Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estònia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estònia. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de gener del 2012

Crònica d'un Nadal màgic ;)

Després de molts de dies sense escriure (amb motiu), enceto l'any nou per descriure unes festes nadalenques màgiques. Si més no, per a mi ho han estat. Màgiques perquè m'he retrobat amb molta gent que enyorava i feia molt que no veia. Màgiques perquè he passat de climes polars, a temperats i a subtropicals. Màgiques perquè he passat d'estar-me banyant a l'oceà, a banyar-me en el glaç.

Tot va començar quan, després de vint-i-quatre hores de viatge, vaig anar de Kuopio a Lappeenranta (sud-est de Finlàndia), parant a Brussel·les, i aterrant finalment a Lanzarote (Illes Canàries), on em vaig presentar per sorpresa a veure la família. Tenia moltes ganes de veure'ls i encara més, anant-hi d'amagat. Va ser molt contrastant per al meu cos, passar de no haver vist el sol durant dos mesos, a trobar-me una assolellada bestial, amb temperatures molt per sobre dels +20ºC. 
Allà hi vaig passar-hi una setmana. Ambient molt familiar. Relaxació. I, per pocs cops a la meva vida, content de veure el sol i de quedar rogent de pell! hehehe I és que venia blanquíssim, després de mesos de poca claror. Crec que una setmana és el temps just per carregar piles i vitamines (si més no la vitamina D, aquella que diuen que es fabrica amb el sol i el cos). Cal dir que el tió es va portar molt i molt bé amb mi. Li estic immensament agraït! Gràcies a tota la família! Va ser un Nadal meravellós!

En seguit, de tornada cap a Finlàndia, vaig parar un parell de dies a la meva terra natal, ja que havia d'enllaçar vols. A Barcelona, un sprite breu amb un col·lega (no vaig prendre cafè perquè estava ressacós). En principi només havia de trobar-me amb un parell de molt bons amics meus, però hi havia sorpreses amagades! A l'hora de dinar, m'esperava tota una colla en un bufet lliure (boníssim) i de fet, vàrem passar plegats totes les estones que vaig ser a Catalunya pràcticament. Moltes gràcies a tots vosaltres, em vaig sentir plenament feliç! ;) Sobretot gràcies a aquells que sou més més propers!

El dijous 29 al dematí marxava de Girona cap a Tallinn, on m'hi esperava un col·lega que ens havíem conegut feia uns mesos. Vaig fer nit allà i vaig conèixer alguns dels seus amics. Bon ambient, bones converses i una ciutat preciosa -com sempre-. Tänan teid! спасибо!

De tornada cap a la meva regió, Pohjois-Savo, el trajecte en vaixell pel golf de Finlàndia i un dinar de pizzes i amanides abans de marxar de Helsinki. Després, el sempre còmode però etern tren fins a Kuopio. 
L'endemà al matí, sis companys de classe més, ens trobàvem per marxar cap al nord, moooolt més al nord, concretament a Levi, al nord de la Lapònia finlandesa. Allà hi passaríem el Cap d'Any i uns dies més. Uns parents d'un dels de la classe hi tenen un mökki (cabana de fusta) i la vàrem llogar. Després de deu hores de trajecte i algunes parades per no quedar encarcarat, arribàvem a la destinació, enmig de moltíssima neu i temperatures prou baixes.

Aquests dies a Levi han estat més que màgics: neu en moltíssima abundància, pistes d'esquí excel·lents, paisatges que et transporten a una altra dimensió, molt molt bona companyia, aigües calentes i banys en la neu i el glaç, esquí de fons, karaoke, pel·lícules i música dels anys vuitanta i, evidentment, festa i alcohol! No m'allargaré més perquè no vull fer-me pesat. Estaria parlant-ne hores! Kiitos todella paljon kaikesta kaikille!!!

En fi. Un Nadal excel·lent. No se m'acut res més a dir. Avui he tornat a estudiar piano, després de dues setmanes sense tocar-lo. Me'n moria de ganes ja! Tinc ganes de tornar a agafar el ritme. Ahir sentia aquella barreja de sensacions tan estranya, que inclou melanconia, tristor, soledat, però molt bons records. I és que Nadals com aquest, deixen una empremta molt profunda! Gràcies a tothom, sincerament!

Us deixo amb un recull d'imatges de totes aquestes festes. Majoritàriament són de Levi, a la Lapònia, però també n'hi ha de les Canàries, de Catalunya i de Kuopio, on, per cert, ja hi ha arribat l'hivern plenament, tant per neu com per fred.

Salut a tothom i una abraçada ben gran!!!

 

dijous, 20 d’octubre del 2011

Helsinki-Tallinn-Tartu-Kuopio amb molt bona companyia

  Dijous la nit, vaig anar cap a Helsinki i em vaig trobar amb el meu col·lega Albert, que viu allà des de temps llunyans. La sra. Caralt venia d'un llarg i afeixugat viatge Barcelona-Riga-Helsinki, pel que va semblar ser, amb alguns imprevistos. 

  Com de costum, un cop va ser a terra, el mòbil no li funcionava, i la cosa va anar amb retard. Va fer una mica de mal localitzar-la, però al final va aparèixer amb el bus i l'estació esperades. Tot anava sobre rodes :P Vàrem anar a sopar al centre de Helsinki i la sra. Caralt ja va poder comprovar el canvi climàtic entre les terres tropicals meridionals de què provenia, i les gèlides contrades del nord d'Europa.
  L'endemà, camí cap a l'alberg d'Erottajanpuisto, al bell mig de Helsinki, arribava el metropolità sr. Fornés, provinent de Copenhagen. Tots tres vàrem instal·lar-nos en una habitació pròpia en aquest alberg. Molt bon preu, bona companyia, bona situació. Us el recomano ;)
 Fins diumenge migdia vàrem ser a Helsinki. La visita va incloure l'immortal Suomenlinna, la catedral, l'església d'Uspenski, l'església a la roca (Temppelinaukion Kirkko), el monument a Sibelius, Seurasaari (una illa on hi ha una exposició permanent i en obert, de casetes de fusta d'arreu de Finlàndia), i molts d'altres llocs. Dissabte al vespre, acompanyats d'un gran nombre de bagencs i d'una nodrida representació de col·legues del conservatori on estudio, vàrem passar una gran vetllada, on no hi varen faltar les converses multilingüístiques, alcohol i diversió. 

 Diumenge havent dinat acomiadàvem el metropolità sr. Fornés i la Caralt i jo ens disposàvem a travessar el golf de Finlàndia. 
  Per anar a Helsinki a Tallinn vàrem agafar una línia de vaixells que havia fet servir el meu company de pis francès i que eren vaixells molt més petits i molt més barats PERÒ... tenien d'altres sorpreses amagades xD Sembla ser que aquell dia hi havia una mala mar de l'hòstia. De fet, feia molts de dies que feia força vent, però... no me n'havia pas adonat xD No era conscient que era molt il·lús de menjar-me no sé quantes pizzes poca estona abans i prendre'm un cafè ben arribat al vaixell perquè... al cap de poca estona... diguéssim que... vaig fer ben net... xD (no cal entrar en detalls, oi? xD) 

  Arran de tot això, la meva estimada Mireia em va concedir el títol de Baby Potaditas (sembla ser que és o era una nina que li prems el braç i ho treu tot -que dius: quina gràcia xD). I després d'un calvari de dues hores, vàrem atracar al port de Tallinn, on encara vaig trigar hores a tenir el cap clar. Mireu si estava espès, que ni tan sols vaig beure birra... buff WTF... només de pensar-hi ja em ve mareig. 

  L'alberg de Tallinn, molt a prop del port i d'un preu més que assequible, era, tanmateix, un espai tot curiós. Deixant de banda una certa manca de pulcretud -que no ens amoïnava excessivament, perquè ja anàvem força marraníssims-, el noi que ens va atendre a la recepció, semblava que havia vingut només a fer unes hores allà i no sabíem gaire res del que hi havia a dins de l'alberg, a part de la nostra habitació. Va ser interessant veure habitacions misterioses, quartos de bany a les fosques i bonys sospitosos sota la catifa del passadís. N'hi ha que diuen que allà s'hi amaguen les restes dels cossos dels quals n'havien tret els òrgans per fer-ne tràfic xD Bromes a part, s'hi estava molt bé i a molt bon preu. L'amo del local, tot i tenir una aparença molt seriosa, és un tros de pa i ens va atendre molt bé. 

  La visita de Tallinn va voltar tot el nucli antic, que és espectacular, molt ben conservat i amb molt d'encant. O, si voleu, descrivint-ho d'una manera molt més pragmàtica: "un munt de parets i pedres que estan molt bé, amb taulats de color verd-rovell" (Caralt dixit). El dinar havia de passar, obligatòriament, per un local que fa temps ja m'havia cridat l'atenció: el pub-restaurant Põrgu: ambient acollidor, cambreres simpàtiques, bon menjar i bona beguda, sobretot la cervesa tradicional estoniana Pihtla

  I el darrer dia abans d'haver de tornar cap a la Savònia del Nord, ens vàrem desplaçar fins al sud-est del país, a la ciutat de Tartu. Una ciutat petitona, amb un nucli antic també molt interessant, i moltes escultures per veure (no us en perdeu les fotos). Tot plegat molt ben conservat, tret de la catedral, que qui sap quin bombardeig la devia fer caure anys enrere. 

  Finalment la tornada cap a Kuopio. El vaixell des de Tallinn, a diferència de l'anada, ja va ser un ferri dels grossos,... no fos cas que tornés a treure la primera papilla... xD i el tren inacabable travessant les Finlàndies, després d'un bon dinar al centre de Helsinki.

Anècdota (una d'entre mil)
El metropolità sr. Fornés i la sra. Caralt varen al·lucinar mandonguilles el dia que, a Helsinki, els hi vaig dir "aprofitem, que avui fa molt de sol".... sembla ser que només era una trista clariana, però per mi ja era assolellat. Estaven ben astorats.

Salut ;)


dimarts, 16 d’agost del 2011

Tallinn i cap a Kuopio

Doncs tal com us comentava darrerament, ja sóc a Kuopio, al centre de Finlàndia, a uns 400 km al nord de Helsinki, al bell mig de la regió dels mil llacs, tal com n'anomenen. De fet, n'hi ha tants de llacs, que és complicat de traçar carreteres i vies de tren. Aquí comença a haver-hi algun turó una mica més considerable, i sobretot, molta natura arreu.

Demà passat faré la prova d'accés al conservatori. Avui i demà estudiaré assac per preparar-me bé l'accés. Sembla que serà molt interessant d'estudiar-hi, s'hi respira molt bon ambient! Tinc pensat de fer-hi piano jazz, una assignatura pendent de fa temps. Amb el tema del fiscorn, el podré treballar com a 2n instrument.

Tot i que encara hauré de tornar a Helsinki per recollir les coses i dur-les cap aquí, la setmana vinent ja tindré el pis per poder-m'hi estar. Aquest cap de setmana passat he aprofitat per visitar Tallinn, la capital d'Estònia, i us asseguro que hi tornaré. Quina ciutat més collonuda!

Una ciutat carregadíssima d'història. Un nucli antic patrimoni de la Unesco, i ben merescut que s'ho té. Els pobres estonians, que han estat sotmesos durant segles pels alemanys i més darrerament pels russos. Ja van tastar la seva independència al període d'entre guerres, i ara tornen a ser un Estat sobirà des del 1991.  

Us recomano molt, moltíssim, un bar-pub-restaurant molt cèntric que es diu Põrgu. Hi vaig beure una cervesa boníssima artesanal que es diu Pihtla. Tasteu-la, de debò. No s'assemblava a res que hagués tastat abans. I quin menjar! Plats tradicionals estonians! De debò: collonut!

Això sí, encara arrosseguen el llast d'un poble, un país, que sempre s'ha comportat imperialment i segueix comportant-s'hi: el rus. Malgrat que la normalització lingüística a Estònia és total, hi ha un percentatge molt alt de russòfons (cap al 30%), i a més, la majoria d'ells no sap parlar l'estonià. És una situació molt semblant de la que es viu en molts de països que havien pertangut a la URSS, com ara Letònia, Bielorússia, Ucraïna o el Kazakhstan. De debò que estic agafant molta mania als russos perquè es comporten com un putu gueto,...és com si encara no reconeguessin allò que "han perdut" ... en fi...

En fi, no m'allargaré més. Us vull deixar amb les imatges de Tallinn perquè realment s'ho valen!

Salut!