dijous, 25 d’octubre de 2012

Arriba aviat la fred!

Buf!!! Fa dies que m'adono que fa molt que no escric aquí! El bloc el visito sovint jo mateix perquè hi tinc molts d'enllaços que consulto habitualment, però, el cas és que no he tingut gaire temps per poder escriure! Em foten treballar aquesta gent! Bé, ja és el que toca!

Només per dir que tot va molt bé. Amb molta feina. Ja he enxampat el costipat de ple (ja me l'he tret de sobre, però), i el cert és que tothom està més o menys igual. No és pas d'estranyar, ja que la fred s'ha avançant moltíssim enguany. Si bé l'any passat no va fer la primera nevada -aquí a Kuopio- fins el 16 de desembre, aquest any ja fa tres nits va fer quatre bolves de neu i s'ha mantingut un ambient molt fred tota la setmana. 

Ara mateix són la 1:10 de la matinada i freguem els -3ºC, però el més sorprenent és que tot Finlàndia està sota zero, fins i tot a l'extrem sud. A punts de la Lapònia voregen els -15ºC i a hores d'ara està nevant a indrets on hi sol "costar" una mica, com ara, per exemple, Turku, a l'extrem sud-oest del país.

En fi: que, tot i que acabo de sortir d'un costipat, per un amant de la fred i la neu com jo, això no pot ser altra cosa que bones notícies! hehehe Avui, si bé encara no hi havia neu als carrers, sí que s'hi veia molt de gel. 

Molta gent encara no ha canviat els pneumàtics normals pels d'hivern i el cert és que s'han vist un pèl sorpresos. La predicció diu que hi haurà neu aquí també d'aquí pocs dies! Això ja s'acosta! hehehe

Us deixo també amb el darrer mapa de gruixos de neu al país. A alguns llocs ja freguen els 25 cm. Demà al matí quan l'actualitzin n'hi apareixerà molta més, perquè a hores d'ara hi està havent precipitacions.

Salut a tothom! Cuideu-vos de valent i bona tardor!


diumenge, 30 de setembre de 2012

La tardor - Syksyä

Quan vaig escriure la tornada a Finlàndia, m'havia oblidat d'esmentar com n'és de collonuda la tardor aquí dalt (bé, per a mi si més no, perquè segur que hi ha gent que l'odia). 

Per començar, després d'un estiu tan terriblement càlid que he passat (i amb el poc que m'agrada a mi la calor), estic agraint moltíssim les temperatures fresques -a estones, fins i tot fredes- d'aquí dalt.

Plou força sovint, però bé: això no és novetat. A Finlàndia hi plou molt sovint: poc, però sovint. 

Els colors dels arbres són al·lucinants. Els bedolls, que s'escampen arreu agafen un groc molt intens, sobretot quan la fulla està molla. Després hi ha altres arbres més menuts que no sé com en diuen encara, que tenen les fulles taronges i vermelles. És guapíssim realment. 

Els dies que hi ha grop, es formen nuvolades immenses i solen anar desplaçant-se ràpid, en forma de ruixats, i al cap de poca estona, torna a fer una ullada de sol. Com la primavera a Catalunya, més o menys. 

Tot va bé a l'escola i amb el finès. Intentant acabar d'agafar el ritme i fotre-li canya! heheheh La veritat és que, sobretot amb el piano jazz, m'ho passo molt i molt bé, i n'estic aprenent molt. La professora és collonuda, realment.

En fi, que us deixo amb un recull d'imatges d'aquests dies. Algunes són de la ciutat, d'altres, són dels voltants, que potser hi he anat amb bici a fer-hi un volt.

M'acomiado tot escoltant les Variacions per a orquestra i piano de Joaquim Serra. Que collonudes!

No us descuideu de mirar les fotus! :)

Salut!!!

dimecres, 26 de setembre de 2012

Ressò internacional del procés d'independència català

Aluehallinnon johtaja Artur Mas puhui tiistaina Katalonian parlamentissa Barcelonassa.Salut!

Que el procés d'independència de Catalunya està avançadíssim, -sobretot després de la grandíssima revàlida de la manifestació de la Diada d'enguany-, no és pas quelcom que es pugui negar en absolut.

Mentre a les Espanyes -encara alguns pocs- fan veure que no passa res i, de notícies com la marxa d'1,5 M de persones a Barcelona l'11-S, en fan el 5è lloc als seus titulars i, un cop començat el telenotícies, no en parlen fins al cap de vint minuts, la premsa internacional fa temps que té els ulls posats en les relacions entre Catalunya i Espanya, i sobretot ara, en què, com aquell qui diu, mai no se sap què passarà l'endemà.

Avui vull posar un dels exemples d'aquest seguiment internacional, concretament, el que em toca més d'arran: Finlàndia. La notícia és sobre l'anunci d'Artur Mas de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades el 25 de novembre d'enguany. L'article és al principal diari finlandès, Helsingin Sanomat (El Jornal de Helsinki). Podeu llegir l'article original punxant AQUÍ.
__________________________________________________________________________________

Itsenäisyyttä havittelevaan Kataloniaan ennenaikaiset vaalit

 |  3 | 
STT–AFP–REUTERS
JOSEP LAGO / AFP
Aluehallinnon johtaja Artur Mas puhui tiistaina Katalonian parlamentissa Barcelonassa.
Barcelona. Espanjalaisessa Katalonian maakunnassa järjestetään ennenaikaiset aluevaalit 25. marraskuuta. Taustalla on alueen nykyjohdon halu irrottaa maakunta Espanjasta.

Aluehallinnon johtajan Artur Masin mukaan katalonialaiset päättävät vaaleissa maakunnan tulevaisuudesta. Vaalien voittajaksi veikataan Masin konservatiivipuoluetta CiU:ta, joka pyrkii Katalonian itsenäisyyteen.

Koillinen Katalonia on Espanjan tärkeimpiä talousalueita, mutta myös velkaisin. Maakunta kokee joutuneensa talouskriisissä maksumieheksi ja on vaatinut oikeutta määrätä itse verotuksestaan ja menoistaan.

"Jos Katalonia olisi valtio, olisimme 50 suurimman viejämaan joukossa", Mas sanoi.

Kaksi viikkoa sitten sadattuhannet ihmiset osoittivat mieltään Barcelonassa itsenäisen Katalonian puolesta. Myös mielipidekyselyjen mukaan itsenäisyyden kannatus on kasvussa maakunnassa.

Katalonian vaalit aiheuttavat lisää päänvaivaa pääministeri Mariano Rajoylle, joka on vedonnut kansallisen yhtenäisyyden puolesta tiukkoina talousaikoina.

_______________________________________________________________________________________________

L'article diu el següent (i perdoneu-me els errors que pugui fer en la traducció, però el finès és xungu!!! xD)

Les aspiracions de Catalunya vers la independència en unes eleccions anticipades

El president de la regió, Artur Mas, va parlar al Parlament de Catalunya, a Barcelona, el proppassat dimarts. 

Barcelona. A la comunitat espanyola de Catalunya s'estan organitzant eleccions anticipades per al 25 de novembre. El rerefons inclou la voluntat del líder actual de separar-se d'Espanya.

El president de la regió, Artur Mas, juntament amb el poble català decidiran el seu futur en aquestes eleccions. El candidat amb més punts per a guanyar és Artur Mas, del partit conservador CiU, que cerca la independència de Catalunya.

Catalunya, al nord-est d'Espanya és l'àrea de més pes econòmic però també la més endeutada. La regió està experimentant vivament la crisi econòmica i demana l'autodeterminació dels seus guanys i despeses.

"Si Catalunya fos un Estat, estaria entre els 50 països del món en exportació", va dir Mas. 

Fa dues setmanes, centenars de milers de persones a Barcelona varen demostrar la seva voluntat d'autodeterminació. També, a les consultes i enquestes, el suport a la independència és cada cop més gran.

Les eleccions catalanes afegeixen un nou maldecap al president espanyol, Mariano Rajoy, el qual ha apel·lat a la unitat nacional en moments de profunda crisi.

__________________________________________________________________________

Ja ho veieu: som internacionals, som coneguts, som presents, som un focus d'atenció: qui no és independentista encara? Qui no n'està convençut?

Salut! 

dijous, 20 de setembre de 2012

Tornada a Finlàndia! - Takaisin Suomeen!

Salut a tothom!

Ara feia força dies que no escrivia i és que he tingut unes setmanes força agitades, plenes de canvis (tots per bé, això sí) i ara puc seure una estona i explicar una mica com va tot.

Ja torno a ser a Finlàndia, a Kuopio. Hi vaig arribar dilluns la nit. Enguany compartiré casa (sí sí, casa), amb quatre companys de classe més. Feia temps que parlàvem d'anar a viure tots plegats junts i llogar una casa, però no em pensava que arribés a passar tan aviat i encara menys, que la casa seria tan collonuda i en un lloc tan guapo!

Ara vivim a la zona d'Itkonniemi, a uns 3 km del centre, però cap a un costat ben diferent d'on vivia l'any passat, Puijonlaakso. La casa té 185 m2, una habitació per cadascú, un menjador i cuina immensos, sala de rentar, sauna, pati... buff, serà collonuda! Encara no ho he paït! :)

El curs ja havia començat i és per això que m'haig de posar les piles ben ràpidament. Segueixo com l'any passat, tenint piano clàssic, jazz i trombó, amb la diferència que tinc més hores de piano jazz i segurament podré formar part en alguna banda del conservatori. Amb el trombó també hi ha expectatives bones, però hauré de mirar a veure què me'n diu en Mauno, el meu professor. I per altra banda, el piano clàssic, el meu profe vol que em tregui el nivell C, que és semblant al final de grau mitjà, la primavera de l'any vinent i a partir d'allà, doncs seguir fotent-li. Ja vorem com nirà :)

Una amiga meva de classe, la Pauliina, em farà classes particulars de finès. La pobra no vol ni tan sols cobrar res, perquè diu que li agrada ensenyar, però si més no, la convidaré a unes quantes birres. Buf, serà genial, perquè podré avançar molt més ràpid. 

Amb els professors i tothom hem acordat parlar només en finès, sempre i quan sigui possible, és clar! hehehe Per tant, enguany sí que li fotré canya. Igualment aquí a casa sento finès tot sovint, i a la tele, l'estona que la mirem, doncs també me'n vaig amarant de mica en mica. El cas és que cada cop m'hi sento més còmode (sense deixar de banda que encara en sé molt poc!), però tot arribarà :)

I res, l'estiu ha estat molt intens, tan a nivell d'amistats, com també laboral. Ara són les 2 i he tornat a casa perquè no hi ha aules per estudiar i a més, em van oferir una feina de composició interessantíssima, però que em farà anar de bòlit durant força temps. He decidit començar a posar-m'hi. Avui a les 5 el profe de trombó ens ha convidat a anar a Joensuu, una ciutat a 150 km cap a l'est, a veure un concert de trombó i piano. Serà guapo nar per allà. 

Va, ja no us atabalo més. 

Espero que a tothom la vida li vagi, si més no, com a mi, que no em puc pas queixar!

Salut, i fins aviat! :)

dijous, 6 de setembre de 2012

Plena temporada d'huracans a l'Oceà Atlàntic

Salut a tothom!

Hem encetat el mes de setembre i els indrets propers al Tròpic de Càncer es troben en plena temporada d'huracans, que ja fa dies que ha començat. Alguns d'ells ja han afectat diverses costes, com ara la sovint castigada riba de Nova Orleans. 

Avui vull deixar-vos amb algunes imatges de satèl·lit molt maques que he estat revisant aquests dies. De fet, em centro en dues tempestes tropicals que han acabat transformant-se huracans, i es troben al bell mig de l'Oceà Atlàntic.

L'una és l'huracà Leslie, que es troba a uns 1.500 km al NE de Puerto Rico, amb un recorregut previst que el "llança" directe cap al nord de l'Atlàntic, davant de les costes dels Estats Units, a la zona de Nova Escòcia i Terranova al Canadà. 

Per l'altre costat, en canvi, l'huracà Michael, molt més a l'interior de l'Atlàntic i amb un recorregut previst molt estàtic, que de ben segur li permetrà de créixer i consolidar-se, ja que aquestes pertorbacions perden molta energia si es desplacen ràpidament.

Tot un espectacle d'aquestes depressions tan potents que cada any semblen ser més abundants. No n'hi ha pas per menys: la temperatura de l'aigua en superfície, en tots aquests llocs, és superior als +30ºC. La quantitat d'energia acumulada acaba esclatant en forma d'aquest remolins tan carismàtics.

Salut :)

dijous, 23 d’agost de 2012

Què hi puc fer jo? Què hi podem fer nosaltres?

   Des que el juny d'enguany l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va encetar la Marxa per la Independència, que ha anat i haurà anat passant per arreu de les nostres comarques, s'està fent una campanya extensíssima a tots els nivells per tal de convocar la totalitat de la societat catalana a manifestar-se lliure i obertament a favor de la independència, sota el lema "Catalunya, nou Estat d'Europa", el proper 11 de setembre del 2012, Diada Nacional de Catalunya.

   Crec que, a aquestes alçades i havent arribat als nivells que hem atès, no cal entrar en donar encara més motius per a manifestar-se. El futur del nostre país, i per tant, el futur dels nostres fills, de la nostra economia, de la nostra llengua, de la nostra identitat, ... hi tenen un paper cabdal i cal que lluitem units i fortament per reflotar el vaixell, que tants d'altres volen enfonsar. 

Aquests dies estic fent -tal com moltíssima altra gent-, tanta difusió com puc de tot plegat. Avui us proposo de fer-ne difusió aquí també, per qui s'ho vulgui llegir. 

¿Què pots/podeu fer per ajudar a difondre el projecte i per col·laborar en què la Diada d'enguany tingui un ressò mundial, i el més important: no deixi indiferent ningú?

- Confirma la teva assistència a l'esdeveniment del Facebook, creat per l'ANC. Convida-hi totes les amistats. Fes-ne difusió màxima al teu mur, etc.  

- Difon al màxim l'esdeveniment mitjançant el correu electrònic, twitter i qualsevol altre mitjà de què disposis. Evidentment, també, mitjançant el boca-orella, fent-ho arribar a tothom: veïns, germans, cosins, oncles, pares, avis,... TOTHOM! Teniu el cartell oficial de la manifestació punxant aquí.

- Es preveu una afluència massiva de gent a Barcelona. Estem parlant de xifres que podrien superar els 3 milions de persones. És convenient que s'organitzi l'anada a Barcelona per tal d'evitar que hi hagi gent que en quedi fora. A la pàgina de l'ANC hi ha un llistat dels autobusos que es fan des d'indrets d'arreu de la geografia. Si al teu indret no n'hi ha cap i vols/voleu organitzar-ne un, a la mateixa pàgina podeu informar-vos-en i crear un autobús des del vostre poble/ciutat. Com més serem més riurem!

- Pots/podeu inscriure't/-vos com a col·laborador de l'organització. En un acte tan massiu com aquest, caldrà molta gent voluntària per tal de cobrir les diverses tasques de l'organització. Per tal d'inscriure-vos-hi com a voluntaris, cliqueu aquí


- Convideu contactes internacionals a assistir i informar-se sobre els actes de la Diada. La gran afluència de gent serà definitiva per fer conèixer -un cop més- al món, la voluntant de la majoria de la societat catalana i sobretot, a fer decantar d'un cop la classe política, per encarar la recta final i la culminació del procés d'independència del nostre país.

Recordeu: l'èxit de la manifestació, i per tant, el futur del nostre país, és a les vostres mans! 

TOTHOM A BARCELONA PER LA DIADA!!!

diumenge, 12 d’agost de 2012

11 de setembre del 2012. Un abans i un després.

Salut a tothom!

   Aquest proper Onze de Setembre -Diada Nacional de Catalunya- serà un punt d'inflexió. Hi haurà un abans i un després. No serà "una Diada més" en què un grup de catalans anem a complir amb la "quota independentista" de la jornada. 

   Aquesta Diada, ha de significar un dels punts culminants del nostre procés de segregació definitiva de l'Estat espanyol, arran del creixement exponencial del partidaris a la independència, després d'una situació econòmica, política, social, lingüística, etc. que s'està agreujant cada dia que seguim pertanyent a l'Estat que mai no ens ha entès ni respectat i mai no ha fet cap esforç per fer-ho. 

   La repressió i l'agressivitat de l'Estat espanyol vers Catalunya ha anat creixent també d'una manera exponencial, i prova d'això en són els múltiples atacs a la nostra llengua (no només a Catalunya, sinó arreu dels Països Catalans). 

   A nivell econòmic, les dades ja fa molts anys que són escandaloses. L'espoli fiscal que pateix Catalunya, fa que siguem el territori d'Europa que paga més impostos per als seus productes i serveis, mentre hem d'arrossegar grans i cada cop més importants mancances en educació, sanitat, cultura, bombers, etc. El resultat d'aquest espoli queda molt ben reflectit en l'Espolímetre, que es va activar fa poc, per posar de manifest la realitat econòmica del nostre país.


   Els efectes de totes aquestes mesures són encara força difícils de predir, però tots i cadascun d'ells tindran unes conseqüències molt negatives per al jovent del nostre país, i per tant, per al futur del nostre país. La manca de recursos per a l'educació, la cada cop més inaccessible cultura, la manca de dispositius dels bombers per atendre estius ferotges com el d'enguany, etc. Hi ha moltíssims sectors que en queden afectats i totes aquestes mancances deixaran seqüel·les, algunes de les quals, trigarem anys a poder esborrar. Això sí: sempre i quan ens independitzem urgentment de l'Estat espanyol i puguem controlar els nostres recursos i els nostres diners -els que generem, sí, perquè ser-hi, hi són-, en la seva totalitat.

   Per tant, ens trobem en un moment molt crític. Un moment en què la totalitat del poble català s'ha d'involucrar en el procés per garantir el seu futur i la seva supervivència. 

   Tal com s'està dient molt sovint darrerament, tenim dues opcions com a poble: l'una és seguir en aquest vaixell que s'està enfonsant a gran velocitat, anomenat España. L'altra opció, és la de saltar a l'aigua i nedar ben fort per arribar a terra ferma ben aviat i reflotar el nostre país, Catalunya, i amb ella, tot allò que hi comporta. 

No ens trobem en un moment de dubte. No és moment per a pors. No és moment per a escepticismes. No és moment per a indiferències. 

Tots i cadascun dels catalans som plenament responsables del futur del nostre país, i ara hem arribat a l'urgentíssim moment d'haver d'actuar. 

Per això, l'Assemblea Nacional Catalana
amb l'adhesió i suport de moltíssimes entitats, associacions, grups, i individus, convoca tota la societat catalana a manifestar-se el proper 11 de setembre, -Diada Nacional de Catalunya-, sota el lema 
"Catalunya, nou Estat d'Europa"
per mostrar i cridar unànimement, el clam del nostre poble. 

No us quedeu a casa. No ho deixeu per un altre dia. No creieu que no serveix per res. 

Actueu i feu-ho ARA!!!

* Us deixo amb el vídeo promocional de l'Assemblea Nacional Catalana.

divendres, 10 d’agost de 2012

"Catalunya, nou Estat d'Europa"

Salut a tothom!

Avui, enmig del sempre creixent allunyament -irreversible- entre Catalunya i Espanya, em veig obligat a escriure aquest article breu.

L'Assemblea Nacional Catalana convoca tots i cadascun dels ciutadans d'aquest país a manifestar-se obertament l'11 de Setembre d'enguany -Diada Nacional de Catalunya-, sota el lema: "Catalunya, nou Estat d'Europa". S'estan organitzant centenars d'autocars des d'arreu de la nostra geografia per tal de poder fer-hi arribar el màxim de gent possible!

Cal que sigui una manifestació absolutament massiva: la més massiva que hi hagi hagut mai en la història de Catalunya, per dir ben fort i unànimement les voluntats majoritàries, dominants i creixents del poble català.

Vull posar de manifest el meu rebuig total i la indignació màxima en assabentar-me que Convergència i Unió pretén aprofitar-se de l'èxit de participació d'aquest acte, per dir -tot maquillant, un cop més, la realitat-, que el poble català s'haurà manifestat pel "seu pacte fiscal" (el de CiU, és clar).

Senyor Artur Mas, president actual del nostre país: 
- Fins quan deixaràs d'amagar-te darrere el matoll? 
- Quan plantaràs cara a aquell que porta més de trenta anys espoliant-nos insaciablament? - Quan escoltaràs, per fi, les voluntats del poble que -se suposa- que representes?

TOTS I CADASCUN DELS CATALANS HEM D'OMPLIR BARCELONA AQUEST PROPER 11 DE SETEMBRE, EN LA QUE HA DE SER LA MANIFESTACIÓ MÉS MULTITUDINÀRIA DE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE PAÍS! 

NO HI FALTEU!!! EL VOSTRE SUPORT ÉS INDISPENSABLE!!!

diumenge, 29 de juliol de 2012

Quan el bosc esdevé cendra

Avui fa una setmana que un ésser humà va encetar un dels desastres més grans que poden afectar el nostre país i que, segons quins anys, ho fa d'una manera agressiva i extensa. Malauradament, enguany és un d'aquests anys. Parlo dels incendis forestals.

Eren la una del migdia. Estava dinant a fora al pati, abans d'anar a treballar. Sempre visc una mena de psicosi durant l'estiu per por dels incendis forestals, no només pel risc personal que pugui tenir-hi pel fet de viure enmig de bosc, sinó sobretot per les conseqüències psicològiques que pateix cada persona després de veure com un paisatge proper a ell es redueix a cendres i carbó en qüestió d'hores. 

Aquell dia, mentre dinava, em feia un tip de parar de menjar per flairar l'aire. Sentia pudor de fum. No era gaire intensa, però era una olor tristament familiar. La reconeixia a la perfecció. En un principi estava estranyat: no veia columnes de fum, el cel era ben blau, semblava que no passava res. Per una estona vaig decidir pensar que només eren cabòries. 

Ja quan baixava cap a treballar, em va semblar veure unes sanefes de color sospitós al cel, però el cas és que no acabava de veure res de segur.

Tant bon punt vaig poder escoltar la ràdio, les sospites varen passar a fets consumats. S'havia declarat un incendi a El Pertús, en un indret, malauradament, estratègicament col·locat perquè la forta tramuntanada que bufava, empenyés el foc vall avall, en direcció a la Jonquera i la resta de l'Alt Empordà. De moment no se'n sabien les causes, tot i que les sospites eren molt clares, ja que el foc s'havia originat arran d'un aparcament per a camions. 

La grandíssima ventada va impossibilitar que els mitjans aeris poguessin treballar-hi fins l'endemà. El foc avançava a una velocitat vertiginosa (6 km/h), amb flames atiades pel gran vent i per un bosc espès altament ressec per la manca de pluges i la sequedat de la tramuntana. 

No entraré en més detalls perquè tothom ja haurà pogut obtenir tantes dades com haurà volgut, d'aquest incendi. 

El que vull posar de manifest són les calamitats a què ens hem hagut d'afrontar i sobretot, el que han hagut de patir -i patiran- els afectats directes i indirectes d'aquesta desgràcia. 

La inconsciència d'algú, ha deixar una petjada de 14.000 ha. cremades, morts i ferits, destrucció d'un espai natural d'una bellesa paisatgística incalculable, la desaparició i pèrdua d'una gran quantitat de zones de conreu, la mort de milers d'animals -domèstics i salvatges-, i la tristor, impotència, ràbia i frustració de centenars de milers de persones, locals o properes, que hauran de conviure a partir d'ara amb una part importantíssima de l'Alt Empordà, plena de carbó, negror i sutge. Mai no hi haurà un càstig prou gran per algú que ha estat responsable d'un esdeveniment així, sense pensar-ne les conseqüències.

Un cop més, s'ha posat de manifest que hi ha sectors en què no es poden fer retallades. Malgrat la tasca excel·lent de bombers, ADFs, voluntariat, etc. varen mancar efectius per cobrir l'abast d'aquest incendi immens i devastador i alguns pobles varen quedar literalment desemparats, envoltats per flames i temperatures extremes. 

Alguns municipis tenen pràcticament la totalitat del seu territori cremat, com són Capmany, Biure o Boadella, d'entre de molts altres d'afectats. 

Només perquè us feu una idea de com de devastador era l'incendi: a Biure, el poble va quedar completament encerclat pel foc. Les cases no es varen cremar gairebé de miracle. Fins i tot els horts de les cases interiors del nucli urbà tenien les plantes cremades o mostiues per l'extrema escalfor. 

Aquest és un missatge per a tothom: per als fills de puta que cada dia llencen objectes per la finestra del seu cotxe o camió sense pensar-ne les conseqüències: no descansaré ni un dia de la meva vida, mentre vegi que al davant meu, el cotxe ha estat cometent delictes d'aquesta mena, i els perseguiré perquè els hi caigui tot el pes de la llei al damunt. 

Només em queda desitjar als meus veïns i amics de l'Alt, que es refacin ben aviat, que mirin endavant i que tenen tot el meu suport i el de molta altra gent.

Per acabar, us deixo amb algunes imatges del desastre. No ens vàrem poder apropar gaire a l'indret més afectat, però us en podreu fer una idea més que ajustada.

Salut!


dimecres, 11 de juliol de 2012

Perkufarra i Barraques 2012 de Calonge

Ja tenim la Festa Major de Calonge aquí mateix i l'encetem demà amb la PERKUFARRA 2011 de Cargol Treu Farra

La 2a edició de la Perkufarra ofereix una cercavila pels carrers del nucli antic, on s'aniran fent parades als bars col·laboradors, amb el gran al·licient que, pel preu de només 2 €, s'obtindrà el got de Cargol Treu Farra, amb el que es podrà emplenar de cervesa a cada parada. A més, el got és retornable, i amb ell, la devolució d'1 €. 

El cap de setmana vindrà encapçalat per les Barraques 2012 de Calonge, a la Zona Esportiva, que és l'indret habitual on s'emplacen. 

Com que estaré molt emmerdat durant tots aquests dies, aprofito la vigília per desitjar-vos 
MOLT BONA FESTA MAJOR DE CALONGE 2012!!!

Us deixo els enllaços dels actes que he esmentat!

Salut a tothom!


dilluns, 9 de juliol de 2012

Passejada pel Nord (03-07-12)

Dimarts passat enfilàvem de molt bon dematí la Catalunya Nord per anar a fer el Tren Groc, que uneix Vilafranca de Conflent (Conflent) fins La Tor de Querol (Alta Cerdanya). Aquest és un tren turístic que ha d'encarar uns desnivells molt fort i que té una amplada de via molt diferent de l'habitual. El trajecte sencer dura unes tres hores i el paisatge és impressionant.

Després d'haver fet un cafè a la vila emmurallada de Vilafranca, pujàvem al tren. Al cap d'estona de ser tothom a dalt, ens sobtava que trigués a sortir. Operaris i conductors es miraven el tren de dalt a baix. No sabíem què passava.

Un cop vàrem haver sortir, el tren es va aturar al cap d'uns 5 km. Un altre cop, diferents treballadors de l'empresa se'l miraven. Després d'una estona de silenci, vàrem recular: el tren no podia circular. Calia que agaféssim el següent (molt més tard) o un retorn dels diners. Vàrem optar per marxar i aprofitar el dia d'una altra manera. 

Amb el cotxe, vàrem aprofitar per endinsar-nos en les muntanyasses i poblets de l'Alt Conflent i el Capcir. La cosa prometia, ja que jo ja m'ho coneixia d'altres vegades i venia molt de gust pujar allà dalt. 

Muntanyes amb cims fregant els 3000m (a la zona del Capcir), grans penya-segats, verdor i frondositat, pobles recòndits i amb molt d'encant, tranquil·litat i silenci, i una carretera estreta que s'esmuny enmig d'aquells paratges. 

Fent parada a Aiguatèbia vàrem descobrir què fa honor al seu nom, i és una font d'aigua calenta que raja a dins d'un camp proper, a hores d'ara, de propietat particular. Això té molt de sentit, tenint en compte l'altíssima activitat termal que hi ha al Pirineu, i que dóna noms com Cauders de Conflent (cauders = calders), Vilanova de les Escaldes, Càldegues, i d'altres referències, a més de pobles com Llo o Dorres, entre d'altres, que tenen banys termals plenament reconeguts. 

Per acabar, un bon dinar a Puigcerdà i una tornada tranquil·la cap a l'Empordanet. No us en perdeu les imatges! :)

Salut!



dilluns, 2 de juliol de 2012

Fins sempre més, Toni!

Salut a tothom!

La vida és injusta. Tothom n'és conscient i tothom ho té present inserit a dins del cos, de vegades provant de no pensar-hi i per tant, provant de no amoïnar-se excessivament per aquesta injustícia. En dies com avui, però, malauradament, haig de reconèixer, a despit i amb una gran ràbia a l'interior, que, efectivament, la vida n'és molt, -massa-, d'injusta.

Toni Nadal, nascut fa 41 anys a Cervera, (la Segarra), i molt popularment conegut com a "home del temps" als mitjans àudiovisuals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens ha deixat. 

Després d'una travessa -fent allò que més el movia i desitjava- pel Parc Nacional d'Aigüestortes, i després que la seva família denunciés que feia massa hores que no hi podien contactar, n'han trobat el cadàver, en una tartera de l'indret.

La ràbia i impotència amb què haig d'acomiadar aquest personatge tan carismàtic del panorama televisiu català em deixa sense gaires ganes de poder fer res més. 

Aquest missatge de comiat era el mínim dels mínims que podia oferir a una persona que desprenia energia i passió per estimar la seva feina i oferir-ne els resultats a la resta de la població.

Fins sempre més, Toni. Sempre més et recordarem. Mai no t'oblidarem.

dimecres, 27 de juny de 2012

Cantallops - Requesens - Puig Neulós (Massís de l'Albera)

Un dimarts més, tenia festa i he aprofitat el dia al màxim. Sobretot he volgut allunyar-me del populós sud del Baix Empordà, per endinsar-me en una de les moltes joies que tenim ben a prop: el massís de l'Albera. 

La caminada, -amb una companyia excel·lent-, sortia de bon dematí de Cantallops, on deixàvem el cotxe. La calor forta és un element amb què cal comptar fent travesses a ple estiu. Estava convençut que anant pujant l'aire es refrescaria, però va ser ben just. 

Al cap d'una mica més d'una hora, passàvem pel trencant que, a mà dreta et porta als peus del castell de Requesens i a mà esquerra et duu cap al veïnat del mateix nom i a tota la colla de camins i corriols que travessen el massís de l'Albera. 

Més endavant, després d'una pujada mitjaneta però llarga, i de la sort d'haver passat dues fonts plenes d'aigua fresca, s'arriba al cim del Puig Neulós, a 1259 m d'alçada i punt més elevat del massís. Un silenci sepulcral, només esquitxat per una tramuntana molt suau, brunzits d'insectes i algun ocell de muntanya mitjana. 

És impressionant veure com la força de la tramuntana, en un lloc extremadament esventat, no deixa créixer els arbres cap amunt i els acosta arran de terra per sempre més. Les crestes de la muntanya sempre són pelades de vegetació: no hi ha cap arbre que s'hi atreveixi. 

La vista? No hi ha prou paraules per a descriure-ho: al sud, la plana empordanesa amb el Montgrí i més avall Les Gavarres al fons. A l'interior, les Guilleries i la serralada Transversal. Al Pirineu, les Salines, el Costabona, el Bassegoda i al darrere, el Canigó i les muntanyes de l'Alt Conflent i el Capcir. I finalment, al nord, la gran plana del Rosselló amb el massís de la Fenolleda al fons i les grans platges llargues que comencen a Argelers de la Marenda i arriben fins on la vista ja no distingeix què hi ha més enllà. 

En baixant, un corriol pedregós i amb una gran baixada entremig de faigs i roures, fins arribar ja ben tard al vespre, un altre cop a Cantallops i cap a fer un bon sopar (amb clova, per cert). 

Salut a tothom! No us perdeu les imatges! :)


dijous, 21 de juny de 2012

Cap de Creus i Saverdera

Ahir tenia festa, i com tots els dies de festa, cal aprofitar-los al màxim per voltar i desconnectar (bé, si més no, així és com ho veig jo!).

Així que vaig decidir de pujar a veure un dels paisatges preferits del meu país i que feia més d'un any que no veia: el Cap de Creus i la seva rodalia. A més, molt ben acompanyat per un escalenc! :)

L'excursió va començar a la reserva natural integral del Cap de Creus, i més concretament al paratge de Tudela, altrament conegut com l'antic Club Med que, després del seu enderroc i restauració, permet unes caminades absolutament al·lucinants, en el que és el batent més salvatge, feréstec i collonut de tot aquell entorn. 

Banys a cales rocalloses, plenes de posidònia, garoines i molts altres animalons i plantes, caminant cap al final del tot del Cap de Creus, on davant teu ja només hi queda l'illot de la Maça d'Oros i la Mediterrània nord. Silenci, només interromput pel cant d'algun ocell marí i el batiment d'alguna onada en un mar extraordinàriament encalmat i poc habitual, varen acompanyar la caminada d'allò més bé. 

En tornant, travessant El Port de la Selva, pujada a Sant Pere de Rodes i el castell i cim de Sant Salvador Saverdera. Un cop més, una sensació de petitesa enmig de la immensitat. 

Les fotografies ja us descriuran tot allò que jo no podria ni tan sols esbossar amb paraules.

Salut!



dijous, 14 de juny de 2012

Arribada a Catalunya i pujada al Canigó.

Doncs bé, ja fa dues setmanes que volto per les Catalunyes. 

Vaig començar a treballar de seguida i el cert és que he anat molt de bòlit. Amb prou feines he tingut temps per quedar amb la gent que em moro de ganes de veure, però de mica en mica anirem fent! hehehe

De moment el temps m'està regalant un juny força temperat i amb ruixats. Ho aprecio enormement perquè hauria estat molt traumàtic canviar del clima suau i agradable del nord d'Europa al càlid del Principat, però de moment ho estic trampejant prou bé!

I res, us vull deixar amb un recull d'imatges de diumenge passat, en què vàrem pujar al Canigó a peu des del refugi de Marialles, un pèl més amunt del poble de Castell i Sant Martí del Canigó, al Conflent. No cal pas dir que el paisatge era, un cop més, al·lucinant: les fotos ja ho descriuren clarament. Un plaer molt gran fer aquesta caminada amb majúscules a un dels cims més emblemàtics del nostre país.

Salut a tothom!





diumenge, 13 de maig de 2012

El verd s'apodera arreu

Som tretze de maig. Aquí Finlàndia celebren el "dia de la mare" que, tot i que no n'he pogut esbrinar gaire res, sembla que té un caire força menys comercial que el que pretenen fer celebrar a Catalunya. M'ha semblat veure un ambient prou familiar en general. Amb el bon temps que fa -després d'un ahir i abans-d'ahir plujosos-, tothom surt al carrer a peu, amb bicicletes, patins, amb barques als estanys,...

La primavera cada dia es fa sentir amb més força. Els arbres de fulla caduca, per fi estan començant a brotar. Tot just n'és el començament però. Bedolls, oms, freixes, i fins i tot unes coníferes que no havia vist mai, estan traient fulla. L'herba dels marges verdeja i surten flors arreu. Als llacs ja no hi queda gens de gel i és molt estrany trobar-se una clapa de neu en algun racó molt ombrívol. 

És una època de canvis. La setmana passada encara va haver-hi la darrera sorpresa en forma de neu, i ahir va estar a punt de tornar-hi, però la temperatura ja no va baixar prou. 

Avui, tot i que no hem pujat dels +10ºC, l'ambient és collonut. Tal com diu el Servei Meteorològic Finlandès, el sol avui ha sortit a les 4:13 i no es pondrà fins les 22:01, és a dir, 17h48' de sol, i el millor de tot: durant la nit, cada cop és més clar i ja no hi ha ni un sol moment de foscor absoluta.

De fet, si ens n'anem a la Lapònia, allà encara és molt més accentuat tot el tema. A l'extrem nord de Finlàndia el sol pràcticament ja no es pon i la claror és total 24 hores al dia. Si voleu comprovar-ho, no us perdeu les càmeres web del Servei de Trànsit Finlàndes. Mireu les càmeres al nord del país a plena nit i ho podreu comprovar.

Ja només queden dues setmanes de curs i tothom frisa per passar el temps a l'aire lliure i gaudir de la "meitat clara de l'any". Us convido, un cop més, que vegeu les fotografies que he anat fent aquests dies, perquè veieu com va canviant el paisatge.

Salut!


dimecres, 2 de maig de 2012

Vappu, primavera i estiu!

Salut!

Viure relativament a prop del pol té les seves conseqüències. A hores d'ara, les més evidents són la gran quantitat d'hores de sol que hi ha. Tot i que et pots trobar dies molt ennuvolats, des que surt el sol fins que es pon, passen moltes hores. De fet, ara mateix, a Kuopio són 17 hores de sol i el que és més sorprenent: ara ja, durant la nit, mai no es fa fosc al 100%. Sempre queda un punt de claror a l'horitzó que va "voltant", fins que, quan arriben quarts de tres de la matinada, torna a aclarir-se lentament, per començar un dia nou. Un panorama totalment diferent del de la "meitat fosca" de l'any. 

Es fa difícil de descriure el que sento quan miro l'horitzó a la una de la matinada i hi veig claror. És una sensació de continuïtat, de perpetuïtat, d'alguna cosa que només fa una pausa però mai no s'acaba. Personalment, m'encanta, i quan miro cap allà, és gairebé tan intens com quan fa pocs mesos contemplava les aurores.

Amb tot això, hem passat el 1r de maig, el que aquí se'n diu Vappu, un dia (i vigília) molt fortament celebrat arreu de Finlàndia. Parlant amb la gent, tothom m'ha confirmat que el Vappu és la gran trobada social del país, mentre que el Johannus (la nit de Sant Joan), tot i que és celebradíssima també, es sol passar molt més amb família o amb colles, però cadascú va més a la seva (se'n van a les cabanes de fusta dels llacs, o on sigui).  

Aquests dies es veia gent al carrer com mai (tot i fer bon temps no passàvem pas dels +7 o +8ºC). Per als estudiants, és una trobada molt important, sobretot per aquells que han acabat l'institut i que, per celebrar-ho, entre d'altres coses, solen dur unes gorres blanques (que semblen de mariner però NO ho són), i, com de costum a aquestes latituds, beuen com uns beneits (jo m'hi he integrat perfectament, en aquest aspecte! xD). 

Deixant de banda els milers d'anècdotes que podria explicar de la festa, aquest és un punt d'inflexió que diu definitivament adéu a l'hivern que ha costat tant d'abandonar, i obre les portes a la primavera i l'estiu. El glaç dels llacs es fon ràpidament. Als estanyols ja no n'hi queda. Encara pots trobar algun turonet de neu bruta al lloc més ombrívol. Els arbres estan poncellats a punt d'esclatar. El dia és llarg i l'aire es respira fresc. L'estat d'ànim de la gent canvia tant o més de com ho fa el clima, i tot plegat s'agraeix. És increïble compartir i veure l'esclat de vida que suposa la nova època, després del llarg hivern.

En fi. Prou de xerrameca. Us deixo unes quantes fotos d'ahir. El gel del llac Kallavesi s'esquartera ràpidament i es fon. Els arbres encara no han verdejat, però és qüestió de dies.

Salut a tothom!



dimarts, 24 d’abril de 2012

Retorn



He tornat d'una setmana a les Catalunyes. Era el primer cop que m'hi estava de debò des que vaig marxar-ne fa nou mesos. Algunes coses han canviat molt, d'altres són com sempre.

Ara tinc aquella barreja de sensacions que inclouen la melanconia, una certa tristor, però alhora, un conjunt d'emocions i experiències molt bones -excel·lents-, sobre aquests dies. Un canvi d'aires, que m'ha permès de fer una pausa en l'activitat d'aquí dalt i de relaxar l'esquena, però que també m'ha costat un petit costipat, suposo que pels grans canvis de clima. 

Catalunya està en plena primavera ambiental: tot verdeja arreu, plou sovint, hi ha aigua en més o menys abundància, tot està florit i els dies són radiants. Han estat uns dies amb família i amics: retrobar molta gent que m'estimo i m'aprecio moltíssim i que la distància -malgrat les noves tecnologies-, ens allunya molt, de vegades massa.

Aquests dies he vist claríssimament que, tot i que a Finlàndia hi estic la mar de bé, hi aprenc molt i m'hi vull quedar una bona temporada més, les meves arrels són molt profundes i tinc la necessitat de sentir l'essència del meu indret nadiu, com suposo que li passa a tothom qui marxa de la seva terra.

Moltes gràcies a tothom per la vostra companyia, per les vostres històries, per ser-hi i per seguir sent-hi. M'ompliu molt!

L'altra cara de la moneda la té el país. Si bé la primavera és als arbres, als boscos i a la natura, pel que fa al país, la societat i el futur de Catalunya, la situació està en una profunda tardor. Una tardor que ningú no sap on menarà, si no és que hi ha canvis de soca-rel i ben aviat. Amb tots i cadascú dels que he vist durant aquests dies, ha estat absolutament inevitable de parlar sobre el futur incert del nostre país. Els caps polítics no hi posen prou pebrots, l'atur es cruspeix la societat, la nostra llengua està sent arraconada i retallada de tot arreu, l'educació i la sanitat estan sota mínims. La preocupació creix, però ningú no actua amb fermesa, solidesa i unió. 

Em dol dir-ho, però és que he vist Catalunya molt malament. Més malament que mai. Tinc una sensació estranya que em fa sentir com un egoista per no estar-hi vivint. Tinc una mena de sensació d'obligació moral d'estar allà, picant ferro, fent costat a companys i família en aquests temps. D'altra banda, si fos allà, ni les meves aspiracions estudiantils ni les laborals no tindrien cap futur. 

L'any passat la Generalitat deia, amoïnada, que la població total de Catalunya havia disminuït. Si a això hi tens en compte que, d'aquesta disminució, la majoria de gent és d'aquella que té projectes, ambicions, recerques,... Què hi quedarà a Catalunya? Què hi quedarà si bona part d'aquells que la poden portar a la seva plenitud n'han de marxar? 

Noies i nois: si no ens separem d'una vegada, si no aconseguim la nostra sobirania econòmica total, si no canviem de soca-rel aquesta situació, les passarem molt més canudes encara. 

Salut a tothom!

pD: com que aquest escrit ha acabat de manera molt agredolça (però realista), us deixo amb un recull d'imatges primaverals que m'han agradat molt, totes elles a l'Empordanet.




divendres, 6 d’abril de 2012

Travessant el Kallavesi

Quan tot Europa ja té temperatures plenament primaverals, i fins i tot en alguns casos, gairebé estiuenques, a la freda i septentrional Finlàndia tot just comencen a fondre's els primers flocs de neu i caramells. Si estirem més i ens en anem a l'est de Finlàndia, lluny de la "càlida" costa, aquest procés encara és més lent. 

Sí que cada cop hi ha menys gruix de neu i els dies són molt més llargs. De fet, ara ja tenim catorze hores de sol a Kuopio i d'aquí poc ja no es farà de nit totalment. La neu i el glaç, però, són lluny de desaparèixer encara. Al llac Kallavesi encara hi ha més de mig metre de gruix i la gent segueix circulant-hi per sobre amb tota la normalitat del món, ja sigui a peu, esquiant, amb moto de neu, amb cotxe o amb camió!

Fa un parell de dies, després de sortir del conservatori i abans de quedar amb la colla que solem quedar, no em vaig poder estar d'anar a fer un bon volt amb bici per aquests topants i travessar un bon tall de llac. 

El llac Kallavesi envolta totalment Kuopio i totes les rodalies. De fet, pots arribar a navegar-lo (quan és en forma d'aigua!), durant més de cent quilòmetres. El fet que es mantingui congelat durant tant de temps (ara ja en fa quatre mesos sencers), permet de traçar-hi un gran nombre de recorreguts que quan no hi ha gel són impensables. Això, per tant, fa que es puguin connectar indrets que d'una altra manera estarien allunyadíssims. No tot és negatiu, tal com podeu veure.

Tot segueix molt bé aquí dalt: tocant moltíssim i aprenent. Ara ja tothom té moltes ganes de primavera, de color verd i de no haver d'anar tan abrigat. Espero poder-ho gaudir ben aviat. No us perdeu les imatges, que un cop més, crec que paguen la pena!

Salut a tothom!

dimarts, 13 de març de 2012

Un aniversari molt diferent

I ja tenim la setmana de vacances enrere, amb un grapat de molt molt bons records i, per sort, amb una colla de fotografies.

La hiihtoloma, com en diuen o "vacances d'esquiar", ha estat ben moguda i el cert és que no he parat ni un moment. La solució perfecte per a un cul d'en Jaumet com els meus!

Tot va començar dilluns, que vàrem anar uns quants de classe al poble natal d'un d'ells, Pyhäjärvi, a uns 150 km al nord-oest de Kuopio. Allà hi vàrem celebrar el meu aniversari, on una amiga va fer un pastís de xocolata que encara me'n llepo els dits. A més, vàrem fer honor a les vacances i vàrem anar amb esquí de fons per un recorregut d'uns 9 o 10 km. Els altres ho portaven molt més per mà... jo, de mica en mica, en vaig aprenent! haahah és més fàcil fer esquí alpí, però! 

Dimecres al dematí marxàvem aviat del poble, per passar a recollir més gent a Kuopio i anar a Helsinki on ens esperava el Gabriella, un vaixell de l'empresa Viking Line, que ens duria a través del golf de Finlàndia, al Mar Bàltic, en direcció Estocolm. A la ciutat ens hi vàrem estar poc, només unes 6 hores, però ja vàrem poder-hi fer un bon volt. El millor, però, va ser l'experiència a dins del vaixell, on hi pots fer pràcticament de tot (més val així, perquè el trajecte dura 15 hores cada vegada! hahaha).

Finalment, per si no n'hi hagués hagut prou, en tornant a Kuopio, vàrem deixar gent i alguns vàrem tornar a marxar, aquest cop cap a Alavus, a uns 300 km a l'oest de Kuopio, on dissabte una amiga nostra participava en un concurs de cant. 

Dissabte al vespre aterrava al pis de Kuopio després de fer, entre cotxe i vaixell, més de 2700 km! Realment, una setmana i un aniversari molt diferents, i sobretot, molt collonuts!!!

Us deixo amb algunes fotos. Algunes d'elles realment paguen la pena: sobretot les que hi ha al mar, encara glaçat!

Salut!!!

diumenge, 4 de març de 2012

Després de la feina, vacances!

Salut a tothom!

D'aquí un parell de dies "em faré gran" i vui escriure quatre ratlles de com va tot per aquí.

Dijous passat al vespre vaig intentar tocar l'Allegro Barbaro de Béla Bartók a la sala de cambra del Conservatori. Això va suposar el darrer obstacle abans del que serà aquesta setmana, que tenim festa. Aquí se'n diu Hiihtoloma o vacances d'esquiar. El dia ja comença a ser molt llarg i, tret d'algunes excepcions, segueix sent prou fred perquè la neu es mantingui perfectament.

Fa un parell o tres de dies es va desglaçar força neu perquè la temperatura va pujar un parell de graus per sobre zero. Ara torna a fer força fred (de dies voltem els -5ºC i de nits -12ºC), i està ben serè. Això implica que s'han fet enormes plaques de gel arreu i, de fet, és ara el moment que hi ha més relliscades i tot plegat! hehehe Per fer esquí de fons va prou bé, perquè la neu està una mica gebrada i tot llisca que déu n'hi do.

Demà marxem al poble d'un dels col·legues de classe, Pyhäjärvi, a uns 150 km al nord-oest d'aquí. Allà hi celebrarem el meu aniversari. Espero poder esquiar per allà una bona estona i gaudir de la sauna tradicional que tenen a casa seu, d'aquelles que escalfen amb llenya de bedoll i que fan aquella olor tan bona.

Dimecres marxem a un viatge molt curt i sobretot molt barat, cap a Estocolm. És qüestió d'agafar un d'aquests vaixells que van des de Helsinki fins allà. Tindrem cabina i tot! A Estocolm només hi passarem unes hores, però si més no veurem quelcom i sobretot, voltarem i passarem estones amb colla. El millor és el preu! Uns 15 € per cap tot plegat. Al·lucinant, oi?

I res, cercant feina com un beneit. He enviat molts de currículums i espero que em truquin ben aviat. De fet, hi ha força ofertes i alguna cosa o altra caurà, això segur. 

Musicalment tot sobre rodes. Aprenent moltíssim. Aquests dies seran de pausa, però després tornem-hi. A finals de mes intentaré tocar la dansa núm. 8 de Granados. Serà tota una cosa exòtica aquí dalt! hehehe

Acabo de tornar de fer un volt amb bici. Fa un bon sol, però carda fred encara. He estat anant pràcticament tota l'estona pel damunt del llac Kallavesi (el que envolta tot Kuopio i rodalies). Era tot gel pur, però, anant amb compte s'hi pot anar perfectament. Estava ple de gent esquiant-hi, òbviament.

Us convido a fer un cop d'ull a les fotos. Aprofito per enviar petons i abraçades a tothom! Aquí tot va molt bé. Cal fer feina i de valent, però ja es tracta d'això, oi?

Salut!