Valoracions i conclusions

Bona nit a tothom!

Estic esverat -com a gairebé tots els finals de jornades electorals-, i vull dir-hi la meva.

Guaiteu: no sóc analista polític, no he estudiat Ciències Polítiques, no participo en debats televisius ni radiofònics. De ben segur, sóc ignorant en moltes coses, però, això sí: intento tenir el màxim de criteri possible. Avui vull fer la meva valoració sobre els resultats electorals municipals i alguns de nacionals.

Ha conclòs la jornada electoral. S'han evidenciat algunes tendències. Hi ha hagut sorpreses. I com gairebé sempre: coses bones i coses dolentes. Jo m'atreviria a dir que hi ha hagut coses molt molt bones (si més no, des de la meva òptica, és clar!).

Punts molt remarcables que cal destacar a nivell català:

1- Grandíssima desfeta electoral dels sociates. Han perdut la ciutat de Girona i la de Barcelona, i han baixat en gran nombre de vots en general. Les seves polítiques patètiques i el seu espanyolisme encobert però burxant, li han sortit caríssims.

2- Segona patacada monumental d'ERC. Merescudíssima. Han baixat pràcticament arreu, han desaparegut literalment de molts ajuntaments i en molts casos han quedat clarament anorreats. M'agradarà veure si el binomi Puigcercós-Ridao encara té pebrots per seguir escalfant la cadira i xuclar la mamella...

3- Augment considerable de la presència del PP. Cal tenir en compte una circumstància importantíssima: el PP ha abandonat el discurs espanyolista anticatalà per encapçar-lo amb el tema de la xenofòbia, arran de la pressió d'altres col·lectius que li esgarraparien vots, com ara la incipient PxC o C's. De fet, fixeu-vos que allà on hi ha hagut PxC, l'augment del PP ha estat moooolt més discret. Conclusió: el discurs anticatalà espanyolista no qualla a Catalunya.

4- Anorreament del partit espanyolista Ciudadanos. La seva manca de discurs els ha sortit molt cara.

5- Gran entrada i reforçament de la presència de PxC. La gestió pessimíssima de temes tan cabdals com la immigració han fet créixer el discurs xenòfob d'aquest partit, el president del qual té un historial gens agradable. És molt preocupant aquest creixement, que, d'altra banda, té prou lògica que s'hagi esdevingut.

6- Gran augment de CiU, tot i que, força per sota de les seves expectatives. La seva força parlamentària, -i ara també, municipal-, haurien de fer que els seus tarannàs es determinessin molt més bé, per tal de construir l'autèntic full de ruta que molta gent fa temps que espera. Esperem que no ens decebin novament. 

7- Augment molt significatiu de la presència de les CUP, no només en augment de regidors, sinó en la presència en quantitat d'ajuntaments. Sens dubte, ho celebro moltíssim.

Segur que em deixo milers de coses per comentar.

D'altra banda, vull lamentar les victòries del PP a les Illes i el País Valencià. En el 2n territori, però, és destacable, també, que dos partits nous han entrat al Parlament, després d'haver superat el 5% dels vots.

Finalment vull felicitar amb tota la meva força, la grandíssima embranzida de Bildu, que, només al País Basc (vull dir, estrictament, Euskadi), haurà tingut 907 regidors, essent la força més votada a Guipúscoa i a l'ajuntament de Donostia. Bildu també haurà entrat amb 8 escons al Parlament de Navarra. Sens dubte, una notícia excel·lent!

Au! Ara a clapar-la! Bona nit!

"Es mi lengua materna y tengo ese defecto"

Avui us escric -un dia després d'haver comunicat que el Barça passava a la final de la Champions-, per informar de com de greu es troba la situació política al País Valencià a hores d'ara.

El vídeo que us enllaço és de l'acte de proclamació de candidatures municipals del PP al País Valencià, un acte que es dugué a terme l'1 de març d'enguany a la ciutat de València.

Hi surten dos personatges: l'un és Juan José Rubert, batlle de Vila-Real, que diu:

    "deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me un poquet que parle de Vila-Real"

Des del públic se sent cridar:

    "¡Habla en castellano!"

I el batlle de Vila-Real, Juan José Rubert, en un acte de genuflexió i pèrdua de dignitat, diu:

    "Hablo en castellano, como queráis. ¡perfecto!"

L'altre personatge, l'actitud del qual encara em sembla molt més greu, és la batllessa de Torrent, María José Català, que diu:

"Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al Valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?"

I el públic, tot seguit, aplaudeix amb fal·lera,...

No cal dir-hi res més. Tal com duu de títol el vídeo: L'autoodi elevat al més gran dels ridículs.

Sí que n'estan de cardats, sí. Haver arribat al punt d'haver de demanar disculpes per parlar en la teva llengua,...

No hi ha cap comentari prou vàlid que pugui expressar tal dosi d'estupefacció com la que sento ara mateix.

Salut!

TV3 ja no es veu al País Valencià...

Fa una colla de dies us escrivia dient-vos que era un dia dolç per a la nostra llengua, perquè s'havia acabat el termini que tenien les empreses que comercialitzen productes a casa nostra per adaptar-ne l'etiquetatge per tal que hi hagués, si més no, el català.

Avui, en canvi, no són bones notícies el que vull expressar. Avui és un dia molt, molt trist per la nostra llengua. No només ho és per la nostra llengua, sinó també per la dignitat, per la llibertat d'expressió, per la humanitat. 

Ahir, després de molt de temps d'estires-i-arronses, el govern del País Valencià, presidit per l'individu Francisco Camps, - els qualificatius que se m'acudeixen del qual no manifestaré per no mostrar-me excessivament barroer -, va decidir que suspendria en la seva totalitat les emissions de Televisió de Catalunya en territori valencià. 

Així doncs, prop de 2.408.000 parlants de la nostra llengua van deixar, ahir, de tenir accés al màxim mitjà de comunicació en la seva llengua. En la nostra llengua. 

Podria emplenar pàgines i més pàgines de tot allò que penso de tal fastigosa i inacceptable actitud per part del govern del Partit Popular, però crec que l'opinió col·lectiva és prou evident i ferma com per poder-m'ho estalviar. 

Aquest és un atac molt greu, molt greu, a la llibertat d'expressió, a la nostra llengua, a la humanitat de les persones. 

Em solidaritzo, doncs, amb molts de mitjans de comunicació, blocs, entitats, individuals, etc. que suspenen -simbòlicament- les seves emissions en protesta d'aquesta agressió tan bel·licosa. 

Us deixo amb algunes de les imatges que protagonitzen tot aquest afer i també amb una roda de premsa per part d'Acció Cultural del País Valencià, que ha maldat fins al darrer moment, perquè això no s'esdevingués. Justament és aquesta entitat la que, a més, haurà de pagar sancions molt grans per l'únic fet d'estar defensant la llengua pròpia d'un país i la seva normalització.

I després em preguntaran perquè sóc independentista i quins arguments tinc...

Salut i independència!