dimecres, 11 de juliol del 2012

Perkufarra i Barraques 2012 de Calonge

Ja tenim la Festa Major de Calonge aquí mateix i l'encetem demà amb la PERKUFARRA 2011 de Cargol Treu Farra: 

La 2a edició de la Perkufarra ofereix una cercavila pels carrers del nucli antic, on s'aniran fent parades als bars col·laboradors, amb el gran al·licient que, pel preu de només 2 €, s'obtindrà el got de Cargol Treu Farra, amb el que es podrà emplenar de cervesa a cada parada. A més, el got és retornable, i amb ell, la devolució d'1 €. 

El cap de setmana vindrà encapçalat per les Barraques 2012 de Calonge, a la Zona Esportiva, que és l'indret habitual on s'emplacen. 

Com que estaré molt emmerdat durant tots aquests dies, aprofito la vigília per desitjar-vos 
MOLT BONA FESTA MAJOR DE CALONGE 2012!!!

Us deixo els enllaços dels actes que he esmentat!

Salut a tothom!


dilluns, 9 de juliol del 2012

Passejada pel Nord (03-07-12)

Dimarts passat enfilàvem de molt bon dematí la Catalunya Nord per anar a fer el Tren Groc, que uneix Vilafranca de Conflent (Conflent) fins La Tor de Querol (Alta Cerdanya). Aquest és un tren turístic que ha d'encarar uns desnivells molt fort i que té una amplada de via molt diferent de l'habitual. El trajecte sencer dura unes tres hores i el paisatge és impressionant.

Després d'haver fet un cafè a la vila emmurallada de Vilafranca, pujàvem al tren. Al cap d'estona de ser tothom a dalt, ens sobtava que trigués a sortir. Operaris i conductors es miraven el tren de dalt a baix. No sabíem què passava.

Un cop vàrem haver sortir, el tren es va aturar al cap d'uns 5 km. Un altre cop, diferents treballadors de l'empresa se'l miraven. Després d'una estona de silenci, vàrem recular: el tren no podia circular. Calia que agaféssim el següent (molt més tard) o un retorn dels diners. Vàrem optar per marxar i aprofitar el dia d'una altra manera. 

Amb el cotxe, vàrem aprofitar per endinsar-nos en les muntanyasses i poblets de l'Alt Conflent i el Capcir. La cosa prometia, ja que jo ja m'ho coneixia d'altres vegades i venia molt de gust pujar allà dalt. 

Muntanyes amb cims fregant els 3000m (a la zona del Capcir), grans penya-segats, verdor i frondositat, pobles recòndits i amb molt d'encant, tranquil·litat i silenci, i una carretera estreta que s'esmuny enmig d'aquells paratges. 

Fent parada a Aiguatèbia vàrem descobrir què fa honor al seu nom, i és una font d'aigua calenta que raja a dins d'un camp proper, a hores d'ara, de propietat particular. Això té molt de sentit, tenint en compte l'altíssima activitat termal que hi ha al Pirineu, i que dóna noms com Cauders de Conflent (cauders = calders), Vilanova de les Escaldes, Càldegues, i d'altres referències, a més de pobles com Llo o Dorres, entre d'altres, que tenen banys termals plenament reconeguts. 

Per acabar, un bon dinar a Puigcerdà i una tornada tranquil·la cap a l'Empordanet. No us en perdeu les imatges! :)

Salut!



dilluns, 2 de juliol del 2012

Fins sempre més, Toni!

Salut a tothom!

La vida és injusta. Tothom n'és conscient i tothom ho té present inserit a dins del cos, de vegades provant de no pensar-hi i per tant, provant de no amoïnar-se excessivament per aquesta injustícia. En dies com avui, però, malauradament, haig de reconèixer, a despit i amb una gran ràbia a l'interior, que, efectivament, la vida n'és molt, -massa-, d'injusta.

Toni Nadal, nascut fa 41 anys a Cervera, (la Segarra), i molt popularment conegut com a "home del temps" als mitjans àudiovisuals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens ha deixat. 

Després d'una travessa -fent allò que més el movia i desitjava- pel Parc Nacional d'Aigüestortes, i després que la seva família denunciés que feia massa hores que no hi podien contactar, n'han trobat el cadàver, en una tartera de l'indret.

La ràbia i impotència amb què haig d'acomiadar aquest personatge tan carismàtic del panorama televisiu català em deixa sense gaires ganes de poder fer res més. 

Aquest missatge de comiat era el mínim dels mínims que podia oferir a una persona que desprenia energia i passió per estimar la seva feina i oferir-ne els resultats a la resta de la població.

Fins sempre més, Toni. Sempre més et recordarem. Mai no t'oblidarem.