dilluns, 28 de novembre de 2011

Kylä vuotti uutta kuuta

Avui us escric per explicar com em sento. Tinc tota una barreja de pensaments, propostes i voluntats que haig d'anar endreçant lentament, per tal de treure'n alguna conclusió i prendre'n decisions oportunes. Es barregen optimisme, futur, fred, neu, foscor, música, experiències, calidesa i potser, fins i tot, una certa melanconia. 

Per retre homenatge a aquest merder mental, us vull deixar amb una cançó d'un grup collonut d'aquí Finlàndia, que es diu Värttinä. Aquest grup, a part de fer una recopilació importantíssima del patrimoni oral finlandès-carelià, -que és molt ric-, canta en un dialecte de la zona de Carèlia. Carèlia és una gran zona que s'estén entre l'est de Finlàndia i bona part de la frontera amb Rússia, a dins de territori rus. És un "tall de Finlàndia" que els russos els hi varen prendre, primer al s. XIX i finalment, després de la 2a guerra mundial.

Els finlandesos i els carelians tenen exactament el mateix origen, i és només per qüestions de fronteres, que la història i l'evolució n'han anat fet dues llengües separades, i amb això, dues nacions.

La cançó es diu Kylä vuotti uutta kuuta (el poble espera la lluna nova). La lletra potser us la traduiré algun dia, però és extremadament poètica, entre la natura, els animals i les persones.

Gaudiu-la si més no tant com jo la gaudeixo ;)



dimecres, 23 de novembre de 2011

S'acosta l'hivern al nord...

L'hivern es va atansant lentament, també aquí dalt! 

Tot i que han sortit diferents articles en què parlen que ha estat una de les tardors més càlides de les darreres dècades, -si més no a Finlàndia-, la fred està començant a arribar, i amb ella, la neu i el glaç.

Els que em coneixeu ja sabeu que a mi tot això, més que espantar-me, m'agrada i m'emociona, o sigui que collonut.

Aquests darrers tres dies ha estat nevant feblement. S'ha acumulat poca cosa. Anaven caient bolves de tant en tant, però com que feia molta fred, la neu es mantenia. Avui ha tornar a pujar la temperatura i s'ha fos tot, però de cara a diumenge diuen que tornarà a quedar blanc. Ja me'n moro de ganes! heheeh

Hem tingut algunes fredorades interessants, sobretot aquest diumenge passat en què vàrem arribar a -8,3º C a la nit, però que, de dia, bo i fer sol, entremig d'un vent gèlid, no vàrem pujar dels -4,8º C.

Les basses, estanys i llacs s'estan glaçant de mica en mica i tothom ja espera en candeletes el moment per poder treure les bótes de patinar i els esquís, tant alpins com de fons. 

Us deixo amb algunes fotografies d'aquests darrers dies. No us enganyeu per l'ambient assolellat, feia moooolta fred! heheheeheh

Salut a tothom!!!

pD: per cert: no us perdeu el vídeo (també inclòs en la presentació de diapositives), en què es veu nevar, tot just quan començava. És maco xD


dimarts, 15 de novembre de 2011

Deriva Errant a BTV

Acabo de dinar i, mentre em deleixo escoltant la 4a de Sibelius i a fora estem a -1 C, i mentre a la meva terra nadiua aviat hauran d'agafar la barca per a circular, us vull donar a conèixer una molt bona notícia (si més no per a uns quants, entre els quals hi sóc jo).

La primera composició que vaig escriure estant a l'Esmuc va ser la "Deriva Errant", una peça estructurada en 3 moviments i que és per una gralla i un timbal de gralles. Per bé que m'ho vaig passar molt bé escrivint-la i hi vaig aprendre molt, mai no m'hauria pensat que li podria treure tan de suc. O més ben dit, que algú n'hi podria treure tant.

Fa un bon temps, dos col.legues meus de l'Esmuc, grans instrumentistes de l'àmbit tradicional, en Jordi i en Pere, em varen fer arribar la seva intenció de fer un CD de peces pensades per a gralla sola i acompanyament de percussió (ja fos el timbal de gralles , com també d'altres tipus de percussions). Em varen dir que havien pensat en la meva peça Deriva Errant, perquè estaven interessats en enregistrar-la. No cal pas dir que jo no vaig dubtar ni un sol moment en dir-los que tiressin el projecte endavant! 

El CD es va gravar i ha anat acompanyat d'un reguitzell d'actuacions arreu de la nostra geografia. De fet, fins i tot el nom del CD és el mateix que el de la peça. Suposo que els devia inspirar! hehehe

En qualsevol cas, fa poc em varen dir que havien estat seleccionats per interpretar i gravar a BTV, el contingut sencer del seu CD en una sèrie d'espais que fan que es diuen "Escola de ritmes". 
Avui, després d'haver enregistrat el CD a l'estudi de BTV -molt ben interpretat, per cert-, tinc el plaer d'oferir-vos-en l'enllaç a internet, per si el voleu escoltar. La meva peça és la que ocupa les tres primeres pistes de la gravació.

Gràcies, Jordi i Pere! Heu fet un treball collonut!!!

Podeu veure/mirar/sentir/escoltar la gravació prement: AQUÍ

Salut i que en gaudiu!

dimarts, 8 de novembre de 2011

Viatge més al nord encara: la Lapònia!

Ara tot just he dinat. Aquest teclat em farà anar lent, perquè és finlandès i haig de fer coses estranyes per escriure correctament, però, no em puc estar de descriure la setmana fantàstica que he viscut, tot aprofitant la visita de la meva família a l'extrem nord d'Europa, concretament a la Lapònia.

Amb tots els de casa, feia temps que planejàvem de trobar-nos aquí dalt, ja que no em cansava de repetir-los que el país s'ho valia, i encara era prou aviat com per no congelar-se anant d'excursió. De fet, està fent una tardor molt "càlida", en comparació de, per exemple, la de l'any passat. 

Així és que vàrem decidir de trobar-nos a Rovaniemi, la capital de la Lapònia (Lappi en finès) ,la regió més nòrdica de Finlàndia, i una de les terres autòctones del poble Saami (no lapó, que és un terme despectiu). Els Saami també són propis de nombroses contrades del centre i nord de Suècia i Noruega, així com bona part de la península de Kola, a dins l'Estat rus.

Ja havíem canviat l'hora, i això implicava tenir dies molt curts, i sobretot allà, que és 550 km més al nord que Kuopio. Vaig arribar a l'estació de Rovaniemi dilluns passat, pels volts de les 8 del vespre, després d'haver perdut el tren que pretesament volia haver agafat i que hauria arribat 4 hores abans. Això sí: tant si agafes el tren directe (el pikajuna, amb una estètica molt soviètica), o fas el recorregut fent canvis de trens, no t'escapes d'un trajecte de mínim set hores. És lluny, sí. 

La família ja havia tingut el seu periple Barcelona-Helsinki-Rovaniemi. M'esperaven al restaurant Rosso de Lordin Aukio, al centre de la ciutat. Tothom estava famolenc.  

A partir d'aleshores, sense passar a descriure la il·lusió dels retrobaments, vàrem encetar una setmana d'activitats genials, que no deixarien indiferent a ningú. 
L'excursió inobviable al poble del Pare Noel (Joulupukki) amb la travessa del Cercle Polar Àrtic (Napapiiri). Era de visita obligada per a tothom, sobretot per a les meves nebodes, que al·lucinaven mandonguilles, i també la seu mare, que sembla que va tenir un affair prou curiós amb ell. Tal com era d'esperar, no era més que un cau de turistes (per sort, no gaires en aquell moment), però val a dir que la casa del Pare Noel i el propi personatge estan encertadíssims!

Visita a les granges de rens on vàrem poder péixer-los. Quins animals més macos i agradables. Cada any canvien les banyes. Els hi cauen i els en surten de noves. És impressionant. 

Acte seguit ens varen dur a un indret molt més allunyat, a la riba del riu Kemijoki (un dels dos que es barregen a Rovaniemi), on entrenaven gossos per fer curses de trineus. No només hi havia Huskies, sinó també Alaskan Malamutes, Samoiedes, i d'altres races. Tal com varen dir-nos, el que més els interessa és que siguin gossos intel·ligents i forts, més que no pas estèticament bonics. 

El musher que feia l'explicació, sol participar en grans travesses amb trineu. Solen anar-hi 14 gossos i ell sol. Fan una travessa al mes de març al nord de Finlàndia i Noruega. Dura diversos dies i més de 1600 quilòmetres, amb alguns punts d'avituallament, i amb temperatures extremadament baixes. Sens dubte, un repte dels grossos!

M'estic allargant massa!!!
Vàrem visitar un parc animal al mig de boscos aïlladíssims, a prop de Ranua, un poble a 75 km al sud-est de Rovaniemi. Tota mena d'ocells, guilles, llops, óssos, linxs i molts d'altres animals ens varen deixar més que bocabadats. 

Seguint d'arran la predicció del temps, vàrem tenir un cotxe llogat a punt per anar a veure les Aurores Boreals (Revontulet), en la que va ser l'única nit asserenada de tota l'estada. La vàrem ben clavar. La dona de l'hotel ens va suggerir que anéssim a Norvajärvi, un llac a 15 km al nord de Rovaniemi on hi ha una foscor gairebé total. A part del cel estelat impecable, SÍ, les vàrem veure. És impossible de descriure amb paraules el reguitzell de sensacions que es tenen quan es veu un fenomen tan espectacular i meravellós de la natura!!! 

La visita que no es pot obviar tampoc, és la de l'Arktikum: un museu enorme que hi ha ben a prop del riu, a dins de Rovaniemi, on hi ha grans exposicions que expliquen a fons tot allò relacionat amb la vida i pobles que viuen arran del Cercle Polar Àrtic (ja sigui Finlàndia, Noruega, Rússia, Alaska, el Canadà o Grenlàndia). També parlen moltíssim del poble Saami i, de fet, els textos explicatius es poden trobar sempre en la llengua Saami també.

El Saami és una llengua uraliana, igual que el finès, l'estonià, el carelià o l'hongarès, d'entre d'altres. Les diferències que el separen del finès, però, són molt notables i no hi ha intel·ligibilitat. 

Finalment volia comentar que a l'habitació hi teníem sauna, òbviament! No ens vàrem pas estar de provar-la dia rere dia, amb tots els avantatges per a la salut que implica i amb la relaxació que aporta! El centre Santasport, als turons d'Ounasvaara, també és un lloc de bany molt interessant per anar-hi.

En fi: podria estar parlant-ne durant hores. Hi ha massa anècdotes, experiències i sensacions per descriure. Sens dubte, un lloc més que digne per anar-hi i també per tornar-hi un altre cop. Espero poder trepitjar la Lapònia ben aviat!

Salut a tothom ;) 

pD: aquesta nit comen
çaré a penjar fotos, que encara no les he baixades ni les tinc totes en mà!