diumenge, 29 de juliol de 2012

Quan el bosc esdevé cendra

Avui fa una setmana que un ésser humà va encetar un dels desastres més grans que poden afectar el nostre país i que, segons quins anys, ho fa d'una manera agressiva i extensa. Malauradament, enguany és un d'aquests anys. Parlo dels incendis forestals.

Eren la una del migdia. Estava dinant a fora al pati, abans d'anar a treballar. Sempre visc una mena de psicosi durant l'estiu per por dels incendis forestals, no només pel risc personal que pugui tenir-hi pel fet de viure enmig de bosc, sinó sobretot per les conseqüències psicològiques que pateix cada persona després de veure com un paisatge proper a ell es redueix a cendres i carbó en qüestió d'hores. 

Aquell dia, mentre dinava, em feia un tip de parar de menjar per flairar l'aire. Sentia pudor de fum. No era gaire intensa, però era una olor tristament familiar. La reconeixia a la perfecció. En un principi estava estranyat: no veia columnes de fum, el cel era ben blau, semblava que no passava res. Per una estona vaig decidir pensar que només eren cabòries. 

Ja quan baixava cap a treballar, em va semblar veure unes sanefes de color sospitós al cel, però el cas és que no acabava de veure res de segur.

Tant bon punt vaig poder escoltar la ràdio, les sospites varen passar a fets consumats. S'havia declarat un incendi a El Pertús, en un indret, malauradament, estratègicament col·locat perquè la forta tramuntanada que bufava, empenyés el foc vall avall, en direcció a la Jonquera i la resta de l'Alt Empordà. De moment no se'n sabien les causes, tot i que les sospites eren molt clares, ja que el foc s'havia originat arran d'un aparcament per a camions. 

La grandíssima ventada va impossibilitar que els mitjans aeris poguessin treballar-hi fins l'endemà. El foc avançava a una velocitat vertiginosa (6 km/h), amb flames atiades pel gran vent i per un bosc espès altament ressec per la manca de pluges i la sequedat de la tramuntana. 

No entraré en més detalls perquè tothom ja haurà pogut obtenir tantes dades com haurà volgut, d'aquest incendi. 

El que vull posar de manifest són les calamitats a què ens hem hagut d'afrontar i sobretot, el que han hagut de patir -i patiran- els afectats directes i indirectes d'aquesta desgràcia. 

La inconsciència d'algú, ha deixar una petjada de 14.000 ha. cremades, morts i ferits, destrucció d'un espai natural d'una bellesa paisatgística incalculable, la desaparició i pèrdua d'una gran quantitat de zones de conreu, la mort de milers d'animals -domèstics i salvatges-, i la tristor, impotència, ràbia i frustració de centenars de milers de persones, locals o properes, que hauran de conviure a partir d'ara amb una part importantíssima de l'Alt Empordà, plena de carbó, negror i sutge. Mai no hi haurà un càstig prou gran per algú que ha estat responsable d'un esdeveniment així, sense pensar-ne les conseqüències.

Un cop més, s'ha posat de manifest que hi ha sectors en què no es poden fer retallades. Malgrat la tasca excel·lent de bombers, ADFs, voluntariat, etc. varen mancar efectius per cobrir l'abast d'aquest incendi immens i devastador i alguns pobles varen quedar literalment desemparats, envoltats per flames i temperatures extremes. 

Alguns municipis tenen pràcticament la totalitat del seu territori cremat, com són Capmany, Biure o Boadella, d'entre de molts altres d'afectats. 

Només perquè us feu una idea de com de devastador era l'incendi: a Biure, el poble va quedar completament encerclat pel foc. Les cases no es varen cremar gairebé de miracle. Fins i tot els horts de les cases interiors del nucli urbà tenien les plantes cremades o mostiues per l'extrema escalfor. 

Aquest és un missatge per a tothom: per als fills de puta que cada dia llencen objectes per la finestra del seu cotxe o camió sense pensar-ne les conseqüències: no descansaré ni un dia de la meva vida, mentre vegi que al davant meu, el cotxe ha estat cometent delictes d'aquesta mena, i els perseguiré perquè els hi caigui tot el pes de la llei al damunt. 

Només em queda desitjar als meus veïns i amics de l'Alt, que es refacin ben aviat, que mirin endavant i que tenen tot el meu suport i el de molta altra gent.

Per acabar, us deixo amb algunes imatges del desastre. No ens vàrem poder apropar gaire a l'indret més afectat, però us en podreu fer una idea més que ajustada.

Salut!


dimecres, 11 de juliol de 2012

Perkufarra i Barraques 2012 de Calonge

Ja tenim la Festa Major de Calonge aquí mateix i l'encetem demà amb la PERKUFARRA 2011 de Cargol Treu Farra

La 2a edició de la Perkufarra ofereix una cercavila pels carrers del nucli antic, on s'aniran fent parades als bars col·laboradors, amb el gran al·licient que, pel preu de només 2 €, s'obtindrà el got de Cargol Treu Farra, amb el que es podrà emplenar de cervesa a cada parada. A més, el got és retornable, i amb ell, la devolució d'1 €. 

El cap de setmana vindrà encapçalat per les Barraques 2012 de Calonge, a la Zona Esportiva, que és l'indret habitual on s'emplacen. 

Com que estaré molt emmerdat durant tots aquests dies, aprofito la vigília per desitjar-vos 
MOLT BONA FESTA MAJOR DE CALONGE 2012!!!

Us deixo els enllaços dels actes que he esmentat!

Salut a tothom!


dilluns, 9 de juliol de 2012

Passejada pel Nord (03-07-12)

Dimarts passat enfilàvem de molt bon dematí la Catalunya Nord per anar a fer el Tren Groc, que uneix Vilafranca de Conflent (Conflent) fins La Tor de Querol (Alta Cerdanya). Aquest és un tren turístic que ha d'encarar uns desnivells molt fort i que té una amplada de via molt diferent de l'habitual. El trajecte sencer dura unes tres hores i el paisatge és impressionant.

Després d'haver fet un cafè a la vila emmurallada de Vilafranca, pujàvem al tren. Al cap d'estona de ser tothom a dalt, ens sobtava que trigués a sortir. Operaris i conductors es miraven el tren de dalt a baix. No sabíem què passava.

Un cop vàrem haver sortir, el tren es va aturar al cap d'uns 5 km. Un altre cop, diferents treballadors de l'empresa se'l miraven. Després d'una estona de silenci, vàrem recular: el tren no podia circular. Calia que agaféssim el següent (molt més tard) o un retorn dels diners. Vàrem optar per marxar i aprofitar el dia d'una altra manera. 

Amb el cotxe, vàrem aprofitar per endinsar-nos en les muntanyasses i poblets de l'Alt Conflent i el Capcir. La cosa prometia, ja que jo ja m'ho coneixia d'altres vegades i venia molt de gust pujar allà dalt. 

Muntanyes amb cims fregant els 3000m (a la zona del Capcir), grans penya-segats, verdor i frondositat, pobles recòndits i amb molt d'encant, tranquil·litat i silenci, i una carretera estreta que s'esmuny enmig d'aquells paratges. 

Fent parada a Aiguatèbia vàrem descobrir què fa honor al seu nom, i és una font d'aigua calenta que raja a dins d'un camp proper, a hores d'ara, de propietat particular. Això té molt de sentit, tenint en compte l'altíssima activitat termal que hi ha al Pirineu, i que dóna noms com Cauders de Conflent (cauders = calders), Vilanova de les Escaldes, Càldegues, i d'altres referències, a més de pobles com Llo o Dorres, entre d'altres, que tenen banys termals plenament reconeguts. 

Per acabar, un bon dinar a Puigcerdà i una tornada tranquil·la cap a l'Empordanet. No us en perdeu les imatges! :)

Salut!



dilluns, 2 de juliol de 2012

Fins sempre més, Toni!

Salut a tothom!

La vida és injusta. Tothom n'és conscient i tothom ho té present inserit a dins del cos, de vegades provant de no pensar-hi i per tant, provant de no amoïnar-se excessivament per aquesta injustícia. En dies com avui, però, malauradament, haig de reconèixer, a despit i amb una gran ràbia a l'interior, que, efectivament, la vida n'és molt, -massa-, d'injusta.

Toni Nadal, nascut fa 41 anys a Cervera, (la Segarra), i molt popularment conegut com a "home del temps" als mitjans àudiovisuals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens ha deixat. 

Després d'una travessa -fent allò que més el movia i desitjava- pel Parc Nacional d'Aigüestortes, i després que la seva família denunciés que feia massa hores que no hi podien contactar, n'han trobat el cadàver, en una tartera de l'indret.

La ràbia i impotència amb què haig d'acomiadar aquest personatge tan carismàtic del panorama televisiu català em deixa sense gaires ganes de poder fer res més. 

Aquest missatge de comiat era el mínim dels mínims que podia oferir a una persona que desprenia energia i passió per estimar la seva feina i oferir-ne els resultats a la resta de la població.

Fins sempre més, Toni. Sempre més et recordarem. Mai no t'oblidarem.