Sa Bardissa crema: frustració; impotència

El foc crema fora de control al Puig Cargol de Calonge

FRUSTRACIÓ. IMPOTÈNCIA.

Calonge i Vall-llobrega cremen enèrgicament sota el gran incendi que s'hi ha declarat aquest migdia. La tramuntana ha atiat les flames, ha fet desplaçar el foc ràpidament cap a indrets de boscos magnífics i molt apreciats per tothom, on hi hem caminat, passejat, caçat bolets cinquanta mil vegades i ens els hem estimat gelosament, perquè ara per culpa de l'estupidesa de la raça humana, tots n'haguem de pagar les conseqüències i haguem de pagar la penyora de veure els nostres paisatges reduïts a cendres i a allò que mai més no tornarà a veure's com es veia. La tramuntana no n'és la culpable. La sequera tampoc n'és. La nevada de quatre anys tampoc.

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DE L'ESTUPIDESA HUMANA?

El foc s'atansava ràpidament des de Vall-llobrega

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS FILLS DE PUTA QUE ENCENEN FOCS QUAN NO S'HAURIEN D'ENCENDRE O CREMEN ROSTOLLS QUAN NO S'HAN DE CREMAR?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS POLÍTICS INÚTILS QUE NO DEIXEN CREAR CENTRALS DE BIOMASSA PERQUÈ AIXÍ ASSEGURIN UNA GESTIÓ ADEQUADA DELS NOSTRES BOSCOS?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS QUE NO SANCIONEN I OBLIGUEN LES EMPRESES ELÈCTRIQUES A MANTENIR LA SEVA XARXA EN BON ESTAT?

L'estupidesa humana és el càncer d'aquest món...

VULL RESPONSABILITATS! VULL MULTES MILIONÀRIES! VULL PENES DE PRESÓ! VULL QUE TOTS ELS CULPABLES I RESPONSABLES PAGUIN FINS EL DARRER CÈNTIM LES CONSEQÜÈNCIES DELS SEUS ACTES! 

(Si us plau, dispenseu-me el llenguatge que he emprat. La ràbia, la impotència i la frustració no em deixen pensar amb serenor)

Perkufarra i Barraques 2012 de Calonge

Ja tenim la Festa Major de Calonge aquí mateix i l'encetem demà amb la PERKUFARRA 2011 de Cargol Treu Farra: 

La 2a edició de la Perkufarra ofereix una cercavila pels carrers del nucli antic, on s'aniran fent parades als bars col·laboradors, amb el gran al·licient que, pel preu de només 2 €, s'obtindrà el got de Cargol Treu Farra, amb el que es podrà emplenar de cervesa a cada parada. A més, el got és retornable, i amb ell, la devolució d'1 €. 

El cap de setmana vindrà encapçalat per les Barraques 2012 de Calonge, a la Zona Esportiva, que és l'indret habitual on s'emplacen. 

Com que estaré molt emmerdat durant tots aquests dies, aprofito la vigília per desitjar-vos 

MOLT BONA FESTA MAJOR DE CALONGE 2012!!!

Us deixo els enllaços dels actes que he esmentat!

Salut a tothom!

PERKUFARRA 2012 de CARGOL TREU FARRA

BARRAQUES 2012 DE CALONGE

Trencaré el silenci...

He estat fent-hi voltes, i he optat per trencar el meu -relatiu- silenci sobre el que diré a partir d'ara.

Sé que això pot repercutir negativament en mi (no a nivell personal, que això me la porta fluixa, però sí en la meva relació amb el poble i la -no sempre còmoda- relació amb les institucions municipals, en tant que persona implicada activament). He decidit, però, que ja no callaré més. Penso fer difusió al 100% del que passa i m'és igual què en pensin els al·ludits.

Que estem travessant una crisi econòmica profunda i, ara per ara, sense fons, és una evidència.

Que una part importantíssima de la classe política està podrida i fa vomitar, és també una evidència.

Que els sous astronòmics que cobren molts dels polítics que diuen que ens representen s'haurien d'abaixar substancialment (i no només ara per la crisi), és més que una evidència.

Al nostre estimat poble, Calonge, malauradament, sembla que, un cop més, anem contracorrent. 

I és que fa uns dies, arran d'un article d'El Punt, vaig assabentar-me que el govern actual del nostre municipi (CiU + ERC), amb el suport del PP (que per primer cop obtenia representació al poble), va votar i aprovar l'augment del sou del batlle (Jordi Soler) i del regidor de governació (Josep Darnés), malgrat la crisi econòmica i malgrat la mancança d'equipaments del poble, de finançament per a cultura, joventut, etc. 

*Vull aprofitar per dir que, en haver exposat aquest article, no m'estic mostrant -ni de lluny- simpatitzant del PSC ni de cap altre grup dels de l'oposició, els quals, són iguals o pitjors que els que hi ha ara governant, si és que es pot emprar aquest verb per anomenar el que fan...

Com reaccionaríeu? Jo una mica més i em suïcido.

I el pitjor del cas és que aquesta gent segueixen caminant pel poble amb el cap ben alt i pensant-se que conserven la dignitat. És evident que deu haver-hi molts d'altres beneficiats que desconeixem. Visca la corrupció portada als màxims extrems!

Felicitats CiU, felicitats ERC, felicitats PP: sou el màxim exponent de la putrefacció de la democràcia!

El que encara fa destacar més tot això és veure com pobles en què hi han entrat nous governs, amb aire fresc, amb força, i sobretot, amb voluntat democràtica, llurs alcaldes s'han rebaixat sensiblement el sou, per solidaritzar-se amb la causa i la situació, i sobretot, per ser coherents amb la situació actual de la nostra economia i del nostre país, tal com diu aquest article del Diari Ara. 

Fent un extracte de l'article que he esmentat. Posem de costat un poble que té una població semblant al nostre, Arenys de Munt. Resulta que el seu batlle cobrarà -després d'haver-se abaixat el sou-, 1200 € al mes, mentre que el batlle de Calonge en cobrarà més de 4400 €. 

No cal dir-hi res més. No cal escriure més paràgrafs per argüir la situació. 

És un escàndol. És un insult. És un atac a la dignitats de les calongines i calongins.

PROU! ATUREM-HO ENTRE TOTS PLEGATS!!!

CASSOLADA!!!
Dimarts, 12 de juliol a les 20:00h 
a la Plaça de la Concòrdia!!! 
(Esdeveniment del Facebook)

Temps esvalotat!

Hem començat un juny mogudíssim que està duent moltes precipitacions pràcticament arreu. En el cas de Sa Bardissa, això és una molt bona notícia ja que els valors pluviomètrics primaverals han estat extremadament escadussers ( mm a l'abril i mm al maig). No ha estat pas el cas, però, de comarques com la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, Osona o bona part de la Selva, en què el maig ja va ser realment plujós. 

El risc d'incendi ha davallat clarament després de les precipitacions que hi ha hagut fins ara (la més destacable va ser dimarts dia 7 amb 23,2 mm), i avui divendres, a hores d'ara ja duem 2,4 mm i s'atansen noves masses de precipitació. Sens dubte, una molt bona notícia per poder encarar bé l'estiu.

En aquests moments, prop de la una del migdia, grans nuvolades estan arrencant de tot l'interior del Principat i viatgen ràpidament cap a l'Empordà. D'aquí poca estona tornarem a tenir precipitacions. La imatge del radar és de les 12:36 hora real d'aquí i reflecteix múltiples nuclis de precipitacions que s'estenen des del Pirineu fins ben endins a mar. Tot plegat es desplaça d'oest a est. Alhora, nous nuclis de tempesta van gestant-se tot seguit dels que ja hi ha. La tarda-vespre promet ésser molt moguda.

Paral·lelament, a l'altre costat de l'Atlàntic, a l'Amèrica Central, comencen a desvetllar-se les primeres activitats tempestuoses-despressionàries de gran abast i ja fa un parell de dies que tenim un nou membre de la família dels huracans a la nostra col·lecció. De fet, em situo ja a l'Oceà Pacífic.

Estic parlant-vos de l'huracà Adrian, que ja fa tres dies va configurar-se com una depressió tropical al davant de la costa de l'extrem sud de Mèxic i que va anar desplaçant-se en direcció nord-oest, més o menys paral·lel a la costa sense que, ara per ara, no hi hagi cap perill que toqui terra. Després de passar a categoria de tempesta tropical, finalment va atènyer el nivell d'huracà i es troba, a hores d'ara al nivell 4 sobre 5, el que implica que els seus vents sostinguts ja són de 225 km/h.

De fet, està previst que d'aquí poques hores esdevingui un major hurricane, arribant al nivell 5. Sens dubte, un autèntic huracà a la costa pacífica de l'Amèrica Central, encara lluny de l'època habitual de formació d'aquestes pertorbacions tan potents. 

També us deixo amb el mapa que preveu l'evolució de l'huracà i el sentit cap on està previst que es desplaci.

Salut i meteorologia!

Tres anys després que esclatés tot plegat...

Aquesta és la història d'un poble que gairebé sempre ha tingut mals governants. 

Aquesta és la història d'un poble que ha estat poblat per molta gent que no se l'estimava.

Aquest és el llast que ha de suportar el territori, el paisatge, l'entorn, pel sol fet de tenir a les seves mans, quelcom tan senzill com és la bellesa.

Avui em dolc de veure les cicatrius de la cobdícia, de l'especulació. Avui veig les ferides que han deixat un solc massa profund, de la mà tots aquells que no varen saber estar-se d'estirar més el braç que no pas la màniga.

El 24 d'agost del 2007, en un text que vaig escriure aquí mateix, posava de manifest la meva profunda indignació en veure que el meu municipi encara no en tenia prou amb ni més ni menys que 36 urbanitzacions, fet que suposa que totes les muntanyes del municipi, llevat del Puig Cargol, estiguin urbanitzades. 

Però la bombolla va esclatar. I ara immobiliàries, constructores, i totes les feines i treballadors que se'n puguin derivar, estan pagant a preu d'or la seva inconsciència. 

Avui he volgut fotografiar, -gairebé tres anys després- l'evolució del que havia de ser una nova urbanització, anomenada "Riera de Cabanyes", just a l'altre cantó de la riera dels Molins, emmirallant-se amb la urbanització faraònica del Vescomtat de Cabanyes, que s'estén pràcticament per tota la serra de Can Mont, i fins i tot travessa la riera dels Molins fins arribar a Roca Riquel i gairebé a Can Vilobí. 

Les imatges -per ordre d'aparició- són les següents:

- Els carrers buits i silenciosos que mai no s'han fet servir, amb llurs instal·lacions elèctriques, aqüíferes, etc. Quants diners es varen invertir en destrossar tot aquest paratge per acabar-se en un no-res?

- Una casa ufanosa en la què no hi ha habitat mai ningú i aquesta estructura de formigó, són els dos únics testimonis d'un mínim d'activitat en aquesta urbanització. L'estructura de la foto fa tant de temps que és feta com els carrers, i roman sense alterar-se mentre el bosc va recuperant de mica en mica el territori arrabassat. 

- A la muntanya del davant, als peus de Castellbarri i de Can Mont, centenars d'habitatges -la majoria dels quals deshabitats durant gairebé tot l'any-, embruten els vessants d'aquesta serra des de fa ja molts d'anys. 

- I allà al fons, la vila de Calonge, que contempla amb impotència, com alguns dels seus habitants malmenen el bo i millor del seu entorn, per llurs interessos.

Salut!

Caminada de primavera

La primavera ens envolta cada moment que vivim, amb força i presència.

És molt plaent anar a voltar per la teva contrada i veure l'esclat de vida que hi té lloc. 

Hem travessat ja l'equinocci, i el dia, lentament però sense treva, va allargant-se cada cop més en detriment de la nit. Les temperatures nocturnes encara fresquegen, però el dia ja va tornant-se suau com més va més. 

Els matins poden ésser assolellats, però la mitja tarda prometrà sempre la seva tempestuositat pròpia de l'època, encara que moltes vegades ens la mirem de prou lluny. Avui uns quants cumulonimbus es passegen pel nord de la Garrotxa i l'Alt Empordà i el sud del Vallespir. Des de Can Pere Pla només veig els sostres d'aquestes nuvolades tan immenses. A sota seu -com aquell qui diu-, el mosaic d'habitatges unifamiliars -molts d'ells buits- que emplenen penosament el paisatge de Sa Bardissa en un percentatge massa elevat.

Ara fa una setmana que no plou, però el subsòl encara està ple d'aigua. Un rierol s'esmuny pel camí que baixa de Can Pere Pla i s'estanca una mica tot formant un bassal. Les granotes no s'ho han pensat dues vegades abans de pondre-hi grans quantitats d'ous que ja s'han badat i han permès que centenars de capgrossos nedin lliurement per aquelles aigües mentre van creixent.

La Riera dels Molins baixa enjogassada i el salt d'aigua de la resclosa del Molí de les Roques brolla de vida. D'aquí no gaire podrem anar-nos-hi a refrescar.

Com a bosc plenament mediterrani, el bruc hi és omnipresent i està florit a més no poder. Els lleugers cops de la marinada xarboten la mata fent que deixi anar grans quantitats de polsim en l'aire. 

Segueixo pujant cap al Coll de Fenals, i a sota de Can Moner, veig la silueta d'un suro mort, cremat, que encara ni l'aigua, ni la tramuntana, ni els corcs, no l'han abatut. Testimoni evidentíssim del terrible incendi que va devastar els nostres boscos el 25 d'agost del 2005, provinent de la Vall d'Aro i empès amb força pel llebeig que feia aquell dia.

Ja sóc a dalt de tot, passant a prop de Can Rusques i a poca estona d'arribar a casa. Els camps de blat i d'ordi verdegen amb insistència mentre el sol es pon.

Sempre m'ha agradat molt la primavera. Enguany no en serà pas una excepció. 

Salut!

Dissabte 12 de març en remull

Déu n'hi do com ha plogut i com està plovent.

Mentre les precipitacions ja s'enretiren del sud, a tot el nord-est estem en ple episodi de pluges i nevades i encara en tenim per unes quantes hores, tot i que la pertorbació està escampant ràpidament cap al golf de Lleó i el golf de Gènova. 

Les quantitats més abundants s'han centrat, sobretot, a la serralada Prelitoral, amb un punt de concentració molt important a les comarques del Baix Camp, el Priorat i les seves rodalies. 

En aquest mapa de coloraines podeu comprovar la distribució de la precipitació, que ha abundat molt arreu de la serralada Prelitoral, des de la Terra Alta, fins al Ripollès. 

Hi ha hagut diversos indrets amb precipitacions superiors als 100mm -alguns d'aquests, molt per sobre d'aquest llindar: 

Pradell de la Teixeta - Priorat (164 mm)

L'Argentera - Baix Camp (149 mm)

L'Albiol - Baix Camp (145 mm)

Capafonts -  Baix Camp (131 mm)

Mont-Ral - Alt Camp (129 mm)

Begues - Baix Llobregat (128 mm)

Querol - Alt Camp (121 mm)

L'Hospitalet de l'Infant  - Baix Camp (108 mm)

* Tingueu en compte que en aquest mapa de Meteoclimatic, moltes estacions pirinenques no tenen pluviòmetres capaços de mesurar la precipitació en forma de neu, i això fa que no hi surti pràcticament res. A continuació hi ha el recull pluviomètric del Meteocat, on sí que s'hi esmenten precipitacions en forma de neu, que en alguns punts han estat molt abundants, també.

Al Mas Pallí de Calonge segueix plovent, sempre amb una intensitat entre feble i moderada, i això ha permès que la pluja vagi filtrant-se lentament i estigui sent molt beneficiosa. Tot això ha anat acompanyat d'un temporal marítim més que notable, amb cops de vent de llevant, però, que han voltat els 50 km/h, per bé que eren molt constants.

A les 21:55 estem a +12,1ºC, amb un 98% d'humitat relativa, una pressió de 1001,9 hPa i una precipitació de 45,8 mm. 

Salut!

Avui en fa un any!

Salut a tothom!

Avui és 8 de març del 2011. Just un any enrere una pertorbació molt activa que s'havia gestat al golf de Gènova escombrava amb una agressivitat immensa pràcticament tot el Principat, la Catalunya Nord i el golf de Lleó en general. 

Precipitacions molt intenses i abundants, gairebé al 100% del territori en forma de neu, amb gruixos que oscil·laven dels 20 cm a prop d'un metre, independentment de si eren a prop o lluny de la façana marítima.

La gran ventada que acompanyava l'espiral de la depressió va ser també un factor determinant dels efectes d'aquest temporal. Els grans tous de neu que varen caure, ajudat pel fort vent va produir grans destrosses, sobretot als boscos, que encara avui són ben perceptibles en indrets com Les Gavarres o d'altres boscos costaners. 

La gran absència de subministrament d'aigua potable, però sobretot, el d'electricitat, a causa del fort temporal, però sobretot, pel lamentable estat de la xarxa elèctrica, ha estat un dels records més punyents del temporal. 

Al Mas Pallí de Calonge el gruix de neu en general va voltar els 45 o 50 cm, tot i que a molts de punts, ajudat pel fort vent, hi havia més d'un metre acumulat. La memòria del vilatans només recorda dues grans nevades anteriors a aquella: l'una el 1962 (no tan forta com la del 2010) i la del 1947 (més forta que la del 2010). 

Les dades, imatges i vídeos de la diada en són tants que no els acabaria. Us deixo amb un recull dels que tenia a mà. No us els perdeu, paguen la pena!

La imatge que enceta l'article és una fotografia del canal visible del satèl·lit l'endemà de la gran nevada (9 de març), en què va fer un sol espatarrant i es va poder veure la magnitud del temporal. Es pot comprovar perfectament l'abast de la nevada. Impressionant!

Podeu consultar un estudi molt interessant -dels molts que s'han fet- sobre el temporal de què parlo, tot punxant AQUÍ.

Salut!

Resum climàtic del 2010

Si sou fanàtics de la meteorologia, si us agrada mirar cap enlaire i cap als voltants i provar d'entendre què s'hi cou o si simplement de tant en tant feu un cop d'ull a allò que hi ha per tot arreu i hi trobeu un mínim d'interès, sens dubte, l'any 2010 haurà estat el vostre gran any.

El 2010 ha estat un any meteorològicament extremadament actiu i, segons com, violent. 

Hem tingut ventades fortíssimes, hem tingut grans, llargs i nombrosos episodis de precipitació (això sí: gairebé cap de torrencial), hem tingut algunes calorades molt fortes, però sobretot un hivern molt rigorós i força llarg. 

Però sens cap mena de dubte, si hi ha un esdeveniment que tothom recorda per sobre de qualsevol altre, és la gran nevada del 8 de març del 2010 en què va caure més de mig metre de gruix i en alguns llocs la gran tramuntana o el gregal acumulaven més d'un metre de neu. Les conseqüències que se n'han desprès han estat moltes: caos circulatoris, grans períodes de temps sense electricitat, gran destrossa dels boscos que estaven a sotavent (en els quals s'hi acumulava més la neu), etc.

També cal tenir en compte que ha estat un any extremadament plujós; molt per sobre de la mitjana habitual al poble. Personalment, ja signaria perquè sempre fos així!!!

I tot seguit us deixo amb les dades extremes de l'any. No us oblideu de consultar -si us interessa, és clar-, la columna on hi ha tots els butlletins de dades i que es va actualitzant mes rere mes!

Ah! I aquesta flor d'ametller tan magnífica ha estat la primera que ha sortit a casa, fotografiada avui mateix, 10 de gener. La resta d'ametllers encara trigaran a florir, però!

Any 2010:

Temperatura màxima més alta: +31,4ºC (22 d'agost)

Temperatura màxima més baixa: +4,0ºC (11 de febrer)

Temperatura mínima més alta: +25,1ºC (22 d'agost)

Temperatura mínima més baixa: -1,7ºC (10 de març)

Mitjana de temperatures màximes: +18,3ºC

Mitjana de temperatures mínimes: +12,5ºC

Mitjana de temperatures anyal: +15,3ºC

Màxima oscil·lació tèrmica: 10,4ºC (19 d'octubre)

Mínima oscil·lació tèrmica: 0,9ºC (5 de gener)
Dies de glaçada: 8

Humitat relativa mínima absoluta: 11% (26 de desembre)

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1031,0 hPa (17 de març)

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 983,4 hPa (9 de novembre)

Cop de vent més fort: 103 km/h (4 de maig)

Dia menys ventós: 29 i 31 de desembre (14,5 km/h de cop màxim)

Dies amb precipitació (de com a mínim 0,2 mm): 118 (dels quals 3 amb neu i 2 amb aiguaneu)

Dia amb més precipitació: 8 de març (96,0 mm, en forma de neu)

Mes amb més precipitació: Febrer (183,2 mm)

Precipitació total: 1110,0 mm

Salut!

Litigis contra paisatges acústics

Fa una estona llegia a El Punt, astorat, que un veí de Sant Mori (Alt Empordà) havia fet engegar un procés judicial fa temps per aconseguir que les campanes de l'església d'aquest petit municipi no toquessin en hores nocturnes ja que, en tant que propietari hoteler, deia que el repic de campanes molestava els seus clients. 

No és pas el primer, ni el segon, ni el tercer cop que algú remou cel i terra per alterar el que és un autèntic paisatge acústic dels pobles. És molt curiós observar que la majoria de vegades, els individus que denuncien aquesta contaminació acústica, són nouvinguts, sense cap relació amb el poble i que, pretenen que el poble i el seu entorn s'adapti a les seves necessitats, quan el més lògic és que sigui a l'inrevés...

En qualsevol cas, he pogut llegir que el Baix Empordà és la comarca on s'han esdevingut més fenòmens d'aquests, i això em toca molt la moral.

No sóc pas creient jo. No vaig a missa. No he fet la comunió. No estic batejat. Però tinc molts de motius per defensar aferrissadament el meu poble i el seu paisatge. De la mateixa manera que no podria entendre Sa Bardissa sense el campanar i la nau de l'església de Sant Martí, tampoc puc entendre el meu poble sense quelcom tan habitual, quotidiani i que associo al benestar, el plaer i la tranquil·litat, com és el repic de les campanes. Una església sense toc de campanes és pitjor que el bacallà sense xamfaina...

Bromes a part, vull expressar la meva indignació absoluta vers tota aquesta gent forània que, si bé és plenament benvinguda (per mi, si més no), no té cap dret a alterar la dinàmica d'un poble només perquè se senti "molest" per quelcom així. És ridícul. Si no li agrada, té 946 municipis al nostre país per triar d'anar-hi a viure. 

Em fa gràcia de veure que la majoria de gent que es queixa d'això prové de l'àrea metropolitana. Gent que viu dia rere dia amb la fressa més eixordadora que hi pugui haver: motors de vehicles, maquinària d'obres, i cinquanta mil sons més. 

I són aquests els que es queixen perquè toquen unes simples campanes...

Que s'ho facin mirar...

Salut!

3a Festa de la Barretina!!!

Ja s'acosta la nostra Festa Major de Sant Martí i els de Cargol Treu Farra la preparem més grossa que mai!

Aquest divendres, 12 de novembre, a partir de 2/4 d'11:  

3a Festa de la Barretina a Calonge!!!

Comptarem amb les actuacions de 

Litus al Cub, 

Fes-te Fotre (en exclusiva i inèditament) i
Miquel del Roig!!!

I tot per només 5 €! Un autèntic preu d'anticrisi ;)

L'acte es farà a l'envelat del costat del pavelló de Calonge.

   Aquest concert està sent molt esperat, no només pel repartiment d'artistes que tindrà, sinó per ser l'únic acte de caire juvenil (tot i que és per a tots els públics), que hi haurà a la Festa Major d'hivern. 

   A més, els Fes-te Fotre actuaran després d'anys de no fer-ho en un concert que s'hauran preparat expressament per a l'ocasió i que tots aquells que els coneixíem i seguíem i molts d'altres curiosos també, s'ho estan esperant.

   Tenim també l'actuació dels palamosins Litus al Cub i un final de festa ben autèntic amb en Miquel del Roig, que aviat ja li farem el passi VIP a l'Empordà de l'èxit que hi està tenint ;)

   Així doncs, esperem que hi hagi molta gent i que realment sigui un èxit i fem la festa ben grossa!

Salut a tothom!

Podeu trobar més informació a la pàgina web de Cargol Treu Farra.

Reagrupament a Calonge!

Mainada!!!

Us convido molt fermament a assistir a un acte molt engrescador que es farà aquest dijous. Us deixo amb la targeta i cartell de presentació. Espero que en siguem molts!

Salut!!!

El castell de Calonge o la fortificació proscrita

Tant si passegeu pels carrers i carrerons del nucli antic de Sa Bardissa, com si ho feu per molts dels indrets de la nostra vall i pregunteu a llurs vilatans qui o què els fa tenir una espina estellada al cor, molt probablement us responguin unànimement que el responsable de tot això és el Castell de Calonge. O més ben dit, el que li varen fer fa uns anys enrere.

I és que el nostre estimat castell, tal com deu passar amb tots els d'arreu, està carregat d'història (parlo de llegat en el temps, no dic pas que faci "qüento"). De fet, les estances més antigues d'aquesta fortificació daten ja del s. XIII. Em fa l'efecte que ha plogut molt d'ençà. 

Fa uns quants anys, quan hi havia un home molt venerable al poder del nostre municipi (home que, per cert, ja li he mostrat la meva simpatia infatigable en d'altres articles d'aquest bloc), es va decidir de tirar endavant un projecte de restauració d'aquest castell. 

Després d'una breu exposició pública del projecte, i després d'una oposició frontal d'una immensa majoria d'aquells que havien pogut veure què s'hi coïa, el govern d'aleshores va decidir tirar pel dret petés qui petés. Les conseqüències d'aquella decisió tan irresponsable i tràgica (si més no per al castell), encara són ben visibles avui dia.

A hores d'ara totes les calongines i tots els calongins paguem la penyora més bruta i romagosa d'una projecte fet al més mal estil possible que ha tenyit les parets del castell de colors de ciència-ficció, ha deixat la majoria dels seus espais impracticables arran de la manca de finançament i del malversament de fons i finalment, ha desembocat en un espai adulterat, aïllat del poble, els habitants del qual ja no poden gaudir-ne tal com tantes vegades ho havien fet, no pas gaires anys enrere.

Són moltes les sensacions que es desprenen quan hom veu aquella catàstrofe plasmada en realitat: pena, vergonya, llàstima, indignació, impotència, ràbia, absurditat, i un llarg etcètera. 

Els governs actuals, absolutament desbordats pels solcs en les seves arques, amb prou feines poden plantejar-se de trobar un remei eficaç i a més o menys curt termini per tornar la dignitat a aquest espai que duu tants de segles a l'esquena.

Les imatges que us ofereixo ja donen fe del que us descric. La resta és allà, immòbil, silenció, buit, desolat i sobretot, aliè. 

Salut.

Balanç dels aiguats

Mainada! Com ha provat el temporal?

Per part meva, i sabent la fal·lera que tinc pel mal temps, ja podeu ben comptar que per mi ha provat molt, moltíssim.

I és que déu n'hi do quina senyorassa pertorbació que hem tingut. Us en recordeu d'aquella espiral tan ben feta que s'atansava per l'Atlàntic? Doncs aquella mateixa és la que des de dissabte la nit fins pràcticament aquest migdia (dimecres), ha estat escombrant successivament els nostres paratges. 

El solc d'aire fred que l'acompanyava i la gran quantitat d'humitat i aire càlid de la Mediterrània són un còctel perfecte! La col·locació d'un anticicló molt extens, que abraçava des de les Illes Britàniques fins a tocar de Rússia, ha permès que la depressió romangués molt estàtica durant tots aquests dies i que les condicions climàtiques permetessin que es retroalimentés constantment, donant grans, grandíssimes quantitats de precipitació. 

Cal destacar que, malgrat que hi ha hagut episodis de precipitació torrencial, com ara les grans tempestes de dissabte a la nit, o bé la ploguda de dimarts a la nit, la pluja ha caigut força paulatinament i ha filtrat profundament en els sòls. Els bolets creixeran com mai!

També cal tenir en compte que, enmig d'aquest any tan extraordinàriament plujós, ja hem batut el llindar dels 1.000 mm anyals!

És lamentable però la ineficàcia dels desaigües de tota la zona de Torre Valentina i rodalies, que s'han fet un tip de sobreeixir un cop i un altre, fins i tot en molts moments en què les pluges no eren de gaire intensitat.

També vull aplaudir l'actuació dels responsables de les obres de canalització de la riera de Calonge que, malgrat els avisos reiterats de pluges molt abundants, varen decidir de no treure algunes de les màquines que hi havia a la llera de la riera i que, si bé no han estat arrossegades a mar, sí que han quedat pràcticament cobertes d'aigua i per tant, molt probablement, malmenades. 

I per acabar, heus ací algunes dades del temporal:

Precipitacions:

8-oct       0,4 mm

9-oct       0,2 mm

10-oct    50,0 mm

11-oct    1,0 mm

12-oct    62,8 mm

13-oct    36,8 mm

Total de precipitació de l'episodi: 151,2 mm

Precipitació anyal 2010 a data d'avui: 1013,4 mm

Cop de vent més fort enregistrat: 61,2 km/h N entre les 17:00 i les 17:30 del 12 d'octubre

Intensitat de precipitació màxima: 480 mm/h entre les 04:30 i les 05:00 del 10 d'octubre

Per cert! Quan guaiteu les fotos, no us descuideu els vídeos, que també prometen molt!

Salut a tothom! ;)

Comença la tardor

Comença la tardor.

La terra s'amara d'aigua. La vegetació reneix. La fullaraca va amuntegant-se arreu dels camins, racons i rierols mentre la molsa va atapeint tots els sotaboscos per començar a engendrar-hi bolets magnífics.





Quin plaer poder gaudir tant de la natura com està passant aquests dies. Aquest mes de setembre ja portem més de 100 mm recollits i tot apunta que aquesta matinada i demà divendres seran un gran episodi nou per seguir ampliant l'acumulació d'aigua.






La Vall dels Molins de Calonge està entrant en plena tardor amb el seu paisatge suau, absolutament cobert de boscos espessos, alguns masos i les fantàstiques rescloses que anys enrere s'empraven pel canalitzar les aigües fluvials cap als molins que hi ha.

Quins itineraris tan fantàstics que hi ha recorrent Les Gavarres. Si no els coneixeu, ja cal que no us els deixeu perdre!

Salut!

Imatges:

1 > Resclosa del Molí Cremat, riera dels Molins.
2 > Vall dels Molins vista des de Castellbarri.
3 > Resclosa del Molí de les Roques, riera dels Molins

Comiat d'estiu amb un gran grop

Mentre l'estiu acaba d'estirar els fulls del calendari, les primeres pertorbacions d'origen atlàntic comencen a treure el nas a casa nostra.

Ahir va ser un dia en què hi va haver de tot. Vàrem tenir calor, xafogor, nuvolades i més nuvolades, i finalment, grans ràfegues de vent, pluja a dojo, algun gra de calamarsa i sobretot, moltes, moltíssimes descàrregues elèctriques.

De fet bona part de l'interior de Catalunya va ser tot el dia una autèntica passarel·la de tempestes que, si bé passaven molt ràpid, anaven fent pujar els reculls pluviomètrics.

Segons el recull de descàrregues elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya ahir varen registrar-se més de 24.000 descàrregues, 3500 de les quals varen ser del núvol al terra!

A l'Empordà (o si més no a la majoria d'ell), la gran gropada va deixar-se veure a darrera hora del dia. Quan ja semblava que les tempestes s'anaven allunyant, un autèntic front de llamps, vents forts i pluges torrencials va començar a gestar-se a la vertical del Llobregat per escombrar tota la Costa Central i Costa Brava amb gran agressivitat, tot i que desplaçant-se molt ràpidament.

El grop va atènyer casa nostra pels vols de les deu del vespre, després de més d'una hora d'espectacle previ de descàrregues elèctriques incansables que il·luminaven tot el cel arreu.

El temporal va ser breu, però intens:

Temps aproximat d'activitat màxima: 15 min
Precipitació recollida: 26,4 mm
Cop de vent més fort: 67,6 km/h
Temperatura just abans de l'aiguat: 24,6ºC
Temperatura just després de l'aiguat: 15,8ºC

Ja podeu comprovar la violència de l'espectacle. Cal esmentar que al nucli de Calonge el vent més fort va atènyer els 74 km/h i a Palamós els 85 km/h. Les quantitats de precipitació variaven molt segons l'indret, fenomen típic en cas de tempestes.

Salut ;)

Comiat d'agost ple de xafogor

Després d'un estiu que, per sort dels nostres entorns, no ha estat dels més càlids dels darrers anys, aquest comiat del mes d'agost ens està portant una bona calorada que s'està allargant una colla de dies. Abans-d'ahir, semblava que la cosa ja afluixava, però avui dijous hi ha tornat de valent, i déu n'hi do.

Bona part de Catalunya ha fregat els 40ºC si bé hi ha llocs concrets que els han superat lleugerament, tant a punts de l'interior de l'Alt Empordà, punts de la Selva i indrets de la Depressió Central.

A la nostra estació, Calonge-Mas Pallí, també han estat els dies més càlids de l'any, concretament el proppassat 22 d'agost. La seqüència és la següent:

Sens dubte, una darrera glopada d'aire càlid per aquells que s'haguessin pogut pensar que l'estiu ja se n'havia anat! Us deixo amb un mapa de temperatures màximes d'avui. La imatge ja ho diu ben clar: calor!

Salut ;)

Mossèn Bernat Torrent (en Bernat Pudent)

Hi ha ple de persones a la nostra història que han esdevingut personatges.

N'hi ha que ho han fet per bé, d'altres per mal, i fins i tot, en trobaríem molts que no sabríem ni on encasellar-los.

El personatge de què vull parlar avui fa molt de temps que va començar a cridar-me l'atenció.

Hi havia una vegada, molts d'anys enrere (el 1820), que va venir al nostre poble un mossèn fill de Parets d'Empordà. El seu temperament, el seu tarannà i tot allò que l'envoltava farien que fos recordat durant generacions i generacions, encara que fos enmig de les pàgines d'un llibre empolsegat. Us parlo del mossèn Bernat Torrent, o potser més conegut com "en Bernat Pudent". I ara entendreu perquè!

Llibre empolsegat no és pas el cas d'avui, en què el que tinc el duc ben a mà i el consulto amb fal·lera tot sovint: "Els secrets de Sa Bardissa", d'en Jaume Aymar i Ragolta.

L'evolució de la popularitat que adquireix Bernat Torrent al cap de poc temps de venir al nostre poble és aclaparadora. Com es pot girar tanta gent en contra d'algú i de la seva manera de fer en tant poc temps?

Mossèn Bernat Torrent en tenia la resposta. I el cert és que va deixar empremta, i de valent.

- que si crits i plantofades als que no anaven a missa,
- que si punxades al peu dels marxants que no volien pagar els tributs eclesiàstics amb el bastó del mossèn,
- que si un pati misteriós amb un pou sec on hi queien tots els seus enemics,
- que si va enganyar una noia del poble,
- que si un grup de caps calents varen empaitar-lo per acabar engegant-li un tret,
- que si quan moria algú sense sagraments se sentien cadenes arrossegant-se a les roques Bacunals de la Creu des Castellar,...

Francament, un seguit de fets molt gruixuts però que m'han cridat l'atenció des de fa temps.

Quin personatge! I tot això va passar aquí, a Sa Bardissa!!!

En fi, us convido a llegir aquest llibre tan meravellós carregat de ple d'històries ben reals (i d'altres no tant), que varen passar un moment o altre en aquest poble tan fantàstic on vivim a hores d'ara.

Salut!

El(s) poble(s) de la vergonya

Què era abans el nostre poble i què s'ha tornat ara? Què o qui n'és el responsable? Permeteu-me que us en faci cinc cèntims:

Calonge va estar governat, durant vuit anys per un personatge i un equip que l'envoltava que varen capgirar aquest poble, de dalt a baix. I no pas per bé.

Si hi ha una cosa que l'antic govern del nostre poble va desenvolupar extraordinàriament malament durant els seus vuit tristos i llastimosos anys sota l'il·lustríssim kamikaze i terrorista mediambiental que encara que avui té els nassos de presentar-se de batlle al nostre ajuntament, va ser la política, -o més ben dit la no-política- d'urbanisme.

Cal dir que els batlles immediatament anteriors al seu mandat tampoc és que poguessin presumir gaire de la seva feina ben feta vers aquest tema, però sens cap mena de dubte, el que s'endú el palmarès és el personatge de què parlo ara mateix.

Durant aquells vuit anys la passió i el conreu del totxo varen atènyer la globalitat total en el nostre municipi (entre tants d'altres, malauradament): llicències d'obres a tort i a dret, requalificacions dubtoses de molts terrenys, devaluacions de solars agrícoles, i àdhuc, amenaces, xantatges, coaccions i un llarg etcètera de tripijocs i conxorxes per assegurar-se una bona emplenada de butxaca tant per a ell com per a tot el seu equip de seguidors -una llista curiosament atapeïda d'immobiliàries, hotelers i constructors-.


Molta gent es deu preguntar ara encara com és que ningú no ha estat mai imputat pels molts delictes ambientals i per les indubtables i evidentíssimes trames de corrupció que el seu equip va endegar i que avui encara, n'arrosseguem moltes conseqüències.

Ampliació de les urbanitzacions (que no en són pas poques!), construccions d'autèntiques muralles de formigó a Sant Antoni, pisos aquí, xalets allà,... tot en detriment dels terrenys agrícoles i boscosos i també en detriment de les inversions en qualsevol altre camp molt més necessari, com ara la cultura o el jovent, i sense cap altra finalitat que convertir Calonge en un poble dormitori.

I què ens trobem a hores d'ara?

Un poble dormitori amb grandíssimes mancances en espais i equipaments municipals.

Un poble que ha crescut demogràficament d'una manera exponencial i sense cap mena de control ni mirament.

Un poble en què la superfície urbanitzada s'ha disparat perillosament fins arribar a semblar qualsevol nucli de població de la rodalia de Barcelona.

Un poble farcit de segones (o terceres) residències que deixen el nucli urbà orfe, aïllat i mort.

Un poble que ha viscut durant anys de la molt llaminera fal·lera del totxo i de la construcció sense mirar mai les possibles alternatives de finançar-se, i caient de ple en la bombolla immobiliària que ara ja fa més de dos anys que ha esclatat.

Un ajuntament actual que, arran d'això, arrossega immensos problemes de diners fruit de la terrible cobdícia d'un antic govern i d'uns antics socis de govern i molts col·laboradors que no varen saber fer res bé i que varen fer molt, molt de mal.

Sí, això és Calonge, sí.

Les dues imatges que hi ha a l'article reflecteixen un dels efectes d'aquella meravellosa política urbanística. Són unes "escultures contemporànies" a la urbanització Río de Oro, pujant cap a la Ganga. Les obres estan aturades des de fa més de dos anys. Tan de bo no haguessin començat mai...

Per cert: els bancs, els grans aliats de la bombolla immobiliària, que no van estar-se ni un moment de concedir més i més crèdits multimilionaris, ara vénen a plorar-nos tot demanant diners públics per poder refer-se dels seus propis errors... molt lamentable. Com a mínim, els de la BBVA podrien assessorar-se una mica i descobrir que en català les coses es "financen" i no pas "financien"...