diumenge, 18 de desembre de 2011

Iniesta, tu sí que ets un campió!

Salut a tothom,

Tal com ja deveu estar-ne informats (probablement molt més que jo), Andrés Iniesta, un jugador estimadíssim del Barça, amb una carrera excel·lent i una personalitat més que afable, fa uns dies, ens va sorprendre, tot intervenint en la nostra llengua, en una roda de premsa. 

Sempre és més que agradable de veure com algú que ha vingut de fora, ha pres l'esforç i la dedicació per tal de comunicar-se en la llengua pròpia de la terra que l'ha acollit. Per a qualsevol persona, l'estimació vers ell encara ha de ser molt més gran, després d'un gest tan respectuós i integrador. 

Evidentment, però, les cavernes espanyolistes estan fent grinyolar les dents dia sí dia també per aquest gest. 

En qualsevol país del món, un gest així es felicitaria obertament i s'encoratjaria al màxim.

Espanya, Estat al qual encara pertanyem i on cada dia es fa una passa més cap al feixisme, el fet que l'Andrés parlés en català ha suscitat tota mena de reaccions i crítiques altament negatives. 

Que patètics que són els espanyols un cop més. Segurament el propi Andrés Iniesta, natural de la regió de Castella-la Manxa, se'n deu avergonyir pregonament. Això és Espanya, tristament.

Us deixo amb un dels molts articles que parlen sobre aquest afer: "El catalán de Iniesta molesta en Madrid".

Aprofito, un cop més, per felicitar Iniesta, pel seu joc, per la seva personalitat i pel seu respecte. Tan de bo engendri!

Salut!

dimecres, 7 de desembre de 2011

Itsenäisyyspäivä (Dia de la Independència)

Ahir, 6 de desembre del 2011, Finlàndia celebrava el 94è any de la seva independència. L'any 1917, doncs, el país va decidir posar punt i final a segles de setges i d'invasions: molts anys enrere -i durant molts segles-, per part de Suècia, i, en aquells moments, per part de Rússia. Tot i que la desafecció dels finlandesos vers les cultures ocupants és força alta, val a dir que les relacions són molt més feixugues i tibants amb els russos, que no pas amb els suecs.

El cas és que Finlàndia, aviat farà cent anys que celebra el seu Itsenäisyyspäivä (dia de la Independència), mentre que al nostre estimat país seguim moribunds, malguarint-nos amb escarafalls i engrunes i perdent pistonada dia sí dia també.

La proclamació del nou Estat finlandès ha suposat un canvi radical en la dinàmica i el futur del país. D'un "tall de terra" que mai ningú no n'hauria donat ni tres rals (no hi havia recursos naturals, amb prou feines muntanyes, poca població,...), n'ha sortit un Estat del benestar que molts d'altres països envegen i observen de ben arran, per tal de desxifrar-ne la clau de l'èxit. A tot això, cal afegir-hi l'excel·lència educativa i el fet de ser capdavanters o molt punters, si més no, en molts camps científics, tecnològics i de recerca.

I malgrat que els hiverns hi són llargs i foscos, Finlàndia és un país que funciona. Un país que creix i que té futur. I el més important: tot gràcies a l'esforç dels seus governs, institucions i societat que, a partir de gairebé el no-res, han fet créixer aquest Estat, de mica en mica.

No és tan frustrant pensar que Catalunya encara és privada dels seus propis recursos per tal de créixer com podria, sinó que encara és molt més frustrant veure-ho i contemplar-ho des de l'exterior. Adonant-se com, encara ara, molts de polítics catalans perden temps i esforços en picar ferro fred a les cavernes hispàniques, en comptes d'encarar-se a Europa i el món, que és cap on cal anar. Pobra Catalunya,... amb futur tan incert com la seva pròpia existència...

En fi... per tal de "celebrar" una mica la Independència finlandesa, us deixo amb unes quantes imatges de la neu actual a Kuopio, a la Savònia del nord, Finlàndia. 

Salut!