Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consum. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de juliol del 2011

Una política de residus molt bona


Finlàndia és un país modern. Els motius que em fan considerar-lo així potser no seran compartits per tothom però, per mi, ho és, i de debò. 

I no ho dic perquè tingui una indústria bestial, no ho dic perquè tingui un exèrcit molt potent, ni de bon tros ho dic perquè sigui capdavanter en la cursa espacial,... per mi són altres motius els que em fan prendre aquesta determinació.
Avui vull posar de manifest quelcom que m'agrada molt d'aquí dalt (per bé que no és l'únic país que ho fa). De fet, el primer cop que vaig veure-ho va ser a Alemanya (un altre país molt modern). 

La política de reciclatge, i, en general, de gestió dels residus és molt i molt bona. I l'exemple que us posaré ara és indiscutible: a part d'un reciclatge exhaustiu, dut a terme arreu, amb molta militància, hi ha quelcom més a dir.

En molts dels envasos que hom compra, hi ha una imatge com la que capitaneja aquest article. Això vol dir que, cada cop que entris a un supermercat, trobaràs una mena d'armari on pots col·locar els envasos que retornis. En acabat, et sortirà un tiquet amb l'import total, que el podràs fer servir com a descompte de la teva compra, o sinó, te'l poden abonar també. 

No ho trobeu collonut? Com pot ser que no estigui més estès això?

Aquesta política també té altres punts molt beneficiosos, com ara, el fet d'assegurar-se que mai no hi haurà ampolles pel terra: si no les haurà tornades el propi consumidor, seran potser persones amb una economia més limitada els qui ho faran. Sens dubte, això és una molt bona política de residus!

Salut!

dilluns, 14 de març del 2011

El Japó: terratrèmols, tsunamis i radioactivitat

El Japó està patint la crisi més forta que ha passat mai després de la 2a guerra mundial.

Un terrible terratrèmol de 8.9 graus a l'escala de Richter amb epicentre a pocs quilòmetres al davant de la costa de les regions de Fukushima i Miyagi -amb el port important de la ciutat de Sendai-, a l'est de l'illa de Honshu (la més gran de l'arxipèlag Nipó, on també s'hi emplaça Tòquio, i les ciutats principals del país), va sacsejar l'11 de març a les 6:46 hora catalana amb una brutalitat molt poc habitual fins i tot per un país més que avesat als terratrèmols i amb unes mesures i directrius de seguretat per a fer-hi front que són realment excepcionals.

El terratrèmol, l'epicentre del qual es trobava a menys de 100 km de la costa més propera, va generar diverses ones que es varen propagar amb molta rapidesa concèntricament cap a l'exterior, provocant un tsunami que en topar la costa va fer emergir onades de fins a 10 m d'alçada que varen penetrar, en alguns casos, diversos quilòmetres a l'interior. 

El fet que les costes més properes fossin poc muntanyoses, la proximitat a l'epicentre, el poc temps de marge, la manca d'informació en alguns casos i el caos col·lectiu arran de l'imminent terratrèmol varen fer que els avisos de tsunami fossin absolutament insuficients i molta gent no s'evacués a temps. Arran d'això, pobles sencers han desaparegut literalment del mapa. Les autoritats japoneses parlen de 10.000 víctimes mortals i es guarden de declarar els desapareguts com a morts, tot i que hi ha pobles sencers dels quals gairebé no se'n sap res i no se n'estan obtenint notícies. La xifra, no cal dir-ho, pot augmentar sensiblement.

Però si hi ha una cosa que vull posar de manifest escrivint tot això, és la tragèdia en què pot convertir-se -encara més- tot això. El terratrèmol ha estat per causes naturals arran del fort contacte entre les plaques tectòniques de Filipines i la del Pacífic, que ja habitualment creen una gran sismologia. El tsunami ha estat una conseqüència del terratrèmol, -també d'origen natural- i les víctimes es trobaven al lloc menys indicat en el moment menys oportú, PERÒ: hi ha un tema que preocupa molt més a hores d'ara: les afectacions sobre la centra nuclear de Fukushima, al bell mig de tot plegat.
Ja dissabte es va produir una explosió en un dels quatre reactors que conformen la central. Avui n'hem rebut notícia d'una altra. S'ha establert un radi d'evacuació de 20 km on s'hi troben indicis clars de contaminació per radioactivitat. El terratrèmol va inutilitzar la producció d'energia i els reactors varen aturar-se immediatament tal com estableix el protocol de seguretat. El tsunami, però, va malmenar els mecanismes que permeten refrigerar l'urani.  Es va començar a fer servir aigua de mar directament per a refredar els reactors. L'augment de la pressió i la temperatura al reactor va fer que s'haguessin d'alliberar grans quantitats d'hidrogen -resultat de la reacció de la refrigeració- que contenia grans quantitats de partícules radioactives.  

Avui hi ha hagut una altra explosió que ha tornat a alliberar més partícules (a la imatge).

Hi ha una gran incertesa sobre què passarà. Es nega que pugui haver-hi res semblant al que va passar a Txernòbil l'any 1986. En qualsevol cas, es cataloga l'accident ja en un gran 4 sobre un total de 7. 

El Japó està desbordat. Hi ha més de 600.000 persones lluny de les seves llars, milers de desapareguts, problemes de subministrament elèctric, suspensió d'exportacions en molts casos, aturades de producció de les grans multinacionals, etc.

Sens dubte un cop fortíssim i un perill incipient: l'energia d'origen nuclear.

¿FINS QUAN seguirem pagant un preu i un risc tan elevats per poder tenir energia?
¿QUAN ABANDONAREM aquestes tècniques letals i girarem pàgina?


Pensem un parell d'efectes a curt termini:

- La precipitació farà que les partícules radioactives es barregin amb l'aigua i es dipositin a sobre dels conreus i sòls de tota la zona.
- El(s) núvol(s) radioactius escamparan la radiació molt més enllà d'on s'ha originat.


És terrible que després d'un terratrèmol i d'un tsunami tan agressius, els ciutadans japonesos hagin d'estar patint tot això.

No a l'energia nuclear! Ni ara ni mai més!

divendres, 4 de març del 2011

Pla d'estalvi energètic?

El súper govern espanyol encapçalat per un equip que s'autoanomena d'esquerres quan no té ni idea de què vol dir ni què representa aquest terme, ara vol aplicar un "pla d'estalvi energètic" que està amarat de penositat i de negocis molt suculents per a alguns.

Aquest pla, que ja s'han encarregat de maquillar i empolainar abundosament perquè sembli una mostra agosarada d'altruisme, preveu despeses multimilionàries per canviar els pneumàtics d'un gran nombre de vehicles, les bombetes de l'enllumenat públic i d'altres mesures.

Evidentment que estic completament d'acord amb l'estalvi energètic. Hi signo ara mateix.

Però em sembla tristíssim que el govern espanyol aprofiti que el tema mediambiental està de moda per encolomar grans oportunitats a tots els negocis que s'encarregaran de substituir tot aquest material que, per cert, deixarà de tenir ús, quan el més propi fóra d'anar-lo substituint progressivament a mesura que s'espatllés, etc.

Tot plegat, molt lamentable. 

Curiosament, alhora, cada dia hi ha més traves, inconvenients, restriccions i tributs per tothom que vulgui optar a l'energia solar. I aquesta rai, perquè, pel que fa a l'eòlica, encara no hi ha ni tan sols una legislació que ho reguli.

Sí senyor. D'això en dic jo polítiques progressistes i d'esquerres. Tot plegat per anar fluix de ventre... 

diumenge, 27 de febrer del 2011

10 km/h menys: apropem-nos a la lentitud mental d'alguns governants

Salut a tothom!

El nostre ritme de vida és ràpid. Els automòbils que ens permeten de desplaçar-nos cada cop en són més. Volem arribar abans als llocs i optimitzar al màxim el nostre temps. Aquest augment és una resposta a les noves necessitats, a un nou món. I és bo -i ho ha de ser-, sempre i quan no sobrepassi els llindars del seny, del raonament o d'allò que pugui considerar-se temerari.

En aquest sentit, a les vies de circulació d'alt nivell (posem per cas, autopistes i autovies), és prou acceptable que les velocitats màximes permeses tendeixin a augmentar, sempre i quan això vagi agafat de la mà d'un augment en la seguretat dels vehicles, i també, sobretot, de les vies per on hem de circular. 

A Alemanya, per exemple, on les autopistes són extremadament segures a l'hora de circular-hi (pocs revolts, peralts adequats, amplada dels carrils i dels vorals,...), no sol haver-hi límit de velocitat, i, a diferència del que hom pugui pensar, l'accidentalitat és molt més baixa que a Catalunya.

A l'estat francès, des de fa molts d'anys, el límit de velocitat per a aquestes vies és de 130 km/h i mai no ha esdevingut cap perill incipient. 

Però nosaltres, que pertanyem a aquest Estat espanyol, hem de pagar també les conseqüències de viure a un Estat que està poblat i governat per un gran nombre d'energúmens que, per dir-ho molt finament, els fa falta un parell de voltes de paella...

Mentre d'altres països molt més avançats (en molts d'aspectes, no cal entrar en detalls), apliquen augments raonables segons les realitats i necessitats del moment, a l'Estat espanyol no se'ls acut res més que reduir la velocitat màxima d'aquestes vies, a 110 km/h.

L'argument? No se'l creuen ni ells: disminuir el consum de combustible.

No entrarem en temes de consum de combustible dels vehicles, perquè el desconec fortament, tot i que puc ben dir que és molt agosarat establir un llindar universal per a tots els vehicles, quan les diferències que els separen són molt notables. 

¿Si tant els preocupa l'excés de consum de combustible, la contaminació atmosfèrica, etc. com diuen (evidentment que no els preocupa ni mai no els ha preocupat), perquè no deixen d'una vegada governs, empreses petrolieres, i tota l'oligarquia que s'estén per aquests móns de l'or negre, de blocar una vegada i una altra les noves tecnologies que des de ja fa una colla d'anys han experimentat -amb molt d'èxit, per cert-, amb motors elèctrics, d'aigua, etc. ? 

Tot plegat, una autèntica fal·làcia i un denominador comú: el petroli. 

Si de debò volguessin reduir la contaminació, ja fa molts d'anys que haurien pogut començar a fer-ho. 

De moment, ja que no els dóna la gana d'avançar en tecnologia i progrés de debò, i tot esperant que, per fi, el petroli s'acabi del tot (i amb això, s'acabin moltes de les guerres que hi ha a hores d'ara), estaria molt bé que deixen de tocar els co--- a tota la societat i no restringeixin les velocitats màximes de les grans vies de circulació, argüint coses que ni ells no es creuen.

Salut.