Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xacres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xacres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de març del 2014

Sa Bardissa crema: frustració; impotència

El foc crema fora de control al Puig Cargol de Calonge
FRUSTRACIÓ. IMPOTÈNCIA.


Calonge i Vall-llobrega cremen enèrgicament sota el gran incendi que s'hi ha declarat aquest migdia. La tramuntana ha atiat les flames, ha fet desplaçar el foc ràpidament cap a indrets de boscos magnífics i molt apreciats per tothom, on hi hem caminat, passejat, caçat bolets cinquanta mil vegades i ens els hem estimat gelosament, perquè ara per culpa de l'estupidesa de la raça humana, tots n'haguem de pagar les conseqüències i haguem de pagar la penyora de veure els nostres paisatges reduïts a cendres i a allò que mai més no tornarà a veure's com es veia. La tramuntana no n'és la culpable. La sequera tampoc n'és. La nevada de quatre anys tampoc.


QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DE L'ESTUPIDESA HUMANA?

El foc s'atansava ràpidament des de Vall-llobrega
QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS FILLS DE PUTA QUE ENCENEN FOCS QUAN NO S'HAURIEN D'ENCENDRE O CREMEN ROSTOLLS QUAN NO S'HAN DE CREMAR?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS POLÍTICS INÚTILS QUE NO DEIXEN CREAR CENTRALS DE BIOMASSA PERQUÈ AIXÍ ASSEGURIN UNA GESTIÓ ADEQUADA DELS NOSTRES BOSCOS?

QUI COLLONS ENS PROTEGEIX DELS QUE NO SANCIONEN I OBLIGUEN LES EMPRESES ELÈCTRIQUES A MANTENIR LA SEVA XARXA EN BON ESTAT?



L'estupidesa humana és el càncer d'aquest món...

VULL RESPONSABILITATS! VULL MULTES MILIONÀRIES! VULL PENES DE PRESÓ! VULL QUE TOTS ELS CULPABLES I RESPONSABLES PAGUIN FINS EL DARRER CÈNTIM LES CONSEQÜÈNCIES DELS SEUS ACTES! 

(Si us plau, dispenseu-me el llenguatge que he emprat. La ràbia, la impotència i la frustració no em deixen pensar amb serenor)

diumenge, 29 de juliol del 2012

Quan el bosc esdevé cendra

Avui fa una setmana que un ésser humà va encetar un dels desastres més grans que poden afectar el nostre país i que, segons quins anys, ho fa d'una manera agressiva i extensa. Malauradament, enguany és un d'aquests anys. Parlo dels incendis forestals.

Eren la una del migdia. Estava dinant a fora al pati, abans d'anar a treballar. Sempre visc una mena de psicosi durant l'estiu per por dels incendis forestals, no només pel risc personal que pugui tenir-hi pel fet de viure enmig de bosc, sinó sobretot per les conseqüències psicològiques que pateix cada persona després de veure com un paisatge proper a ell es redueix a cendres i carbó en qüestió d'hores. 

Aquell dia, mentre dinava, em feia un tip de parar de menjar per flairar l'aire. Sentia pudor de fum. No era gaire intensa, però era una olor tristament familiar. La reconeixia a la perfecció. En un principi estava estranyat: no veia columnes de fum, el cel era ben blau, semblava que no passava res. Per una estona vaig decidir pensar que només eren cabòries. 

Ja quan baixava cap a treballar, em va semblar veure unes sanefes de color sospitós al cel, però el cas és que no acabava de veure res de segur.

Tant bon punt vaig poder escoltar la ràdio, les sospites varen passar a fets consumats. S'havia declarat un incendi a El Pertús, en un indret, malauradament, estratègicament col·locat perquè la forta tramuntanada que bufava, empenyés el foc vall avall, en direcció a la Jonquera i la resta de l'Alt Empordà. De moment no se'n sabien les causes, tot i que les sospites eren molt clares, ja que el foc s'havia originat arran d'un aparcament per a camions. 

La grandíssima ventada va impossibilitar que els mitjans aeris poguessin treballar-hi fins l'endemà. El foc avançava a una velocitat vertiginosa (6 km/h), amb flames atiades pel gran vent i per un bosc espès altament ressec per la manca de pluges i la sequedat de la tramuntana. 

No entraré en més detalls perquè tothom ja haurà pogut obtenir tantes dades com haurà volgut, d'aquest incendi. 

El que vull posar de manifest són les calamitats a què ens hem hagut d'afrontar i sobretot, el que han hagut de patir -i patiran- els afectats directes i indirectes d'aquesta desgràcia. 

La inconsciència d'algú, ha deixar una petjada de 14.000 ha. cremades, morts i ferits, destrucció d'un espai natural d'una bellesa paisatgística incalculable, la desaparició i pèrdua d'una gran quantitat de zones de conreu, la mort de milers d'animals -domèstics i salvatges-, i la tristor, impotència, ràbia i frustració de centenars de milers de persones, locals o properes, que hauran de conviure a partir d'ara amb una part importantíssima de l'Alt Empordà, plena de carbó, negror i sutge. Mai no hi haurà un càstig prou gran per algú que ha estat responsable d'un esdeveniment així, sense pensar-ne les conseqüències.

Un cop més, s'ha posat de manifest que hi ha sectors en què no es poden fer retallades. Malgrat la tasca excel·lent de bombers, ADFs, voluntariat, etc. varen mancar efectius per cobrir l'abast d'aquest incendi immens i devastador i alguns pobles varen quedar literalment desemparats, envoltats per flames i temperatures extremes. 

Alguns municipis tenen pràcticament la totalitat del seu territori cremat, com són Capmany, Biure o Boadella, d'entre de molts altres d'afectats. 

Només perquè us feu una idea de com de devastador era l'incendi: a Biure, el poble va quedar completament encerclat pel foc. Les cases no es varen cremar gairebé de miracle. Fins i tot els horts de les cases interiors del nucli urbà tenien les plantes cremades o mostiues per l'extrema escalfor. 

Aquest és un missatge per a tothom: per als fills de puta que cada dia llencen objectes per la finestra del seu cotxe o camió sense pensar-ne les conseqüències: no descansaré ni un dia de la meva vida, mentre vegi que al davant meu, el cotxe ha estat cometent delictes d'aquesta mena, i els perseguiré perquè els hi caigui tot el pes de la llei al damunt. 

Només em queda desitjar als meus veïns i amics de l'Alt, que es refacin ben aviat, que mirin endavant i que tenen tot el meu suport i el de molta altra gent.

Per acabar, us deixo amb algunes imatges del desastre. No ens vàrem poder apropar gaire a l'indret més afectat, però us en podreu fer una idea més que ajustada.

Salut!


dimarts, 5 de juliol del 2011

Trencaré el silenci...

He estat fent-hi voltes, i he optat per trencar el meu -relatiu- silenci sobre el que diré a partir d'ara.

Sé que això pot repercutir negativament en mi (no a nivell personal, que això me la porta fluixa, però sí en la meva relació amb el poble i la -no sempre còmoda- relació amb les institucions municipals, en tant que persona implicada activament). He decidit, però, que ja no callaré més. Penso fer difusió al 100% del que passa i m'és igual què en pensin els al·ludits.

Que estem travessant una crisi econòmica profunda i, ara per ara, sense fons, és una evidència.
Que una part importantíssima de la classe política està podrida i fa vomitar, és també una evidència.

Que els sous astronòmics que cobren molts dels polítics que diuen que ens representen s'haurien d'abaixar substancialment (i no només ara per la crisi), és més que una evidència.

Al nostre estimat poble, Calonge, malauradament, sembla que, un cop més, anem contracorrent. 

I és que fa uns dies, arran d'un article d'El Punt, vaig assabentar-me que el govern actual del nostre municipi (CiU + ERC), amb el suport del PP (que per primer cop obtenia representació al poble), va votar i aprovar l'augment del sou del batlle (Jordi Soler) i del regidor de governació (Josep Darnés), malgrat la crisi econòmica i malgrat la mancança d'equipaments del poble, de finançament per a cultura, joventut, etc. 

*Vull aprofitar per dir que, en haver exposat aquest article, no m'estic mostrant -ni de lluny- simpatitzant del PSC ni de cap altre grup dels de l'oposició, els quals, són iguals o pitjors que els que hi ha ara governant, si és que es pot emprar aquest verb per anomenar el que fan...

Com reaccionaríeu? Jo una mica més i em suïcido.

I el pitjor del cas és que aquesta gent segueixen caminant pel poble amb el cap ben alt i pensant-se que conserven la dignitat. És evident que deu haver-hi molts d'altres beneficiats que desconeixem. Visca la corrupció portada als màxims extrems!

Felicitats CiU, felicitats ERC, felicitats PP: sou el màxim exponent de la putrefacció de la democràcia!

El que encara fa destacar més tot això és veure com pobles en què hi han entrat nous governs, amb aire fresc, amb força, i sobretot, amb voluntat democràtica, llurs alcaldes s'han rebaixat sensiblement el sou, per solidaritzar-se amb la causa i la situació, i sobretot, per ser coherents amb la situació actual de la nostra economia i del nostre país, tal com diu aquest article del Diari Ara. 

Fent un extracte de l'article que he esmentat. Posem de costat un poble que té una població semblant al nostre, Arenys de Munt. Resulta que el seu batlle cobrarà -després d'haver-se abaixat el sou-, 1200 € al mes, mentre que el batlle de Calonge en cobrarà més de 4400 €. 

No cal dir-hi res més. No cal escriure més paràgrafs per argüir la situació. 

És un escàndol. És un insult. És un atac a la dignitats de les calongines i calongins.

PROU! ATUREM-HO ENTRE TOTS PLEGATS!!!

CASSOLADA!!!
Dimarts, 12 de juliol a les 20:00h 
a la Plaça de la Concòrdia!!! 
(Esdeveniment del Facebook)

divendres, 4 de març del 2011

Pla d'estalvi energètic?

El súper govern espanyol encapçalat per un equip que s'autoanomena d'esquerres quan no té ni idea de què vol dir ni què representa aquest terme, ara vol aplicar un "pla d'estalvi energètic" que està amarat de penositat i de negocis molt suculents per a alguns.

Aquest pla, que ja s'han encarregat de maquillar i empolainar abundosament perquè sembli una mostra agosarada d'altruisme, preveu despeses multimilionàries per canviar els pneumàtics d'un gran nombre de vehicles, les bombetes de l'enllumenat públic i d'altres mesures.

Evidentment que estic completament d'acord amb l'estalvi energètic. Hi signo ara mateix.

Però em sembla tristíssim que el govern espanyol aprofiti que el tema mediambiental està de moda per encolomar grans oportunitats a tots els negocis que s'encarregaran de substituir tot aquest material que, per cert, deixarà de tenir ús, quan el més propi fóra d'anar-lo substituint progressivament a mesura que s'espatllés, etc.

Tot plegat, molt lamentable. 

Curiosament, alhora, cada dia hi ha més traves, inconvenients, restriccions i tributs per tothom que vulgui optar a l'energia solar. I aquesta rai, perquè, pel que fa a l'eòlica, encara no hi ha ni tan sols una legislació que ho reguli.

Sí senyor. D'això en dic jo polítiques progressistes i d'esquerres. Tot plegat per anar fluix de ventre... 

diumenge, 27 de febrer del 2011

10 km/h menys: apropem-nos a la lentitud mental d'alguns governants

Salut a tothom!

El nostre ritme de vida és ràpid. Els automòbils que ens permeten de desplaçar-nos cada cop en són més. Volem arribar abans als llocs i optimitzar al màxim el nostre temps. Aquest augment és una resposta a les noves necessitats, a un nou món. I és bo -i ho ha de ser-, sempre i quan no sobrepassi els llindars del seny, del raonament o d'allò que pugui considerar-se temerari.

En aquest sentit, a les vies de circulació d'alt nivell (posem per cas, autopistes i autovies), és prou acceptable que les velocitats màximes permeses tendeixin a augmentar, sempre i quan això vagi agafat de la mà d'un augment en la seguretat dels vehicles, i també, sobretot, de les vies per on hem de circular. 

A Alemanya, per exemple, on les autopistes són extremadament segures a l'hora de circular-hi (pocs revolts, peralts adequats, amplada dels carrils i dels vorals,...), no sol haver-hi límit de velocitat, i, a diferència del que hom pugui pensar, l'accidentalitat és molt més baixa que a Catalunya.

A l'estat francès, des de fa molts d'anys, el límit de velocitat per a aquestes vies és de 130 km/h i mai no ha esdevingut cap perill incipient. 

Però nosaltres, que pertanyem a aquest Estat espanyol, hem de pagar també les conseqüències de viure a un Estat que està poblat i governat per un gran nombre d'energúmens que, per dir-ho molt finament, els fa falta un parell de voltes de paella...

Mentre d'altres països molt més avançats (en molts d'aspectes, no cal entrar en detalls), apliquen augments raonables segons les realitats i necessitats del moment, a l'Estat espanyol no se'ls acut res més que reduir la velocitat màxima d'aquestes vies, a 110 km/h.

L'argument? No se'l creuen ni ells: disminuir el consum de combustible.

No entrarem en temes de consum de combustible dels vehicles, perquè el desconec fortament, tot i que puc ben dir que és molt agosarat establir un llindar universal per a tots els vehicles, quan les diferències que els separen són molt notables. 

¿Si tant els preocupa l'excés de consum de combustible, la contaminació atmosfèrica, etc. com diuen (evidentment que no els preocupa ni mai no els ha preocupat), perquè no deixen d'una vegada governs, empreses petrolieres, i tota l'oligarquia que s'estén per aquests móns de l'or negre, de blocar una vegada i una altra les noves tecnologies que des de ja fa una colla d'anys han experimentat -amb molt d'èxit, per cert-, amb motors elèctrics, d'aigua, etc. ? 

Tot plegat, una autèntica fal·làcia i un denominador comú: el petroli. 

Si de debò volguessin reduir la contaminació, ja fa molts d'anys que haurien pogut començar a fer-ho. 

De moment, ja que no els dóna la gana d'avançar en tecnologia i progrés de debò, i tot esperant que, per fi, el petroli s'acabi del tot (i amb això, s'acabin moltes de les guerres que hi ha a hores d'ara), estaria molt bé que deixen de tocar els co--- a tota la societat i no restringeixin les velocitats màximes de les grans vies de circulació, argüint coses que ni ells no es creuen.

Salut.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Quan el titellaire fa fer-li el que vol al titella

Salut a tothom!

Que la desavinença entre Catalunya i Espanya va augmentant cada dia nou que passa i cada any empenyem no és pas cap novetat. 

Hi ha qui d'això en diu tragèdia, desgràcia, ruptura social o vés a saber fins on pot arribar la seva imaginació. 

El cert és que si Catalunya, -tal com ha passat sempre, però ara més que mai- no es troba còmode dins d'Espanya, no és pas per una qüestió capriciosa, sinó per un bombardeig constant d'intolerància i menyspreu que ara no desgranaré pas: crec que tothom n'està al corrent, i el que no n'està és perquè no vol.

Fa encara no gaire es parlava de l'independentisme català com quelcom utòpic. Els temps està posant les coses al seu lloc i ja fa una colla d'estones que el que és utòpic és que un Estat com l'espanyol, -paradigma europeu actual (i antic) del podriment de la democràcia i la negació aferrissada de la seva diversitat nacional, cultural i lingüística-, pugui constituir-se com un Estat federal.

Tal com va dir fa unes setmanes l'expresident Jordi Pujol i Soley, només hi ha dues sortides: l'assimilació cultural per part d'Espanya (anihilament) o la independència (supervivència). 

Si l'independentisme es troba en el seu apogeu màxim i és cavall de batalla d'innombrables debats, xerrades i polítiques diverses, tampoc és pas per casualitat. Els motius que l'hi han dut en són tants que no cabrien en aquest article, ni en molts d'aplegats.

Avui vull fer ressò de fins on s'està radicalitzant el discurs espanyolista empedreït i profundament anticatalanista. On podem trobar-lo? Doncs tan fàcil com a la capital de l'Estat al qual encara pertanyem. Em centraré concretament en el paper que fa el canal de televisió Telemadrid, la programació del qual és interessant de conèixer. 

I és que aquesta radicalització s'està tornant tan extrema, que fins i tot -sortosament-, han aparegut nombroses veus dissidents que critiquen profundament el full de ruta emprat per aquest canal. 

En aquest primer vídeo hi trobareu la valoració que feien els informatius de Telemadrid arran de l'èxit de la pel·lícula "Pa Negre" i "Biutiful". Tant la locució que en fa el presentador com els subtítols suggerents que hi ha, no tenen pèrdua...




L'altre -per mi encara més greu- és la censura televisiva que Telemadrid va fer quan volia retransmetre declaracions d'en Pep Guardiola arran del partit Arsenal-Barça. Segons ells "com que no parlava en castellà, però sí que ho va fer en anglès, en francès, en català, i fins i tot en italià", no se'l podia retransmetre. Al cap d'una estona s'enduen una altra sorpresa. Fixeu-vos-hi:


 
Frases mítiques que no m'he pogut estar de transcriure malgrat el vídeo: 

(...)
noi: "Nos hubiese gustado tener con nosotros a Pep Guardiola"
noia: "estamos intentando escucharle como seguramente todos ustedes pero: ¿qué ha pasado? Se lo contamos: Guardiola de rueda de prensa ha hablado, pero lo ha hecho en todos los idiomas (caram, quin crack! Ho ha fet en més de 6000 llengües?), menos en español, (...)

(...)
noia: "bueno, creíamos que hablaba castellano"
noi: "claro que contesta una de cada veinte, claro, pues hemos llegado justo cuando acababa de contestar,..."
noia: "claro, ha tocado en catalán. ¿Qué le vamos a hacer?" ¡Pues no! Intento fallido."
noi: "Bueno, pues venga, volvemos, seguimos hablando de Leo Messi, en cuando Guardiola vuelva a tener un momento de lucidez hispana pues nos vamos con él (...)"

Sens dubte, molts d'espanyols (no pas tots, només faltaria!), estan afegint dia a dia més ingredients per elaborar la poció màgica que ens durà directament cap a la independència. 

Totes la informacions i crítiques sobre el comportament del canal els podreu trobar a Salvemos Telemadrid.

Salut!

divendres, 18 de febrer del 2011

TV3 ja no es veu al País Valencià...

Fa una colla de dies us escrivia dient-vos que era un dia dolç per a la nostra llengua, perquè s'havia acabat el termini que tenien les empreses que comercialitzen productes a casa nostra per adaptar-ne l'etiquetatge per tal que hi hagués, si més no, el català.

Avui, en canvi, no són bones notícies el que vull expressar. Avui és un dia molt, molt trist per la nostra llengua. No només ho és per la nostra llengua, sinó també per la dignitat, per la llibertat d'expressió, per la humanitat. 

Ahir, després de molt de temps d'estires-i-arronses, el govern del País Valencià, presidit per l'individu Francisco Camps, - els qualificatius que se m'acudeixen del qual no manifestaré per no mostrar-me excessivament barroer -, va decidir que suspendria en la seva totalitat les emissions de Televisió de Catalunya en territori valencià. 

Així doncs, prop de 2.408.000 parlants de la nostra llengua van deixar, ahir, de tenir accés al màxim mitjà de comunicació en la seva llengua. En la nostra llengua. 

Podria emplenar pàgines i més pàgines de tot allò que penso de tal fastigosa i inacceptable actitud per part del govern del Partit Popular, però crec que l'opinió col·lectiva és prou evident i ferma com per poder-m'ho estalviar. 

Aquest és un atac molt greu, molt greu, a la llibertat d'expressió, a la nostra llengua, a la humanitat de les persones. 

Em solidaritzo, doncs, amb molts de mitjans de comunicació, blocs, entitats, individuals, etc. que suspenen -simbòlicament- les seves emissions en protesta d'aquesta agressió tan bel·licosa. 

Us deixo amb algunes de les imatges que protagonitzen tot aquest afer i també amb una roda de premsa per part d'Acció Cultural del País Valencià, que ha maldat fins al darrer moment, perquè això no s'esdevingués. Justament és aquesta entitat la que, a més, haurà de pagar sancions molt grans per l'únic fet d'estar defensant la llengua pròpia d'un país i la seva normalització.

I després em preguntaran perquè sóc independentista i quins arguments tinc...

Salut i independència!



divendres, 11 de febrer del 2011

La mala llet d'Endesa

Fecsa-Endesa és una empresa tristament famosa a les nostres contrades arran de les repetides incidències, problemes i maldecaps que porta als seus usuaris -els quals, per cert, no tenen cap alternativa energètica vers el monopoli d'aquesta companyia-. 

La incidència més sonada va ser, sens dubte, la gran absència de servei arran de la nevada del 8 de març del 2010, en què milers d'usuaris varen quedar sense subministrament elèctric, molts dels quals durant una setmana o més. El temporal va ser excepcional, sí, però el que de debò era excepcional era l'estat més que pèssim de la xarxa elèctrica de la companyia, la inversió de manteniment de la qual havia estat pràcticament nul·la durant anys.

Endesa ho va pagar car. Ho està pagant car. I s'ho mereix.

Avui vull mostrar una problemàtica que de ben segur molts hi deveu haver topat: la introducció de les dades del consum energètic directament per tal d'evitar les lectures estimades, que tan arruïnen les nostres butxaques.

Per tal de poder introduir la lectura, cal entrar en un formulari, com a molt aviat, dos dies abans de la data a què correspondria la lectura. Fins aquí tot bé.

Ja d'entrada, cal comentar com n'és de difícil arribar a la pàgina on et permet d'entrar les lectures del comptador. Hom diria que està fet expressament. Si vols posar-te la pàgina en versió catalana, també pot resultar força complicat. A més, només està disponible a la pàgina d'atenció al client, no pas a la pàgina general. 

Seguim endavant, i per fi, arribem al formulari. Què ens hi trobem? Doncs que quan introduïm les dades, la tipografia que hi ha és tan petita i apareix amb un color tan poc visible, que la majoria de vegades la gent es pensa que quelcom no funciona, que no estan entrant bé les dades, etc. I en alguns casos, fins i tot, s'ha arribat a abandonar la tasca, en veient que la cosa no rutllava. (Vegeu imatge inicial)

He provat d'obrir la pàgina amb d'altres navegadors (internet explorer, mozilla firefox, google chrome), i el problema arreu és el mateix.

Em sembla tristíssim que s'estigui fent una jugada tan barroera per part d'aquesta companyia. És evident que per a Endesa els hi surt més a compte de fer lectures estimades, basades en falsedats. És evident que no els interessa que la gent entri les lectures directament per internet. 

Una possible solució? Quan hagueu entrat les dades, cliqueu dos cops amb el ratolí o cliqueu a un extrem i arrossegueu cap a l'altre i així en visualitzareu el contingut. (Vegeu 2a imatge)

Si voleu accedir directament al formulari per on s'entren les dades, sense estar pul·lulant mitja hora per una pàgina web embolicada i incomprensible, premeu aquí. 

Que no us fotin el pèl un altre cop!

Salut! 

dijous, 23 de desembre del 2010

Atac frontal a la nostra llengua!

Mai no ens deixaran de sorprendre coses. Mai no podrem estar prou avesats a aquells qui d'un moment a l'altre et poden treure una altra carta de sota la màniga.

Malauradament el que ho ha fet ara, per enèsim cop, és el Tribunal Constitucional espanyol.

I és que després de les seves agressions continuades, marcades per un alt grau de violència judicial, fa ben poc ens ha comunicat una sentència que ens fa caure directament en les urpes d'allò que alguns diuen que es va acabar quan en Quico es va morir: el franquisme.

Aquest tribunal ha aprofitat la seva embranzida vers el paper penós de l'Estatut (que va estar més de tres anys voltant amunt i avall per acabar en un no-res), per atacar encara molt més fort als fonaments i les arrels de la nostra dignitat. 

L'agressió, un cop més, és a nivell lingüístic. I és que aquest tribunal ha sentenciat quelcom tan greu com establir que el castellà, -llengua que MAI no ha estat pròpia de Catalunya i que sempre ha estat patrocinada i imposada per l'estat Espanyol, alhora que aquest bandejava i menyspreava la pròpia del país-, sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.

Bé, noies i nois. No hi ha res més a dir.

El català, una llengua mancada de recursos, d'autoestima d'aquells qui la tenen com a pròpia, que rep garrotades del dret i del revés, de dreta a esquerra, dia sí i dia també, ara, a sobre, és arraconada a 2a llengua i un atac així contra la nostra parla materna no es pot tolerar en cap cas.

Demano que totes les administracions, des dels ajuntaments, als consells comarcals, diputacions, governs de la mena que sigui, i tota la societat catalana, rebutgin frontalment un atac d'aquesta envergadura.

Senyores i senyors: un cop més. Si no som un Estat sobirà i de ple dret, aquestes situacions aniran produint-se cada cop més i amb més agressivitat, arran de la incipient radicalització del nacionalisme espanyol.

Si no ens posem les piles, ells guanyaran... 

Jo no ho penso pas permetre.

Salut.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Litigis contra paisatges acústics

Fa una estona llegia a El Punt, astorat, que un veí de Sant Mori (Alt Empordà) havia fet engegar un procés judicial fa temps per aconseguir que les campanes de l'església d'aquest petit municipi no toquessin en hores nocturnes ja que, en tant que propietari hoteler, deia que el repic de campanes molestava els seus clients. 

No és pas el primer, ni el segon, ni el tercer cop que algú remou cel i terra per alterar el que és un autèntic paisatge acústic dels pobles. És molt curiós observar que la majoria de vegades, els individus que denuncien aquesta contaminació acústica, són nouvinguts, sense cap relació amb el poble i que, pretenen que el poble i el seu entorn s'adapti a les seves necessitats, quan el més lògic és que sigui a l'inrevés...
En qualsevol cas, he pogut llegir que el Baix Empordà és la comarca on s'han esdevingut més fenòmens d'aquests, i això em toca molt la moral.

No sóc pas creient jo. No vaig a missa. No he fet la comunió. No estic batejat. Però tinc molts de motius per defensar aferrissadament el meu poble i el seu paisatge. De la mateixa manera que no podria entendre Sa Bardissa sense el campanar i la nau de l'església de Sant Martí, tampoc puc entendre el meu poble sense quelcom tan habitual, quotidiani i que associo al benestar, el plaer i la tranquil·litat, com és el repic de les campanes. Una església sense toc de campanes és pitjor que el bacallà sense xamfaina...

Bromes a part, vull expressar la meva indignació absoluta vers tota aquesta gent forània que, si bé és plenament benvinguda (per mi, si més no), no té cap dret a alterar la dinàmica d'un poble només perquè se senti "molest" per quelcom així. És ridícul. Si no li agrada, té 946 municipis al nostre país per triar d'anar-hi a viure. 

Em fa gràcia de veure que la majoria de gent que es queixa d'això prové de l'àrea metropolitana. Gent que viu dia rere dia amb la fressa més eixordadora que hi pugui haver: motors de vehicles, maquinària d'obres, i cinquanta mil sons més. 

I són aquests els que es queixen perquè toquen unes simples campanes...

Que s'ho facin mirar...

Salut!

dijous, 4 de novembre del 2010

No t'hi esperaré pas

I finalment, després de molt de temps, d'anar per diversos topants, en Benet XVI ha decidit de venir a podrir-nos a nosaltres.

Fàstic, vergonya, indignació, repulsió, ofensa,... fa de mal dir què sento quan m'assabento que una setmana abans del gran esdeveniment, ja s'han malmenat 2,5 milions d'€. És més que evident que això de la crisi només és per a alguns i quan els hi convé. Per allò que realment els hi paga la pena, aleshores treuen calés de sota les pedres.

No tinc pas pensat de convertir aquest article en un manifest aferrissat a favor de la laïcitat perquè tindria tants d'arguments per a fer-ho, que m'emplenarien massa fulls. Tampoc penso fer pas gaires anàlisis de dades ni balanços, atès que tothom, si fa o no fa, ja n'està al cas.

Només vull fer la meva petita aportació en qualitat d'oposició frontal i rotunda al fet que la ciutat de Barcelona, la capital del meu país, aculli, exhibeixi i patrocini orgullosament l'arribada de la cirereta d'un pastís de vòmits i infàmia que és l'església catòlica, apostòlica i romana i el seu màxim representant, el papa Benet XVI.

Em sembla que en Benet hauria d'anar ajopint el cap perquè té tants de draps bruts que ja no sap on ficar-se'ls. 
En qualsevol cas m'avergonyeixo que la capital del meu país, d'un país suposadament laic, estigui tenint una actitud tan patètica vers aquest tema. Us imagineu una mobilització així amb l'adveniment d'un líder espiritual de qualsevol altra religió? Us imagineu el rebuig que podria arribar a ocasionar? Doncs si sou capaços d'imaginar-vos això, podreu entendre el rebuig i el fàstic que molta gent, entre els quals jo m'hi incloc, sentim quan ens assabentem que tot això passarà d'aquí justament 4 dies...

Em temo que no tinc pas gaire res a fer-hi, però. Si més no, proclamaré als quatre vents la meva indignació per veure si almenys qualla més enllà dels meus tarannàs més propers. 

Ah! I no us ho perdeu! També hi ha hom que diu que en Benet farà el discurs en català. Caram, tot un detall per part seva! I em pregunto: i això ja es mereix la meva genuflexió?
I com que sóc optimista de mena, vull acabar aquest escrit amb una publicitat que m'ha robat el cor i que crec que promet molt. Si aquest diumenge és tal com ho descriu el vídeo, tal volta em canviïn els parers sobre el Papa, la conferència episcopal espanyola i la Santa Seu.

Salut!

dissabte, 23 d’octubre del 2010

El castell de Calonge o la fortificació proscrita


Tant si passegeu pels carrers i carrerons del nucli antic de Sa Bardissa, com si ho feu per molts dels indrets de la nostra vall i pregunteu a llurs vilatans qui o què els fa tenir una espina estellada al cor, molt probablement us responguin unànimement que el responsable de tot això és el Castell de Calonge. O més ben dit, el que li varen fer fa uns anys enrere.


I és que el nostre estimat castell, tal com deu passar amb tots els d'arreu, està carregat d'història (parlo de llegat en el temps, no dic pas que faci "qüento"). De fet, les estances més antigues d'aquesta fortificació daten ja del s. XIII. Em fa l'efecte que ha plogut molt d'ençà. 

Fa uns quants anys, quan hi havia un home molt venerable al poder del nostre municipi (home que, per cert, ja li he mostrat la meva simpatia infatigable en d'altres articles d'aquest bloc), es va decidir de tirar endavant un projecte de restauració d'aquest castell. 

Després d'una breu exposició pública del projecte, i després d'una oposició frontal d'una immensa majoria d'aquells que havien pogut veure què s'hi coïa, el govern d'aleshores va decidir tirar pel dret petés qui petés. Les conseqüències d'aquella decisió tan irresponsable i tràgica (si més no per al castell), encara són ben visibles avui dia.
A hores d'ara totes les calongines i tots els calongins paguem la penyora més bruta i romagosa d'una projecte fet al més mal estil possible que ha tenyit les parets del castell de colors de ciència-ficció, ha deixat la majoria dels seus espais impracticables arran de la manca de finançament i del malversament de fons i finalment, ha desembocat en un espai adulterat, aïllat del poble, els habitants del qual ja no poden gaudir-ne tal com tantes vegades ho havien fet, no pas gaires anys enrere.

Són moltes les sensacions que es desprenen quan hom veu aquella catàstrofe plasmada en realitat: pena, vergonya, llàstima, indignació, impotència, ràbia, absurditat, i un llarg etcètera. 

Els governs actuals, absolutament desbordats pels solcs en les seves arques, amb prou feines poden plantejar-se de trobar un remei eficaç i a més o menys curt termini per tornar la dignitat a aquest espai que duu tants de segles a l'esquena.

Les imatges que us ofereixo ja donen fe del que us descric. La resta és allà, immòbil, silenció, buit, desolat i sobretot, aliè. 

Salut.