dilluns, 7 de febrer del 2011

Submissió, d'El perquè de tot plegat

Avui vull retre homenatge a un fragment d'un llibre d'un autor que considero molt particular, molt propi. Parlo d'en Quim Monzó i el seu llibre "El perquè de tot plegat". Aniré més enllà mostrant-vos un retall que es correspon amb un dels 15 relats de què està format aquest llibre. És el meu relat preferit. El trobo sincerament collonut. 


L'adaptació al cinema que en va fer en Ventura Pons i sobretot, la interpretació d'Anna Lizaran són genials. Us deixo amb el retall de vídeo i el text del relat.


A hores d'ara, el mateix Ventura Pons està duent al cinema un altre llibre d'en Quim Monzó, Mil Cretins, que de ben segur, no em decebrà gens. 


Salut!




Submissió (Escriptor: Quim Monzó; Pel·lícula: Ventura Pons; Actuació: Anna Lizaran)

"Ho he tingut sempre ben clar: busco, i buscaré fins que el trobi, un home de debò. Que estigui pel cas. Que no perdi el temps en detalls galants i gentileses inútils. Vull un home que no pari atenció al que jo li pugui explicar posem per cas a taula a l'hora de dinar. No suporto els homes que intenten fer-se els comprensius i amb cara d'angelets em diuen que volen compartir els meus problemes. Vull un home que no es preocupi pels sentiments que jo pugui tenir. 
   Des de púber, vaig fugir dels xitxarel·los que es passaven el dia parlant-me d'amor. Vull un home que no parli mai d'amor. Que no em digui mai que m'estima. Trobo que és ridícul un home amb els ulls enamorats i dient-me . Ja li diré jo que l'estimo! Li diré sovint perquè l'estimaré de debò. I quan li hagi dit, rebré complaguda la mirada de compassió que ell m'adreçarà. Aquesta és la mena d'home que vull. Un home que al llit em faci servir com li vingui de gust, sense preocupar-se pel meu, perquè el meu gust serà el que ell en tregui. Res no em fa sortir més de polleguera que un home d'aquells que en un moment o altre la còpula s'interessa per si he arribat o no ... a l'orgasme. 
   Això sí: ha de ser un home intel·ligent. Que tingui èxit, i amb una vida pròpia i intensa. Que no estigui pendent de mi, que viatgi. I que no cal que sigui gaire d'amagat, tingui altres dones a més de mi. A mi no em fa res, perquè ell sabrà que sempre, només que em faci un xiulet, jo seré als seus peus, pel que vulgui manar. Perquè vull que em mani. Vull un home que em faci anar dreta. Que em domini. Que quan li vingui de gust em grapegi davant de tothom sense miraments i que, si per aquelles coses de la vida jo tinc cap excés de pudor, em clavi una bufetada sense aturar-se a pensar si hi ha o no gent que ens mira. 
   Vull que em pegui també a casa. En part perquè m'agrada. Disfruto com una boja quan em peguen. I en part perquè estic convençuda que amb tota aquesta oferta ell no se'n podrà estar mai, de mi."