Litigis contra paisatges acústics

Fa una estona llegia a El Punt, astorat, que un veí de Sant Mori (Alt Empordà) havia fet engegar un procés judicial fa temps per aconseguir que les campanes de l'església d'aquest petit municipi no toquessin en hores nocturnes ja que, en tant que propietari hoteler, deia que el repic de campanes molestava els seus clients. 

No és pas el primer, ni el segon, ni el tercer cop que algú remou cel i terra per alterar el que és un autèntic paisatge acústic dels pobles. És molt curiós observar que la majoria de vegades, els individus que denuncien aquesta contaminació acústica, són nouvinguts, sense cap relació amb el poble i que, pretenen que el poble i el seu entorn s'adapti a les seves necessitats, quan el més lògic és que sigui a l'inrevés...

En qualsevol cas, he pogut llegir que el Baix Empordà és la comarca on s'han esdevingut més fenòmens d'aquests, i això em toca molt la moral.

No sóc pas creient jo. No vaig a missa. No he fet la comunió. No estic batejat. Però tinc molts de motius per defensar aferrissadament el meu poble i el seu paisatge. De la mateixa manera que no podria entendre Sa Bardissa sense el campanar i la nau de l'església de Sant Martí, tampoc puc entendre el meu poble sense quelcom tan habitual, quotidiani i que associo al benestar, el plaer i la tranquil·litat, com és el repic de les campanes. Una església sense toc de campanes és pitjor que el bacallà sense xamfaina...

Bromes a part, vull expressar la meva indignació absoluta vers tota aquesta gent forània que, si bé és plenament benvinguda (per mi, si més no), no té cap dret a alterar la dinàmica d'un poble només perquè se senti "molest" per quelcom així. És ridícul. Si no li agrada, té 946 municipis al nostre país per triar d'anar-hi a viure. 

Em fa gràcia de veure que la majoria de gent que es queixa d'això prové de l'àrea metropolitana. Gent que viu dia rere dia amb la fressa més eixordadora que hi pugui haver: motors de vehicles, maquinària d'obres, i cinquanta mil sons més. 

I són aquests els que es queixen perquè toquen unes simples campanes...

Que s'ho facin mirar...

Salut!

No t'hi esperaré pas

I finalment, després de molt de temps, d'anar per diversos topants, en Benet XVI ha decidit de venir a podrir-nos a nosaltres.

Fàstic, vergonya, indignació, repulsió, ofensa,... fa de mal dir què sento quan m'assabento que una setmana abans del gran esdeveniment, ja s'han malmenat 2,5 milions d'€. És més que evident que això de la crisi només és per a alguns i quan els hi convé. Per allò que realment els hi paga la pena, aleshores treuen calés de sota les pedres.

No tinc pas pensat de convertir aquest article en un manifest aferrissat a favor de la laïcitat perquè tindria tants d'arguments per a fer-ho, que m'emplenarien massa fulls. Tampoc penso fer pas gaires anàlisis de dades ni balanços, atès que tothom, si fa o no fa, ja n'està al cas.

Només vull fer la meva petita aportació en qualitat d'oposició frontal i rotunda al fet que la ciutat de Barcelona, la capital del meu país, aculli, exhibeixi i patrocini orgullosament l'arribada de la cirereta d'un pastís de vòmits i infàmia que és l'església catòlica, apostòlica i romana i el seu màxim representant, el papa Benet XVI.

Em sembla que en Benet hauria d'anar ajopint el cap perquè té tants de draps bruts que ja no sap on ficar-se'ls. 

En qualsevol cas m'avergonyeixo que la capital del meu país, d'un país suposadament laic, estigui tenint una actitud tan patètica vers aquest tema. Us imagineu una mobilització així amb l'adveniment d'un líder espiritual de qualsevol altra religió? Us imagineu el rebuig que podria arribar a ocasionar? Doncs si sou capaços d'imaginar-vos això, podreu entendre el rebuig i el fàstic que molta gent, entre els quals jo m'hi incloc, sentim quan ens assabentem que tot això passarà d'aquí justament 4 dies...

Em temo que no tinc pas gaire res a fer-hi, però. Si més no, proclamaré als quatre vents la meva indignació per veure si almenys qualla més enllà dels meus tarannàs més propers. 

Ah! I no us ho perdeu! També hi ha hom que diu que en Benet farà el discurs en català. Caram, tot un detall per part seva! I em pregunto: i això ja es mereix la meva genuflexió?

I com que sóc optimista de mena, vull acabar aquest escrit amb una publicitat que m'ha robat el cor i que crec que promet molt. Si aquest diumenge és tal com ho descriu el vídeo, tal volta em canviïn els parers sobre el Papa, la conferència episcopal espanyola i la Santa Seu.

Salut!