dimarts, 30 de novembre de 2010

Després de tantes emocions...

Després de tantes emocions, convenen uns quants dies de silenci, d'aigües planes -com a molt marejols-, de cels serens (i no parlo dels atmosfèrics) i de tranquil·litat.

En 48 hores el nostre país ha estat sacsejat i xarbotat de dalt a baix, de dreta a esquerra, i ara cal que el pòsit torni al cul de l'ampolla.

He vist com un partit que havia abandonat el govern -després d'haver-hi estat 23 anys-, tornava a emergir amb força, molta força. 62 escons ni més ni menys. Molts d'escons convençuts, d'altres no tant, d'altres simplement que hi feien confiança per evitar que es repetís el que ja s'havia repetit un cop -malauradament-. 

He vist com s'estavellaven en més o menys grau els partits que governaven fins aleshores, als quals podem atribuir, també en més o menys grau, uns resultats i una eficàcia molt penosos. No cal que m'hi estengui més.

M'he indignat en veure com els partits nacionalistes espanyols s'han consolidat (C's), o bé han augmentat substancialment els seus vots (PP). Això sí: els de C's segueixen dient que ells són no-nacionalistes... és ben bé que això de la coherència no saben pas què és...

He sentit una sensació agredolça en veure que part de les meves aspiracions polítiques s'assolien i d'altres quedaven tancades en un calaix. I tot per la puta mania que tenim a aquest poble d'anar creant capelletes que ens anem llençant rocs al damunt del cap els uns als altres.

I parlant de llençar coses al cap: he vist com un diputat espanyolista d'un partit espanyolista rebia l'impacte d'un ou enmig del seu front prominent. Sé que és políticament incorrecte dir-ho, però: me'n vaig alegrar molt, vaig riure durant estona: ja li estava més que bé.

He tremolat quan, durant molta estona, es calculava que la PxC trauria 3 escons i que, efectivament un partit clarament xenòfob passaria a la gran òrbita electoral catalana. Per sort, els números han fet la resta. Això sí, malgrat que l'ensurt ha passat, la remor de fons segueix sent-hi. Això em manté intranquil.

Finalment (i deixant-me moltes coses), he vist i he gaudit un partit de futbol en què uns mestres del joc han fet una exhibició, amb uns contrincants pèssims que, a més d'encaixar cinc gols, han jugat tan brut i fastigós com han sabut. Ells mateixos s'han conreat el descrèdit. Ja els hi està bé.

Encara estic trasbalsat de tant de guirigall. Em cal calma mental. Haig de deixar reposar la ment després de tants de dies d'esforços. Haig de mirar endavant.

Salut.

dimecres, 24 de novembre de 2010

L'hivern just a l'altre cantó de la porta!

De mica en mica va atansant-se l'hivern i els símptomes climàtics que l'acompanyen es van fent visibles com més va més.

Tota aquesta setmana està sent protagonitzada per una entrada lenta però progressiva d'aire fred que està afectant tots els nivells: des de temperatures clarament negatives durant les 24 hores del dia a l'alt Pirineu, passant per les glaçades en augment que hi ha a les valls i fondalades interiors i, fins i tot, fredor arran de costa, on la tramuntana o el cerç s'encarreguen de fer créixer la sensació de fredor al màxim.

Aquesta nit passada ja hem tingut un bon aperitiu del que prometen ser aquests dies en què la depressió prelitoral ja presenta valors molt propers o inferiors als zero graus, les planes d'Osona i del Bages ja marquen valors molt negatius i l'alt Pirineu està immers en un ambient de ple hivern.

De cara demà dijous i també, sobretot, el cap de setmana, la neu a cotes ja força baixes (uns 700 m d'alçada), faran acte de presència sobretot al vessant nord del Pirineu.

Per a tots aquells amants de la fred, la neu i l'hivern (i jo m'hi incloc), ja estem d'enhorabona! 

Salut!

divendres, 19 de novembre de 2010

Bloqueig mediàtic

Ja manquen ben pocs dies per la gran fita, aquest famós diumenge, 28 de novembre, en què tot Catalunya té una cita amb les urnes.

Permeteu-me que us digui que hi haurà un abans i un després d'aquests comicis.

No puc deixar de pensar en la indignació i la vergonya que sento cada cop que veig el bloqueig mediàtic que s'està fent vers els partits extraparlamentaris. Ja de sempre, les quotes de pantalla, les emissions, etc. que tenien aquests partits eren molt escadusseres. Sembla ser, però, que ara els partits que són a dins de l'hemicicle estan més acollonits que mai: no és pas per menys: grans abstencions, desafecció amb la classe política, grandíssimes decepcions amb els "líders" actuals.

És evident que l'hemicicle està podridíssim i que cal que hi entri aire fresc en grans dosis que renovi l'ambient i s'emporti les sangoneres...

I, en canvi, tota aquesta patuleia que són a dins malden per bloquejar, anorrear i menystenir tota mena de forces emergents que representen, ells sí, uns autèntics canvis en el panorama del nostre país. Això per no parlar dels mitjans de comunicació. Fixeu-vos, un exemple ben breu: la CCRTV no fa cap mena de cobertura mediàtica de Reagrupament Independentista. Doncs bé, sembla ser que va córrer que, en una conferència que es faria a Berga fa uns dies, la sala era molt gran i es vaticinava un fracàs d'assistència: als de TV3 els va mancar temps per anar corrents cap allà per filmar aquest "fracàs". La sorpresa fou quan varen arribar allà i es trobaren la sala plena de gom a gom. Puta televisió pública sociata...

En fi, que, ara més que mai, demano que tothom sigui responsable, conseqüent, i que s'impliqui en el seny, en la causa, en l'enteniment i en l'assumpció que estem travessant moments molt durs per al nostre país i que si no hi posem tots els nostre gra de sorra, només ens espera un camí de decadències...

Jo personalment votaré Reagrupament Independentista. I tal com passarà amb algunes de les altres forces extraparlamentàries, Rcat entrarà a l'hemicicle, i s'hi farà notar. Oi tant que s'hi farà notar!

Vull acabar amb un lema que comparteixo completament:
"Independència: ara sí, ara toca!"

Salut!

diumenge, 14 de novembre de 2010

PSC (OE) ... un cop més... patètic!

Manquen ja pocs dies per a la fita electoral que de ben segur marcarà un punt d'inflexió en el futur del nostre petit país i el cert és que hi ha personatges i grups polítics que mai no ens deixen de sorprendre.
Després d'haver ajudat el país a caure molt més avall de la fondària en què ja es trobava, els sociates tornen a sorprendre'ns amb un reguitzell "d'eslògans" -ho poso entre cometes, perquè no sé si pot anomenar-se'n així-, que es mouen entre la ridiculesa absoluta i la ignorància més buida de contingut.

Un no-contingut tan present en els sociates que són absolutament incapaços, ni tan sols, de crear uns eslògans publicitaris que tinguin, si més no, un xic de consistència, i que desprenguin, encara que sigui simbòlicament, un xic de credibilitat.

Heus ací, un cop més la política dels sociates: la confrontació i el fet de llençar pedres al teulat d'altri. 

Alguns dels exemples que podrem trobar són aquests:

"Ni independentistes, ni de dretes"

Que patètics que arriben a ser, per arribar a tal punt d'ésser incapaços de definir-se tal com són (si és que són res), i passin a dir allò que no són...
"Ser català és treballar dur i amb les idees clares"

Quina idea més atractiva, no? Jo personalment si me'l volgués creure, no ho faria ni fart de vi. Un president que em diu que hauré de treballar dur? Per què no em garanteix una educació o un servei sanitari digne abans d'exigir-me treball dur? Gràcies sr. Montilla per recordar-nos a tots els catalans, que som una colla d'imbècils que només fem que treballar dur per pagar la bona vida i els privilegis de la resta d'un Estat que ens menysprea i ens vomita a sobre diàriament.

"Artur Mas de lo mismo"

Sense comentaris, oi? Vull deixar molt, molt, molt clar, que amb el que diré ara, no estic recolzant de cap manera els de CiU, sinó que simplement faig una crítica d'un altre eslògan patètic. Només se m'acut dir que és una altra aportació típica dels sociates: la instauració del catanyol com a llengua oficial. Visca l'aiguabarreig i visca la dissolució.

"Garantia de progrés"

Aquest eslògan és molt apte per tots aquells addictes a la hipocresia i als acudits de poca reputació. Que irònic que un equip que ha estat vuit anys en un govern i que l'única cosa mínimament visible que ha sabut dur a terme, ha estat podrir-lo encara més, i amb ell, intentar podrir, que ja hi eren, el país. Prou, si us plau.

A tots aquells que sou a hores d'ara a dins del Parlament: un ZERO per a tots. (i n'hi ha molts que es mereixerien puntuació negativa).


Aires nous. Canvi de soca-rel. Prou de putrefacció. Renovació, si us plau!

dimarts, 9 de novembre de 2010

3a Festa de la Barretina!!!

Ja s'acosta la nostra Festa Major de Sant Martí i els de Cargol Treu Farra la preparem més grossa que mai!

Aquest divendres, 12 de novembre, a partir de 2/4 d'11:  
3a Festa de la Barretina a Calonge!!!

Comptarem amb les actuacions de 
Litus al Cub, 
Fes-te Fotre (en exclusiva i inèditament) i
Miquel del Roig!!!

I tot per només 5 €! Un autèntic preu d'anticrisi ;)

L'acte es farà a l'envelat del costat del pavelló de Calonge.
   Aquest concert està sent molt esperat, no només pel repartiment d'artistes que tindrà, sinó per ser l'únic acte de caire juvenil (tot i que és per a tots els públics), que hi haurà a la Festa Major d'hivern. 

   A més, els Fes-te Fotre actuaran després d'anys de no fer-ho en un concert que s'hauran preparat expressament per a l'ocasió i que tots aquells que els coneixíem i seguíem i molts d'altres curiosos també, s'ho estan esperant.

   Tenim també l'actuació dels palamosins Litus al Cub i un final de festa ben autèntic amb en Miquel del Roig, que aviat ja li farem el passi VIP a l'Empordà de l'èxit que hi està tenint ;)

   Així doncs, esperem que hi hagi molta gent i que realment sigui un èxit i fem la festa ben grossa!

Salut a tothom!

Podeu trobar més informació a la pàgina web de Cargol Treu Farra.

dijous, 4 de novembre de 2010

No t'hi esperaré pas

I finalment, després de molt de temps, d'anar per diversos topants, en Benet XVI ha decidit de venir a podrir-nos a nosaltres.

Fàstic, vergonya, indignació, repulsió, ofensa,... fa de mal dir què sento quan m'assabento que una setmana abans del gran esdeveniment, ja s'han malmenat 2,5 milions d'€. És més que evident que això de la crisi només és per a alguns i quan els hi convé. Per allò que realment els hi paga la pena, aleshores treuen calés de sota les pedres.

No tinc pas pensat de convertir aquest article en un manifest aferrissat a favor de la laïcitat perquè tindria tants d'arguments per a fer-ho, que m'emplenarien massa fulls. Tampoc penso fer pas gaires anàlisis de dades ni balanços, atès que tothom, si fa o no fa, ja n'està al cas.

Només vull fer la meva petita aportació en qualitat d'oposició frontal i rotunda al fet que la ciutat de Barcelona, la capital del meu país, aculli, exhibeixi i patrocini orgullosament l'arribada de la cirereta d'un pastís de vòmits i infàmia que és l'església catòlica, apostòlica i romana i el seu màxim representant, el papa Benet XVI.

Em sembla que en Benet hauria d'anar ajopint el cap perquè té tants de draps bruts que ja no sap on ficar-se'ls. 
En qualsevol cas m'avergonyeixo que la capital del meu país, d'un país suposadament laic, estigui tenint una actitud tan patètica vers aquest tema. Us imagineu una mobilització així amb l'adveniment d'un líder espiritual de qualsevol altra religió? Us imagineu el rebuig que podria arribar a ocasionar? Doncs si sou capaços d'imaginar-vos això, podreu entendre el rebuig i el fàstic que molta gent, entre els quals jo m'hi incloc, sentim quan ens assabentem que tot això passarà d'aquí justament 4 dies...

Em temo que no tinc pas gaire res a fer-hi, però. Si més no, proclamaré als quatre vents la meva indignació per veure si almenys qualla més enllà dels meus tarannàs més propers. 

Ah! I no us ho perdeu! També hi ha hom que diu que en Benet farà el discurs en català. Caram, tot un detall per part seva! I em pregunto: i això ja es mereix la meva genuflexió?
I com que sóc optimista de mena, vull acabar aquest escrit amb una publicitat que m'ha robat el cor i que crec que promet molt. Si aquest diumenge és tal com ho descriu el vídeo, tal volta em canviïn els parers sobre el Papa, la conferència episcopal espanyola i la Santa Seu.

Salut!

dilluns, 1 de novembre de 2010

Reagrupament a Calonge!

Mainada!!!

Us convido molt fermament a assistir a un acte molt engrescador que es farà aquest dijous. Us deixo amb la targeta i cartell de presentació. Espero que en siguem molts!

Salut!!!