Adéu, i no tornis mai més!

Salut a tothom!

Són la 1:11 de la matinada del 16 de gener del 2012. Estem a -9,6ºC al veïnat de Puijonlaakso, a Kuopio, est de Finlàndia.

Tot just m'acabo d'assabentar que el franquista i artífex de múltiples crims i assassinats, Manuel Fraga Iribarne, ha mort, a l'edat de 89 anys. 

Sens dubte una molt bona notícia que moltes persones i jo celebrarem obertament durant molt de temps. 

A l'altre costat de la moneda, hi tinc la rancúnia, l'odi, la ràbia i la frustració de veure com a començaments del segle XXI, un criminal com ell haurà mort tranquil·lament al llit, sense haver estat ni jutjat, ni processat, ni empresonat de cap mena i sense que se li hagi fet pagar ni un sol cèntim de tot el mal que va escampar durant la seva vida.

Aquest és un text d'eufòria, de satisfacció, de celebració, però alhora, una crítica duríssima, -un cop més-, a l'Estat espanyol antidemocràtic al qual encara estem tristament lligats.

Que aquesta celebració serveixi de reflexió i que tots plegats tinguem un xic més de memòria amb tot allò que ha passat a les nostres contrades, temps ençà.

Salut i felicitats a tothom!

Iniesta, tu sí que ets un campió!

Salut a tothom,

Tal com ja deveu estar-ne informats (probablement molt més que jo), Andrés Iniesta, un jugador estimadíssim del Barça, amb una carrera excel·lent i una personalitat més que afable, fa uns dies, ens va sorprendre, tot intervenint en la nostra llengua, en una roda de premsa. 

Sempre és més que agradable de veure com algú que ha vingut de fora, ha pres l'esforç i la dedicació per tal de comunicar-se en la llengua pròpia de la terra que l'ha acollit. Per a qualsevol persona, l'estimació vers ell encara ha de ser molt més gran, després d'un gest tan respectuós i integrador. 

Evidentment, però, les cavernes espanyolistes estan fent grinyolar les dents dia sí dia també per aquest gest. 

En qualsevol país del món, un gest així es felicitaria obertament i s'encoratjaria al màxim.

Espanya, Estat al qual encara pertanyem i on cada dia es fa una passa més cap al feixisme, el fet que l'Andrés parlés en català ha suscitat tota mena de reaccions i crítiques altament negatives. 

Que patètics que són els espanyols un cop més. Segurament el propi Andrés Iniesta, natural de la regió de Castella-la Manxa, se'n deu avergonyir pregonament. Això és Espanya, tristament.

Us deixo amb un dels molts articles que parlen sobre aquest afer: "El catalán de Iniesta molesta en Madrid".

Aprofito, un cop més, per felicitar Iniesta, pel seu joc, per la seva personalitat i pel seu respecte. Tan de bo engendri!

Salut!

La nostra llengua, novament en perill

Salut a tothom,

Sóc a 3500 km del meu país però gràcies a l'internet puc estat força al cas de què passa arreu. No és que m'hi capfiqui gaire, perquè vull desconnectar al màxim, però... hi ha coses que no poden passar per alt.

Avui, d'entre moltes altres coses que han passat, el congrés espanyol ha aprovat la reforma de la Constitució Espanyola, amb el suport del PP i del PSOE (dues maneres de denominar un mateix producte), i el vist-i-plau de CiU, un partit que l'únic que no sabem mai és per on ens la fotrà... A part d'IU, la resta de partits han abanadonat la sala abans que es fes la votació. Però no és en això que em vull centrar avui. Hi ha quelcom que em crida molt més l'atenció i d'una manera molt més alarmant: l'aplicació de la sentència del Tribunal Suprem Espanyol sobre quina ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

Malgrat que el català és una llengua amb prop de deu milions de parlants potencials, la seva situació és d'alt risc -a hores d'ara, arreu del seu domini lingüístic- i a Catalunya, evidentment, no n'estem al marge. 

Aquesta sentència pretén que el castellà sigui la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. És a dir, que una llengua forània i imposada secularment per les administracions espanyoles, passi a ser la llengua d'ús normal i prioritari en un territori del qual no n'és, ni n'ha estat mai, llengua pròpia. 

Ens trobem d'un atac (tristament, no sense precedents), a la nostra llengua, que ens acosta a situacions ja pràcticament idèntiques de les que es varen viure en algunes etapes del franquisme a casa nostra. 

Em sembla patètic que s'hagi d'imposar d'aquesta manera una llengua que es parla a desenes de països i que té milions de parlants arreu del món, en detriment de la parla pròpia del nostre país.

Espero de tot cor que la Generalitat -que té competències absolutes en educació- s'hi oposi frontalment, així com la totalitat de professionals que treballen en aquest sector. 

Podeu signar a favor de l'ensenyament en la nostra llengua, clicant aquest enllaç i també aquest altre enllaç.

Salut a tothom!

"Spain's secret conflict"

Bon dia a tothom!

Avui vull deixar-vos amb aquest reportatge collonut -des del meu parer- sobre el que anomenen El conflicte secret d'Espanya i que, com és d'esperar, parla de les relacions entre Catalunya i Espanya. Posant d'inici el moment en què Arenys de Munt va encetar l'onada de Consultes Populars (setembre del 2009) i que va estendre's amb facilitat per arreu del Principat, aquest reportatge entrevista molts d'individus d'un costat i de l'altre. Les evidències, però, sempre seran les mateixes. N'hi ha molts que queden molt retratats. 

Aquest documental és una eina valuosíssima perquè faci la volta al món i perquè molta de la gent d'arreu que no sap què es cou aquí, pugui saber-ho, sens dubte. El periodista que el presenta ha estat vivint durant vint anys al nostre país.

El vídeo és en anglès però s'entén prou bé tot el que hi diu. En alguns llocs hi ha subtítols. 

No us perdeu les "actuacions" estel·lars d'en José María Aznar o d'en Jiménez-Losantos, per fer-ne esment d'alguns.

Valoracions i conclusions

Bona nit a tothom!

Estic esverat -com a gairebé tots els finals de jornades electorals-, i vull dir-hi la meva.

Guaiteu: no sóc analista polític, no he estudiat Ciències Polítiques, no participo en debats televisius ni radiofònics. De ben segur, sóc ignorant en moltes coses, però, això sí: intento tenir el màxim de criteri possible. Avui vull fer la meva valoració sobre els resultats electorals municipals i alguns de nacionals.

Ha conclòs la jornada electoral. S'han evidenciat algunes tendències. Hi ha hagut sorpreses. I com gairebé sempre: coses bones i coses dolentes. Jo m'atreviria a dir que hi ha hagut coses molt molt bones (si més no, des de la meva òptica, és clar!).

Punts molt remarcables que cal destacar a nivell català:

1- Grandíssima desfeta electoral dels sociates. Han perdut la ciutat de Girona i la de Barcelona, i han baixat en gran nombre de vots en general. Les seves polítiques patètiques i el seu espanyolisme encobert però burxant, li han sortit caríssims.

2- Segona patacada monumental d'ERC. Merescudíssima. Han baixat pràcticament arreu, han desaparegut literalment de molts ajuntaments i en molts casos han quedat clarament anorreats. M'agradarà veure si el binomi Puigcercós-Ridao encara té pebrots per seguir escalfant la cadira i xuclar la mamella...

3- Augment considerable de la presència del PP. Cal tenir en compte una circumstància importantíssima: el PP ha abandonat el discurs espanyolista anticatalà per encapçar-lo amb el tema de la xenofòbia, arran de la pressió d'altres col·lectius que li esgarraparien vots, com ara la incipient PxC o C's. De fet, fixeu-vos que allà on hi ha hagut PxC, l'augment del PP ha estat moooolt més discret. Conclusió: el discurs anticatalà espanyolista no qualla a Catalunya.

4- Anorreament del partit espanyolista Ciudadanos. La seva manca de discurs els ha sortit molt cara.

5- Gran entrada i reforçament de la presència de PxC. La gestió pessimíssima de temes tan cabdals com la immigració han fet créixer el discurs xenòfob d'aquest partit, el president del qual té un historial gens agradable. És molt preocupant aquest creixement, que, d'altra banda, té prou lògica que s'hagi esdevingut.

6- Gran augment de CiU, tot i que, força per sota de les seves expectatives. La seva força parlamentària, -i ara també, municipal-, haurien de fer que els seus tarannàs es determinessin molt més bé, per tal de construir l'autèntic full de ruta que molta gent fa temps que espera. Esperem que no ens decebin novament. 

7- Augment molt significatiu de la presència de les CUP, no només en augment de regidors, sinó en la presència en quantitat d'ajuntaments. Sens dubte, ho celebro moltíssim.

Segur que em deixo milers de coses per comentar.

D'altra banda, vull lamentar les victòries del PP a les Illes i el País Valencià. En el 2n territori, però, és destacable, també, que dos partits nous han entrat al Parlament, després d'haver superat el 5% dels vots.

Finalment vull felicitar amb tota la meva força, la grandíssima embranzida de Bildu, que, només al País Basc (vull dir, estrictament, Euskadi), haurà tingut 907 regidors, essent la força més votada a Guipúscoa i a l'ajuntament de Donostia. Bildu també haurà entrat amb 8 escons al Parlament de Navarra. Sens dubte, una notícia excel·lent!

Au! Ara a clapar-la! Bona nit!

"Es mi lengua materna y tengo ese defecto"

Avui us escric -un dia després d'haver comunicat que el Barça passava a la final de la Champions-, per informar de com de greu es troba la situació política al País Valencià a hores d'ara.

El vídeo que us enllaço és de l'acte de proclamació de candidatures municipals del PP al País Valencià, un acte que es dugué a terme l'1 de març d'enguany a la ciutat de València.

Hi surten dos personatges: l'un és Juan José Rubert, batlle de Vila-Real, que diu:

    "deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me un poquet que parle de Vila-Real"

Des del públic se sent cridar:

    "¡Habla en castellano!"

I el batlle de Vila-Real, Juan José Rubert, en un acte de genuflexió i pèrdua de dignitat, diu:

    "Hablo en castellano, como queráis. ¡perfecto!"

L'altre personatge, l'actitud del qual encara em sembla molt més greu, és la batllessa de Torrent, María José Català, que diu:

"Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al Valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?"

I el públic, tot seguit, aplaudeix amb fal·lera,...

No cal dir-hi res més. Tal com duu de títol el vídeo: L'autoodi elevat al més gran dels ridículs.

Sí que n'estan de cardats, sí. Haver arribat al punt d'haver de demanar disculpes per parlar en la teva llengua,...

No hi ha cap comentari prou vàlid que pugui expressar tal dosi d'estupefacció com la que sento ara mateix.

Salut!

Ningú no hi farà res?

Encara no he deixat al marge l'eufòria que tant va emplenar-me el cos ahir després del partidàs del Barça al Santiago Bernabéu, contra un Reial Madrid que, com de costum, mirava de fotre-te-la tant com podia. La semifinal de la Champions ha quedat pràcticament sentenciada. No és només pel fet que el Madrid haurà de guanyar per un avantatge de tres gols al Camp Nou al partit de tornada (dimarts vinent, em sembla), sinó també pel fet que dos dels seus puntals no podran jugar-hi. Sergio Ramos ja tenia una targeta groga i en veure'n una altra es perdrà la tornada. Més sonada va ser l'entrada duríssima de Pepe a Alves, que li va suposar la vermella directa. També va ser molt remarcable l'actitud sempre irrespectuosa, pueril i troglodita de l'entrenador, Jose Mourinho, que també va ser expulsat de dirigir el partit. 

Avui vull posar de manifest les barbaritats que està fent el Reial Madrid i que ningú no està aturant (ni tan sols la UEFA).

- El Reial Madrid va prohibir que la locució que fes referència al Barça fos en català. En qualsevol partit de la Champions, sigui on sigui que es faci, les locucions han de ser en les llengües pròpies de cada equip, però els del Bernabéu són més trempats que ningú i han decidit tirar pel dret.

- Així mateix ho varen fer amb les estelades, que no les varen deixar accedir a l'estadi, tot i que, en imatges del partit, sembla ser que algunes sí que ho varen aconseguir.  

Em pregunto doncs: ¿¿¿com és possible que a la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol es permetés la presència de banderes espanyoles pre-constitucionals???

- Finalment l'actitud absolutament intolerable de Jose Mourinho desacreditant tothom, dient que els àrbitres eren comprats des de feia tres temporades, que si "no sé si és perquè duen Unicef a la samarreta o què" i d'altres barbaritats.

Com pot ser que un equip se salti el reglament i se li permeti de fer tot això. Estic profundament indignat.

Us imagineu què passaria si al Camp Nou es prohibís l'accés a les banderes espanyoles i es vetés de fer les locucions en castellà? No ho vull ni imaginar.

I no ho vull imaginar perquè els catalans no ho hem fet mai això ni ho farem. Per sort tenim molts més valors, educació i obertura de mires que no pas els veïns de l'oest. 

I repeteixo: després encara hi haurà algun erudit que em preguntarà perquè sóc independentista...

Podeu fer un cop d'ull a l'article del diari Ara. 

Salut!

Llindar del dolor i trofeu esclafat

Ahir es va disputar a l'estadi de Mestalla, a la ciutat de València, la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol. Deixant de banda la més o menys importància que cadascú pugui donar a aquest trofeu, per al Barça i per a en Guardiola, ahir era una bona oportunitat per a obtenir un títol. 

No hi va haver sort. I ho dic així perquè l'actuació del Barça a la 2a part va ser molt intensa i amb un control molt gran del partit (la possessió de pilota voltava el 80%). Les ocasions de gol que féu el Reial Madrid varen ser mínimes. Al Barça li varen anul·lar un gol per fora de joc.

Així és que la situació va força la pròrroga. Trenta minuts més de calvari jugant en contra de dos equips que ja feia estona que es mostraven clarament afeixugats. 

Una jugada ben planificada però molt murri de l'equip blanc va permetre que el sempre ben engominat Cristiano Ronaldo marqués el gol que els duria al triomf, quan mancava encara més de mitja part de la pròrroga. 

Futbolísticament va passar el que va passar i no hi aprofundiré pas més: tampoc en sé gaire.

Això sí: vull destacar dos aspectes de la nit:

- Sembla ser que l'Estat espanyol ha paït molt malament la xiulada que fa dos anys, seguidors del Barça i de l'Atlètic de Bilbao varen fer quan va sonar l'himne espanyol. Així és que l'organització va optar per <silenciar> les xiulades apujant el volum fins arribar al llindar del dolor, fet que ha estat durament criticat per molts de mitjans. L'Estat espanyol segueix amb la seva dinàmica habitual d'intentar eliminar tot allò que no li agrada.

- L'altre aspecte, -força més còmic-, és el grandíssim ridícul que va fer el jugador del Madrid -perpètuament espanyolista, per cert, tal com va demostrar en unes declaracions fa uns mesos al costat d'en Piqué-, en Sergio Ramos, que, mentre sacsejava la copa amunt i avall de dalt l'autobús estant, li va caure al terra i en seguit va ser esclafada pel pes de l'autobús. No cal comentar els centenars de milers de milions de rialles i comentaris que aquest esdeveniment ha suscitat. 

En fi: una nit amb un xic de tot!

Salut!

L'absurditat de Plataforma per Catalunya (PxC)

Avui m'ha arribat, per via d'un amic, un vídeo que m'ha posat la pell de gallina, a més de fer-me riure una bona estona.

Aquest vídeo és una publicació realitzada pels estudiants de 5è de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. Han aprofitat l'avinentesa per entrevistar una tal Sara Valencia, cap de llista -amb només 21 anys d'edat-, de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Aquest és el partit que presideix el feixista i molt polèmic Josep Anglada i Rius, regidor a l'ajuntament de Vic a hores d'ara i ex-militant de l'organització franquista Fuerza Nueva durant la transició democràtica espanyola.

 

Per als qui no conegueu aquest partit polític, estem parlant d'un grup que predica el racisme i la xenofòbia, a més d'un totalitarisme i un espanyolisme extrem -malgrat anomenar-se "de Catalunya"-. Aquest partit ja fa temps que es presenta, -sobretot a nivell municipal-, i ha obtingut prou bons resultats en diverses contrades de, principalment, l'interior del Principat, com ara Cervera, Vic, Vilafranca del Penedès, però també, El Vendrell,... per esmentar-ne alguns.

A les darreres eleccions de la Generalitat de Catalunya, es corria el perill gravíssim (Sí. És així com cal denominar-ho), que la PxC entrés al Parlament amb tres escons. La manca final del percentatge mínim de vots (tots eren a la circumscripció de Barcelona), no va permetre'ls d'entrar-hi. 

"L'argumentari" -si és que es pot dir així-, d'aquesta jove, és completament buit de contingut, a més de desestructurat, incoherent i pueril. Ens proporciona, certament, una visió ben clara de la ridiculesa i l'absurditat que predica aquest partit d'extrema dreta espanyolista. 

Això per no comentar el seu nivell d'expressió oral i el constantment incorrecte i catastròfic ús que fa de la nostra llengua. Si pretén ser regidora -o com diria ella "cunsehal", i, doncs, ocupar un càrrec públic, estaria molt bé que aprengués a parlar abans.

En fi, molt lamentable tot plegat. Espero, pel bé de l'Espluga de Francolí, de Catalunya i del propi bé seu, que no tingui gaires vots...

Salut!

El govern espanyol torna a mentir. Acomiadem-lo d'un cop!

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley va votar, ahir, en la Consulta sobre la independència a nivell de al ciutat de Barcelona i ho va fer amb un clar i contundent  SÍ. 

Avui vull deixar-vos amb un altre gra de sorra que ens acosta al damunt del turó que ens permetrà d'emprendre la baixada -irreversible- cap a la independència. És un article del diari Vilaweb en què s'explica la negativa del govern espanyol de pagar els diners que ja hi havia pactats per al 2011. A més, no només no pretén abonar aquesta quantitat, sinó que a sobre encara es creu amb potestat i legitimitat com per condicionar la Generalitat de Catalunya, tot limitant-ne el deute.

La Generalitat de Catalunya, en boca del conseller Homs, s'hi contraposarà claríssimament.

Seguint en la línia de sempre, comunitats autonòmes que no saben ni perquè existeix el seu govern, el qual fou creat en l'època del < café para todos >, continuen beneficiant-se de tot allò que el govern espanyol xucla de la mamella afeixugada del poble català.

Noies i nois: ens estan receptant l'elixir de la independència amb dosis de Redbull... Fem el pas d'un cop!

Llegiu l'article clicant el següent enllaç:

El govern espanyol diu que no pagarà els diners que reclama la Generalitat per al 2011

Salut!

Quan el titellaire fa fer-li el que vol al titella

Salut a tothom!

Que la desavinença entre Catalunya i Espanya va augmentant cada dia nou que passa i cada any empenyem no és pas cap novetat. 

Hi ha qui d'això en diu tragèdia, desgràcia, ruptura social o vés a saber fins on pot arribar la seva imaginació. 

El cert és que si Catalunya, -tal com ha passat sempre, però ara més que mai- no es troba còmode dins d'Espanya, no és pas per una qüestió capriciosa, sinó per un bombardeig constant d'intolerància i menyspreu que ara no desgranaré pas: crec que tothom n'està al corrent, i el que no n'està és perquè no vol.

Fa encara no gaire es parlava de l'independentisme català com quelcom utòpic. Els temps està posant les coses al seu lloc i ja fa una colla d'estones que el que és utòpic és que un Estat com l'espanyol, -paradigma europeu actual (i antic) del podriment de la democràcia i la negació aferrissada de la seva diversitat nacional, cultural i lingüística-, pugui constituir-se com un Estat federal.

Tal com va dir fa unes setmanes l'expresident Jordi Pujol i Soley, només hi ha dues sortides: l'assimilació cultural per part d'Espanya (anihilament) o la independència (supervivència). 

Si l'independentisme es troba en el seu apogeu màxim i és cavall de batalla d'innombrables debats, xerrades i polítiques diverses, tampoc és pas per casualitat. Els motius que l'hi han dut en són tants que no cabrien en aquest article, ni en molts d'aplegats.

Avui vull fer ressò de fins on s'està radicalitzant el discurs espanyolista empedreït i profundament anticatalanista. On podem trobar-lo? Doncs tan fàcil com a la capital de l'Estat al qual encara pertanyem. Em centraré concretament en el paper que fa el canal de televisió Telemadrid, la programació del qual és interessant de conèixer. 

I és que aquesta radicalització s'està tornant tan extrema, que fins i tot -sortosament-, han aparegut nombroses veus dissidents que critiquen profundament el full de ruta emprat per aquest canal. 

En aquest primer vídeo hi trobareu la valoració que feien els informatius de Telemadrid arran de l'èxit de la pel·lícula "Pa Negre" i "Biutiful". Tant la locució que en fa el presentador com els subtítols suggerents que hi ha, no tenen pèrdua...

L'altre -per mi encara més greu- és la censura televisiva que Telemadrid va fer quan volia retransmetre declaracions d'en Pep Guardiola arran del partit Arsenal-Barça. Segons ells "com que no parlava en castellà, però sí que ho va fer en anglès, en francès, en català, i fins i tot en italià", no se'l podia retransmetre. Al cap d'una estona s'enduen una altra sorpresa. Fixeu-vos-hi:

 Frases mítiques que no m'he pogut estar de transcriure malgrat el vídeo: 
(...)noi: "Nos hubiese gustado tener con nosotros a Pep Guardiola"noia: "estamos intentando escucharle como seguramente todos ustedes pero: ¿qué ha pasado? Se lo contamos: Guardiola de rueda de prensa ha hablado, pero lo ha hecho en todos los idiomas (caram, quin crack! Ho ha fet en més de 6000 llengües?), menos en español, (...)
(...)noia: "bueno, creíamos que hablaba castellano"noi: "claro que contesta una de cada veinte, claro, pues hemos llegado justo cuando acababa de contestar,..."noia: "claro, ha tocado en catalán. ¿Qué le vamos a hacer?" ¡Pues no! Intento fallido."noi: "Bueno, pues venga, volvemos, seguimos hablando de Leo Messi, en cuando Guardiola vuelva a tener un momento de lucidez hispana pues nos vamos con él (...)"
Sens dubte, molts d'espanyols (no pas tots, només faltaria!), estan afegint dia a dia més ingredients per elaborar la poció màgica que ens durà directament cap a la independència. 
Totes la informacions i crítiques sobre el comportament del canal els podreu trobar a Salvemos Telemadrid.
Salut!

TV3 ja no es veu al País Valencià...

Fa una colla de dies us escrivia dient-vos que era un dia dolç per a la nostra llengua, perquè s'havia acabat el termini que tenien les empreses que comercialitzen productes a casa nostra per adaptar-ne l'etiquetatge per tal que hi hagués, si més no, el català.

Avui, en canvi, no són bones notícies el que vull expressar. Avui és un dia molt, molt trist per la nostra llengua. No només ho és per la nostra llengua, sinó també per la dignitat, per la llibertat d'expressió, per la humanitat. 

Ahir, després de molt de temps d'estires-i-arronses, el govern del País Valencià, presidit per l'individu Francisco Camps, - els qualificatius que se m'acudeixen del qual no manifestaré per no mostrar-me excessivament barroer -, va decidir que suspendria en la seva totalitat les emissions de Televisió de Catalunya en territori valencià. 

Així doncs, prop de 2.408.000 parlants de la nostra llengua van deixar, ahir, de tenir accés al màxim mitjà de comunicació en la seva llengua. En la nostra llengua. 

Podria emplenar pàgines i més pàgines de tot allò que penso de tal fastigosa i inacceptable actitud per part del govern del Partit Popular, però crec que l'opinió col·lectiva és prou evident i ferma com per poder-m'ho estalviar. 

Aquest és un atac molt greu, molt greu, a la llibertat d'expressió, a la nostra llengua, a la humanitat de les persones. 

Em solidaritzo, doncs, amb molts de mitjans de comunicació, blocs, entitats, individuals, etc. que suspenen -simbòlicament- les seves emissions en protesta d'aquesta agressió tan bel·licosa. 

Us deixo amb algunes de les imatges que protagonitzen tot aquest afer i també amb una roda de premsa per part d'Acció Cultural del País Valencià, que ha maldat fins al darrer moment, perquè això no s'esdevingués. Justament és aquesta entitat la que, a més, haurà de pagar sancions molt grans per l'únic fet d'estar defensant la llengua pròpia d'un país i la seva normalització.

I després em preguntaran perquè sóc independentista i quins arguments tinc...

Salut i independència!

Sort que n'hi ha que no s'agenollen...

La xarxa va ben plena aquests dies de la roda de premsa que l'entrenador de l'equip de futbol del Girona, Raül Agné, va fer en acabar el partit que havien disputat amb l'Osca, al seu camp.

L'entrenador estava responent la pregunta d'un periodista, en català, quan va ser interromput per algun altre membre de la sala dient-li que ho fes en castellà.

Raül Agné, amb tota l'educació que fóra d'esperar, va dir-li que primerament acabaria la intervenció en català i que després ho repetiria en castellà sense cap inconvenient.

Sembla ser que això no va agradar al sector que es queixava del fet que l'entrenador hagués intervingut en català. Raül Agné, estupefacte, no entenia aquella actitud de tal manca de respecte i tolerància, i, després de qüestionar-se algunes coses, va abandonar la sala, emprenyat, dient que si no se'l respectava, no hi hauria cap roda de premsa.

La caverna espanyolista deu estar traient escuma pels queixals arran de tot això. Val a dir que per nosaltres -i per qualsevol persona amb modals, seny i respecte-, això va ser una actitud realment fantàstica i admirable. 

Sort en tenim de personatges públics com en Raül Agné, que no s'agenollen i que malden per fer vigent sempre la seva dignitat i el seu respecte.

Per cert, que aquest home és fill de Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent a la comarca del Baix Cinca. M'imagino que els espanyolistes encara deuen enrabiar-se més en veure que un fill de l'Aragó es comporta així. 

Gràcies, Raül. 

El nacionalisme lingüístic espanyol

El nacionalisme espanyol és quelcom que tenim present ben arran nostre dia rere dia i del qual n'estan tristament impregnats els mitjans de comunicació (alguns més que d'altres, òbviament).

A nivell lingüístic, aquest tipus de nacionalisme (nacionalisme, per cert, que els que el practiquen tendeixen a dir sempre que són no-nacionalistes...), és especialment agressiu i extremadament excloent i xovinista.

Us deixo amb aquest vídeo del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, que va fer una conferència excel·lent -sota el meu parer-, sobre el nacionalisme lingüístic espanyol. 

¿Què pot haver-hi millor que un lingüista castellanoparlant, que té el castellà com a llengua materna, per explicar com es viu i com afecta, per exemple, a nacions i llengües perifèriques a la castellana, aquest tipus de nacionalisme?

Us la recomano amb escreix. Els seus arguments són tan clars com contundents. No hi ha gaire res més a dir arran de tanta evidència.

Salut.

L'ex-president ho reconeix

Per aquells que vivim en la convicció total que la independència del nostre país és l'únic mitjà pel qual puguem assolir la màxima grandesa a què aspirem i de la qual dia rere dia en som privats, la lluita, la tossuderia i l'empenta constant no només no ens afebleixen, sinó que ens refermen la base de tots els nostres tarannàs. 

I és que, per sort, ja fa molts d'anys que la independència de Catalunya no és una qüestió únicament identitària -amb la connotació excloent que inevitablement se'n pugui desprendre-, sinó que com més va, més transversal és. 

Els esdeveniments que s'han anat succeint, -cada cop més precipitadament-, en tot allò que fa referència a la nostra nació, llengua, economia, educació, etc. han estat autèntics encenalls del foc de l'independentisme, que a hores d'ara crema amb més força que mai, atiat per un Estat que està radicalitzant dia rere dia les seves premisses. 

Avui ens sorprèn -ja va fer-ho parcialment fa uns mesos-, l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol i Soley. 

Els seus vint-i-tres anys de mandat varen anar encapçalats per la defensa aferrissada d'un model que per sobre de tot, maldava per encaixar Catalunya en l'Espanya de l'època, per provar d'assolir el màxim sense arribar al trencament, per actuar tot sovint amb moltes ambigüitats i pel famós "ara no toca".

Ves per on, -i com ell, tanta d'altra gent-, l'evolució ha dut les coses al seu lloc. Àdhuc un defensor nat de l'autonomisme com n'és el Sr. Jordi Pujol ha avançat un esglaó més en el camí cap a la plenitud nacional del nostre país i, per fi, ha reconegut que només hi ha dues opcions a seguir: o bé l'assimilació absoluta de Catalunya per part d'Espanya (que, si s'esdevingués, aniria a ritmes vertiginosos), o bé la sobirania total del poble català, altrament dit, la independència. 

El Sr. Pujol també ha matisat que el camí de l'assimilació seria més fàcil però que això voldria dir que "Catalunya es rendeix". És per això que ha manifestat obertament -mai tan clarament com fins ara-, que l'única opció viable és la independència.

Ja fa uns mesos ens va sorprendre comunicant un augment notable dels seus tarannàs independentistes. Així mateix també ha prosseguit l'evolució ideològica del també ex-president de la Generalitat, el Sr. Pasqual Maragall.

Que curiós que tots els que han estat a dins acabin optant per la independència, no?

No deu ser que ja n'hi ha prou de perdre el temps i esforços en encaixar peces on no s'hi encaixaran mai?

Gràcies, sr. Pujol, per tocar tant de peus a terra i per ser tan realista ara mateix.

Independència, sí! Ara sí que toca!

Salut!

Llegiu l'article del diari Ara

Llegiu l'article del diari Vilaweb

Avui és un dia dolç per al català

Salut a tothom!

Enmig d'aquesta onada d'aire fred tan evident, avui la nostra llengua viu moments dolços, un autèntic contrapès per les continuades i incessants garrotades que vénen dia sí dia també de les Espanyes i que creuen tenir la potestat i la legitimitat de qüestionar tot allò que es crea i es cou al nostre país.

Però, tal com deia, avui es viu un moment dolç per a la nostra llengua. Un petit avenç -dels molts que encara manca per fer-, que situarà el català una mica més a prop de la seva normalització plena. 

I és que d'avui en endavant les grans empreses que venguin productes en territori català, hauran de fer constar als seus productes, com a mínim, la llengua catalana. Això implica la presència de la nostra llengua en la informació bàsica de les etiquetes, factures, propagandes, etc. 

Les petites i mitjanes empreses tindran encara un marge fins al mes de juliol abans no se'ls apliqui també aquesta normativa que va ser aprovada l'agost del 2010 pel govern de la Generalitat.

Sens dubte, una molt bona notícia per al procés de normalització lingüística de la nostra llengua. 

No cal pas dir que aquesta llei ja està sent recorreguda pel Tribunal Constitucional espanyol per part de Ciudadanos i del Partido Popular, ja que, segons ells, aquesta normativa "menysté el castellà". 

Cal recordar, també, que hi ha gairebé 200 disposicions legals espanyoles que obliguen a etiquetar els productes en castellà al territori català.

Un cop més, s'està veient molt clar qui està a favor de la igualtat de drets i usos lingüístics i qui hi està aferrissadament en contra.

Salut!

Font: Diari Avui, Racocatalà

El creixement de l'independentisme canari

Salut!

Realment, pertànyer a l'Estat espanyol, per a molts dels qui -malauradament- encara hi pertanyem, ens és una ruïna completament inassumible, per més que dia rere dia apareguin erudits que només fan que intentar -sense èxit- demostrar la inviabilitat de les sobiranies totals.

La meva connexió amb les Illes Canàries m'ha permès de veure el creixent independentisme canari, que com més va més adeptes guanya i més ben fonamentat es troba. 

I és que les Illes Canàries s'han vist sotmeses a la creació d'un model econòmic que només tenia en compte el turisme, sense cap mena d'alternativa. Un cop més, les atencions dirigides i centrades per a tothom qui ve de fora, sense tenir realment en compte les necessitats del poble autòcton, vers possibles canvis a no gaire llarg termini. 

A hores d'ara les Canàries pateixen els efectes de la crisi econòmica mundial, però amb l'agreujant que amb prou feines no tenen alternatives econòmiques que no es basin en els hotels del tot-inclòs.Tot això per no esmentar els múltiples delictes ambientals, paisatgístics i ecològics que s'han comès en algunes illes. Aquesta manca d'alternatives està fent que els nivells d'atur siguin molt elevats i que l'economia de l'arxipèlag no tingui un recolzament gaire estable. 

Pintada a una paret del Puerto de los Mármoles (Arrecife, Lanzarote)

Tal com és d'esperar, molta gent -cada cop més- a les Canàries, comença a dubtar seriosament de la viabilitat de pertànyer a un Estat, la capital del qual es troba a 1.800 km dels seus topants. 

Potser ha arribat realment l'hora que aquest grup d'illes d'origen volcànic i de paisatges idíl·lics es plantegin seriosament el seu futur com a Estat de ple dret. Un cop més, la solució va a càrrec dels autòctons, i no del que legislin i dictaminin a la llunyania. 

No us perdeu aquest enllaç en què hi apareix gran nombre de documentacions i d'articles sobre l'independentisme a les Illes Canàries:

Nación Canaria

Salut!

La política lingüística dels aeroports en territori català

Bon any a tothom!

Espero de tot cor que hagueu passat unes molt bones festes i que el tió us hagi estat ben generós!

Vull encetar l'any al meu bloc amb una de les temàtiques que més ressò hi fa: no només per la importància que té per a mi i per al meu entorn, sinó també per la gravetat de la situació: la salut de la nostra llengua.

Avui vull reflectir dos punts estretament lligats. I és que a l'Aeroport de Girona-Costa Brava, la presència de la nostra llengua cada dia sembla recular.

Fixeu-vos, sinó, en les imatges que publico en què Las Tiendas del Aeropuerto obvien el català en totes les seves retolacions. Els textos són en castellà i en anglès. 

Així doncs ens trobem davant del cas que la 1a llengua oficial del nostre país i la que ha d'ésser vehicular (per més que un Tribunal Constitucional espanyol patètic i il·legítim pretengui anul·lar-ho), no apareix enlloc i és la llengua castellana la que ocupa aquest espai. En 2n terme, hi trobem la llengua anglesa.

És una política lingüística clarament inacceptable. 

D'altra banda vull deixar constància de la poca serietat, vers el català, que està mostrant darrerament la companyia aèria Ryanair. Tot i que no sempre és així, sembla que ha optat, també, per suprimir la megafonia de les instruccions de vol en la nostra llengua, lloc que ha acabat guanyant el castellà. Això sí: no és sempre, sinó que sembla que la nacionalitat del comandant hi té molt a veure. 

Salut.

Atac frontal a la nostra llengua!

Mai no ens deixaran de sorprendre coses. Mai no podrem estar prou avesats a aquells qui d'un moment a l'altre et poden treure una altra carta de sota la màniga.

Malauradament el que ho ha fet ara, per enèsim cop, és el Tribunal Constitucional espanyol.

I és que després de les seves agressions continuades, marcades per un alt grau de violència judicial, fa ben poc ens ha comunicat una sentència que ens fa caure directament en les urpes d'allò que alguns diuen que es va acabar quan en Quico es va morir: el franquisme.

Aquest tribunal ha aprofitat la seva embranzida vers el paper penós de l'Estatut (que va estar més de tres anys voltant amunt i avall per acabar en un no-res), per atacar encara molt més fort als fonaments i les arrels de la nostra dignitat. 

L'agressió, un cop més, és a nivell lingüístic. I és que aquest tribunal ha sentenciat quelcom tan greu com establir que el castellà, -llengua que MAI no ha estat pròpia de Catalunya i que sempre ha estat patrocinada i imposada per l'estat Espanyol, alhora que aquest bandejava i menyspreava la pròpia del país-, sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.

Bé, noies i nois. No hi ha res més a dir.

El català, una llengua mancada de recursos, d'autoestima d'aquells qui la tenen com a pròpia, que rep garrotades del dret i del revés, de dreta a esquerra, dia sí i dia també, ara, a sobre, és arraconada a 2a llengua i un atac així contra la nostra parla materna no es pot tolerar en cap cas.

Demano que totes les administracions, des dels ajuntaments, als consells comarcals, diputacions, governs de la mena que sigui, i tota la societat catalana, rebutgin frontalment un atac d'aquesta envergadura.

Senyores i senyors: un cop més. Si no som un Estat sobirà i de ple dret, aquestes situacions aniran produint-se cada cop més i amb més agressivitat, arran de la incipient radicalització del nacionalisme espanyol.

Si no ens posem les piles, ells guanyaran... 

Jo no ho penso pas permetre.

Salut.

"Avís a l'independentisme"

Hola a tothom,

Avui, mentre tornava a la realitat després d'haver estat uns dies fora -que he agraït molt-, em llegia el diari Ara, que ha sortit molt recentment i del qual en sóc subscriptor, si més no, temporalment. 

Abans d'entrar en matèria, vull agrair la tasca que estan fent tots els que engeguen aquest diari: m'està agradant molt i crec que li espera un futur molt brillant. Felicitats, de debò!

En qualsevol cas, el que vull rebatre és un petit escrit d'opinió que hi he llegit avui i que m'ha fet posar literalment histèric (l'escrit no tenia res a veure amb la redacció del diari, sinó que provenia d'un escrit d'un lector, el nom del qual no citaré pas). 

El text diu el següent:

Avís a l'independentisme

 La resposta del govern espanyol davant el conflicte dels controladors ha estat utilitzar la força de les armes i voler fer por. Ja estem avisats. Si per a un afer important, però molt menys que la independència, no han dubtat a declarar estat d'alarma, ¿com penseu que reaccionarien en cas de declaració unilaterial d'independència?

Bé. El primer que se m'acut de dir-li a aquest individu és que, probablement, no sap de la missa la meitat. I que em sembla molt agosarat i alarmista fer publicar això. 

Què vol dir amb "avís" ? Senyor que ha escrit aquest article: ¿pretén que la societat catalana abaixi el cap en un moment d'augment de l'independentisme a tots els nivells?

Em sembla mentida que ara, avui dia, a 9 de desembre del 2010 hi hagi personatges en el nostre país que es dediquin a promocionar i escampar, -un altre cop-, la cultura de la por, la repressió i la genuflexió, quan ja, per sort, podem dir que és una etapa gairebé superada d'una època molt trista de la nostra història. És increïble que encara ho facin!

¿A aquest home algú li ha dit que l'Estat espanyol corre el risc d'excloure's automàticament de la UE si s'atreveix a col·locar un sol tanc a Catalunya?  

¿A aquest home se li ha acudit de pensar el bloqueig mediàtic, social i comercial que patiria l'Estat espanyol quan la comunitat internacional s'assabentés que l'exercit espanyol ha intervingut a Catalunya per aplicar l'article núm. 8 de la seva Constitució?

¿Aquest home sap que som al 2010 i no pas al 1936 i que això implica molt? 

L'únic que se m'acut de dir-li és que faci una renovació, un reset, que premi F5 al seu cervell, o el que li calgui, que es recicli, i que pari d'espantar i contrariar la població amb demagògies barates.

És increïble que encara algú, avui dia, prediqui la cultura del silenci, l'abaixada de caps i de pantalons i la resignació. 

Al cap i a la fi és la seva opinió. Em dol que hi hagi gent que pensi així i que tingui tan poc amor propi i amor cap al seu país com per ajupir-se i llepar els peus fidelment a aquell qui el sotmet quan només ha aixecat un dit. Sens dubte, amb gent així, no ho aconseguirem pas...

Em sembla intolerable. Que s'ho faci mirar. Que treballi per allò que cregui i deixi de qüestionar l'independentisme amb "avisos"...

Salut i independència!