Glaç / Jää / Ice

El gel dels estanys s'ha fos i tornat a glaçar molts de cops enguany

Salut a tothom!

Aquest hivern ha estat molt atípic, també aquí dalt a Finlàndia, o si més no, al centre i sud de Finlàndia, amb temperatures molt per sobre l'habitual en períodes concrets de temps, fredorades escadusseres i molt irregulars i poques precipitacions. 

Això ha fet que, si bé un hivern més o menys normal suposaria la presència de neu des de finals d'octubre fins a finals d'abril ben bé (o més enllà), els períodes "càlids" que hi ha hagut entremig i les poques precipitacions han fet que la neu hagi estat vista i no vista.

Primerament va presentar-se molt puntualment a mitjan octubre (concretament el 16 d'octubre), després es va anar mig fonent durant el novembre, tal com és també habitual que passi. 

Els períodes càlids varen venir després: durant bona part del desembre i també el gener, amb petites interrupcions, hi va haver temperatures en general força positives, i la neu es va fondre del tot. El que aquí dalt en diu Musta Joulu (Nadal Negre), que és un no hi ha neu, enguany ha estat una realitat.

Malgrat el gruix, el glaç està clivellat per tot arreu i espetega sovint

Finalment a mitjan gener i cap al febrer va venir la fredorada típica d'aquestes dates, en què a Kuopio vàrem assolir els -25ºC. Res de l'altre món en absolut, ja que, per exemple, fa dos anys, vàrem baixar a -34ºC. Durant aquests dies, també hi va anar haver precipitacions, sempre en forma de neu, que mica en mica varen fer gruix novament, però nous períodes càlids a finals de febrer i bona part del març varen fer esvair-la un altre cop.

Arran de tota aquesta poca contundència de l'hivern, les mates i arbres comencen a brotar ja ara, ben bé un mes abans del que ho varen fer l'any passat. D'aquí pocs dies, malgrat que encara pot fer molta fred i nevar de valent, tot verdejarà.

I heus ací que, a començament d'abril, molt poc habitual per les dates, no hi ha gairebé gens de neu enlloc, tret d'allà on ha quedat ombredís i s'ha glaçat. De glaç sí que n'hi ha, i molt! 

Aquest és el Kallavesi a dia d'avui, completament cobert de glaç

Justament en aquest aspecte l'hivern no vol marxar encara. Malgrat una bona colla de dies assolellats i sense haver-hi hagut gens de precipitacions, hi ha hagut força entrades d'aire provinent del nord o nord-oest, és a dir, de l'Oceà Glacial Àrtic, i els termòmetres s'han mantingut molt a ratlla, generalment. 

Avui mateix, malgrat el sol, la màxima amb prou feines ha superat els +2ºC i per aquesta nit hi ha previstos -6ºC amb cel ben serè i vent de mestral.

He aprofitat, però, per agafar la càmera i anar a fer fotos a un capvespre extraordinàriament agradable, amb un paisatge banyat per la llum del sol en què venia molt de gust perdre-s'hi. He estat fotografiant el Kallavesi (l'estany que envolta arreu de Kuopio, per als qui encara no ho sapigueu) i totes les formes, esquerdes i esvorancs que s'han anat fent arran de la massa de gel que cobreix encara (i amb molta presència), arreu. 

No us perdeu les fotos i vídeos que hi ha a continuació!

Salut a tothom!

Hivern de debò, per fi!

Bedolls arrebossats de gebre al centre de Kuopio

Salut a tothom!

Termòmetres a Finlàndia a les 20:00h

Els escrits sobre el gran viatge amb bicicleta ja es varen acabar i ara torna tocar estar de peus a terra, no pas, però, sense gaudir dels plaers que cada dia d'un lloc o altre hom pot gaudir!

Us escric perquè arribem a la setmana, -i concretament dia-, més fred del que duem d'hivern ara per ara. Si haig de ser honest amb mi mateix, espero que es superi aquest llindar, però avui si més no podré oferir-vos unes quantes dades i imatges sobre el que estic comentant. 

La fred s'ha comportat molt irregularment enguany ja que, si bé va arribar amb puntualitat a finals d'octubre, tal com sol passar sempre, i després d'un novembre força frescot i amb força neu ja acumulada, bona part del desembre i el començament del gener varen ser encapçalats per temperatures molt per sobre del que pertocaria, gairebé sempre al costat positiu del termòmetre i fent que fins fa ben poc, els grans llacs com el Kallavesi que envolta Kuopio encara no estiguessin glaçats fermament. La neu, que a començaments de desembre voltava els 30 cm de gruix va anar desapareixent de mica en mica fins arriba a no quedar-ne gota i ara, malgrat la fred, no hi ha hagut grans nevades i amb prou feines s'arriba als 10 cm a tot el que és centre i sud de Finlàndia (la Lapònia no va participar d'aquesta pujada de temperatures -més aviat al contrari- i a l'extrem nord hi ha més d'un metre acumulat des de fa més de dos mesos). 

Predicció de temperatures: aquesta nit vinent tocaran fons aparentment

A hores d'ara, a les 21:04 d'avui 23 de gener, estem a -23,2ºC tot i que avui al matí s'ha enregistrat la mínima més baixa del que portem d'hivern, a -24,9ºC. Segons la predicció meteorològica, aquesta nit podríem arribar a baixar una mica més encara. Tant de bo! :)

  

*Ja sé que molts de vosaltres deveu pensar: osti quin paio! Com més fred fa més bé s'ho passa! Doncs sí: l'he clavada. Sóc un amant del que molta gent anomena "mal temps".

Pel que fa al tema de les aurores, fa uns dies hi va haver bones oportunitats per veure'n, ja que es varen detectar tempestes solars molt intenses, però la Savònia del Nord va estar molt ennuvolada. Aquesta setmana, en canvi, malgrat estar força serè, no hi està havent gaire activitat.

Evolució del termòmetre a Kuopio les darreres 48 h

En fi. La resta tot va bé. Tinc molta feina amb el piano i amb el trombó també. El meu professor, després d'insistir-hi molt va persuadir-me perquè participés a un concurs de piano que hi haurà aquí a Kuopio el mes d'abril i que s'organitza un cop cada tres anys. Em servirà, si més no, com a experiència i per posar a prova el repertori que més endavant hauré de tocar a les proves d'accés que faci per anar a estudiar després d'haver-me graduat aquí a Finlàndia.

No us perdeu les imatges que he anat prenent aquests dies sobre el paisatge, que es mostra amb una bellesa no gaire fàcil de trobar. Cliqueu l'enllaç al peu de pàgina.

Salut!

 

 

Revontulet (Aurores Boreals)

Salut a tothom!

La nit de diumenge passat, 17 de març fins la matinada de dilluns 18, el nord d'Europa i sobretot el centre de Finlàndia varen ser testimonis de l'activitat de vent solar més intensa dels darrers deu anys. En altres paraules: les aurores boreals (revontulet en finès) més intenses i visibles de la darrera dècada varen poder veure's perfectament, en una nit freda (entre -14ºC i -21ºC) i un cel completament serè.

Hom no trobaria prous adjectius per definir com se sent davant d'aquesta meravella en què les partícules del vent solar xoquen i reaccionen amb els gasos de l'atmosfera desprenent llum de gran intensitat i coloracions majoritàriament verdes, però també violades, grogues o vermelles. 

Les formes que apareixen són molt capricioses i es mouen a una velocitat molt i molt gran. Quan hom les mira, només fa que sentir-se petit i minúscul davant de tanta immensitat. 

El servei finlandès de detecció, predicció i seguiment d'aurores és una eina molt útil per saber on i quan hi està havent aquest espectacle i informar-se convenientment del que calgui. 

En fi, no us vull atabalar més. Als enllaços hi trobareu tota la informació que vulgueu. NO US PERDEU LES FOTOS que us he afegit a continuació. Són meravelloses (fins i tot fetes amb una càmera senzilla com la meva).

Salut!!!

Encarrilada del gener 2013 :)

Salut a tothom!!!

Aquests dies, intentant tornar a agafar el ritme, em ve de gust penjar fotos del paisatge, que, tot i estar molt nevat-glaçat-gebrat, és molt agradable de visitar a l'exterior, sobretot si arreplegues un dia més o menys assolellat, o si la temperatura és prou confortable perquè no et glacis al cap a cinc minuts d'estar a fora! ;)

He estat voltant amb bici pel damunt, (sí sí, pel damunt), del llac que envolta la ciutat i rodalies: el Kallavesi. Ja fa dies que varen obrir les tradicionals "carreteres de gel" o jäätie que, aprofitant el gruix extraordinari del glaç, comuniquen ribes i illes que en altres moments de l'any són molt distants perquè l'aigua es troba en estat líquid. 

Dos amics meus del conservatori, per motius diversos cantaran cançons en català i em motiva moltíssim la idea. Jo els acompanyaré amb el piano. Hem triat cançons dels llibres d'Eduard Toldrà, i molt probablement la que caurà serà Vinyes verdes vora el mar, que és a partir d'un poema de Josep Maria de Sagarra. Quan ho tinguem enllestit ja ho enregistrarem i ho penjarem :) Catalans i finlandesos compartint músiques. Collonut! Podeu mirar/escoltar la peça fàcilment a l'spotify o al youtube.

També volia informar-vos que he trobat una pàgina web collonuda que parla de l'activitat geomagnètica i el vent solar, és a dir, bàsicament informa i prediu la presència d'aurores a les latituds propers al cercle polar àrtic, com ara, Kuopio. No us la perdeu: només cal que punxeu aquí.

I res, us deixo amb unes quantes imatges d'aquests dies. Neu, glaç i gebre :)

Salut!

Excursió al Puijo de Kuopio. Gener del 2013

Tal com vaig prometre, unes quantes imatges de com està el paisatge i els voltants de Kuopio aquests dies.

No fa una fred gaire excessiva, estem sempre entre -7º i -14º C posem per cas, i de cara la setmana vinent sí que diuen que començaran a venir les típiques onades de fred dels mesos de gener i febrer, associades a l'anticicló Siberià, que bomba aire gèlid des de l'interior d'Euràsia. És per això que, aquí a Kuopio, tan a prop de la frontera russa, és un dels indrets que poden assolir temperatures més baixes (l'any passat vàrem fregar els -35ºC en la nit més freda).

Us deixo amb fotos d'una excursió que vaig fer amb bici al Puijo, el turó que hi ha aquí a Kuopio. Sí: dic "el" turó perquè com que és tot tan planer, es poden comptar gairebé amb els dits d'una mà! hehehe

El paisatge està preciós. Hi ha força neu i a més, molt de glaç i gebre. El dia era prou clar i els avets i bedolls tenien un aspecte collonut.

Espero que les gaudiu. Fins aviat!

Comença l'any nou

Molt bon any a tothom!

Ja sé que vaig amb retard. Duc retard de felicitar-vos l'any nou. També duc retard -encara molt més- d'actualitzar aquest bloc malgrat haver-me proposat sempre anar escrivint-hi coses. 

Bé, ja torno a ser aquí. :)

Durant aquests mesos han passat moltes coses, tant a Finlàndia com a Catalunya. 

Les darreres setmanes de curs abans del Nadal van ser molt dures. Va ser una barreja de molta feina, molts de compromisos i també, no cal obviar, la pitjor època de l'any pel que fa a la foscor del nord. Diria que me'n vaig sortir prou bé. Ens en vàrem sortir molt bé. Ho dic així perquè hi havia molta gent implicada. Força actuacions, recitals, alguns cursos,... feina feina i més feina. Així se n'aprèn suposo.

El Nadal ha estat més màgic que mai. Hi havia molts motius perquè ho fos. Tenia moltes ganes de veure família i amics i em motivava molt el fet de celebrar-lo, després de molt de temps, a casa, a casa de debò. Han estat tres setmanes molt plenes. Trobar-se amb molta gent, voltar amunt i avall i de fet, no parar ni un sol moment. Encara m'ha mancat temps.

En  fi,... el proper cop hi tornaré.

Ara sóc a la sala d'ordinadors. He dinat fa una hora ja. M'he acostumat molt als horaris finlandesos i sempre dino pels volts de les dotze. Avui un pèl més tard perquè venia de classe de piano-jazz i s'acabava a dos quarts d'una. 

Estic provant de recuperar el ritme d'estudi. Costa molt després d'haver-lo interromput, però s'està encarant tot bé.

Aquest quadrimestre tinc dues assignatures teòriques que em faran aprendre el finès tan si vull com si no xD. Una és per a vèncer el pànic escènic i interactuar amb el públic i l'altra és per vendre's i saber-se vendre al mercat. En fi... són un pèl carregoses i en surto esgotat perquè haig d'estar escoltant amb molta atenció, però bé, és aprenentatge al cap i a la fi.

Prometo escriure més sovint i penjar fotos. Ara mateix no en puc penjar perquè no sóc a casa.

Que tingueu molt bona entrada d'any i que tot us vagi, si més no, tan bé com a mi.

Salut!  

Arriba aviat la fred!

Buf!!! Fa dies que m'adono que fa molt que no escric aquí! El bloc el visito sovint jo mateix perquè hi tinc molts d'enllaços que consulto habitualment, però, el cas és que no he tingut gaire temps per poder escriure! Em foten treballar aquesta gent! Bé, ja és el que toca!

Només per dir que tot va molt bé. Amb molta feina. Ja he enxampat el costipat de ple (ja me l'he tret de sobre, però), i el cert és que tothom està més o menys igual. No és pas d'estranyar, ja que la fred s'ha avançant moltíssim enguany. Si bé l'any passat no va fer la primera nevada -aquí a Kuopio- fins el 16 de desembre, aquest any ja fa tres nits va fer quatre bolves de neu i s'ha mantingut un ambient molt fred tota la setmana. 

Ara mateix són la 1:10 de la matinada i freguem els -3ºC, però el més sorprenent és que tot Finlàndia està sota zero, fins i tot a l'extrem sud. A punts de la Lapònia voregen els -15ºC i a hores d'ara està nevant a indrets on hi sol "costar" una mica, com ara, per exemple, Turku, a l'extrem sud-oest del país.

En fi: que, tot i que acabo de sortir d'un costipat, per un amant de la fred i la neu com jo, això no pot ser altra cosa que bones notícies! hehehe Avui, si bé encara no hi havia neu als carrers, sí que s'hi veia molt de gel. 

Molta gent encara no ha canviat els pneumàtics normals pels d'hivern i el cert és que s'han vist un pèl sorpresos. La predicció diu que hi haurà neu aquí també d'aquí pocs dies! Això ja s'acosta! hehehe

Us deixo també amb el darrer mapa de gruixos de neu al país. A alguns llocs ja freguen els 25 cm. Demà al matí quan l'actualitzin n'hi apareixerà molta més, perquè a hores d'ara hi està havent precipitacions.

Salut a tothom! Cuideu-vos de valent i bona tardor!

La tardor - Syksyä

Quan vaig escriure la tornada a Finlàndia, m'havia oblidat d'esmentar com n'és de collonuda la tardor aquí dalt (bé, per a mi si més no, perquè segur que hi ha gent que l'odia). 

Per començar, després d'un estiu tan terriblement càlid que he passat (i amb el poc que m'agrada a mi la calor), estic agraint moltíssim les temperatures fresques -a estones, fins i tot fredes- d'aquí dalt.

Plou força sovint, però bé: això no és novetat. A Finlàndia hi plou molt sovint: poc, però sovint. 

Els colors dels arbres són al·lucinants. Els bedolls, que s'escampen arreu agafen un groc molt intens, sobretot quan la fulla està molla. Després hi ha altres arbres més menuts que no sé com en diuen encara, que tenen les fulles taronges i vermelles. És guapíssim realment. 

Els dies que hi ha grop, es formen nuvolades immenses i solen anar desplaçant-se ràpid, en forma de ruixats, i al cap de poca estona, torna a fer una ullada de sol. Com la primavera a Catalunya, més o menys. 

Tot va bé a l'escola i amb el finès. Intentant acabar d'agafar el ritme i fotre-li canya! heheheh La veritat és que, sobretot amb el piano jazz, m'ho passo molt i molt bé, i n'estic aprenent molt. La professora és collonuda, realment.

En fi, que us deixo amb un recull d'imatges d'aquests dies. Algunes són de la ciutat, d'altres, són dels voltants, que potser hi he anat amb bici a fer-hi un volt.

M'acomiado tot escoltant les Variacions per a orquestra i piano de Joaquim Serra. Que collonudes!

No us descuideu de mirar les fotus! :)

Salut!!!

Tornada a Finlàndia! - Takaisin Suomeen!

Salut a tothom!

Ara feia força dies que no escrivia i és que he tingut unes setmanes força agitades, plenes de canvis (tots per bé, això sí) i ara puc seure una estona i explicar una mica com va tot.

Ja torno a ser a Finlàndia, a Kuopio. Hi vaig arribar dilluns la nit. Enguany compartiré casa (sí sí, casa), amb quatre companys de classe més. Feia temps que parlàvem d'anar a viure tots plegats junts i llogar una casa, però no em pensava que arribés a passar tan aviat i encara menys, que la casa seria tan collonuda i en un lloc tan guapo!

Ara vivim a la zona d'Itkonniemi, a uns 3 km del centre, però cap a un costat ben diferent d'on vivia l'any passat, Puijonlaakso. La casa té 185 m2, una habitació per cadascú, un menjador i cuina immensos, sala de rentar, sauna, pati... buff, serà collonuda! Encara no ho he paït! :)

El curs ja havia començat i és per això que m'haig de posar les piles ben ràpidament. Segueixo com l'any passat, tenint piano clàssic, jazz i trombó, amb la diferència que tinc més hores de piano jazz i segurament podré formar part en alguna banda del conservatori. Amb el trombó també hi ha expectatives bones, però hauré de mirar a veure què me'n diu en Mauno, el meu professor. I per altra banda, el piano clàssic, el meu profe vol que em tregui el nivell C, que és semblant al final de grau mitjà, la primavera de l'any vinent i a partir d'allà, doncs seguir fotent-li. Ja vorem com nirà :)

Una amiga meva de classe, la Pauliina, em farà classes particulars de finès. La pobra no vol ni tan sols cobrar res, perquè diu que li agrada ensenyar, però si més no, la convidaré a unes quantes birres. Buf, serà genial, perquè podré avançar molt més ràpid. 

Amb els professors i tothom hem acordat parlar només en finès, sempre i quan sigui possible, és clar! hehehe Per tant, enguany sí que li fotré canya. Igualment aquí a casa sento finès tot sovint, i a la tele, l'estona que la mirem, doncs també me'n vaig amarant de mica en mica. El cas és que cada cop m'hi sento més còmode (sense deixar de banda que encara en sé molt poc!), però tot arribarà :)

I res, l'estiu ha estat molt intens, tan a nivell d'amistats, com també laboral. Ara són les 2 i he tornat a casa perquè no hi ha aules per estudiar i a més, em van oferir una feina de composició interessantíssima, però que em farà anar de bòlit durant força temps. He decidit començar a posar-m'hi. Avui a les 5 el profe de trombó ens ha convidat a anar a Joensuu, una ciutat a 150 km cap a l'est, a veure un concert de trombó i piano. Serà guapo nar per allà. 

Va, ja no us atabalo més. 

Espero que a tothom la vida li vagi, si més no, com a mi, que no em puc pas queixar!

Salut, i fins aviat! :)

El verd s'apodera arreu

Som tretze de maig. Aquí Finlàndia celebren el "dia de la mare" que, tot i que no n'he pogut esbrinar gaire res, sembla que té un caire força menys comercial que el que pretenen fer celebrar a Catalunya. M'ha semblat veure un ambient prou familiar en general. Amb el bon temps que fa -després d'un ahir i abans-d'ahir plujosos-, tothom surt al carrer a peu, amb bicicletes, patins, amb barques als estanys,...

La primavera cada dia es fa sentir amb més força. Els arbres de fulla caduca, per fi estan començant a brotar. Tot just n'és el començament però. Bedolls, oms, freixes, i fins i tot unes coníferes que no havia vist mai, estan traient fulla. L'herba dels marges verdeja i surten flors arreu. Als llacs ja no hi queda gens de gel i és molt estrany trobar-se una clapa de neu en algun racó molt ombrívol. 

És una època de canvis. La setmana passada encara va haver-hi la darrera sorpresa en forma de neu, i ahir va estar a punt de tornar-hi, però la temperatura ja no va baixar prou. 

Avui, tot i que no hem pujat dels +10ºC, l'ambient és collonut. Tal com diu el Servei Meteorològic Finlandès, el sol avui ha sortit a les 4:13 i no es pondrà fins les 22:01, és a dir, 17h48' de sol, i el millor de tot: durant la nit, cada cop és més clar i ja no hi ha ni un sol moment de foscor absoluta.

De fet, si ens n'anem a la Lapònia, allà encara és molt més accentuat tot el tema. A l'extrem nord de Finlàndia el sol pràcticament ja no es pon i la claror és total 24 hores al dia. Si voleu comprovar-ho, no us perdeu les càmeres web del Servei de Trànsit Finlàndes. Mireu les càmeres al nord del país a plena nit i ho podreu comprovar.

Ja només queden dues setmanes de curs i tothom frisa per passar el temps a l'aire lliure i gaudir de la "meitat clara de l'any". Us convido, un cop més, que vegeu les fotografies que he anat fent aquests dies, perquè veieu com va canviant el paisatge.

Salut!

Vappu, primavera i estiu!

Salut!

Viure relativament a prop del pol té les seves conseqüències. A hores d'ara, les més evidents són la gran quantitat d'hores de sol que hi ha. Tot i que et pots trobar dies molt ennuvolats, des que surt el sol fins que es pon, passen moltes hores. De fet, ara mateix, a Kuopio són 17 hores de sol i el que és més sorprenent: ara ja, durant la nit, mai no es fa fosc al 100%. Sempre queda un punt de claror a l'horitzó que va "voltant", fins que, quan arriben quarts de tres de la matinada, torna a aclarir-se lentament, per començar un dia nou. Un panorama totalment diferent del de la "meitat fosca" de l'any. 

Es fa difícil de descriure el que sento quan miro l'horitzó a la una de la matinada i hi veig claror. És una sensació de continuïtat, de perpetuïtat, d'alguna cosa que només fa una pausa però mai no s'acaba. Personalment, m'encanta, i quan miro cap allà, és gairebé tan intens com quan fa pocs mesos contemplava les aurores.

Amb tot això, hem passat el 1r de maig, el que aquí se'n diu Vappu, un dia (i vigília) molt fortament celebrat arreu de Finlàndia. Parlant amb la gent, tothom m'ha confirmat que el Vappu és la gran trobada social del país, mentre que el Johannus (la nit de Sant Joan), tot i que és celebradíssima també, es sol passar molt més amb família o amb colles, però cadascú va més a la seva (se'n van a les cabanes de fusta dels llacs, o on sigui).  

Aquests dies es veia gent al carrer com mai (tot i fer bon temps no passàvem pas dels +7 o +8ºC). Per als estudiants, és una trobada molt important, sobretot per aquells que han acabat l'institut i que, per celebrar-ho, entre d'altres coses, solen dur unes gorres blanques (que semblen de mariner però NO ho són), i, com de costum a aquestes latituds, beuen com uns beneits (jo m'hi he integrat perfectament, en aquest aspecte! xD). 

Deixant de banda els milers d'anècdotes que podria explicar de la festa, aquest és un punt d'inflexió que diu definitivament adéu a l'hivern que ha costat tant d'abandonar, i obre les portes a la primavera i l'estiu. El glaç dels llacs es fon ràpidament. Als estanyols ja no n'hi queda. Encara pots trobar algun turonet de neu bruta al lloc més ombrívol. Els arbres estan poncellats a punt d'esclatar. El dia és llarg i l'aire es respira fresc. L'estat d'ànim de la gent canvia tant o més de com ho fa el clima, i tot plegat s'agraeix. És increïble compartir i veure l'esclat de vida que suposa la nova època, després del llarg hivern.

En fi. Prou de xerrameca. Us deixo unes quantes fotos d'ahir. El gel del llac Kallavesi s'esquartera ràpidament i es fon. Els arbres encara no han verdejat, però és qüestió de dies.

Salut a tothom!

Travessant el Kallavesi

Quan tot Europa ja té temperatures plenament primaverals, i fins i tot en alguns casos, gairebé estiuenques, a la freda i septentrional Finlàndia tot just comencen a fondre's els primers flocs de neu i caramells. Si estirem més i ens en anem a l'est de Finlàndia, lluny de la "càlida" costa, aquest procés encara és més lent. 

Sí que cada cop hi ha menys gruix de neu i els dies són molt més llargs. De fet, ara ja tenim catorze hores de sol a Kuopio i d'aquí poc ja no es farà de nit totalment. La neu i el glaç, però, són lluny de desaparèixer encara. Al llac Kallavesi encara hi ha més de mig metre de gruix i la gent segueix circulant-hi per sobre amb tota la normalitat del món, ja sigui a peu, esquiant, amb moto de neu, amb cotxe o amb camió!

Fa un parell de dies, després de sortir del conservatori i abans de quedar amb la colla que solem quedar, no em vaig poder estar d'anar a fer un bon volt amb bici per aquests topants i travessar un bon tall de llac. 

El llac Kallavesi envolta totalment Kuopio i totes les rodalies. De fet, pots arribar a navegar-lo (quan és en forma d'aigua!), durant més de cent quilòmetres. El fet que es mantingui congelat durant tant de temps (ara ja en fa quatre mesos sencers), permet de traçar-hi un gran nombre de recorreguts que quan no hi ha gel són impensables. Això, per tant, fa que es puguin connectar indrets que d'una altra manera estarien allunyadíssims. No tot és negatiu, tal com podeu veure.

Tot segueix molt bé aquí dalt: tocant moltíssim i aprenent. Ara ja tothom té moltes ganes de primavera, de color verd i de no haver d'anar tan abrigat. Espero poder-ho gaudir ben aviat. No us perdeu les imatges, que un cop més, crec que paguen la pena!

Salut a tothom!

Un aniversari molt diferent

I ja tenim la setmana de vacances enrere, amb un grapat de molt molt bons records i, per sort, amb una colla de fotografies.

La hiihtoloma, com en diuen o "vacances d'esquiar", ha estat ben moguda i el cert és que no he parat ni un moment. La solució perfecte per a un cul d'en Jaumet com els meus!

Tot va començar dilluns, que vàrem anar uns quants de classe al poble natal d'un d'ells, Pyhäjärvi, a uns 150 km al nord-oest de Kuopio. Allà hi vàrem celebrar el meu aniversari, on una amiga va fer un pastís de xocolata que encara me'n llepo els dits. A més, vàrem fer honor a les vacances i vàrem anar amb esquí de fons per un recorregut d'uns 9 o 10 km. Els altres ho portaven molt més per mà... jo, de mica en mica, en vaig aprenent! haahah és més fàcil fer esquí alpí, però! 

Dimecres al dematí marxàvem aviat del poble, per passar a recollir més gent a Kuopio i anar a Helsinki on ens esperava el Gabriella, un vaixell de l'empresa Viking Line, que ens duria a través del golf de Finlàndia, al Mar Bàltic, en direcció Estocolm. A la ciutat ens hi vàrem estar poc, només unes 6 hores, però ja vàrem poder-hi fer un bon volt. El millor, però, va ser l'experiència a dins del vaixell, on hi pots fer pràcticament de tot (més val així, perquè el trajecte dura 15 hores cada vegada! hahaha).

Finalment, per si no n'hi hagués hagut prou, en tornant a Kuopio, vàrem deixar gent i alguns vàrem tornar a marxar, aquest cop cap a Alavus, a uns 300 km a l'oest de Kuopio, on dissabte una amiga nostra participava en un concurs de cant. 

Dissabte al vespre aterrava al pis de Kuopio després de fer, entre cotxe i vaixell, més de 2700 km! Realment, una setmana i un aniversari molt diferents, i sobretot, molt collonuts!!!

Us deixo amb algunes fotos. Algunes d'elles realment paguen la pena: sobretot les que hi ha al mar, encara glaçat!

Salut!!!

Després de la feina, vacances!

Salut a tothom!

D'aquí un parell de dies "em faré gran" i vui escriure quatre ratlles de com va tot per aquí.

Dijous passat al vespre vaig intentar tocar l'Allegro Barbaro de Béla Bartók a la sala de cambra del Conservatori. Això va suposar el darrer obstacle abans del que serà aquesta setmana, que tenim festa. Aquí se'n diu Hiihtoloma o vacances d'esquiar. El dia ja comença a ser molt llarg i, tret d'algunes excepcions, segueix sent prou fred perquè la neu es mantingui perfectament.

Fa un parell o tres de dies es va desglaçar força neu perquè la temperatura va pujar un parell de graus per sobre zero. Ara torna a fer força fred (de dies voltem els -5ºC i de nits -12ºC), i està ben serè. Això implica que s'han fet enormes plaques de gel arreu i, de fet, és ara el moment que hi ha més relliscades i tot plegat! hehehe Per fer esquí de fons va prou bé, perquè la neu està una mica gebrada i tot llisca que déu n'hi do.

Demà marxem al poble d'un dels col·legues de classe, Pyhäjärvi, a uns 150 km al nord-oest d'aquí. Allà hi celebrarem el meu aniversari. Espero poder esquiar per allà una bona estona i gaudir de la sauna tradicional que tenen a casa seu, d'aquelles que escalfen amb llenya de bedoll i que fan aquella olor tan bona.

Dimecres marxem a un viatge molt curt i sobretot molt barat, cap a Estocolm. És qüestió d'agafar un d'aquests vaixells que van des de Helsinki fins allà. Tindrem cabina i tot! A Estocolm només hi passarem unes hores, però si més no veurem quelcom i sobretot, voltarem i passarem estones amb colla. El millor és el preu! Uns 15 € per cap tot plegat. Al·lucinant, oi?

I res, cercant feina com un beneit. He enviat molts de currículums i espero que em truquin ben aviat. De fet, hi ha força ofertes i alguna cosa o altra caurà, això segur. 

Musicalment tot sobre rodes. Aprenent moltíssim. Aquests dies seran de pausa, però després tornem-hi. A finals de mes intentaré tocar la dansa núm. 8 de Granados. Serà tota una cosa exòtica aquí dalt! hehehe

Acabo de tornar de fer un volt amb bici. Fa un bon sol, però carda fred encara. He estat anant pràcticament tota l'estona pel damunt del llac Kallavesi (el que envolta tot Kuopio i rodalies). Era tot gel pur, però, anant amb compte s'hi pot anar perfectament. Estava ple de gent esquiant-hi, òbviament.

Us convido a fer un cop d'ull a les fotos. Aprofito per enviar petons i abraçades a tothom! Aquí tot va molt bé. Cal fer feina i de valent, però ja es tracta d'això, oi?

Salut!

Menys fred però més neu

Buf. Ara m'he adonat que feia un colló i mig de dies que no escrivia. El cas és que he estat molt enfeinat (i segueix-ho estant-hi, però ja va bé!), i també em feia una mica de mandra posar-me a escriure. Faré quatre ratlles de la situació actual ;)

- Ja no fa tanta fred. La gran fredorada del gener es va allargar tres setmanes. Ara solem estar entre -4ºC i -9ºC sempre, tot i que algun dia fins i tot hem pujat una mica per sobre els 0ºC després de mesos de no arribar-hi mai.

- En canvi, ara neva molt més. Aquests darrers dies hi ha hagut un parell de nevades fortes i ara, a tot arreu, hi ha uns 70-80 cm de neu, que, de moment, es conserva i no es fon pas. Com que el dia s'ha allargat molt i s'agraeix, és collonut anar a fer esports a l'aire lliure, com ara l'esquí de fons sobre el llac Kallavesi (el que envolta tot Kuopio i rodalies). 

- Al conservatori tot de puta mare. Moltíssima feina. Preparant un concert per la setmana vinent en què intentaré tocar l'Allegro Barbaro de Béla Bartók i també acompanyant alguns col·legues en coses que preparen. Total que ens fotem uns farts de tocar que déu n'hi do: i ja es tracta d'això! Que duri! hehehe

- El finès realment progressa molt adequadament. Al curs de finès m'ho passo molt bé (ara solem ser només 4 alumnes i avancem ràpid), i sempre que puc m'hi poso a parlar. Amb el que hi parlo més és amb el professor de trombó, en Mauno, i també amb una col·lega careliana-russa del curs de finès, la Irina, que no parla anglès, i sempre ens comuniquem en finès! heheh

- Aquest cap de setmana passat vaig rebre la visita de dos col·legues de les Catalunyes i em va fer moltíssima il·lusió. Ells feien viatge per Finlàndia i varen estar-se tres dies a Kuopio. Entre moltes altres coses, vàrem estar a les muntanyes de Koli, tocant a Rússia, tal com vaig estar a finals d'agost. No us perdeu les fotografies i si teniu temps, compareu-les amb les que vaig penjar a l'agost a aquest altre escrit meu. 

En fi. Això és una mica el que estic fent aquests dies. No vui atabalar amb xerrameca. Us penjo unes quantes fotos de Koli, també d'alguna de les nevades a Kuopio. Gaudiu-les!

Salut a tothom!

PER CERT: el 31 de març es celebrarà un LipDub per la Llengua Catalana a Perpinyà. No cal dir que m'encantaria ser-hi, però no hi podré ser pas. Espero que vosaltres hi aneu. Ha de ser un rècord mundial d'assistència. Si voleu donar-hi suport, a part d'anar-hi, també podeu fer de mecenes del projecte, clicant aquí.

Hivern de debò!

Salut a tothom!

Aquests dies he estat a Oulu, amb col·legues del conservatori, ja que s'hi celebrava una competició de piano de primeríssim nivell: un concurs que té lloc cada tres anys. Dos amics de Kuopio hi participaven i varen obtenir-hi molts bons resultats. Moltíssimes felicitats per a ells.

Avui vull parlar del canvi radical que ha fet el temps. Ens hem capbussat de ple en el rigurosíssim hivern finlandès. Fins ara feia molta fred, sí, però ara en fa molta més. El que és molt més destacable -i que agraeixo moltíssim-, és que, després de mesos sense veure el sol i amb un ambient i sensació constant de penombra, ja fa cinc dies consecutius que està completament serè i assolellat. Això sí, amb temperatures baixíssimes que oscil·len entre els -24º i -31ºC i potser més avall d'aquí uns dies. 

Tot això ho provoca "el gran anticicló siberià", que, com és tradicional aquestes dates, sol eixamplar-se cap a l'oest de Rússia, i ateny fàcilment països veïns, com ara Finlàndia, les repúbliques bàltiques, Ucraïna o Bielorússia, i sobretot, les regions que més a prop es troben de la seva frontera, com ara la Savònia del Nord, que és on visc.

Les espirals que formen els anticiclons es mouen de forma horària i tendeixen a fer desplaçar les masses d'aire gèlides de les capes altes de l'atmosfera, cap arran de terra. Aquestes masses d'aire, alhora, però, són molt seques. Això és el que fa que, malgrat un ambient serè i assolellat, les temperatures siguin tan baixes. 

Podeu seguir l'actualitat del temps a Finlàndia, clicant aquí.

En fi, no vull pas fer feixuc aquest article. Només fer palès que m'encanten aquests dies, perquè hi ha moltíssima més llum i puc gaudir molt més d'un paisatge que és completament blanc arreu ja que, no només hi ha la neu, sinó un gruix més que considerable de gebre al damunt de qualsevol superfície.

No us perdeu les fotos que he fet avui! El paisatge s'ho val!

Salut!!!

Crònica d'un Nadal màgic ;)

Després de molts de dies sense escriure (amb motiu), enceto l'any nou per descriure unes festes nadalenques màgiques. Si més no, per a mi ho han estat. Màgiques perquè m'he retrobat amb molta gent que enyorava i feia molt que no veia. Màgiques perquè he passat de climes polars, a temperats i a subtropicals. Màgiques perquè he passat d'estar-me banyant a l'oceà, a banyar-me en el glaç.

Tot va començar quan, després de vint-i-quatre hores de viatge, vaig anar de Kuopio a Lappeenranta (sud-est de Finlàndia), parant a Brussel·les, i aterrant finalment a Lanzarote (Illes Canàries), on em vaig presentar per sorpresa a veure la família. Tenia moltes ganes de veure'ls i encara més, anant-hi d'amagat. Va ser molt contrastant per al meu cos, passar de no haver vist el sol durant dos mesos, a trobar-me una assolellada bestial, amb temperatures molt per sobre dels +20ºC. 

Allà hi vaig passar-hi una setmana. Ambient molt familiar. Relaxació. I, per pocs cops a la meva vida, content de veure el sol i de quedar rogent de pell! hehehe I és que venia blanquíssim, després de mesos de poca claror. Crec que una setmana és el temps just per carregar piles i vitamines (si més no la vitamina D, aquella que diuen que es fabrica amb el sol i el cos). Cal dir que el tió es va portar molt i molt bé amb mi. Li estic immensament agraït! Gràcies a tota la família! Va ser un Nadal meravellós!

En seguit, de tornada cap a Finlàndia, vaig parar un parell de dies a la meva terra natal, ja que havia d'enllaçar vols. A Barcelona, un sprite breu amb un col·lega (no vaig prendre cafè perquè estava ressacós). En principi només havia de trobar-me amb un parell de molt bons amics meus, però hi havia sorpreses amagades! A l'hora de dinar, m'esperava tota una colla en un bufet lliure (boníssim) i de fet, vàrem passar plegats totes les estones que vaig ser a Catalunya pràcticament. Moltes gràcies a tots vosaltres, em vaig sentir plenament feliç! ;) Sobretot gràcies a aquells que sou més més propers!

El dijous 29 al dematí marxava de Girona cap a Tallinn, on m'hi esperava un col·lega que ens havíem conegut feia uns mesos. Vaig fer nit allà i vaig conèixer alguns dels seus amics. Bon ambient, bones converses i una ciutat preciosa -com sempre-. Tänan teid! спасибо!

De tornada cap a la meva regió, Pohjois-Savo, el trajecte en vaixell pel golf de Finlàndia i un dinar de pizzes i amanides abans de marxar de Helsinki. Després, el sempre còmode però etern tren fins a Kuopio. 

L'endemà al matí, sis companys de classe més, ens trobàvem per marxar cap al nord, moooolt més al nord, concretament a Levi, al nord de la Lapònia finlandesa. Allà hi passaríem el Cap d'Any i uns dies més. Uns parents d'un dels de la classe hi tenen un mökki (cabana de fusta) i la vàrem llogar. Després de deu hores de trajecte i algunes parades per no quedar encarcarat, arribàvem a la destinació, enmig de moltíssima neu i temperatures prou baixes.

Aquests dies a Levi han estat més que màgics: neu en moltíssima abundància, pistes d'esquí excel·lents, paisatges que et transporten a una altra dimensió, molt molt bona companyia, aigües calentes i banys en la neu i el glaç, esquí de fons, karaoke, pel·lícules i música dels anys vuitanta i, evidentment, festa i alcohol! No m'allargaré més perquè no vull fer-me pesat. Estaria parlant-ne hores! Kiitos todella paljon kaikesta kaikille!!!

En fi. Un Nadal excel·lent. No se m'acut res més a dir. Avui he tornat a estudiar piano, després de dues setmanes sense tocar-lo. Me'n moria de ganes ja! Tinc ganes de tornar a agafar el ritme. Ahir sentia aquella barreja de sensacions tan estranya, que inclou melanconia, tristor, soledat, però molt bons records. I és que Nadals com aquest, deixen una empremta molt profunda! Gràcies a tothom, sincerament!

Us deixo amb un recull d'imatges de totes aquestes festes. Majoritàriament són de Levi, a la Lapònia, però també n'hi ha de les Canàries, de Catalunya i de Kuopio, on, per cert, ja hi ha arribat l'hivern plenament, tant per neu com per fred.

Salut a tothom i una abraçada ben gran!!!

 

S'acosta l'hivern al nord...

L'hivern es va atansant lentament, també aquí dalt! 

Tot i que han sortit diferents articles en què parlen que ha estat una de les tardors més càlides de les darreres dècades, -si més no a Finlàndia-, la fred està començant a arribar, i amb ella, la neu i el glaç.

Els que em coneixeu ja sabeu que a mi tot això, més que espantar-me, m'agrada i m'emociona, o sigui que collonut.

Aquests darrers tres dies ha estat nevant feblement. S'ha acumulat poca cosa. Anaven caient bolves de tant en tant, però com que feia molta fred, la neu es mantenia. Avui ha tornar a pujar la temperatura i s'ha fos tot, però de cara a diumenge diuen que tornarà a quedar blanc. Ja me'n moro de ganes! heheeh

Hem tingut algunes fredorades interessants, sobretot aquest diumenge passat en què vàrem arribar a -8,3º C a la nit, però que, de dia, bo i fer sol, entremig d'un vent gèlid, no vàrem pujar dels -4,8º C.

Les basses, estanys i llacs s'estan glaçant de mica en mica i tothom ja espera en candeletes el moment per poder treure les bótes de patinar i els esquís, tant alpins com de fons. 

Us deixo amb algunes fotografies d'aquests darrers dies. No us enganyeu per l'ambient assolellat, feia moooolta fred! heheheeheh

Salut a tothom!!!

pD: per cert: no us perdeu el vídeo (també inclòs en la presentació de diapositives), en què es veu nevar, tot just quan començava. És maco xD

Kuopio!

Salut a tothom!

Dijous va fer dos mesos que sóc a Finlàndia ja. Al·lucino amb la rapidesa del temps, de vegades. No trobo pas que l'hagi estant perdent, però! ;)

Vull fer una mica de balanç-homenatge a tot allò que estic vivint o descobrint durant aquests dies.

El 22 d'agost començàvem classes al Conservatori. De mica en mica he anat trobant el que demanava: ara ja tinc classes de piano clàssic (1 hora), trombó (3/4 d'hora) i piano jazz (1/2 hora), o sigui que collonut. Estic motivadíssim estudiant tot això, i feia molts anys que no em passava. El tenia realment avorrit el piano, segurament per culpa del "crack" que vaig tenir com a professor al Conservatori de Girona (:S) No en diré noms.

En qualsevol cas, molt bé. A més, a partir de dilluns assajaré en una banda amb el trombó (no sé quin rotllo tenen, però això rai, almenys tocaré molt!). Els dimecres fem una mena de coral de músiques modernes de bandes sonores que, a part de ser molt divertida, trobo que sona de puta mare! hehehe

Dimarts al vespre m'han convençut perquè me'n vagi a fer ioga! :P Serà el primer cop que en faig: diuen que va molt bé per a relaxar la musculatura. Si és així, hi aniré, perquè pot ajudar-me molt. Haver estat tant de temps sense estudiar insistentment un instrument té les seves repercussions a la meva esquena!

Al Conservatori hi estic coneixent gent molt maca. De fet, tinc molt bon rotllo amb tres d'ells, la Piia, la Juuli i en Veli-Pekka. Ja estem planejant de fer mil coses i activitats. El cap de setmana vinent em conviden al poble natal de la Piia, Iisalmi, a uns 100 km al nord de Kuopio. 

La ciutat m'agrada. Diria que m'agrada molt. Tot i que arquitectònicament no té gaire res d'interessant, i fins i tot es podria dir que és lletjota, té molts llocs d'encant i jo m'hi estic sentint molt còmode. El que seria la Plaça Major, que aquí en diuen Tori (Plaça del Mercat), és una esplanada immensa on s'hi respira sempre un bon ambient i hi ha molta gent, malgrat que hi ha un foradot bestial perquè hi estan construint un aparcament soterrat. Sembla que va per llarg.

M'agrada molt d'aquí a Finlàndia l'amor que tenen vers l'esport. És molt fàcil poder accedir a centres d'esport, la majoria de vegades, de franc, on hi ha bones instal·lacions i on pots fer servir tot de materials, sense haver d'estar pagant quantitats astronòmiques i sense que la gent hagi d'estar patint per si algú ho roba o no. Perquè aquí la gent, d'entre d'altres coses bones, no sol robar, mai.

Els entorns de la ciutat són collonuts. Tot plegat està envoltat pel llac Kallavesi, que és immens i dura quilòmetres, tot vorejant la ciutat per tot arreu. Al bell mig d'això, el turó de Puijo, amb ple de boscos -com a tot arreu-, amb arbres que són sempre altíssims (coníferes i bedolls). Uns paratges al·lucinants.

I a part dels grans llacs, petits estanyols que esquitxen el terreny tot arreu. Tot plegat te'n pots trobar un enmig del bosc, a qualsevol lloc. De vegades has d'anar en compte, perquè estàs caminant i notes que s'enfonsa el terra. Hi ha aigua per tot arreu.

Buf, m'estic allargant massa i no vull fer-me pesat. Us deixo amb un recull de fotos d'aquí Kuopio de diferents dies, perquè pugueu anar veient quina pinta fa tot això ;)

Salut!