Dues setmanes al nord

Avui he volgut escriure perquè ara mateix, just ara, puc dir que fa dues setmanes senceres que sóc a Finlàndia: i això cal celebrar-ho! heehe

Realment aquest país és l'hòstia. 

Seré breu perquè no vull fer-me pesat. Intentaré comentar les coses més o menys crec més important ara per ara.

Amb la targeta bancària i el mòbil ho pots fer tot. A l'edifici on sóc hi ha una pesula, és a dir, una sala de rentar (els pisos individualment no solen tenir rentadora). Doncs bé, entres allà i per activar la rentadora, has de trucar a un número que hi ha allà i al cap de pocs segons, s'encén un llum que et permet activar els trastos. Flipant, oi?

Amb les targetes pots anar arreu i pagar el que sigui. Em va impactar molt veure gent pagant 30 cèntims d'euro o també, veure que als pubs i discos gairebé ningú no duu efectiu. 

Tot i que el català i el finès no tenen res en comú (ni tan sols compartim família lingüística, perquè el finès és una llengua uraliana, no pas indo-europea), he trobat unes semblances fonètiques molt curioses, com ara que la "s" la fan sibil·lant -com nosaltres- i de la mateixa manera també fan la "l" velaritzada. Ho dic perquè em sembla que suecs i noruecs no fan aquest tipus de sons. Al costat rus la "s" la fan dental, com a la majoria d'Europa, però ells també tenen la "l" velaritzada. En fi, curiós. 

Fa tres dies vaig anar a Hämeenlinna, que és a uns 110 km d'aquí. Hi volia anar per veure el castell (en finès, linna), també per veure la casa on va néixer Jean Sibelius, el compositor celebèrrim finlandès, i també vaig veure-hi un parc natural, Aulanko, que és l'hòstia, i on a l'hivern, s'hi pot practicar bé l'esquí. Ja sé un dels molts lloc on anar! hehehe

La ciutat i rodalies bull d'activitat musical. Està ple de músics pels carrers: des de grups amb acordió i veu, a grups més en plan klezmer, fins a una colla de festivals que fan ara a l'estiu. Demà s'acaba un festival de jazz que fan a l'Esplanadi (un passeig molt cèntric), en què cada dia hi ha actuat gent. Jo m'hi he regalat molt, òbviament. El millor dia va ser dijous passat, en què hi havia un grup que va homenatjar l'Ella Fitzgerald (per mi, la millor cantant de jazz de la història). En fi, tot molt bé.

No us vull atabalar més. He penjat un colló i mig de fotos. Si voleu, mireu-les ;)

Salut a tothom!