Glaç / Jää / Ice

El gel dels estanys s'ha fos i tornat a glaçar molts de cops enguany

Salut a tothom!

Aquest hivern ha estat molt atípic, també aquí dalt a Finlàndia, o si més no, al centre i sud de Finlàndia, amb temperatures molt per sobre l'habitual en períodes concrets de temps, fredorades escadusseres i molt irregulars i poques precipitacions. 

Això ha fet que, si bé un hivern més o menys normal suposaria la presència de neu des de finals d'octubre fins a finals d'abril ben bé (o més enllà), els períodes "càlids" que hi ha hagut entremig i les poques precipitacions han fet que la neu hagi estat vista i no vista.

Primerament va presentar-se molt puntualment a mitjan octubre (concretament el 16 d'octubre), després es va anar mig fonent durant el novembre, tal com és també habitual que passi. 

Els períodes càlids varen venir després: durant bona part del desembre i també el gener, amb petites interrupcions, hi va haver temperatures en general força positives, i la neu es va fondre del tot. El que aquí dalt en diu Musta Joulu (Nadal Negre), que és un no hi ha neu, enguany ha estat una realitat.

Malgrat el gruix, el glaç està clivellat per tot arreu i espetega sovint

Finalment a mitjan gener i cap al febrer va venir la fredorada típica d'aquestes dates, en què a Kuopio vàrem assolir els -25ºC. Res de l'altre món en absolut, ja que, per exemple, fa dos anys, vàrem baixar a -34ºC. Durant aquests dies, també hi va anar haver precipitacions, sempre en forma de neu, que mica en mica varen fer gruix novament, però nous períodes càlids a finals de febrer i bona part del març varen fer esvair-la un altre cop.

Arran de tota aquesta poca contundència de l'hivern, les mates i arbres comencen a brotar ja ara, ben bé un mes abans del que ho varen fer l'any passat. D'aquí pocs dies, malgrat que encara pot fer molta fred i nevar de valent, tot verdejarà.

I heus ací que, a començament d'abril, molt poc habitual per les dates, no hi ha gairebé gens de neu enlloc, tret d'allà on ha quedat ombredís i s'ha glaçat. De glaç sí que n'hi ha, i molt! 

Aquest és el Kallavesi a dia d'avui, completament cobert de glaç

Justament en aquest aspecte l'hivern no vol marxar encara. Malgrat una bona colla de dies assolellats i sense haver-hi hagut gens de precipitacions, hi ha hagut força entrades d'aire provinent del nord o nord-oest, és a dir, de l'Oceà Glacial Àrtic, i els termòmetres s'han mantingut molt a ratlla, generalment. 

Avui mateix, malgrat el sol, la màxima amb prou feines ha superat els +2ºC i per aquesta nit hi ha previstos -6ºC amb cel ben serè i vent de mestral.

He aprofitat, però, per agafar la càmera i anar a fer fotos a un capvespre extraordinàriament agradable, amb un paisatge banyat per la llum del sol en què venia molt de gust perdre-s'hi. He estat fotografiant el Kallavesi (l'estany que envolta arreu de Kuopio, per als qui encara no ho sapigueu) i totes les formes, esquerdes i esvorancs que s'han anat fent arran de la massa de gel que cobreix encara (i amb molta presència), arreu. 

No us perdeu les fotos i vídeos que hi ha a continuació!

Salut a tothom!

Escòcia - Març del 2014 (4) - An t-Eilean Sgitheanach (Isle of Skye)

El bestiar boví propi d'Escòcia :)

I vàrem arribar al dia en què un servidor, a dos quarts de deu del matí, feia trenta anys que havia estat concebut. Una efemèride que volia celebrar tan bé com pogués. I què hauria pogut ser millor que celebrar-ho amb molt bona companyia i envoltat de paisatges que deixen bocabadat? Això és el que ens esperava per veure durant aquell dia als topants d'An t-Eilean Sgitheanach (Isle of Skye).

Ens vàrem aixecar aviat -com de costum, per tal d'aprofitar el dia al màxim-. Havíem fet nit a un hotel a l'extrem sud-est de l'illa, just al punt on hi ha el pont que uneix amb la resta d'Escòcia (a An t-Eilean Sgitheanach, tot i que s'hi pot arribar amb ferri, també s'hi pot accedir amb cotxe).

A: Caol Àcain/ B: Dùn Bheagain / C: Ùige
D: Mealt Falls / E: Port Rìgh
 F: Eilean Donnain / G: Omhanaich

L'hotel era molt curiós: comptava amb una estètica tot antiga i estava farcida de decoracions i objectes molt interessants: un harmònium de l'any de la picor, suposadament tocat per una organista que als 90 anys encara treballava d'allò, una llar de foc alimentada amb torba compactada i amb segell de marca, un tauler d'escacs amb les figures de pedra, -preciós-, i un menjador molt acollidor. L'esmorzar resultava ser un conjunt d'opcions a la carta on, realment, no sabia per on començar. Així doncs, vaig decidir de demanar a la cambrera allò que fos un "esmorzar complet escocès", el qual duia, d'entre d'altres coses, haggis (una mena d'embotit de perol força greixós, popularíssim), black pudding (una mena de botifarra de sang), ous remenats, xuia fregida, etc. La dona em va mirar un pèl encuriosida per la meva elecció i em va dir you are very brave, mentre somreia. El cas és que no em vaig penedir gens d'haver demanat aquell assortiment: tot feia molt bona pinta i tenia un gust boníssim. Res millor per començar un bon dia d'excursió, que agafant forces en majúscules :)

 

Vall del riu Sligachan, de camí cap a Dùn Bheagain

Un cop vàrem haver emplenat panxes ben bé, vàrem pujar al cotxe i sortíem disposats a veure el màxim possible d'aquella illa. Haig d'avançar que, per qüestions de temps, només vàrem poder fer una nit a An t-Eilean Sgitheanach i realment, és massa poc temps. Cal ben bé un parell de dies, com a mínim mínim, per poder veure bé l'illa. Però bé, calia aprofitar al màxim el temps de què disposàvem. 

Agafant la carretera en sentit contrari d'on havíem vingut el dia abans (és a dir, cap a l'interior de l'illa), ens anàvem dirigint cap a la capital, Port Rìgh (Portree). Allà, però, no hi passaríem fins ben entrada la tarda, ja que abans faríem molta volta, tot resseguint les costes i diferents vessants de l'illa. 

Amb el temps un pèl just i moltes ganes de voler veure el màxim, vàrem prioritzar sempre els paisatges i l'estada a l'aire lliure. Això ens va comprometre el fet de visitar destil·leries de whisky, però realment l'entorn era massa captivador com per arraconar-lo. 

 

Extrem nord de l'illa. Al fons, Na Hearadh i Lèodhas

Al cap de pocs quilòmetres, trencàvem a mà esquerra per agafar la carretera cap a Dùn Bheagain (Dunvegan), que és un dels pocs poblets que hi ha a la costa occidental de l'illa. Per cert: el mot "dùn" en gaèlic escocès vol dir castell o fortalesa. És per això que, ja sigui en topònims gaèlics o també en la versió anglesa, per influència del gaèlic, és molt corrent trobar un nom començat per "Dùn-/ Dun-" a Escòcia, ja que està ple de castells i fortaleses. 

El paisatge? Captivador: malgrat que hi ha molt més bosc que a les Hèbrides exteriors, és molt corrent trobar indrets només amb prats, ja que els arbres no s'hi aventuren, probablement pels mateixos motius que les altres illes. Les muntanyes arriben a fregar els 1000m d'alçada i, bo i estar arran de mar, tenen ple de neu al damunt, i això que aquells dies havien pujat les temperatures. Hi ha valls i conques de rierols arreu. De tant en tant, algun pont de pedra antic -terriblement pintoresc-, algun mas, molt probablement abandonat, i veïnats clapejats escampats arreu de la geografia. Natura en estat pur. 

Mealt Falls, provinents del Loch Mealt

Poc abans d'arribar a Dùn Bheagain, vàrem veure un salt d'aigua a la llunyania, que baixava de dalt d'un penya-segat directe cap al mar. Tot i no ser el més conegut de l'illa (que ja hi passaríem després), vàrem veure'ns obligats gairebé a intentar trobar-lo. Després de molt voltar i fer una bona caminada per paisatges salvatges i verges, no vàrem atènyer l'indret, ja que era molt més llunyà i recòndit del que ens pensàvem. L'entorn, però, ens va regalar un cop més el seu millor fruit. 

Un cop passat el poble petitíssim de Dùn Bheagain i havent-ne esquivat el castell, ja que era tancat, seguíem resseguint la costa en direcció nord-oest, per acabar passant per Ùige (Uig), que és on havíem desembarcat el dia abans tornant de l'illa de Na Hearadh (Harris). Més endavant, un camí ramader dels que ja ens havíem avesat a conduir-hi ens portaria fins l'extrem nord de l'illa, on, després d'uns illots, al fons s'hi divisaven, malgrat la mala visibilitat, les muntanyes de Lèodhas i Na Hearadh (Lewis i Harris). 

An Stòr (The Storr)

Al cap de ben pocs quilòmetres topàvem amb el vessant més conegut de l'illa -probablement-, després de passar el veïnat de Stafain (Staffin), on, arran de mar però al damunt d'un penya-segat, s'hi emplaça el Loch Mealt que vessa directe al mar mitjançant les Mealt Falls: un autèntic espectacle per a la vista. Silenci només interromput per l'espetec de l'aigua contra el rocam que hi ha a sota. Bellesa suprema.

Una mica més endavant, ens comença a acompanyar una serralada que ve paral·lela a la ratlla costanera. En un dels punts se'n desprèn un promontori de roca, que queda tot soliu enmig del paisatge, com si parléssim del Cavall Bernat de Montserrat. És An Stòr (The Storr).

 

Badia de Port Rìgh (Portree)

Quedàvem bocabadats a un lloc rere l'altre, però calia anar fent via cap avall, ja que ens quedaven molts de quilòmetres per arribar al següent lloc on faríem nit. Primerament, una parada a Port Rìgh (Portree), per reposar i fer una bona birra, en un bar petitíssim arran de port on el més jove (a part de nosaltres), no devia pas tenir menys de 60 anys i on s'hi sentia una barreja d'scots i gaèlic. 

En acabat, ja encaminàvem la sortida de l'illa, tot travessant el pont que la uneix amb la Gran Bretanya. Deixàvem, doncs, ja, An t-Eilean Sgitheanach i entràvem novament a la Gran Bretanya per Caol Loch Aillse (Kyle of Lochalsh), on al cap de pocs quilòmetres trobaríem el que és probablement el castell més conegut d'Escòcia, si més no pel que fa a les imatges que volten pel món: el castell d'Eilean Donnain (Eilean Donan).

Castell d'Eilean Donnain

I en acabat, ja fent-se negra nit, i baixant la temperatura tal com havien anunciat, ens endinsàvem en els boscos profunds de les muntanyes altes de la costa occidental escocesa, on ens va caldre travessar un petit coll de muntanya acompanyat d'aiguaneu. La destinació del dia era Omhanaich (Onich), a prop de An Gearasdan (Fort William). 

Havia estat un dia extremadament complet. Molts de quilòmetres al darrere nostre, però un paisatge, un cop més, excel·lent. Sens dubte, quedaran moltes ganes de tornar-hi i per amarar-se molt més de tota aquella essència!

No us perdeu les fotografies i vídeos que hi ha a continuació!

Salut!  

Escòcia - Març del 2014 (3) - Na Hearadh (Isle of Harris)

Xai ben embanyat prop de Hùisinis

Seguim el viatge!

Avui ens tocava deixar ja el cottage de Barabhas (Barvas) per anar a voltar l'extrem sud de l'illa que, pel canvi d'orografia i per uns estrets molt pronunciats, rep el nom de Na Hearadh (Isle of Harris), al qual, però, s'hi pot accedir sempre des de terra. Teníem una colla d'hores per voltar abans no agaféssim el ferri que sortia des d'An Tairbeart (Tarbert) fins a Ùige (Uig) ja a An t-Eilean Sgitheanach (Isle of Skye) cap a les quatre de la tarda.

El dia es va aixecar extremadament rúfol. Estava molt emplujat, feia vent fort de migjorn i la mar estava més que remenada. Ens començàvem a plantejar com seria el trajecte d'1:40h que separa An Tairbeart d'Ùige. Però això ja arribaria més endavant.

A: Barabhas / B: Steòrnabhagh / C: Sildinis
D: Leumrabhagh/ E: Hùisinis / F: An Tairbeart
G: Ùige / H: Port Righ / I: Caol Àcain

Va ser un dia complicat per a les activitats a l'aire lliure (encara que anàvem prou ben equipats) i també per poder fer fotografies, ja que la pluja i sobretot la ventada, acabaven deixant xop de cap a peus en un no-res. 

Així que vàrem anar fent cap, per tal de veure la meitat sud de l'illa, que, a diferència del nord, és molt més muntanyosa i escarpada. Ja sortint d'Steòrnabhagh (Stornoway) els turons es fan més nombrosos i més alts. La ventada ens sotraga el cotxe d'un costat a l'altre. El color i l'ambient d'aquella garrotxa i l'hostilitat del clima ens endinsen en una atmosfera inhòspita i salvatge. 

Durant el recorregut per la carretera que travessa l'illa, ens desviem a l'alçada de Sildinis per anar a veure un centre de visitants, en què s'hi ofereix un ventall ampli d'objectes i patrimoni de les Hèbrides en temps llunyans, enmig d'uns paratges molt recòndits. Emprenem un camí ramader petit que és un atzucac, però que ens permetrà veure la costa est amb tots els loch que entren des de mar cap a terra endins (aparentment, a Escòcia, la paraula loch es pot emprar tant per denominar un llac, com per a entrades de mar, tal com són els fiords a Noruega o les ries a Galícia).

Vista del port de Leurambhagh estant

El final del recorregut ens duu al petitíssim poblet de Leurambhagh, on hi ha una vintena de llars escampades pels turons arran de mar i on al petit port, uns treballadors ens saluden, mentre fan feina. La mar fa basarda. Els colors varien segons la fondària i segons la negror del cel. D'un moment a l'altre passem de verds turqueses a blaus marins foscos. L'onatge és molt marcat, tot i que estem encara a dins d'un loch, i per tant, no és mar oberta.

Un cop tornats a la carretera principal, seguim en direcció sud, on ja trobem muntanyes considerables que freguen els 1000m d'alçada. De fet, abans d'arribar a An Tairbeart (Tarbert) cal travessar un coll de muntanya que puja fins als 400m sobre el nivell del mar. Un cop superat el coll, la vista és espectacular: penya-segats, aigües molt remenades, aspror del paisatge feréstec,... un regal per als ulls. 

Camí de Hùisinis amb grans muntanyes arran de mar

Com que teníem temps abans no haguéssim d'agafar el ferri, aprofitem per visitar un altre camí ramader (també atzucac), que ens porta fins al poble de Hùisinis (Huishinish), a l'extrem sud-oest de Na Hearadh (Isle of Harris). El camí és extremadament sinuós i els prop de vint quilòmetres que recorre es fan notar. Realment Hùisinis és allò que n'anomenaríem "allà on nostru senyor hi va perdre l'espardenya". 

Penya-segats a Hùisinis. Al davant, l'illa d'An Sgarp (Scarp)

Vull fer un apunt sobre com vaig percebre Hùisinis. Plovia molt i el vent era molt fort, sobretot en aquell indret (devia voltar els 70-80 km/h força sostingudament). A Hùisinis hi ha amb prou feines una desena de cases. Tot just d'arribar ens trobem un grup de gent treballant amb el bestiar. Ben a la vora, hi ha unes dunes molt ben conservades, amb sorra que sembla haver portat el vent de molts quilòmetres enllà. Fora d'elles, muntanyes altes i escarpades arran de mar. Onades gegantines espetegant contra les roques. La fressa del vent és constant. Ens aventurem a fer un volt prou llarg per aquells entorns, sense atrevir-nos a acostar-nos gaire als cingles, per no córrer risc de caure, ja que tot és molt moll, rellisca i el vent arrafegat pot ser molt traïdor. 

Va ser durant aquella estona que vaig tenir una sensació que mai no havia tingut fins aleshores. Una mena de vertigen difícil de descriure. La immensitat de l'oceà que ens quedava davant dels nassos, l'onatge intens, la pluja, les muntanyasses arran de mar, el color fosc, tètric i inhòspit de l'aigua, l'aïllament extrem, etc. em va fer sentir durant una estona, com si em trobés enmig d'un oceà on tot el que veig al meu voltant és només aigua i com si estigués aguantant-me al damunt d'un tauló que es mig enfonsa, maldant per no caure en aquella aigua i quedar-m'hi. Realment em costava de descriure-ho als meus companys de viatge, però és així com em vaig sentir. No ho dic pas com a res negatiu, ans el contrari: l'autenticitat i la rusticitat de l'indret em varen captivar totalment. Era com estar en un somni. Em trobava enmig del no-res. Aquell indret em quedarà marcat permanentment.

Hùisinis i les dunes que l'envolten

Un cop vàrem haver voltat, calia ja fer cap a An Tairbeart i assegurar-nos que arribàvem a temps per agafar el ferri. Un cop al petit poble, vàrem tenir temps de fer un toc en un pub i en seguit vàrem pujar al vaixell. Me'n penedeixo de no tenir imatges sobre l'onatge, però realment el vaixell brandava molt i vaig estimar-me més romandre assegut. L'oceà feia més que basarda. El sentiment de vertigen que havia experimentat a Hùisinis va tornar-se a manifestar durant el trajecte. Em sentia com si fos en un altre planeta. Quins indrets!

Ja fent-se fosc arribàvem a Ùige (Uig), ja a An t-Eilean Sgitheanach (Isle of Skye). Encara ens caldria travessar tota l'illa per arribar allà on ens allotjàvem. Abans, ens aturaríem a mig camí, a Port Righ (Portree), capital de l'illa, on faríem el sopar. Finalment cap a quarts de deu del vespre arribaríem a l'hotel, força cansats després de voltar tantíssim. Caldria reposar, perquè l'endemà ens esperava aquesta fascinant nova illa per explorar tant com podríem.

No us perdeu les fotos i vídeos que hi ha a continuació. Perdoneu-me'n la qualitat, però la majoria de cops va caldre fer-ho des de dins al cotxe, ja que feia massa vent i plovia massa fort.

Salut!

Sa Bardissa crema: frustració; impotència

El foc crema fora de control al Puig Cargol de Calonge

FRUSTRACIÓ. IMPOTÈNCIA.

Calonge i Vall-llobrega cremen enèrgicament sota el gran incendi que s'hi ha declarat aquest migdia. La tramuntana ha atiat les flames, ha fet desplaçar el foc ràpidament cap a indrets de boscos magnífics i molt apreciats per tothom, on hi hem caminat, passejat, caçat bolets cinquanta mil vegades i ens els hem estimat gelosament, perquè ara per culpa de l'estupidesa de la raça humana, tots n'haguem de pagar les conseqüències i haguem de pagar la penyora de veure els nostres paisatges reduïts a cendres i a allò que mai més no tornarà a veure's com es veia. La tramuntana no n'és la culpable. La sequera tampoc n'és. La nevada de quatre anys tampoc.

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DE L'ESTUPIDESA HUMANA?

El foc s'atansava ràpidament des de Vall-llobrega

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS FILLS DE PUTA QUE ENCENEN FOCS QUAN NO S'HAURIEN D'ENCENDRE O CREMEN ROSTOLLS QUAN NO S'HAN DE CREMAR?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS POLÍTICS INÚTILS QUE NO DEIXEN CREAR CENTRALS DE BIOMASSA PERQUÈ AIXÍ ASSEGURIN UNA GESTIÓ ADEQUADA DELS NOSTRES BOSCOS?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS QUE NO SANCIONEN I OBLIGUEN LES EMPRESES ELÈCTRIQUES A MANTENIR LA SEVA XARXA EN BON ESTAT?

L'estupidesa humana és el càncer d'aquest món...

VULL RESPONSABILITATS! VULL MULTES MILIONÀRIES! VULL PENES DE PRESÓ! VULL QUE TOTS ELS CULPABLES I RESPONSABLES PAGUIN FINS EL DARRER CÈNTIM LES CONSEQÜÈNCIES DELS SEUS ACTES! 

(Si us plau, dispenseu-me el llenguatge que he emprat. La ràbia, la impotència i la frustració no em deixen pensar amb serenor)

Hivern de debò, per fi!

Bedolls arrebossats de gebre al centre de Kuopio

Salut a tothom!

Termòmetres a Finlàndia a les 20:00h

Els escrits sobre el gran viatge amb bicicleta ja es varen acabar i ara torna tocar estar de peus a terra, no pas, però, sense gaudir dels plaers que cada dia d'un lloc o altre hom pot gaudir!

Us escric perquè arribem a la setmana, -i concretament dia-, més fred del que duem d'hivern ara per ara. Si haig de ser honest amb mi mateix, espero que es superi aquest llindar, però avui si més no podré oferir-vos unes quantes dades i imatges sobre el que estic comentant. 

La fred s'ha comportat molt irregularment enguany ja que, si bé va arribar amb puntualitat a finals d'octubre, tal com sol passar sempre, i després d'un novembre força frescot i amb força neu ja acumulada, bona part del desembre i el començament del gener varen ser encapçalats per temperatures molt per sobre del que pertocaria, gairebé sempre al costat positiu del termòmetre i fent que fins fa ben poc, els grans llacs com el Kallavesi que envolta Kuopio encara no estiguessin glaçats fermament. La neu, que a començaments de desembre voltava els 30 cm de gruix va anar desapareixent de mica en mica fins arriba a no quedar-ne gota i ara, malgrat la fred, no hi ha hagut grans nevades i amb prou feines s'arriba als 10 cm a tot el que és centre i sud de Finlàndia (la Lapònia no va participar d'aquesta pujada de temperatures -més aviat al contrari- i a l'extrem nord hi ha més d'un metre acumulat des de fa més de dos mesos). 

Predicció de temperatures: aquesta nit vinent tocaran fons aparentment

A hores d'ara, a les 21:04 d'avui 23 de gener, estem a -23,2ºC tot i que avui al matí s'ha enregistrat la mínima més baixa del que portem d'hivern, a -24,9ºC. Segons la predicció meteorològica, aquesta nit podríem arribar a baixar una mica més encara. Tant de bo! :)

  

*Ja sé que molts de vosaltres deveu pensar: osti quin paio! Com més fred fa més bé s'ho passa! Doncs sí: l'he clavada. Sóc un amant del que molta gent anomena "mal temps".

Pel que fa al tema de les aurores, fa uns dies hi va haver bones oportunitats per veure'n, ja que es varen detectar tempestes solars molt intenses, però la Savònia del Nord va estar molt ennuvolada. Aquesta setmana, en canvi, malgrat estar força serè, no hi està havent gaire activitat.

Evolució del termòmetre a Kuopio les darreres 48 h

En fi. La resta tot va bé. Tinc molta feina amb el piano i amb el trombó també. El meu professor, després d'insistir-hi molt va persuadir-me perquè participés a un concurs de piano que hi haurà aquí a Kuopio el mes d'abril i que s'organitza un cop cada tres anys. Em servirà, si més no, com a experiència i per posar a prova el repertori que més endavant hauré de tocar a les proves d'accés que faci per anar a estudiar després d'haver-me graduat aquí a Finlàndia.

No us perdeu les imatges que he anat prenent aquests dies sobre el paisatge, que es mostra amb una bellesa no gaire fàcil de trobar. Cliqueu l'enllaç al peu de pàgina.

Salut!

 

 

Plena temporada d'huracans a l'Oceà Atlàntic

Salut a tothom!

Hem encetat el mes de setembre i els indrets propers al Tròpic de Càncer es troben en plena temporada d'huracans, que ja fa dies que ha començat. Alguns d'ells ja han afectat diverses costes, com ara la sovint castigada riba de Nova Orleans. 

Avui vull deixar-vos amb algunes imatges de satèl·lit molt maques que he estat revisant aquests dies. De fet, em centro en dues tempestes tropicals que han acabat transformant-se huracans, i es troben al bell mig de l'Oceà Atlàntic.

L'una és l'huracà Leslie, que es troba a uns 1.500 km al NE de Puerto Rico, amb un recorregut previst que el "llança" directe cap al nord de l'Atlàntic, davant de les costes dels Estats Units, a la zona de Nova Escòcia i Terranova al Canadà. 

Per l'altre costat, en canvi, l'huracà Michael, molt més a l'interior de l'Atlàntic i amb un recorregut previst molt estàtic, que de ben segur li permetrà de créixer i consolidar-se, ja que aquestes pertorbacions perden molta energia si es desplacen ràpidament.

Tot un espectacle d'aquestes depressions tan potents que cada any semblen ser més abundants. No n'hi ha pas per menys: la temperatura de l'aigua en superfície, en tots aquests llocs, és superior als +30ºC. La quantitat d'energia acumulada acaba esclatant en forma d'aquest remolins tan carismàtics.

Salut :)

Hivern de debò!

Salut a tothom!

Aquests dies he estat a Oulu, amb col·legues del conservatori, ja que s'hi celebrava una competició de piano de primeríssim nivell: un concurs que té lloc cada tres anys. Dos amics de Kuopio hi participaven i varen obtenir-hi molts bons resultats. Moltíssimes felicitats per a ells.

Avui vull parlar del canvi radical que ha fet el temps. Ens hem capbussat de ple en el rigurosíssim hivern finlandès. Fins ara feia molta fred, sí, però ara en fa molta més. El que és molt més destacable -i que agraeixo moltíssim-, és que, després de mesos sense veure el sol i amb un ambient i sensació constant de penombra, ja fa cinc dies consecutius que està completament serè i assolellat. Això sí, amb temperatures baixíssimes que oscil·len entre els -24º i -31ºC i potser més avall d'aquí uns dies. 

Tot això ho provoca "el gran anticicló siberià", que, com és tradicional aquestes dates, sol eixamplar-se cap a l'oest de Rússia, i ateny fàcilment països veïns, com ara Finlàndia, les repúbliques bàltiques, Ucraïna o Bielorússia, i sobretot, les regions que més a prop es troben de la seva frontera, com ara la Savònia del Nord, que és on visc.

Les espirals que formen els anticiclons es mouen de forma horària i tendeixen a fer desplaçar les masses d'aire gèlides de les capes altes de l'atmosfera, cap arran de terra. Aquestes masses d'aire, alhora, però, són molt seques. Això és el que fa que, malgrat un ambient serè i assolellat, les temperatures siguin tan baixes. 

Podeu seguir l'actualitat del temps a Finlàndia, clicant aquí.

En fi, no vull pas fer feixuc aquest article. Només fer palès que m'encanten aquests dies, perquè hi ha moltíssima més llum i puc gaudir molt més d'un paisatge que és completament blanc arreu ja que, no només hi ha la neu, sinó un gruix més que considerable de gebre al damunt de qualsevol superfície.

No us perdeu les fotos que he fet avui! El paisatge s'ho val!

Salut!!!

S'acosta l'hivern al nord...

L'hivern es va atansant lentament, també aquí dalt! 

Tot i que han sortit diferents articles en què parlen que ha estat una de les tardors més càlides de les darreres dècades, -si més no a Finlàndia-, la fred està començant a arribar, i amb ella, la neu i el glaç.

Els que em coneixeu ja sabeu que a mi tot això, més que espantar-me, m'agrada i m'emociona, o sigui que collonut.

Aquests darrers tres dies ha estat nevant feblement. S'ha acumulat poca cosa. Anaven caient bolves de tant en tant, però com que feia molta fred, la neu es mantenia. Avui ha tornar a pujar la temperatura i s'ha fos tot, però de cara a diumenge diuen que tornarà a quedar blanc. Ja me'n moro de ganes! heheeh

Hem tingut algunes fredorades interessants, sobretot aquest diumenge passat en què vàrem arribar a -8,3º C a la nit, però que, de dia, bo i fer sol, entremig d'un vent gèlid, no vàrem pujar dels -4,8º C.

Les basses, estanys i llacs s'estan glaçant de mica en mica i tothom ja espera en candeletes el moment per poder treure les bótes de patinar i els esquís, tant alpins com de fons. 

Us deixo amb algunes fotografies d'aquests darrers dies. No us enganyeu per l'ambient assolellat, feia moooolta fred! heheheeheh

Salut a tothom!!!

pD: per cert: no us perdeu el vídeo (també inclòs en la presentació de diapositives), en què es veu nevar, tot just quan començava. És maco xD

L'huracà Irene

Salut a tothom!

Avui no us parlaré de Finlàndia (faré una excepció xD), sinó que he cregut molt convenient parlar de l'huracà Irene que es va gestar com a tempesta tropical fa uns quants dies, molt a prop de la zona de Puerto Rico i que, d'ençà d'aleshores, s'ha anat reforçant i desplaçant-se, més o menys, cap al nord-oest, tot passant per sobre de bona part de la República Domicana, i no tant a Haïtí. 

El recorregut previst de l'huracà (per cert, ara de nivell 2 sobre 5, però amb tendència a anar-se reforçant i a convetir-se en el que en diuen major hurricane o gran huracà), passarà per les Bahames i viatjarà cap al sud-est dels Estats Units, primerament a Florida i seguidament, la costa en direcció cap al nord. Caldrà estar ben atents dels efectes d'aquesta gran tempesta. 

Us deixo amb algunes fotos i enllaços per si voleu anar-lo seguint! La primera imatge és la visió actual del satèl·lit a l'Amèrica Central. L'altra especifica el recorregut previst de l'huracà i la seva evolució.

Salut!

Temps esvalotat!

Hem començat un juny mogudíssim que està duent moltes precipitacions pràcticament arreu. En el cas de Sa Bardissa, això és una molt bona notícia ja que els valors pluviomètrics primaverals han estat extremadament escadussers ( mm a l'abril i mm al maig). No ha estat pas el cas, però, de comarques com la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, Osona o bona part de la Selva, en què el maig ja va ser realment plujós. 

El risc d'incendi ha davallat clarament després de les precipitacions que hi ha hagut fins ara (la més destacable va ser dimarts dia 7 amb 23,2 mm), i avui divendres, a hores d'ara ja duem 2,4 mm i s'atansen noves masses de precipitació. Sens dubte, una molt bona notícia per poder encarar bé l'estiu.

En aquests moments, prop de la una del migdia, grans nuvolades estan arrencant de tot l'interior del Principat i viatgen ràpidament cap a l'Empordà. D'aquí poca estona tornarem a tenir precipitacions. La imatge del radar és de les 12:36 hora real d'aquí i reflecteix múltiples nuclis de precipitacions que s'estenen des del Pirineu fins ben endins a mar. Tot plegat es desplaça d'oest a est. Alhora, nous nuclis de tempesta van gestant-se tot seguit dels que ja hi ha. La tarda-vespre promet ésser molt moguda.

Paral·lelament, a l'altre costat de l'Atlàntic, a l'Amèrica Central, comencen a desvetllar-se les primeres activitats tempestuoses-despressionàries de gran abast i ja fa un parell de dies que tenim un nou membre de la família dels huracans a la nostra col·lecció. De fet, em situo ja a l'Oceà Pacífic.

Estic parlant-vos de l'huracà Adrian, que ja fa tres dies va configurar-se com una depressió tropical al davant de la costa de l'extrem sud de Mèxic i que va anar desplaçant-se en direcció nord-oest, més o menys paral·lel a la costa sense que, ara per ara, no hi hagi cap perill que toqui terra. Després de passar a categoria de tempesta tropical, finalment va atènyer el nivell d'huracà i es troba, a hores d'ara al nivell 4 sobre 5, el que implica que els seus vents sostinguts ja són de 225 km/h.

De fet, està previst que d'aquí poques hores esdevingui un major hurricane, arribant al nivell 5. Sens dubte, un autèntic huracà a la costa pacífica de l'Amèrica Central, encara lluny de l'època habitual de formació d'aquestes pertorbacions tan potents. 

També us deixo amb el mapa que preveu l'evolució de l'huracà i el sentit cap on està previst que es desplaci.

Salut i meteorologia!

Encluses i xàfecs

Temps de plena primavera és el que es respira avui.

Ja hem passat el migdia i les nuvolades creixen amb força a tot el Pirineu i l'interior. De fet, avui, la proximitat de les encluses i la bellesa que les constitueix, m'han fet dedicar-los aquestes ratlles. 

Fora del Pirineu i l'interior del Principat, no està previst que hi hagi gaire enrenou, tot i que no s'ha descartat que hi hagi alguns ruixats o que alguna d'aquestes nombroses tempestes, es desplaci cap a la costa. A hores d'ara, tenim nuclis de tempesta molt actius que viatgen des del Ripollès i la Garrotxa, cap a l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Gironès i també Baix Empordà i Selva.

Les imatges que us deixo a continuació han estat preses fa poca estona des del Mas Pallí de Sa Bardissa i enfocades cap al NO, és a dir, mirant cap a la Garrotxa i Ripollès.

Salut!