Sa Bardissa crema: frustració; impotència

El foc crema fora de control al Puig Cargol de Calonge

FRUSTRACIÓ. IMPOTÈNCIA.

Calonge i Vall-llobrega cremen enèrgicament sota el gran incendi que s'hi ha declarat aquest migdia. La tramuntana ha atiat les flames, ha fet desplaçar el foc ràpidament cap a indrets de boscos magnífics i molt apreciats per tothom, on hi hem caminat, passejat, caçat bolets cinquanta mil vegades i ens els hem estimat gelosament, perquè ara per culpa de l'estupidesa de la raça humana, tots n'haguem de pagar les conseqüències i haguem de pagar la penyora de veure els nostres paisatges reduïts a cendres i a allò que mai més no tornarà a veure's com es veia. La tramuntana no n'és la culpable. La sequera tampoc n'és. La nevada de quatre anys tampoc.

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DE L'ESTUPIDESA HUMANA?

El foc s'atansava ràpidament des de Vall-llobrega

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS FILLS DE PUTA QUE ENCENEN FOCS QUAN NO S'HAURIEN D'ENCENDRE O CREMEN ROSTOLLS QUAN NO S'HAN DE CREMAR?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS POLÍTICS INÚTILS QUE NO DEIXEN CREAR CENTRALS DE BIOMASSA PERQUÈ AIXÍ ASSEGURIN UNA GESTIÓ ADEQUADA DELS NOSTRES BOSCOS?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS QUE NO SANCIONEN I OBLIGUEN LES EMPRESES ELÈCTRIQUES A MANTENIR LA SEVA XARXA EN BON ESTAT?

L'estupidesa humana és el càncer d'aquest món...

VULL RESPONSABILITATS! VULL MULTES MILIONÀRIES! VULL PENES DE PRESÓ! VULL QUE TOTS ELS CULPABLES I RESPONSABLES PAGUIN FINS EL DARRER CÈNTIM LES CONSEQÜÈNCIES DELS SEUS ACTES! 

(Si us plau, dispenseu-me el llenguatge que he emprat. La ràbia, la impotència i la frustració no em deixen pensar amb serenor)

Caminada de primavera

La primavera ens envolta cada moment que vivim, amb força i presència.

És molt plaent anar a voltar per la teva contrada i veure l'esclat de vida que hi té lloc. 

Hem travessat ja l'equinocci, i el dia, lentament però sense treva, va allargant-se cada cop més en detriment de la nit. Les temperatures nocturnes encara fresquegen, però el dia ja va tornant-se suau com més va més. 

Els matins poden ésser assolellats, però la mitja tarda prometrà sempre la seva tempestuositat pròpia de l'època, encara que moltes vegades ens la mirem de prou lluny. Avui uns quants cumulonimbus es passegen pel nord de la Garrotxa i l'Alt Empordà i el sud del Vallespir. Des de Can Pere Pla només veig els sostres d'aquestes nuvolades tan immenses. A sota seu -com aquell qui diu-, el mosaic d'habitatges unifamiliars -molts d'ells buits- que emplenen penosament el paisatge de Sa Bardissa en un percentatge massa elevat.

Ara fa una setmana que no plou, però el subsòl encara està ple d'aigua. Un rierol s'esmuny pel camí que baixa de Can Pere Pla i s'estanca una mica tot formant un bassal. Les granotes no s'ho han pensat dues vegades abans de pondre-hi grans quantitats d'ous que ja s'han badat i han permès que centenars de capgrossos nedin lliurement per aquelles aigües mentre van creixent.

La Riera dels Molins baixa enjogassada i el salt d'aigua de la resclosa del Molí de les Roques brolla de vida. D'aquí no gaire podrem anar-nos-hi a refrescar.

Com a bosc plenament mediterrani, el bruc hi és omnipresent i està florit a més no poder. Els lleugers cops de la marinada xarboten la mata fent que deixi anar grans quantitats de polsim en l'aire. 

Segueixo pujant cap al Coll de Fenals, i a sota de Can Moner, veig la silueta d'un suro mort, cremat, que encara ni l'aigua, ni la tramuntana, ni els corcs, no l'han abatut. Testimoni evidentíssim del terrible incendi que va devastar els nostres boscos el 25 d'agost del 2005, provinent de la Vall d'Aro i empès amb força pel llebeig que feia aquell dia.

Ja sóc a dalt de tot, passant a prop de Can Rusques i a poca estona d'arribar a casa. Els camps de blat i d'ordi verdegen amb insistència mentre el sol es pon.

Sempre m'ha agradat molt la primavera. Enguany no en serà pas una excepció. 

Salut!

Avui en fa un any!

Salut a tothom!

Avui és 8 de març del 2011. Just un any enrere una pertorbació molt activa que s'havia gestat al golf de Gènova escombrava amb una agressivitat immensa pràcticament tot el Principat, la Catalunya Nord i el golf de Lleó en general. 

Precipitacions molt intenses i abundants, gairebé al 100% del territori en forma de neu, amb gruixos que oscil·laven dels 20 cm a prop d'un metre, independentment de si eren a prop o lluny de la façana marítima.

La gran ventada que acompanyava l'espiral de la depressió va ser també un factor determinant dels efectes d'aquest temporal. Els grans tous de neu que varen caure, ajudat pel fort vent va produir grans destrosses, sobretot als boscos, que encara avui són ben perceptibles en indrets com Les Gavarres o d'altres boscos costaners. 

La gran absència de subministrament d'aigua potable, però sobretot, el d'electricitat, a causa del fort temporal, però sobretot, pel lamentable estat de la xarxa elèctrica, ha estat un dels records més punyents del temporal. 

Al Mas Pallí de Calonge el gruix de neu en general va voltar els 45 o 50 cm, tot i que a molts de punts, ajudat pel fort vent, hi havia més d'un metre acumulat. La memòria del vilatans només recorda dues grans nevades anteriors a aquella: l'una el 1962 (no tan forta com la del 2010) i la del 1947 (més forta que la del 2010). 

Les dades, imatges i vídeos de la diada en són tants que no els acabaria. Us deixo amb un recull dels que tenia a mà. No us els perdeu, paguen la pena!

La imatge que enceta l'article és una fotografia del canal visible del satèl·lit l'endemà de la gran nevada (9 de març), en què va fer un sol espatarrant i es va poder veure la magnitud del temporal. Es pot comprovar perfectament l'abast de la nevada. Impressionant!

Podeu consultar un estudi molt interessant -dels molts que s'han fet- sobre el temporal de què parlo, tot punxant AQUÍ.

Salut!

Resum climàtic del 2010

Si sou fanàtics de la meteorologia, si us agrada mirar cap enlaire i cap als voltants i provar d'entendre què s'hi cou o si simplement de tant en tant feu un cop d'ull a allò que hi ha per tot arreu i hi trobeu un mínim d'interès, sens dubte, l'any 2010 haurà estat el vostre gran any.

El 2010 ha estat un any meteorològicament extremadament actiu i, segons com, violent. 

Hem tingut ventades fortíssimes, hem tingut grans, llargs i nombrosos episodis de precipitació (això sí: gairebé cap de torrencial), hem tingut algunes calorades molt fortes, però sobretot un hivern molt rigorós i força llarg. 

Però sens cap mena de dubte, si hi ha un esdeveniment que tothom recorda per sobre de qualsevol altre, és la gran nevada del 8 de març del 2010 en què va caure més de mig metre de gruix i en alguns llocs la gran tramuntana o el gregal acumulaven més d'un metre de neu. Les conseqüències que se n'han desprès han estat moltes: caos circulatoris, grans períodes de temps sense electricitat, gran destrossa dels boscos que estaven a sotavent (en els quals s'hi acumulava més la neu), etc.

També cal tenir en compte que ha estat un any extremadament plujós; molt per sobre de la mitjana habitual al poble. Personalment, ja signaria perquè sempre fos així!!!

I tot seguit us deixo amb les dades extremes de l'any. No us oblideu de consultar -si us interessa, és clar-, la columna on hi ha tots els butlletins de dades i que es va actualitzant mes rere mes!

Ah! I aquesta flor d'ametller tan magnífica ha estat la primera que ha sortit a casa, fotografiada avui mateix, 10 de gener. La resta d'ametllers encara trigaran a florir, però!

Any 2010:

Temperatura màxima més alta: +31,4ºC (22 d'agost)

Temperatura màxima més baixa: +4,0ºC (11 de febrer)

Temperatura mínima més alta: +25,1ºC (22 d'agost)

Temperatura mínima més baixa: -1,7ºC (10 de març)

Mitjana de temperatures màximes: +18,3ºC

Mitjana de temperatures mínimes: +12,5ºC

Mitjana de temperatures anyal: +15,3ºC

Màxima oscil·lació tèrmica: 10,4ºC (19 d'octubre)

Mínima oscil·lació tèrmica: 0,9ºC (5 de gener)
Dies de glaçada: 8

Humitat relativa mínima absoluta: 11% (26 de desembre)

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1031,0 hPa (17 de març)

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 983,4 hPa (9 de novembre)

Cop de vent més fort: 103 km/h (4 de maig)

Dia menys ventós: 29 i 31 de desembre (14,5 km/h de cop màxim)

Dies amb precipitació (de com a mínim 0,2 mm): 118 (dels quals 3 amb neu i 2 amb aiguaneu)

Dia amb més precipitació: 8 de març (96,0 mm, en forma de neu)

Mes amb més precipitació: Febrer (183,2 mm)

Precipitació total: 1110,0 mm

Salut!

Fred, vent, neu: hivern, per fi! ;)

Bon dia,

Després d'una interrupció breu durant, sobretot, el dia de dimarts i una part d'ahir dimecres, l'aire fred i la gelor tornen a imposar-se a les nostres contrades. Si bé el fet que es mantingués ennuvolat aquesta nit no ha deixat caure excessivament les temperatures a l'interior, sí que ho han fet al Pirineu. A més, aquesta propera nit i la de divendres també cauran fortament les temperatures fins i tot arran de mar i les glaçades poder ser intenses i generalitzades. 

Feu un cop d'ull, sinó, al mapa de temperatures mínimes d'aquesta nit passada, que al Pirineu no ha tingut gaire res per envejar al centre d'Europa. Això anirà a més.

Però si hi ha quelcom destacable és l'aparició -possible- d'un meteor conseqüència directa de tanta acumulació d'aire fred: la neu a cotes molt, molt baixes.

I és que el Servei Meteorològic de Catalunya té engegats dos avisos per possibilitats de neu que, sobretot demà, pot situar-se als 200m de cota. 

Tal com sol passar gairebé sempre en situacions així, quan s'enceta la precipitació, s'obre la caiguda de l'aire fred en alçada i aquest desplomament fa, tot sovint, que la neu pugui atènyer cotes encara molt més baixes.

És per això que entre avui i demà no serà d'estranyar que aparegui alguna platja enfarinada o que, si més no, es vegin caure bolves ben arran de mar o fins i tot, a sobre del mar mateix.

Salut i que el temps hi digui la seva ;)

Diada de Fitor i els seus secrets

Santa Coloma de Fitor

Avui he tornat de l'aplec de Santa Coloma de Fitor: un punt de trobada molt autèntic. Un indret paradisíac enmig de Les Gavarres. Una ermita voltada d'alguns prats i de boscos molt espessos que amaguen una gran riquesa de flora, fauna, i també d'històries i llegendes de diferents èpoques i que han anat quedant impreses en diversos reculls i documents que, molts de curiosos i apassionats del tema han anat recopilant durant dècades. 

És impressionant la càrrega històrica que té aquest indret i realment posa la pell de gallina quan hom descobreix algunes de les històries -reals- que hi varen tenir lloc. 

Banc d'Adelaida Plana de Cals

Al llibre Els Secrets de Sa Bardissa, d'en Jaume Aymar i Ragolta, que més d'un cop he esmentat aquí al bloc, ja havia llegit que l'any 1817 hi havia hagut una tortura i mort del rector de Santa Coloma de Fitor, el mossèn Joan Batllé i Juer. El que m'ha sobtat és descobrir més a fons el que va passar. 

Sembla ser que varen ser tres bandolers que, abans de saquejar la rectoria, varen apallissar-ne el rector. Varen donar-lo per mort, però no va ser així: va aguantar dues setmanes; temps prou gran com perquè el rector identifiqués els assaltants. Els tres bandolers varen ser detinguts i condemnats. Varen esquarterar-los i a continuació llurs caps varen ésser col·locats en gàbies! Imagineu-vos: quan venien forasters el primer que veien quan s'atansaven a l'ermita eren aquestes gàbies amb els caps a dins! Resulta que la pedra d'entrada a l'ermita té unes inscripcions on es detalla aquest succés!

Roderes de carro anant cap a la font de Fitor

Després també és molt curiós entrar a dins de l'ermita i veure que alguns dels bancs "tenen propietari", fet que s'esdevenia molt abans. La sorpresa ha estat en veure que un dels bancs pertanyia a Adelaida Plana de Cals i de Vilanova de Cabanyes (sí, tot això n'era el nom!). Era la filla del Mas Calç (Cals, escrit), que és ben a prop de Fitor. Es va casar amb Bonifaci Vilanova, fill de Josep Vilanova, el Vescomte de Cabanyes de Calonge, tan polèmic durant la seva existència pels reiterats casos de falsificació de monedes, amenaces, xantatges i coaccions que varen envoltar tota la seva vida, fet que va fer, fins i tot, que simulés una mort i enterrament seves, que més endavant va descobrir-se que havien estat un muntatge. Us imagineu quin enrenou? I tot està lligat! Ja ho deien ja que les terres dels Vilanova anaven des de Fenals d'Amunt fins a Forallac! Increïble!

I tantes d'altres que en podríem explicar o ens n'explicarien. 

Realment un indret de luxe, no només pel paisatge, sinó per l'herència social i cultural que s'hi cou. Sens cap mena de dubte, un lloc que convé no perdre's!

Salut!