Escòcia - Març del 2014 (1) Dùn Èideann > Inbhir Nis > Ulapul > Steòrnabhagh > Barabhas

Paisatge just abans d'entrar al Parc Nacional de Cairngorms

Salut a tothom!

Un servidor ha fet trenta anys el proppassat 6 de març i ha provat de celebrar-ho tan bé com haurà pogut! Tot aprofitant que a Finlàndia tenim festa sempre la 1a setmana de març, vàrem repetir l'experiència de l'any passat amb el viatge de germans i trobar-nos tots a Escòcia, on un de nosaltres hi viu. 

A: Edinburgh / F: Barabhas

  Durant aquests propers dies aniré explicant a grans trets com va anar el viatge i intentaré sintetitzar breument l'allau de sensacions, impressions, memòries i experiències que aquest viatge tan meravellós m'ha aportat, no només per la companyia, -que ha estat excel·lent, com sempre-, sinó per la bellesa d'uns paratges que no crec que puguin deixar ningú indiferent.

  El divendres 28 de febrer al vespre me n'anava cap a Tampere des d'on sortia un vol de Ryanair fins a Londres-Stansted. Allà vaig fer-hi nit i l'endemà següent al dematí ja arribava a la capital d'Escòcia, Edinburgh (Dùn Èideann en gaèlic escocès), on hi tenia la meva germana i el meu cunyat esperant-m'hi. Al cap de dos dies, quan va haver arribat la meva altra germana, encaminàvem el recorregut pel que seria la nostra setmana de travessa d'Escòcia, a les Terres Altes (A' Ghàidhealtachd en gaèlic) i les Illes Hèbrides Exteriors. 

Loch Garry al Parc Nacional de Cairngorms

  A les 12 del migdia sortíem de l'Aeroport d'Edinburgh per dirigir-nos cap al nord, passant pel gran pont de Forth Road Bridge que travessa el Fifth of Forth (Fifth és l'equivalent de fiord a Escòcia) i en direcció a Perth (Peairt en gaèlic). A aquesta ciutat s'hi arriba per autovia a gran velocitat, però el paisatge comença a canviar ràpidament tan bon punt es deixa Edinburgh enrere. Prats plens de xais, turons, boscos clapejats amb arbres immensos i cada cop més muntanyes al davant nostre. Era molt emocionant poder conduir per aquelles terres!

  Ja havent passat Perth les muntanyes apareixien de seguida, farcides de neu, ja que el clima era prou fred encara i els cims superen els 1000 m d'alçada. Endavant nostre ens calia arribar fins al nord-oest d'Escòcia a la tarda, concretament a Ulapul (Ullapool en anglès), des d'on sortia el ferri que ens duria a l'illa de Lewis, a l'extrem nord-oest d'Escòcia, a les Hèbries Exteriors. El ferri ens desembarcaria a la capital de l'illa de Lewis, Steòrnabhagh (Stornoway en anglès) i després encara hauríem d'anar fins a Barabhas (Barvas en anglès), que és on faríem nit.

Paisatges sortint d'Inbhir Nis (Inverness)

  Dúiem al damunt tot el que ens calia: el cotxe amb el dipòsit ple, alguns calerons, menjar i beure, i sobretot, moltíssimes ganes de descobrir aquest país tan fascinant de primera mà.  

  El Parc Nacional de Cairngorms està farcit de muntanyes altes, sovint plenes de neu, interrompudes per centenars de congostos (glenn en gaèlic), llacs i rius, que excaven fondament la serralada. Tot i que no podíem aturar-nos excessivament, ja que havíem de ser a temps per agafar el ferri i quedaven molts de quilòmetres per fer, vàrem poder gaudir els paisatges idíl·lics d'aquelles contrades, sobretot a l'alçada del Loch Garry. 

Carrer d'arran de mar a Ulapul (Ullapool)

  El pas per Inbhir Nis (Inverness en anglès) ens tornava a acostar al nivell del mar, en aquest cas a la costa nord-oriental d'Escòcia. Després, ens calia travessar encara grans serralades abans no arribaríem al petit poble costaner d'Ulapul. 

  El paisatge era captivador. Natura en estat salvatge. Molts de contrastos. Boscos immensos amb arbres molt antics (cal tenir en compte que a la Gran Bretanya és força difícil trobar boscos, ja que els varen extingir gairebé del tot, fruit de l'explotació de la fusta).

Capvespre de camí cap a l'illa de Lewis

  Cap a les cinc de la tarda arribàvem a Ulapul, on, un cop recollits els bitllets del ferri, vàrem tenir estona per caminar pel poble, molt petitó i bufó i gaudir del nostre primer fish and chips. Al cap d'una hora pujàvem tots quatre amb el cotxe a dins del ferri i començàvem a navegar cap a les Hèbrides Exteriors. El trajecte d'Ulapul a Stèornabhagh dura més de tres hores. Cap a les 9 tocades del vespre, ja tocàvem terra novament. 

  Vint quilòmetres més endavant i gràcies a l'ajuda del navegador i d'alguns veïns del poble de Barabhas, arribàvem al final del trajecte. Un dia un pèl cansat, però pagava la pena arribar a lloc ja aleshores i començar bé el viatge ja des d'allà. L'endemà ens esperaria una jornada fascinant per l'illa de Lewis, un indret carregat d'història i misticisme. Allà vàrem allotjar-nos en un cottage acabat d'estrenar que va resultar una opció excel·lent.

Retolació bilingüe anglès/gaèlic a Ulapul

  Aquest viatge, a més, em cridava molt l'atenció a nivell lingüístic, ja que entraríem de ple al territori del gaèlic escocès, sobretot pel que fa a les Hèbrides Exteriors, que són el baluard de la llengua. A nivell de retolació viària, per exemple, venint des d'on vàrem venir, no es comencen a trobar rètols bilingües fins a l'alçada d'Inbhir Nis. A partir d'allà, però, tota l'estona varen ser-ho. Un cop a l'illa de Lewis, bo i ser de nit, vaig poder apreciar que el gaèlic passava a ser la 1a llengua en la retolació. Tindria moltes oportunitats durant el viatge per contemplar i investigar la realitat lingüística de l'indret.

  Us deixo amb un recull d'imatges d'aquest primer dia, que podeu consultar tot clicant a la imatge del fons de l'escrit.

Salut!

Atlas de les llengües amenaçades del món

Gràfic de la vitalitat de les llengües al món

Benvolguts,

Avui torno a escriure en la meva llengua materna per oferir-vos un enllaç a una pàgina que vaig trobar molt interessant i que hi vaig topar, de casualitat, fa uns dies. 

La pàgina que us ofereixo és un Atlas de la UNESCO sobre les llengües que es troben en perill arreu del món que, malauradament, en són moltíssimes: una majoria amplíssima. 

Els canvis en els models de vida tradicionals de moltes nacions i/o ètnia (on nació i/o ètnia equival gairebé sempre a llengua), processos d'assimilació cultural, genocidi lingüístic, imposicions de llengües "majoritàries", deportacions de població, i molts d'altres factors, van fer, han fet i fan que sobretot la 2a meitat del s. XX i el que portem del s. XXI, la gran majoria de llengües del món es trobin en un perill molt gran per a la seva supervivència. 

Segons l'Atlas, si més no un 43% de les llengües del món es troben en perill. N'hi ha que tot just presenten símptomes de problemes en la transmissió a les generacions següents, d'altres han desaparegut de segons quins indrets fent que la seva àrea lingüística quedi clapejada, d'altres no s'han arribat a escriure mai i només en queden un grapat de parlants majors d'edat. Fins i tot n'hi ha que es consideraven extingides i s'estan fent reviure de mica en mica. Com a cas molt proper, al mapa hi consta el català alguerès com a "clarament en perill d'extinció".

El mapa inclou, a dia d'avui, 2471 parles d'arreu del món i està en procés d'actualització constant. Aquest nombre queda molt lluny de les estimades 6000 llengües que hi ha al món, de la majoria de les quals no es té prou informació ara per ara, ni tan sols per comptabilitzar-les en aquest Atlas. He emprat el terme "parla", ja que en alguns casos s'han esmentat llengües en les quals no hi ha unanimitat sobre la nomenclatura, la seva independència lingüística i la sempre difícil frontera entre dialecte i llengua. Així doncs, per exemple, l'occità com a tal no hi apareix, sinó que s'especifiquen diferents parlars occitans, com ara el gascó, el llenguadocià, el provençal, etc. Hi passa el mateix amb el saami (llengua parlada a l'extrem nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i a l'extrem nord-oest de Rússia), on s'han fet servir diferents denominacions per a la llengua.

En qualsevol cas, aquest és un mapa per a informació, però també per a reflexió. Quantes llengües estan a punt de desaparèixer per culpa de les imposicions? Quantes maneres diferents de veure el món? Quantes aportacions culturals? Quanta riquesa estem a punt de perdre? Quan entendrem que el patrimoni és allò que cal defensar més gelosament?

En fi, que serveix per sensibilitzar i donar interès sobre el tema. Els humans durant segles hem estat capaços de crear tota aquesta varietat i ara mateix també serem capaços d'esquinçar-la. Siguem prou intel·ligents com per aturar-ho a temps!

Salut a tothom! :)

The languages of France and their future: the Catalan language

Languages of France

Welcome,

Please, forgive me today, since I dare to write this article in English because I want it to be understood by anyone in the world. I'm going to talk about the situation of Catalan language, my mothertongue, within the french State. It wouldn't have much sense if I wrote it in Catalan, since the situation is far well known and close for us (the Catalans), so I'd rather write it in English and be able to communicate it to people worldwide. Please, excuse my mistakes and incorrections. I'm sure there'll be plenty of them, but I'll try my best! :)

Today, while I was roaming in Facebook it came up a picture in which there was a map of France and all languages in there spoken, which are quite a few in case you didn't know so far, despite the french State has always shown to the world a homogeneous and sole image of itself as if there was only "the language of the State" and nothing more. Obviously, the authorities and individuals who agree in such thesis are highly mistaken. 

The French and Spanish States have lot in common in this score: far away from nourishing themselves with the linguistic wealth of their States (and so, cultural, national, folk,...), far away from taking advantadge from such variety and heritage, they have always chosen the way of suppressing anything which is different or particular, puting it aside, marginating it, tearing it to pieces and discrediting as much as they could. 

In what Spanish State matters, the demographical and economical relevance of Catalonia made and has made fail the cultural, national and linguistical assimilation and genocide towards the Catalan people, even though in the roughest stages of Franco's dictatorship.

In France, however, the centralism of the capital, the discredit of the "peripheral nations" and the language shift in favor of "the language", have been far more successful. In what matters the so called Northern Catalonia (Catalunya Nord in Catalan, which is the strip of the French State where Catalan is spoken, except the Fenolleda region), such process has been and is being very successful, especially because of the least demographical and economical relevance of that region (according to the french place-names Pyrénées Orientales).

(In yellow): Catalan Countries / (In red): Northern Catalonia

But what today I'd like to remark is how the independence process of Catalonia is affecting the rest of territories where Catalan language is spoken (commonly known as Catalan Countries, or in Catalan: Països Catalans). The thing is, that a few days after the President of Catalonia, Artur Mas, after agreeing with a wide majority of the parties and members of the Parliament of Catalonia, announced publically the question to be asked and the date of the Referendum of Independence, which is meant to happen on 9th November of this year, the french government said he would reform, change and update their country's Consitution, so there would be more respect and consideration towards the peripheral nations and languages.

Sure the French have always been smarter than the Spaniards. They can tell from afar what may happen to Northern Catalonia once Catalonia itself become independent.

Nevertheless though, I consider highly positive any of steps ahead done towards protecting and perpetuating the cultural and linguistical heritage of the French State, as there have been huge efforts to keep Catalan language alive in that territory, thanks to organisations and schools which, often with economical difficulties, but with a satisfying amount of students and a more than appropriate education system, are struggling day after day to convey the language in which over 10 million people worldwide can communicate.  

Bilingual road sign welcoming to Northern Catalonia

After all I have said so far, I must say I encourage all the governments from the place and the country to make sure those peripheral languages have the same opportunities, status and consideration as "the language" has. I encourage them to love themselves a little more, to learn to appreciate their heritage, to be more clever, because it's widely proven that multilingual minds are far more clever and smart. And, at last, if the day comes, when Catalonia is already a sovereign State and Northern Catalonia considers and feels like joining his siblings from the south, I hope and encourage the French government to respect the will of that people. 

But before stepping to much forward in the time, I mainly hope the words the French government say become actions and don't remain only as words.

Please: I invite you to participate in this topic. If you feel like contributing into it, feel free to write as many comments as you want at the bottom of this article. I'll gladly read and answer to them if there's need to. 

Cheers!