Els Vinardells interpreten La Presó de Lleida (arr. Ivan Joanals)

Salut a tothom!

Avui, després de mooooooolt de temps de no escriure (ja ho sé: inadmissible!), em permeto el plaer de presentar-vos una gravació en directe d'un arranjament meu sobre La Presó de Lleida, cançó tradicional catalana, que el grup de grallers i amics meus, Els Vinardells, varen presentar l'agost d'enguany al concert de gralles de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, després d'haver-me'l encarregat un quant temps abans.

Malgrat que hi ha molta fressa de fons, ja que la plaça estava plena de gom a gom, es percep prou bé l'essència de tot plegat! :)

Espero que us agradi. Us deixo amb l'enllaç tot a continuació.

*Si voleu escoltar més gravacions d'Els Vinardells, en trobareu molt fàcilment al youtube.

Salutacions a tot déu! :)

Eduard Toldrà i Leevi Madetoja en concert

Toldrà i Madetoja

Salut a tothom!

El proppassat dijous, 17 d'abril la meva companya de classe i molt amiga Pauliina Sairanen i jo vàrem presentar el nostre opinnäytetyö, és a dir, el nostre treball d'exposició d'estudis al Conservatori de Kuopio, Finlàndia. 

Si bé aquest treball era format únicament per música de cambra, i no pas per peces solistes (les audicions solistes ja les havíem fetes), vull remarcar molt la feina feta durant aquests mesos i el resultat que en va sortir.

El tema principal del treball era la comparació de músiques de dos compositors, un de finlandès i un de català, nascuts i traspassats gairebé a la mateixa època, amb influències prou properes malgrat la distància geogràfica i, però, amb uns resultats sonors molt diferents. 

Com a compositor finlandès vàrem triar Leevi Antti Madetoja (1887-1947) amb 5 peces de les 6 que configuren la seva suite Syksy (Tardor) i com a compositor català vàrem triar Eduard Toldrà i Soler (1895-1962), del qual vàrem interpretar 6 cançons dels seus quaders de cançons per a veu i piano. Les cançons de Madetoja estan fetes arran de poemes de L. Onerva (muller de Madetoja) i les de Toldrà inclouen textos de Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, Josep Carner i Joan Salvat-Papasseit.

El programa, doncs, era aquest:

Leevi Madetoja (1887-1947)

 
    Suite Syksy (Tardor) (1930):
       Syksy (Tardor)
       Lähtö (La partida)
       Luulit, ma katselin sua (Et pensaves que et mirava)
       Hyvää yötä (Bona nit)
       Lintu sininen (L'ocell blau)

Eduard Toldrà i Soler (1895-1962)

 
    Cançons:
       Els obercocs i les petites collidores (1915)
       Romança sense paraules (1915)
       Les garbes dormen al camp (1923)
       Vinyes verdes vora el mar (1924)
       Platxèria (1927)
       Divendres Sant (1929)

Evidentment van haver-hi molts d'errors, desafinacions, entrades fora de lloc i cinquanta mil imprevistos que poden passar en el moment d'un concert. Va haver-hi, però, també, molta concentració, i sobretot, molta música.

Us deixo els vídeos que hem penjat de les peces per tal que en pugueu fer un tastet. Espero que els gaudiu molt i que, si s'escau, hi dieu la vostra :)

Salut a tothom!

Itsenäisyyspäivä 2013 (Diada de la Independència)

Avui, 6 de desembre del 2013, Finlàndia fa noranta-sis anys que es va independitzar, després de segles sota domini de la corona sueca i més endavant, sota l'imperi rus. Va ser sobretot aquest darrer que mai no va sapiguer entendre, acceptar i RESPECTAR la particularitat de la nació finlandesa amb tot allò que al voltant d'una nació es desprèn (cultura, identitat, costumaris,...) Arran de segles de menyspreu i anorreament, el poble finlandès va unir-se per fer un crit a favor de sí mateix i constituir-se valentament com a Estat sobirà.

Avui, noranta-sis anys després, i havent patit una guerra civil l'any després de la seva independència, així com de diversos conflictes durant la 2a guerra mundial, la nació finlandesa segueix endavant, aposant fortament pel seu futur, potenciant l'educació, el benestar i el desenvolupament total del seu jovent, per garantir el creixement i la recerca en tots els àmbits que puguin encarar el seu país cap endavant i la prosperitat.

Em sento molt finlandès avui, per sentir-me clarament solidaritzat amb la causa, atès que provinc d'un país del qual se'n varen privar les llibertats i sobirania fa 299 anys i que, si bé està a punt de fer el pas per tornar a emancipar-se novament d'aquí ben poc, encara està sotmès al menyspreu i l'anorreament per part del ferotge, agressiu, àcid i rugós imperi espanyol.

Amb la banda de metalls del conservatori, hem tocat a la festa en commemoració de la diada de la independència de Finlàndia, on, entre d'altres peces, no hi ha mancat el coral que apareix dins la composició "Finlandia" de J. Sibelius, així com de "Maamme", és a dir, l'himne nacional, anomenat "La nostra terra".

Gaudint aquest dia festiu a Finlàndia, estem escoltant la 4a simfonia de Sibelius, que per mi és del millor que aquest gran compositor va arribar a crear. Us l'he enllaçada al final d'aquest escrit. La simfonia té 4 moviments. Aquesta versió és dirigida pel director Esa-Pekka Salonen i interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia.

Salutacions cordials a tothom! Visca Finlàndia i Visca Catalunya lliures!

Encarrilada del gener 2013 :)

Salut a tothom!!!

Aquests dies, intentant tornar a agafar el ritme, em ve de gust penjar fotos del paisatge, que, tot i estar molt nevat-glaçat-gebrat, és molt agradable de visitar a l'exterior, sobretot si arreplegues un dia més o menys assolellat, o si la temperatura és prou confortable perquè no et glacis al cap a cinc minuts d'estar a fora! ;)

He estat voltant amb bici pel damunt, (sí sí, pel damunt), del llac que envolta la ciutat i rodalies: el Kallavesi. Ja fa dies que varen obrir les tradicionals "carreteres de gel" o jäätie que, aprofitant el gruix extraordinari del glaç, comuniquen ribes i illes que en altres moments de l'any són molt distants perquè l'aigua es troba en estat líquid. 

Dos amics meus del conservatori, per motius diversos cantaran cançons en català i em motiva moltíssim la idea. Jo els acompanyaré amb el piano. Hem triat cançons dels llibres d'Eduard Toldrà, i molt probablement la que caurà serà Vinyes verdes vora el mar, que és a partir d'un poema de Josep Maria de Sagarra. Quan ho tinguem enllestit ja ho enregistrarem i ho penjarem :) Catalans i finlandesos compartint músiques. Collonut! Podeu mirar/escoltar la peça fàcilment a l'spotify o al youtube.

També volia informar-vos que he trobat una pàgina web collonuda que parla de l'activitat geomagnètica i el vent solar, és a dir, bàsicament informa i prediu la presència d'aurores a les latituds propers al cercle polar àrtic, com ara, Kuopio. No us la perdeu: només cal que punxeu aquí.

I res, us deixo amb unes quantes imatges d'aquests dies. Neu, glaç i gebre :)

Salut!

Cap de setmana a Stockholm

Bona nit a tothom! Ara que tinc una estona lliure, vull parlar-vos d'aquest darrer cap de setmana. 

I és que amb dos companys finlandesos (l'Anna i en Juho), hem estat a Stockholm fent una mica de turisme.

El motiu venia de lluny. En Juho estudia teatre musical i ens va proposar fa temps enrere, d'anar a veure el musical Jesus Christ Superstar el gener, quan es comencés a fer. I així ho hem fet.

Divendres al migdia ja érem a la ciutat. Un hotel a bon preu, molt cèntric, i al costat del teatre on es presentava el musical. Al vespre, una bona gentada per anar-lo a veure. L'actuació brillant, i alguns dels personatges, més que collonuts (els textos eren en suec, però l'argument era prou conegut per tothom). 

Dissabte, enmig de molta fred, ja que feia vent, vàrem voltar una mica la ciutat, el centre més antic, alguns dels edificis més emblemàtics i intentant amarar-nos una mica de l'essència d'una ciutat que realment trobo més que encantadora.

La vida nocturna no cal pas dir que també és collonudíssima, i així ho vàrem poder constatar.

Diumenge a mitja tarda ja marxàvem. S'ha fet molt curt. Caldrà tornar-hi ben aviat. Només cal una mica de temps, uns quants calerons i una bona excusa per anar-hi! 

Us la recomano de debò!

Salut!

Kylä vuotti uutta kuuta

Avui us escric per explicar com em sento. Tinc tota una barreja de pensaments, propostes i voluntats que haig d'anar endreçant lentament, per tal de treure'n alguna conclusió i prendre'n decisions oportunes. Es barregen optimisme, futur, fred, neu, foscor, música, experiències, calidesa i potser, fins i tot, una certa melanconia. 

Per retre homenatge a aquest merder mental, us vull deixar amb una cançó d'un grup collonut d'aquí Finlàndia, que es diu Värttinä. Aquest grup, a part de fer una recopilació importantíssima del patrimoni oral finlandès-carelià, -que és molt ric-, canta en un dialecte de la zona de Carèlia. Carèlia és una gran zona que s'estén entre l'est de Finlàndia i bona part de la frontera amb Rússia, a dins de territori rus. És un "tall de Finlàndia" que els russos els hi varen prendre, primer al s. XIX i finalment, després de la 2a guerra mundial.

Els finlandesos i els carelians tenen exactament el mateix origen, i és només per qüestions de fronteres, que la història i l'evolució n'han anat fet dues llengües separades, i amb això, dues nacions.

La cançó es diu Kylä vuotti uutta kuuta (el poble espera la lluna nova). La lletra potser us la traduiré algun dia, però és extremadament poètica, entre la natura, els animals i les persones.

Gaudiu-la si més no tant com jo la gaudeixo ;)

Deriva Errant a BTV

Acabo de dinar i, mentre em deleixo escoltant la 4a de Sibelius i a fora estem a -1 C, i mentre a la meva terra nadiua aviat hauran d'agafar la barca per a circular, us vull donar a conèixer una molt bona notícia (si més no per a uns quants, entre els quals hi sóc jo).

La primera composició que vaig escriure estant a l'Esmuc va ser la "Deriva Errant", una peça estructurada en 3 moviments i que és per una gralla i un timbal de gralles. Per bé que m'ho vaig passar molt bé escrivint-la i hi vaig aprendre molt, mai no m'hauria pensat que li podria treure tan de suc. O més ben dit, que algú n'hi podria treure tant.

Fa un bon temps, dos col.legues meus de l'Esmuc, grans instrumentistes de l'àmbit tradicional, en Jordi i en Pere, em varen fer arribar la seva intenció de fer un CD de peces pensades per a gralla sola i acompanyament de percussió (ja fos el timbal de gralles , com també d'altres tipus de percussions). Em varen dir que havien pensat en la meva peça Deriva Errant, perquè estaven interessats en enregistrar-la. No cal pas dir que jo no vaig dubtar ni un sol moment en dir-los que tiressin el projecte endavant! 

El CD es va gravar i ha anat acompanyat d'un reguitzell d'actuacions arreu de la nostra geografia. De fet, fins i tot el nom del CD és el mateix que el de la peça. Suposo que els devia inspirar! hehehe

En qualsevol cas, fa poc em varen dir que havien estat seleccionats per interpretar i gravar a BTV, el contingut sencer del seu CD en una sèrie d'espais que fan que es diuen "Escola de ritmes". 

Avui, després d'haver enregistrat el CD a l'estudi de BTV -molt ben interpretat, per cert-, tinc el plaer d'oferir-vos-en l'enllaç a internet, per si el voleu escoltar. La meva peça és la que ocupa les tres primeres pistes de la gravació.

Gràcies, Jordi i Pere! Heu fet un treball collonut!!!

Podeu veure/mirar/sentir/escoltar la gravació prement: AQUÍ

Salut i que en gaudiu!

Berlín [bəɾsəˈɫonə]

Salut a tothom!

Avui vull compartir amb vosaltres un espai ben diferent, dels que no solen abundar gens en un bloc com aquest, però que he cregut molt important d'incloure-hi. Un molt amic meu va presentar aquest darrer dimecres el seu projecte final de carrera a Barcelona. Hem estat molt de temps companys de classe, de feina, de pis,.. buff moltes estones compartides! Ara ell ja acaba la llicenciatura també, i ens deixa amb aquest treball tan interessant en què imatges de la ciutat de Berlín i sons de la ciutat de Barcelona es barregen per formar un híbrid. Aquesta instal·lació acústica va ser presentada en una sala de l'edifici Tànger de la Universitat Pompeu Fabra. 

Us convido a sentir-la, veure-la i escoltar-la.

Salut, i felicitats al creador!!!

.