Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Diada de Fitor i els seus secrets

Santa Coloma de Fitor
Avui he tornat de l'aplec de Santa Coloma de Fitor: un punt de trobada molt autèntic. Un indret paradisíac enmig de Les Gavarres. Una ermita voltada d'alguns prats i de boscos molt espessos que amaguen una gran riquesa de flora, fauna, i també d'històries i llegendes de diferents èpoques i que han anat quedant impreses en diversos reculls i documents que, molts de curiosos i apassionats del tema han anat recopilant durant dècades. 

És impressionant la càrrega històrica que té aquest indret i realment posa la pell de gallina quan hom descobreix algunes de les històries -reals- que hi varen tenir lloc. 

Banc d'Adelaida Plana de Cals
Al llibre Els Secrets de Sa Bardissa, d'en Jaume Aymar i Ragolta, que més d'un cop he esmentat aquí al bloc, ja havia llegit que l'any 1817 hi havia hagut una tortura i mort del rector de Santa Coloma de Fitor, el mossèn Joan Batllé i Juer. El que m'ha sobtat és descobrir més a fons el que va passar. 

Sembla ser que varen ser tres bandolers que, abans de saquejar la rectoria, varen apallissar-ne el rector. Varen donar-lo per mort, però no va ser així: va aguantar dues setmanes; temps prou gran com perquè el rector identifiqués els assaltants. Els tres bandolers varen ser detinguts i condemnats. Varen esquarterar-los i a continuació llurs caps varen ésser col·locats en gàbies! Imagineu-vos: quan venien forasters el primer que veien quan s'atansaven a l'ermita eren aquestes gàbies amb els caps a dins! Resulta que la pedra d'entrada a l'ermita té unes inscripcions on es detalla aquest succés!

Roderes de carro anant cap a la font de Fitor
Després també és molt curiós entrar a dins de l'ermita i veure que alguns dels bancs "tenen propietari", fet que s'esdevenia molt abans. La sorpresa ha estat en veure que un dels bancs pertanyia a Adelaida Plana de Cals i de Vilanova de Cabanyes (sí, tot això n'era el nom!). Era la filla del Mas Calç (Cals, escrit), que és ben a prop de Fitor. Es va casar amb Bonifaci Vilanova, fill de Josep Vilanova, el Vescomte de Cabanyes de Calonge, tan polèmic durant la seva existència pels reiterats casos de falsificació de monedes, amenaces, xantatges i coaccions que varen envoltar tota la seva vida, fet que va fer, fins i tot, que simulés una mort i enterrament seves, que més endavant va descobrir-se que havien estat un muntatge. Us imagineu quin enrenou? I tot està lligat! Ja ho deien ja que les terres dels Vilanova anaven des de Fenals d'Amunt fins a Forallac! Increïble!

I tantes d'altres que en podríem explicar o ens n'explicarien. 

Realment un indret de luxe, no només pel paisatge, sinó per l'herència social i cultural que s'hi cou. Sens cap mena de dubte, un lloc que convé no perdre's!

Salut!

divendres, 20 d’agost del 2010

Mossèn Bernat Torrent (en Bernat Pudent)

Hi ha ple de persones a la nostra història que han esdevingut personatges.

N'hi ha que ho han fet per bé, d'altres per mal, i fins i tot, en trobaríem molts que no sabríem ni on encasellar-los.

El personatge de què vull parlar avui fa molt de temps que va començar a cridar-me l'atenció.

Hi havia una vegada, molts d'anys enrere (el 1820), que va venir al nostre poble un mossèn fill de Parets d'Empordà. El seu temperament, el seu tarannà i tot allò que l'envoltava farien que fos recordat durant generacions i generacions, encara que fos enmig de les pàgines d'un llibre empolsegat. Us parlo del mossèn Bernat Torrent, o potser més conegut com "en Bernat Pudent". I ara entendreu perquè!

Llibre empolsegat no és pas el cas d'avui, en què el que tinc el duc ben a mà i el consulto amb fal·lera tot sovint: "Els secrets de Sa Bardissa", d'en Jaume Aymar i Ragolta.

L'evolució de la popularitat que adquireix Bernat Torrent al cap de poc temps de venir al nostre poble és aclaparadora. Com es pot girar tanta gent en contra d'algú i de la seva manera de fer en tant poc temps?

Mossèn Bernat Torrent en tenia la resposta. I el cert és que va deixar empremta, i de valent.

- que si crits i plantofades als que no anaven a missa,
- que si punxades al peu dels marxants que no volien pagar els tributs eclesiàstics amb el bastó del mossèn,
- que si un pati misteriós amb un pou sec on hi queien tots els seus enemics,
- que si va enganyar una noia del poble,
- que si un grup de caps calents varen empaitar-lo per acabar engegant-li un tret,
- que si quan moria algú sense sagraments se sentien cadenes arrossegant-se a les roques Bacunals de la Creu des Castellar,...


Francament, un seguit de fets molt gruixuts però que m'han cridat l'atenció des de fa temps.

Quin personatge! I tot això va passar aquí, a Sa Bardissa!!!

En fi, us convido a llegir aquest llibre tan meravellós carregat de ple d'històries ben reals (i d'altres no tant), que varen passar un moment o altre en aquest poble tan fantàstic on vivim a hores d'ara.

Salut!