Doncs tal com us comentava darrerament, ja sóc a Kuopio, al centre de Finlàndia, a uns 400 km al nord de Helsinki, al bell mig de la regió dels mil llacs, tal com n'anomenen. De fet, n'hi ha tants de llacs, que és complicat de traçar carreteres i vies de tren. Aquí comença a haver-hi algun turó una mica més considerable, i sobretot, molta natura arreu.
Demà passat faré la prova d'accés al conservatori. Avui i demà estudiaré assac per preparar-me bé l'accés. Sembla que serà molt interessant d'estudiar-hi, s'hi respira molt bon ambient! Tinc pensat de fer-hi piano jazz, una assignatura pendent de fa temps. Amb el tema del fiscorn, el podré treballar com a 2n instrument.
Tot i que encara hauré de tornar a Helsinki per recollir les coses i dur-les cap aquí, la setmana vinent ja tindré el pis per poder-m'hi estar. Aquest cap de setmana passat he aprofitat per visitar Tallinn, la capital d'Estònia, i us asseguro que hi tornaré. Quina ciutat més collonuda!
Una ciutat carregadíssima d'història. Un nucli antic patrimoni de la Unesco, i ben merescut que s'ho té. Els pobres estonians, que han estat sotmesos durant segles pels alemanys i més darrerament pels russos. Ja van tastar la seva independència al període d'entre guerres, i ara tornen a ser un Estat sobirà des del 1991.
Us recomano molt, moltíssim, un bar-pub-restaurant molt cèntric que es diu Põrgu. Hi vaig beure una cervesa boníssima artesanal que es diu Pihtla. Tasteu-la, de debò. No s'assemblava a res que hagués tastat abans. I quin menjar! Plats tradicionals estonians! De debò: collonut!
Això sí, encara arrosseguen el llast d'un poble, un país, que sempre s'ha comportat imperialment i segueix comportant-s'hi: el rus. Malgrat que la normalització lingüística a Estònia és total, hi ha un percentatge molt alt de russòfons (cap al 30%), i a més, la majoria d'ells no sap parlar l'estonià. És una situació molt semblant de la que es viu en molts de països que havien pertangut a la URSS, com ara Letònia, Bielorússia, Ucraïna o el Kazakhstan. De debò que estic agafant molta mania als russos perquè es comporten com un putu gueto,...és com si encara no reconeguessin allò que "han perdut" ... en fi...
En fi, no m'allargaré més. Us vull deixar amb les imatges de Tallinn perquè realment s'ho valen!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada