Helsinki-Tallinn-Tartu-Kuopio amb molt bona companyia

  Dijous la nit, vaig anar cap a Helsinki i em vaig trobar amb el meu col·lega Albert, que viu allà des de temps llunyans. La sra. Caralt venia d'un llarg i afeixugat viatge Barcelona-Riga-Helsinki, pel que va semblar ser, amb alguns imprevistos. 

  Com de costum, un cop va ser a terra, el mòbil no li funcionava, i la cosa va anar amb retard. Va fer una mica de mal localitzar-la, però al final va aparèixer amb el bus i l'estació esperades. Tot anava sobre rodes :P Vàrem anar a sopar al centre de Helsinki i la sra. Caralt ja va poder comprovar el canvi climàtic entre les terres tropicals meridionals de què provenia, i les gèlides contrades del nord d'Europa.

  L'endemà, camí cap a l'alberg d'Erottajanpuisto, al bell mig de Helsinki, arribava el metropolità sr. Fornés, provinent de Copenhagen. Tots tres vàrem instal·lar-nos en una habitació pròpia en aquest alberg. Molt bon preu, bona companyia, bona situació. Us el recomano ;)

 Fins diumenge migdia vàrem ser a Helsinki. La visita va incloure l'immortal Suomenlinna, la catedral, l'església d'Uspenski, l'església a la roca (Temppelinaukion Kirkko), el monument a Sibelius, Seurasaari (una illa on hi ha una exposició permanent i en obert, de casetes de fusta d'arreu de Finlàndia), i molts d'altres llocs. Dissabte al vespre, acompanyats d'un gran nombre de bagencs i d'una nodrida representació de col·legues del conservatori on estudio, vàrem passar una gran vetllada, on no hi varen faltar les converses multilingüístiques, alcohol i diversió. 

 Diumenge havent dinat acomiadàvem el metropolità sr. Fornés i la Caralt i jo ens disposàvem a travessar el golf de Finlàndia. 

  Per anar a Helsinki a Tallinn vàrem agafar una línia de vaixells que havia fet servir el meu company de pis francès i que eren vaixells molt més petits i molt més barats PERÒ... tenien d'altres sorpreses amagades xD Sembla ser que aquell dia hi havia una mala mar de l'hòstia. De fet, feia molts de dies que feia força vent, però... no me n'havia pas adonat xD No era conscient que era molt il·lús de menjar-me no sé quantes pizzes poca estona abans i prendre'm un cafè ben arribat al vaixell perquè... al cap de poca estona... diguéssim que... vaig fer ben net... xD (no cal entrar en detalls, oi? xD) 

  Arran de tot això, la meva estimada Mireia em va concedir el títol de Baby Potaditas (sembla ser que és o era una nina que li prems el braç i ho treu tot -que dius: quina gràcia xD). I després d'un calvari de dues hores, vàrem atracar al port de Tallinn, on encara vaig trigar hores a tenir el cap clar. Mireu si estava espès, que ni tan sols vaig beure birra... buff WTF... només de pensar-hi ja em ve mareig. 

  L'alberg de Tallinn, molt a prop del port i d'un preu més que assequible, era, tanmateix, un espai tot curiós. Deixant de banda una certa manca de pulcretud -que no ens amoïnava excessivament, perquè ja anàvem força marraníssims-, el noi que ens va atendre a la recepció, semblava que havia vingut només a fer unes hores allà i no sabíem gaire res del que hi havia a dins de l'alberg, a part de la nostra habitació. Va ser interessant veure habitacions misterioses, quartos de bany a les fosques i bonys sospitosos sota la catifa del passadís. N'hi ha que diuen que allà s'hi amaguen les restes dels cossos dels quals n'havien tret els òrgans per fer-ne tràfic xD Bromes a part, s'hi estava molt bé i a molt bon preu. L'amo del local, tot i tenir una aparença molt seriosa, és un tros de pa i ens va atendre molt bé. 

  La visita de Tallinn va voltar tot el nucli antic, que és espectacular, molt ben conservat i amb molt d'encant. O, si voleu, descrivint-ho d'una manera molt més pragmàtica: "un munt de parets i pedres que estan molt bé, amb taulats de color verd-rovell" (Caralt dixit). El dinar havia de passar, obligatòriament, per un local que fa temps ja m'havia cridat l'atenció: el pub-restaurant Põrgu: ambient acollidor, cambreres simpàtiques, bon menjar i bona beguda, sobretot la cervesa tradicional estoniana Pihtla. 

  I el darrer dia abans d'haver de tornar cap a la Savònia del Nord, ens vàrem desplaçar fins al sud-est del país, a la ciutat de Tartu. Una ciutat petitona, amb un nucli antic també molt interessant, i moltes escultures per veure (no us en perdeu les fotos). Tot plegat molt ben conservat, tret de la catedral, que qui sap quin bombardeig la devia fer caure anys enrere. 

  Finalment la tornada cap a Kuopio. El vaixell des de Tallinn, a diferència de l'anada, ja va ser un ferri dels grossos,... no fos cas que tornés a treure la primera papilla... xD i el tren inacabable travessant les Finlàndies, després d'un bon dinar al centre de Helsinki.

Anècdota (una d'entre mil)

El metropolità sr. Fornés i la sra. Caralt varen al·lucinar mandonguilles el dia que, a Helsinki, els hi vaig dir "aprofitem, que avui fa molt de sol".... sembla ser que només era una trista clariana, però per mi ja era assolellat. Estaven ben astorats.

Salut ;)