengua, novament en perill

Salut a tothom,

Sóc a 3500 km del meu país però gràcies a l'internet puc estat força al cas de què passa arreu. No és que m'hi capfiqui gaire, perquè vull desconnectar al màxim, però... hi ha coses que no poden passar per alt.

Avui, d'entre moltes altres coses que han passat, el congrés espanyol ha aprovat la reforma de la Constitució Espanyola, amb el suport del PP i del PSOE (dues maneres de denominar un mateix producte), i el vist-i-plau de CiU, un partit que l'únic que no sabem mai és per on ens la fotrà... A part d'IU, la resta de partits han abanadonat la sala abans que es fes la votació. Però no és en això que em vull centrar avui. Hi ha quelcom que em crida molt més l'atenció i d'una manera molt més alarmant: l'aplicació de la sentència del Tribunal Suprem Espanyol sobre quina ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

Malgrat que el català és una llengua amb prop de deu milions de parlants potencials, la seva situació és d'alt risc -a hores d'ara, arreu del seu domini lingüístic- i a Catalunya, evidentment, no n'estem al marge. 

Aquesta sentència pretén que el castellà sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. És a dir, que una llengua forània i imposada secularment per les administracions espanyoles, passi a ser la llengua d'ús normal i prioritari en un territori del qual no n'és, ni n'ha estat mai, llengua pròpia. 

Ens trobem d'un atac (tristament, no sense precedents), a la nostra llengua, que ens acosta a situacions ja pràcticament idèntiques de les que es varen viure en algunes etapes del franquisme a casa nostra. 

Em sembla patètic que s'hagi d'imposar d'aquesta manera una llengua que es parla a desenes de països i que té milions de parlants arreu del món, en detriment de la parla pròpia del nostre país.

Espero de tot cor que la Generalitat -que té competències absolutes en educació- s'hi oposi frontalment, així com la totalitat de professionals que treballen en aquest sector. 

Podeu signar a favor de l'ensenyament en la nostra llengua, clicant aquest enllaç i també aquest altre enllaç.

Salut a tothom!

"Spain's secret conflict"

Bon dia a tothom!

Avui vull deixar-vos amb aquest reportatge collonut -des del meu parer- sobre el que anomenen El conflicte secret d'Espanya i que, com és d'esperar, parla de les relacions entre Catalunya i Espanya. Posant d'inici el moment en què Arenys de Munt va encetar l'onada de Consultes Populars (setembre del 2009) i que va estendre's amb facilitat per arreu del Principat, aquest reportatge entrevista molts d'individus d'un costat i de l'altre. Les evidències, però, sempre seran les mateixes. N'hi ha molts que queden molt retratats. 

Aquest documental és una eina valuosíssima perquè faci la volta al món i perquè molta de la gent d'arreu que no sap què es cou aquí, pugui saber-ho, sens dubte. El periodista que el presenta ha estat vivint durant vint anys al nostre país.

El vídeo és en anglès però s'entén prou bé tot el que hi diu. En alguns llocs hi ha subtítols. 

No us perdeu les "actuacions" estel·lars d'en José María Aznar o d'en Jiménez-Losantos, per fer-ne esment d'alguns.

"Es mi lengua materna y tengo ese defecto"

Avui us escric -un dia després d'haver comunicat que el Barça passava a la final de la Champions-, per informar de com de greu es troba la situació política al País Valencià a hores d'ara.

El vídeo que us enllaço és de l'acte de proclamació de candidatures municipals del PP al País Valencià, un acte que es dugué a terme l'1 de març d'enguany a la ciutat de València.

Hi surten dos personatges: l'un és Juan José Rubert, batlle de Vila-Real, que diu:

    "deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me un poquet que parle de Vila-Real"

Des del públic se sent cridar:

    "¡Habla en castellano!"

I el batlle de Vila-Real, Juan José Rubert, en un acte de genuflexió i pèrdua de dignitat, diu:

    "Hablo en castellano, como queráis. ¡perfecto!"

L'altre personatge, l'actitud del qual encara em sembla molt més greu, és la batllessa de Torrent, María José Català, que diu:

"Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al Valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?"

I el públic, tot seguit, aplaudeix amb fal·lera,...

No cal dir-hi res més. Tal com duu de títol el vídeo: L'autoodi elevat al més gran dels ridículs.

Sí que n'estan de cardats, sí. Haver arribat al punt d'haver de demanar disculpes per parlar en la teva llengua,...

No hi ha cap comentari prou vàlid que pugui expressar tal dosi d'estupefacció com la que sento ara mateix.

Salut!

Ningú no hi farà res?

Encara no he deixat al marge l'eufòria que tant va emplenar-me el cos ahir després del partidàs del Barça al Santiago Bernabéu, contra un Reial Madrid que, com de costum, mirava de fotre-te-la tant com podia. La semifinal de la Champions ha quedat pràcticament sentenciada. No és només pel fet que el Madrid haurà de guanyar per un avantatge de tres gols al Camp Nou al partit de tornada (dimarts vinent, em sembla), sinó també pel fet que dos dels seus puntals no podran jugar-hi. Sergio Ramos ja tenia una targeta groga i en veure'n una altra es perdrà la tornada. Més sonada va ser l'entrada duríssima de Pepe a Alves, que li va suposar la vermella directa. També va ser molt remarcable l'actitud sempre irrespectuosa, pueril i troglodita de l'entrenador, Jose Mourinho, que també va ser expulsat de dirigir el partit. 

Avui vull posar de manifest les barbaritats que està fent el Reial Madrid i que ningú no està aturant (ni tan sols la UEFA).

- El Reial Madrid va prohibir que la locució que fes referència al Barça fos en català. En qualsevol partit de la Champions, sigui on sigui que es faci, les locucions han de ser en les llengües pròpies de cada equip, però els del Bernabéu són més trempats que ningú i han decidit tirar pel dret.

- Així mateix ho varen fer amb les estelades, que no les varen deixar accedir a l'estadi, tot i que, en imatges del partit, sembla ser que algunes sí que ho varen aconseguir.  

Em pregunto doncs: ¿¿¿com és possible que a la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol es permetés la presència de banderes espanyoles pre-constitucionals???

- Finalment l'actitud absolutament intolerable de Jose Mourinho desacreditant tothom, dient que els àrbitres eren comprats des de feia tres temporades, que si "no sé si és perquè duen Unicef a la samarreta o què" i d'altres barbaritats.

Com pot ser que un equip se salti el reglament i se li permeti de fer tot això. Estic profundament indignat.

Us imagineu què passaria si al Camp Nou es prohibís l'accés a les banderes espanyoles i es vetés de fer les locucions en castellà? No ho vull ni imaginar.

I no ho vull imaginar perquè els catalans no ho hem fet mai això ni ho farem. Per sort tenim molts més valors, educació i obertura de mires que no pas els veïns de l'oest. 

I repeteixo: després encara hi haurà algun erudit que em preguntarà perquè sóc independentista...

Podeu fer un cop d'ull a l'article del diari Ara. 

Salut!

Quan el titellaire fa fer-li el que vol al titella

Salut a tothom!

Que la desavinença entre Catalunya i Espanya va augmentant cada dia nou que passa i cada any empenyem no és pas cap novetat. 

Hi ha qui d'això en diu tragèdia, desgràcia, ruptura social o vés a saber fins on pot arribar la seva imaginació. 

El cert és que si Catalunya, -tal com ha passat sempre, però ara més que mai- no es troba còmode dins d'Espanya, no és pas per una qüestió capriciosa, sinó per un bombardeig constant d'intolerància i menyspreu que ara no desgranaré pas: crec que tothom n'està al corrent, i el que no n'està és perquè no vol.

Fa encara no gaire es parlava de l'independentisme català com quelcom utòpic. Els temps està posant les coses al seu lloc i ja fa una colla d'estones que el que és utòpic és que un Estat com l'espanyol, -paradigma europeu actual (i antic) del podriment de la democràcia i la negació aferrissada de la seva diversitat nacional, cultural i lingüística-, pugui constituir-se com un Estat federal.

Tal com va dir fa unes setmanes l'expresident Jordi Pujol i Soley, només hi ha dues sortides: l'assimilació cultural per part d'Espanya (anihilament) o la independència (supervivència). 

Si l'independentisme es troba en el seu apogeu màxim i és cavall de batalla d'innombrables debats, xerrades i polítiques diverses, tampoc és pas per casualitat. Els motius que l'hi han dut en són tants que no cabrien en aquest article, ni en molts d'aplegats.

Avui vull fer ressò de fins on s'està radicalitzant el discurs espanyolista empedreït i profundament anticatalanista. On podem trobar-lo? Doncs tan fàcil com a la capital de l'Estat al qual encara pertanyem. Em centraré concretament en el paper que fa el canal de televisió Telemadrid, la programació del qual és interessant de conèixer. 

I és que aquesta radicalització s'està tornant tan extrema, que fins i tot -sortosament-, han aparegut nombroses veus dissidents que critiquen profundament el full de ruta emprat per aquest canal. 

En aquest primer vídeo hi trobareu la valoració que feien els informatius de Telemadrid arran de l'èxit de la pel·lícula "Pa Negre" i "Biutiful". Tant la locució que en fa el presentador com els subtítols suggerents que hi ha, no tenen pèrdua...

L'altre -per mi encara més greu- és la censura televisiva que Telemadrid va fer quan volia retransmetre declaracions d'en Pep Guardiola arran del partit Arsenal-Barça. Segons ells "com que no parlava en castellà, però sí que ho va fer en anglès, en francès, en català, i fins i tot en italià", no se'l podia retransmetre. Al cap d'una estona s'enduen una altra sorpresa. Fixeu-vos-hi:

 Frases mítiques que no m'he pogut estar de transcriure malgrat el vídeo: 
(...)noi: "Nos hubiese gustado tener con nosotros a Pep Guardiola"noia: "estamos intentando escucharle como seguramente todos ustedes pero: ¿qué ha pasado? Se lo contamos: Guardiola de rueda de prensa ha hablado, pero lo ha hecho en todos los idiomas (caram, quin crack! Ho ha fet en més de 6000 llengües?), menos en español, (...)
(...)noia: "bueno, creíamos que hablaba castellano"noi: "claro que contesta una de cada veinte, claro, pues hemos llegado justo cuando acababa de contestar,..."noia: "claro, ha tocado en catalán. ¿Qué le vamos a hacer?" ¡Pues no! Intento fallido."noi: "Bueno, pues venga, volvemos, seguimos hablando de Leo Messi, en cuando Guardiola vuelva a tener un momento de lucidez hispana pues nos vamos con él (...)"
Sens dubte, molts d'espanyols (no pas tots, només faltaria!), estan afegint dia a dia més ingredients per elaborar la poció màgica que ens durà directament cap a la independència. 
Totes la informacions i crítiques sobre el comportament del canal els podreu trobar a Salvemos Telemadrid.
Salut!

TV3 ja no es veu al País Valencià...

Fa una colla de dies us escrivia dient-vos que era un dia dolç per a la nostra llengua, perquè s'havia acabat el termini que tenien les empreses que comercialitzen productes a casa nostra per adaptar-ne l'etiquetatge per tal que hi hagués, si més no, el català.

Avui, en canvi, no són bones notícies el que vull expressar. Avui és un dia molt, molt trist per la nostra llengua. No només ho és per la nostra llengua, sinó també per la dignitat, per la llibertat d'expressió, per la humanitat. 

Ahir, després de molt de temps d'estires-i-arronses, el govern del País Valencià, presidit per l'individu Francisco Camps, - els qualificatius que se m'acudeixen del qual no manifestaré per no mostrar-me excessivament barroer -, va decidir que suspendria en la seva totalitat les emissions de Televisió de Catalunya en territori valencià. 

Així doncs, prop de 2.408.000 parlants de la nostra llengua van deixar, ahir, de tenir accés al màxim mitjà de comunicació en la seva llengua. En la nostra llengua. 

Podria emplenar pàgines i més pàgines de tot allò que penso de tal fastigosa i inacceptable actitud per part del govern del Partit Popular, però crec que l'opinió col·lectiva és prou evident i ferma com per poder-m'ho estalviar. 

Aquest és un atac molt greu, molt greu, a la llibertat d'expressió, a la nostra llengua, a la humanitat de les persones. 

Em solidaritzo, doncs, amb molts de mitjans de comunicació, blocs, entitats, individuals, etc. que suspenen -simbòlicament- les seves emissions en protesta d'aquesta agressió tan bel·licosa. 

Us deixo amb algunes de les imatges que protagonitzen tot aquest afer i també amb una roda de premsa per part d'Acció Cultural del País Valencià, que ha maldat fins al darrer moment, perquè això no s'esdevingués. Justament és aquesta entitat la que, a més, haurà de pagar sancions molt grans per l'únic fet d'estar defensant la llengua pròpia d'un país i la seva normalització.

I després em preguntaran perquè sóc independentista i quins arguments tinc...

Salut i independència!

Sort que n'hi ha que no s'agenollen...

La xarxa va ben plena aquests dies de la roda de premsa que l'entrenador de l'equip de futbol del Girona, Raül Agné, va fer en acabar el partit que havien disputat amb l'Osca, al seu camp.

L'entrenador estava responent la pregunta d'un periodista, en català, quan va ser interromput per algun altre membre de la sala dient-li que ho fes en castellà.

Raül Agné, amb tota l'educació que fóra d'esperar, va dir-li que primerament acabaria la intervenció en català i que després ho repetiria en castellà sense cap inconvenient.

Sembla ser que això no va agradar al sector que es queixava del fet que l'entrenador hagués intervingut en català. Raül Agné, estupefacte, no entenia aquella actitud de tal manca de respecte i tolerància, i, després de qüestionar-se algunes coses, va abandonar la sala, emprenyat, dient que si no se'l respectava, no hi hauria cap roda de premsa.

La caverna espanyolista deu estar traient escuma pels queixals arran de tot això. Val a dir que per nosaltres -i per qualsevol persona amb modals, seny i respecte-, això va ser una actitud realment fantàstica i admirable. 

Sort en tenim de personatges públics com en Raül Agné, que no s'agenollen i que malden per fer vigent sempre la seva dignitat i el seu respecte.

Per cert, que aquest home és fill de Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent a la comarca del Baix Cinca. M'imagino que els espanyolistes encara deuen enrabiar-se més en veure que un fill de l'Aragó es comporta així. 

Gràcies, Raül. 

El nacionalisme lingüístic espanyol

El nacionalisme espanyol és quelcom que tenim present ben arran nostre dia rere dia i del qual n'estan tristament impregnats els mitjans de comunicació (alguns més que d'altres, òbviament).

A nivell lingüístic, aquest tipus de nacionalisme (nacionalisme, per cert, que els que el practiquen tendeixen a dir sempre que són no-nacionalistes...), és especialment agressiu i extremadament excloent i xovinista.

Us deixo amb aquest vídeo del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, que va fer una conferència excel·lent -sota el meu parer-, sobre el nacionalisme lingüístic espanyol. 

¿Què pot haver-hi millor que un lingüista castellanoparlant, que té el castellà com a llengua materna, per explicar com es viu i com afecta, per exemple, a nacions i llengües perifèriques a la castellana, aquest tipus de nacionalisme?

Us la recomano amb escreix. Els seus arguments són tan clars com contundents. No hi ha gaire res més a dir arran de tanta evidència.

Salut.

Avui és un dia dolç per al català

Salut a tothom!

Enmig d'aquesta onada d'aire fred tan evident, avui la nostra llengua viu moments dolços, un autèntic contrapès per les continuades i incessants garrotades que vénen dia sí dia també de les Espanyes i que creuen tenir la potestat i la legitimitat de qüestionar tot allò que es crea i es cou al nostre país.

Però, tal com deia, avui es viu un moment dolç per a la nostra llengua. Un petit avenç -dels molts que encara manca per fer-, que situarà el català una mica més a prop de la seva normalització plena. 

I és que d'avui en endavant les grans empreses que venguin productes en territori català, hauran de fer constar als seus productes, com a mínim, la llengua catalana. Això implica la presència de la nostra llengua en la informació bàsica de les etiquetes, factures, propagandes, etc. 

Les petites i mitjanes empreses tindran encara un marge fins al mes de juliol abans no se'ls apliqui també aquesta normativa que va ser aprovada l'agost del 2010 pel govern de la Generalitat.

Sens dubte, una molt bona notícia per al procés de normalització lingüística de la nostra llengua. 

No cal pas dir que aquesta llei ja està sent recorreguda pel Tribunal Constitucional espanyol per part de Ciudadanos i del Partido Popular, ja que, segons ells, aquesta normativa "menysté el castellà". 

Cal recordar, també, que hi ha gairebé 200 disposicions legals espanyoles que obliguen a etiquetar els productes en castellà al territori català.

Un cop més, s'està veient molt clar qui està a favor de la igualtat de drets i usos lingüístics i qui hi està aferrissadament en contra.

Salut!

Font: Diari Avui, Racocatalà

La política lingüística dels aeroports en territori català

Bon any a tothom!

Espero de tot cor que hagueu passat unes molt bones festes i que el tió us hagi estat ben generós!

Vull encetar l'any al meu bloc amb una de les temàtiques que més ressò hi fa: no només per la importància que té per a mi i per al meu entorn, sinó també per la gravetat de la situació: la salut de la nostra llengua.

Avui vull reflectir dos punts estretament lligats. I és que a l'Aeroport de Girona-Costa Brava, la presència de la nostra llengua cada dia sembla recular.

Fixeu-vos, sinó, en les imatges que publico en què Las Tiendas del Aeropuerto obvien el català en totes les seves retolacions. Els textos són en castellà i en anglès. 

Així doncs ens trobem davant del cas que la 1a llengua oficial del nostre país i la que ha d'ésser vehicular (per més que un Tribunal Constitucional espanyol patètic i il·legítim pretengui anul·lar-ho), no apareix enlloc i és la llengua castellana la que ocupa aquest espai. En 2n terme, hi trobem la llengua anglesa.

És una política lingüística clarament inacceptable. 

D'altra banda vull deixar constància de la poca serietat, vers el català, que està mostrant darrerament la companyia aèria Ryanair. Tot i que no sempre és així, sembla que ha optat, també, per suprimir la megafonia de les instruccions de vol en la nostra llengua, lloc que ha acabat guanyant el castellà. Això sí: no és sempre, sinó que sembla que la nacionalitat del comandant hi té molt a veure. 

Salut.

Atac frontal a la nostra llengua!

Mai no ens deixaran de sorprendre coses. Mai no podrem estar prou avesats a aquells qui d'un moment a l'altre et poden treure una altra carta de sota la màniga.

Malauradament el que ho ha fet ara, per enèsim cop, és el Tribunal Constitucional espanyol.

I és que després de les seves agressions continuades, marcades per un alt grau de violència judicial, fa ben poc ens ha comunicat una sentència que ens fa caure directament en les urpes d'allò que alguns diuen que es va acabar quan en Quico es va morir: el franquisme.

Aquest tribunal ha aprofitat la seva embranzida vers el paper penós de l'Estatut (que va estar més de tres anys voltant amunt i avall per acabar en un no-res), per atacar encara molt més fort als fonaments i les arrels de la nostra dignitat. 

L'agressió, un cop més, és a nivell lingüístic. I és que aquest tribunal ha sentenciat quelcom tan greu com establir que el castellà, -llengua que MAI no ha estat pròpia de Catalunya i que sempre ha estat patrocinada i imposada per l'estat Espanyol, alhora que aquest bandejava i menyspreava la pròpia del país-, sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.

Bé, noies i nois. No hi ha res més a dir.

El català, una llengua mancada de recursos, d'autoestima d'aquells qui la tenen com a pròpia, que rep garrotades del dret i del revés, de dreta a esquerra, dia sí i dia també, ara, a sobre, és arraconada a 2a llengua i un atac així contra la nostra parla materna no es pot tolerar en cap cas.

Demano que totes les administracions, des dels ajuntaments, als consells comarcals, diputacions, governs de la mena que sigui, i tota la societat catalana, rebutgin frontalment un atac d'aquesta envergadura.

Senyores i senyors: un cop més. Si no som un Estat sobirà i de ple dret, aquestes situacions aniran produint-se cada cop més i amb més agressivitat, arran de la incipient radicalització del nacionalisme espanyol.

Si no ens posem les piles, ells guanyaran... 

Jo no ho penso pas permetre.

Salut.

La Renfe i les seves curiositats

Portada de l'espai web d'aquesta empresa tan original.

La Renfe és una empresa ben curiosa, certament.

Deixant de banda aspectes com la ineficàcia -de vegades- del seu servei, la mancança d'inversions o la seva espanyolitat perpètua i de funció ambaixadora, avui vull fer ressò d'una curiositat que fa temps que ja vaig copsar però que encara no havia pensat mai en escriure-la.

I és que són ben originals els mètodes que fa servir la Renfe per bandejar la nostra llengua.

Ara ja fa una colla de mesos que van posar-se en circulació uns trens nous, molt ben equipats tot sigui dit, que cobreixen el trajecte Figueres-Girona-Barcelona (no sé si en cobreixen d'altres també) amb una certa reducció del temps de viatge i un augment de comoditats (i també dels preus). Aquests trens que s'anomenen media distancia, anuncien per megafonia les estacions per on va aturant-se el tren, a més d'oferir una benvinguda càlida als seus passatgers.

Per un costat podem trobar que el català ocupa el 2n lloc en la megafonia (just després del castellà i abans de l'anglès), malgrat que la nostra llengua és la 1a llengua oficial de Catalunya i, per tant, la d'ús preferent. 

Però aquesta no és pas la curiositat. 

El cas és que, un cop has pujat al tren (això només passa al començament dels recorreguts), tal com he dit, s'anuncia una benvinguda als passatgers.

En castellà, la benvinguda és, si fa o no fa aquesta (no és exactament el que hi diu, però s'hi apropa molt):

"Señores pasajeros, les damos la bienvenida a este tren con destino: Figueres. Les agradecemos que hayan escogido nuestros servicios y les deseamos un cómodo y feliz viaje. Les informamos que tienen a su disposición máquinas de autoventa de productos" 

En anglès, en 3r lloc per ordre de megafonia, diu exactament el mateix. Traduït, òbviament.

Però en la 2a posició, que és la que hi ocupa el català, la frase es redueix notablement:

"Senyors viatgers, els donem la benvinguda a aquest tren amb destinació: Figueres. Els informem que disposen de màquines d'autovenda de productes".

Bé, si més no és curiós, no? ¿Deu ser que els catalanoparlants no som benvinguts i tampoc no ens mereixem un desplaçament còmode ni feliç?

Salut ;)

Absurditat

L'Estat espanyol porta tres segles donant-nos pel sac tant com ha sabut fer i tant com el braç ha pogut estirar-se més enllà de la màniga.

Si rumiem en els molts temes en què ens ha estat donant pel sac -i ens segueix donant pel sac-, potser un nombre prou gran de persones conclouríem que la llengua catalana és un dels punts calents.

I és que la política lingüicida de l'Estat espanyol en què sempre ha bandejat la nostra llengua (això quan no l'ha prohibida directament) és un dels plats estrella del menyspreu i la repressió de les espanyes vers la nostra nació.

De fet, cadascun dels passos minsos en què la nostra llengua ha fet un petit avenç, encara que sigui minúscul, ha hagut de topar amb cinquanta mil murs de formigó que en travaven un moment i un altre els tràmits.

El més bo del cas és que, el govern espanyol, tot fidel a la seva dinàmica de putejar-nos tan obertament com sigui possible, de vegades ens mostra actituds que se'n van just a l'altre cantó de la balança i que creen situacions d'alta, altíssima, inimaginable absurditat.

La darrera d'elles és la defensa aferrissada que fa l'Estat espanyol de l'existència de la segregació lingüística del català per proclamar una vegada i una altra, que el valencià -dialecte occidental del català, per qüestions científiques irrefutables-, sigui una llengua independent (un moviment secessionista que, per cert, només defensen els sectors més espanyolitzats i espanyolistes del País Valencià). Us deixo amb aquesta imatge de portada del web de la RENFE.

Tal com podreu comprovar, si bé hi ha hagut un avenç en matèria de plurilingüisme, ens trobem una situació curiosa:

- en 2n lloc, començant per l'esquerra, la paraula "BENVINGUT" i una "C" entre parèntesi
- en 5è lloc, començant també per l'esquerra, la paraula "BENVINGUT" i una "V" entre parèntesi. Sí senyor! Quina autonomia lingüística tan fantàstica que té la llengua valenciana!!!

Absurditat, sí. Absurditat.

El director general d'Air Berlin es mofa públicament de la nostra parla!

El director general d'Air Berlin es mofa públicament de la nostra parla!


La normalització lingüística pretén, -i vol-, ésser una realitat palpable, no només al Principat, sinó també, com a mínim, a les Illes.
Arran d'això, el govern Balear inclou a dins de la seva política lingüística el fet d'incentivar tant com pugui ser possible la presència i normalització de la nostra llengua en tots els àmbits, i això inclou, evidentment, les empreses multinacionals que tenen el mercat obert en territoris catalanoparlants.
Margalida Tous, la directora general de política lingüística de les Illes va posar-se en contacte, setmanes enrere, amb les diferents aerolínies que operen al territori que abraça el seu govern, una de les quals és Air Berlin. En el comunicat s'hi feia constar que era necessari per a la normalització i divulgació de la llengua pròpia de les Balears que, aquestes empreses, mitjançant el suport de les institucions, incloguessin notòriament el català en tot allò que feia referència al tracte amb la seva clientela.

La sorpresa se la varen endur en veure que el director general d'Air Berlin, el sr. Joachim Hunold, publicava un article a la revista de bord de l'aerolínia on es mofava del que ell considerava una "nova realitat fictícia" de les Illes Balears, i menystenint penosament la nostra llengua.

No cal pas dir que durant aquests dies les reaccions han estat molt diverses i abundants, en suport a la nostra llengua i en crítica de l'actitud patètica d'aquest personatge. De fet, fins i tot alguns mitjans de comunicació alemanys s'han solidaritzat amb la causa, criticant també obertament el sr. Hunold.

La postura d'entitats i ciutadans és clara: si Air Berlin no rectifica aquestes declaracions tan greus i no es mostra partidari a la presència de la nostra llengua a la companyia, se la boicotejarà.

Us deixo amb uns quants enllaços perquè us en pugueu informar més bé:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2889358&p_edi=General

Al peu del missatge hi trobareu l'enllaç on hi ha el manifest contrari a l'actitud del sr. Hunold.

Aprofito per mostrar la meva felicitat i contentament de veure que, per fi, no és només el govern de la Generalitat qui fa passos endavant (tot i que no en són prous!) per la nostra llengua, sinó que a les Illes, la força també hi és molt present.

Endavant! La normalització lingüística ha d'ésser una realitat!