dijous, 29 de juliol de 2010

Absurditat

L'Estat espanyol porta tres segles donant-nos pel sac tant com ha sabut fer i tant com el braç ha pogut estirar-se més enllà de la màniga.

Si rumiem en els molts temes en què ens ha estat donant pel sac -i ens segueix donant pel sac-, potser un nombre prou gran de persones conclouríem que la llengua catalana és un dels punts calents.

I és que la política lingüicida de l'Estat espanyol en què sempre ha bandejat la nostra llengua (això quan no l'ha prohibida directament) és un dels plats estrella del menyspreu i la repressió de les espanyes vers la nostra nació.

De fet, cadascun dels passos minsos en què la nostra llengua ha fet un petit avenç, encara que sigui minúscul, ha hagut de topar amb cinquanta mil murs de formigó que en travaven un moment i un altre els tràmits.

El més bo del cas és que, el govern espanyol, tot fidel a la seva dinàmica de putejar-nos tan obertament com sigui possible, de vegades ens mostra actituds que se'n van just a l'altre cantó de la balança i que creen situacions d'alta, altíssima, inimaginable absurditat.

La darrera d'elles és la defensa aferrissada que fa l'Estat espanyol de l'existència de la segregació lingüística del català per proclamar una vegada i una altra, que el valencià -dialecte occidental del català, per qüestions científiques irrefutables-, sigui una llengua independent (un moviment secessionista que, per cert, només defensen els sectors més espanyolitzats i espanyolistes del País Valencià). Us deixo amb aquesta imatge de portada del web de la RENFE.

Tal com podreu comprovar, si bé hi ha hagut un avenç en matèria de plurilingüisme, ens trobem una situació curiosa:


- en 2n lloc, començant per l'esquerra, la paraula "BENVINGUT" i una "C" entre parèntesi

- en 5è lloc, començant també per l'esquerra, la paraula "BENVINGUT" i una "V" entre parèntesi.
Sí senyor! Quina autonomia lingüística tan fantàstica que té la llengua valenciana!!!

Absurditat, sí. Absurditat.

dimarts, 27 de juliol de 2010

El(s) poble(s) de la vergonya

Què era abans el nostre poble i què s'ha tornat ara? Què o qui n'és el responsable? Permeteu-me que us en faci cinc cèntims:

Calonge va estar governat, durant vuit anys per un personatge i un equip que l'envoltava que varen capgirar aquest poble, de dalt a baix. I no pas per bé.

Si hi ha una cosa que l'antic govern del nostre poble va desenvolupar extraordinàriament malament durant els seus vuit tristos i llastimosos anys sota l'il·lustríssim kamikaze i terrorista mediambiental que encara que avui té els nassos de presentar-se de batlle al nostre ajuntament, va ser la política, -o més ben dit la no-política- d'urbanisme.

Cal dir que els batlles immediatament anteriors al seu mandat tampoc és que poguessin presumir gaire de la seva feina ben feta vers aquest tema, però sens cap mena de dubte, el que s'endú el palmarès és el personatge de què parlo ara mateix.

Durant aquells vuit anys la passió i el conreu del totxo varen atènyer la globalitat total en el nostre municipi (entre tants d'altres, malauradament): llicències d'obres a tort i a dret, requalificacions dubtoses de molts terrenys, devaluacions de solars agrícoles, i àdhuc, amenaces, xantatges, coaccions i un llarg etcètera de tripijocs i conxorxes per assegurar-se una bona emplenada de butxaca tant per a ell com per a tot el seu equip de seguidors -una llista curiosament atapeïda d'immobiliàries, hotelers i constructors-.


Molta gent es deu preguntar ara encara com és que ningú no ha estat mai imputat pels molts delictes ambientals i per les indubtables i evidentíssimes trames de corrupció que el seu equip va endegar i que avui encara, n'arrosseguem moltes conseqüències.

Ampliació de les urbanitzacions (que no en són pas poques!), construccions d'autèntiques muralles de formigó a Sant Antoni, pisos aquí, xalets allà,... tot en detriment dels terrenys agrícoles i boscosos i també en detriment de les inversions en qualsevol altre camp molt més necessari, com ara la cultura o el jovent, i sense cap altra finalitat que convertir Calonge en un poble dormitori.

I què ens trobem a hores d'ara?

Un poble dormitori amb grandíssimes mancances en espais i equipaments municipals.

Un poble que ha crescut demogràficament d'una manera exponencial i sense cap mena de control ni mirament.

Un poble en què la superfície urbanitzada s'ha disparat perillosament fins arribar a semblar qualsevol nucli de població de la rodalia de Barcelona.

Un poble farcit de segones (o terceres) residències que deixen el nucli urbà orfe, aïllat i mort.

Un poble que ha viscut durant anys de la molt llaminera fal·lera del totxo i de la construcció sense mirar mai les possibles alternatives de finançar-se, i caient de ple en la bombolla immobiliària que ara ja fa més de dos anys que ha esclatat.

Un ajuntament actual que, arran d'això, arrossega immensos problemes de diners fruit de la terrible cobdícia d'un antic govern i d'uns antics socis de govern i molts col·laboradors que no varen saber fer res bé i que varen fer molt, molt de mal.

Sí, això és Calonge, sí.

Les dues imatges que hi ha a l'article reflecteixen un dels efectes d'aquella meravellosa política urbanística. Són unes "escultures contemporànies" a la urbanització Río de Oro, pujant cap a la Ganga. Les obres estan aturades des de fa més de dos anys. Tan de bo no haguessin començat mai...

Per cert: els bancs, els grans aliats de la bombolla immobiliària, que no van estar-se ni un moment de concedir més i més crèdits multimilionaris, ara vénen a plorar-nos tot demanant diners públics per poder refer-se dels seus propis errors... molt lamentable. Com a mínim, els de la BBVA podrien assessorar-se una mica i descobrir que en català les coses es "financen" i no pas "financien"...

dijous, 22 de juliol de 2010

Per als addictes al temps (com jo :P)


Hola a tothom!

Avui deixo, encara que sigui per una estona, la política i la llengua de costat, perquè pugueu delir-vos amb la que crec que és la meva fal·lera més gran: la meteorologia.

Si aneu cap al final del bloc veureu que hi ha enllaços a estacions meteorològiques connectades a internet, així com pàgines del radar de precipitacions, el detector de llamps, etc.

L'estació que porto jo mateix també hi és i porta per nom "Calonge-Mas Pallí". Si cliqueu a sobre del nom, us hi conduirà immediatament.

A més, estic fent butlletins de dades de tots els mesos que tinc enregistrats per tal que hom pugui consultar-los i, si ho vol, baixar-se'ls.

Els trobareu un xic avall a la columna esquerra de la pàgina.

Espero que us engresqueu a consultar-ho i que, si s'escau, us siguin d'utilitat!

Salut ;)

Per cert: per als qui no sapigueu d'on és la imatge que he triat, us ho explico: és una fotografia feta
des de l'Estartit cap al Cap de Creus i rodalies l'endemà de la gran nevada del 8 de març d'enguany.
Impressionant, oi?

dimarts, 20 de juliol de 2010

El llum al final del túnel!!!





CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents :

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de solidaritatcatalana.cat (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la candidatura de la Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya Lliure!

(Font: Solidaritat Catalana)

divendres, 16 de juliol de 2010

El decandiment de Sa Bardissa

Sa Bardissa (altrament conegut com, Calonge): un poble amb centenars d'anys d'història a l'esquena. Paisatges idíl·lics. Gent que hi viu que tot sovint no s'entenen els uns amb els altres (allò de "pocs i mal avinguts"), i ara, per postres, una part del govern municipal que sembla voler acabar de convertir definitivament el nostre estimat poble en una ciutat dormitori de palamosins, platja-d'aroencs i un mar de segones residències, per recordar-nos que la gent que som d'allà i que ens estimem el poble, no els hi fem ni fred ni calor.

Un poble que ha sabut mantenir, en certa manera, l'estètica pròpia de l'Empordà, parant atenció als nuclis antics, les façanes, la "màgia" que podria envoltar tot el paisatge,... ara està essent bandejat dia rere dia, i sembla que alguns dels polítics que el representen, només maldin per fer que esdevingui un indret desèrtic (demogràficament parlant), i sense cap mena de vida i d'activitat.

- Sabíeu que el nostre estimat (i maltractat) castell, no acollirà el Museu de les Gavarres? (Bo i haver rebut el suport i l'incentiu de tots els municipis que estan inclosos a dins del Consorci de les Gavarres!).

- Sabíeu que a Sant Antoni s'ha muntat un festival de dimensions faraòniques a l'estil de l'Auditori de Girona, sense ni tan sols consultar si hi havia conflictes de dates amb els Festivals de música de Calonge?

- Sabíeu que, després de tenir durant mesos el carrer d'Anselm Clavé aixecat per obres, ara, a l'ajuntament no se li acut res més que aixecar l'aparcament del Fontova? Ara! A ple estiu?

Senyores i senyors, no sé si sóc l'únic (espero de tot cor que no), però em fa l'efecte que hi ha molts d'aquests que remenen les cireres que estan demostrant estimar-se molt i molt poc aquest poble, aquest nucli urbà, aquesta font de riques i d'història... Fins on arribarem?

Acabarem de deixar decandir el nostre poble o ens agruparem d'un cop per demostrar, encara que sigui només una mica, que ens l'estimem i que ens el mereixem?

Salut.

dijous, 15 de juliol de 2010

Vergonya, llàstima, pena,... Després que un milió i mig de catalans es manifestin, a l'endemà passa això...


EL CONSELLER PROPOSAT PER ERC JAUME VERNET VA SER QUI VA REDACTAR EL DICTAMEN DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES QUE HA PERMÈS A LA MESA DEL PARLAMENT TOMBAR LA INICIATIVA POPULAR PEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA

ERNEST BENACH INTENTA JUSTIFICAR EL SEU VOT CONTRARI A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, EL PLA B, PER LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta és la veritat. Fou el Conseller proposat per ERC, Jaume Vernet i Llobet, qui va redactar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries contrari a la IP pel referèndum d’independència, dictamen que va servir d’excusa a CiU i IC per poder exigir tornar a votar la IP a la Mesa i tombar-la.

Els fets són els següents: el passat 8 de juny la Mesa del Parlament acceptava a tràmit la Iniciativa Popular per convocar un referèndum d’independència amb els vots a favor de CiU, IC i ERC i els vots en contra de PP i PSC. Llavors, immediatament, el PSC i el PP van sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) perquè aquest organisme (una mena de TC català) es pronunciés sobre aquesta IP presentada.

El dia 6 de juliol el CGE va emetre el dictamen, que va aprovar per unanimitat, contrari a la IP presentada i que donava la raó a PSC i PP “La proposta de consulta popular per via de referèndum sobre la independència de la nació catalana (Tram. 370-00002/08) és contrària als articles 29.6 i 122 EAC”. El més fort és que el responsable de redactar aquest dictamen fou el Conseller proposat per ERC Jaume Vernet!

Posteriorment, CiU i IC van esgrimir aquest dictamen per demanar a la mesa que es tornés a votar la IP aprovada anteriorment el 8 de juny. Amb les conclusions d’aquest dictamen a la mà, redactat pel conseller proposat per ERC, CiU i IC van retirar el suport que havien donat a la IP i la Mesa del Parlament va tombar la IP aquest dimarts 13 de juliol.

Creiem que ja n’hi ha prou de fer teatre. Si no es volia una Iniciativa Popular sobre la Independència perquè no entra dins de l’estratègia del tripartit i molesta al PSC que es digui clarament.

En aquest context, el dilluns 5 de juliol, es va presentar una nova proposta, un pla B, una Iniciativa Legislativa Popular per convocar un Consulta Popular sobre la Independència. Aquest Pla B no utilitzava la Llei de Consultes Populars per via de referèndum sinó la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular amb l’objectiu d’esquivar el rebuig a la IP. Però el dimarts 13 de juliol, ERC es va afegir a PP, PSC, CiU i IC i va tombar la ILP, el Pla B que ens quedava.


ERNEST BENACH INTENTA JUSTIFICAR EL SEU VOT CONTRARI A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, EL PLA B, PER LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Ernest Benach ha fet un escrit al seu bloc intentant justificar el vot en contra d’ERC, PP, PSC, CiU i IC, a l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per convocar una Consulta Popular sobre la Independència.

Hem analitzat amb cura els seus arguments i, certament, són molt febles. De fet, més aviat semblen arguments improvisats per justificar ara, a corre cuita, el seu vot contrari, per cert, coincident amb el del PP i el PSC, a l’única via que efectivament podia aconseguir convocar la Consulta sobre la Independència.

A l’escrit es diu que intentar forçar una consulta sobiranista oficial per una via diferent a la llei de consultes, és a dir, a través d’una ILP, és “un greu error” i només genera “frustració”. Doncs bé, la realitat és justament la contrària, ja que ara amb la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum és impossible impulsar ara una Iniciativa Popular per convocar un Referèndum sobre la Independència atès que la Llei atorga 1) a la Junta Electoral espanyola la validació dels plecs de signatures i 2) al Govern espanyol l’autorització del referèndum. Algú creu que després de la sentència del TC contra l’Estatut que ha suprimit la competència de la Generalitat per convocar referèndums, una Junta Electoral espanyola validarà uns plecs de signatures per convocar un referèndum sobre la independència i un Govern espanyol l’autoritzarà?. Insistir en la llei de consultes sí que generarà frustració.

Benach diu que la llei que regula les ILP “deixa molt clar” quins són els casos que es poden admetre i quins no, “i aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre”. No sabem quins són aquests motius diversos, però, en qualsevol cas, utilitzar ara un argument purista i legalista és, si més no, sorprenent, quan, simultàniament, es fa una crida a no acatar la sentència del TC contra l’Estatut!. O acatem la Llei i busquem la impossible independència per la via constitucional espanyola, o busquem estirar les lleis al límit per trobar l’escletxa per on passar amb la Consulta sobre la Independència. Aquest era l’objectiu del Pla B, estirar la Llei d’ILP al límit una vegada la Llei de Consultes ha quedat inutilitzada.

La “trampa” del pla B, diu, rau en intentar “utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l'aprova, automàticament l'advocat de l'Estat, en nom del govern de l'Estat, la suspèn d'ofici. I aquí s'ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons”. I què si actua l’advocat de l’Estat? Si us plau, una mica de dignitat, si el Parlament aprova la Consulta sobre la Independència i l’advocat de l’Estat la suspèn d’ofici, el Parlament té tota la legitimitat per convocar-la igualment. No hem d’acatar la sentència del TC però sí la decisió de l’advocat de l’Estat?

També ens recorda Benach que “la llei deixa clar que no es poden presentar més d'una ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura”. Però obvia el fet que la ILP presentada no plantejava un referèndum, com les anteriors ILP presentades, sinó una Consulta Popular sobre la independència. La diferència entre referèndum i consulta popular rau en la utilització o no del cens electoral.

Un altra afirmació especialment greu és dir que votar la ILP és acatar la sentència del TC. El PP va votar contra la ILP, és que no acata la sentència del TC?. Votar la ILP és buscar l’escletxa a la Llei per poder votar sobre la independència, i és fer cas al que ens demanava el poble en la manifestació del 10 de juny. Es pot defensar, si encara es vol, la Llei de Consultes i, alhora, no negar, com s’ha fet, altres vies que ens permetin avançar cap a la Consulta oficial sobre la Independència.

Finalment Benach acaba posant la cirereta i escriu “Trobo molt injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més”. La ILP va ser redactada per un jurista de prestigi com Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, una persona que, evidentment, té bastant més credibilitat i formació que Ernest Benach, polític sense formació coneguda.

MOSTREU EL VOSTRE REBUIG A L’ACTUACIÓ D’ERC, PP, PSC, IC I CIU I ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC ALS RESPONSABLES D’AQUESTA BURLA AL POBLE CATALÀ

Líders Polítics
Joan Puigcercós (ERC): jpuigcercos@esquerra.cat
José Montilla (PSC): jose.montilla@parlament.cat
Artur Mas (CiU): a.mas@ciu.cat
Joan Herrera (IC): jherrera@diputado.congreso.es

Membres de la Mesa
Ernest Benach (ERC) : ernest.benach@parlament.cat
Rafael Luna (PP): rafel.luna@parlament.cat
Higini Clotas (PSC) : higini.clotas@parlament.cat
Lídia Santos (PSC): lidia.santos@parlament.cat
Lluís Corominas (CiU): lluism.corominas@parlament.cat
Antoni Castellà (CiU): antoni.castella@parlament.cat
Jordi Miralles (IC-EUiA): jordi.miralles@parlament.cat

Visca Catalunya Lliure!

dilluns, 12 de juliol de 2010

Tip de tot això...

Després de la gran, grandíssima, multitudinària i més que històrica manifestació d'aquest proppassat dissabte, 10 de juliol, en què més evident que mai, es demanava la independència del nostre petit país (i no pas la defensa de l'Estatut, com deien els sociates), estem envoltats i immersos en la vergonya, en la mediocritat, en la hipocresia.

N'estic tip del nacionalisme espanyol i totes les figures, icones i gestos que proclama dia rere dia: banderes penjades als balcons a tort i a dret, una suposada imatge de virililtat endegada per un brau, i fins i tot, símbols al·legòrics de l'encara present i incipient franquisme, com ara les àligues...

Tip de jugadors de futbol, amb molt de talent al seu darrere que, tot i estar carregats de quartos, renuncien als seus orígens i a la seva dignitat, només per embutxacar-se noves grans quantitats de calés i que es pensen que per ensenyar una senyera minúscula a la final del mundial de Sud-àfrica, ja han complert la seva quota de catalanitat.

Tip dels mitjans de comunicació espanyols que fan la puta i la ramoneta i que ara no s'estan de fer festes als jugadors catalans de la selecció espanyola (que en són molts...), mentre que arran de la derrota que dies enrere varen tenir contra Suïssa, varen titllar-los de desarrelats, de no sentir els colors d'Espanya, etc etc. Per què ho aguanten? Tan llaminera i cobdiciosa és la mà dels diners que no se'n poden estar?

Tip d'haver-me de justificar quan dic que no dono suport a la selecció espanyola i que m'estimo més que en guanyi el contrincant. Com si fos tan estrany que em mostrés contrari a la selecció nacional que representa un Estat que dia rere dia em menysprea, em rebutja i em discrimina pel sol fet de pertànyer a una altra nació que no és la seva.

Tip de la mediocritat, d'haver de viure immers en les dinàmiques tercermundistes i neandertals d'un Estat que no ens convé ni mai no ens ha convingut i que sempre ha estat incapaç d'entendre res del que aquí, Catalunya, passa.

Tip d'Espanya. Sempre n'he estat tip d'Espanya, però ara molt més, moltíssim més.

Tip de tot això i molt més. Ha arribat l'hora de dir prou. I que no quedi en un preàmbul. Que no quedi en un manifest. Que sigui un gest efectiu de realitat i d'evidència.

El camí del mig és l'única solució. Seguim-lo d'una vegada!

dimecres, 7 de juliol de 2010

Manifestació multitudinària 10 de juliol del 2010














Aquest dissabte, tothom a defensar la dignitat de la nostra Nació a la capital del nostre país.


Que ningú no se n'exclogui.

Que tot arreu s'assabentin del que es cou aquí!
Som-hi!!!

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!!!