dilluns, 9 de juny del 2014

Sadernes - Bassegoda - Vall de Sant Aniol d'Aguja

Fa uns dies vàrem tornar a enfilar les muntanyes que uneixen l'Alta Garrotxa amb l'Alt Empordà i que, si estirem un pèl més amunt, es porten a fregar el Ripollès i el Vallespir. 

La ruta va començar des de Sadernes, un petit veïnat arran del riu Llierca, ja començant la vall que duu cap a Sant Aniol d'Aguja i on el riu també pren el nom de Sant Aniol. 
 
Sant Feliu de Riu
El camí comença seguint més o menys la llera del riu i al cap d'una mitja hora, comença a enfilar cap al costat dret, amb un fort pendent cap a dalt la muntanya, fins a trobar una ermita molt pintoresca, ja a força alçada, que té per nom Sant Feliu de Riu. La vall que ve a continuació, justament, és la vall de Riu, on, enmig de prats, boscos molt espessos i algun mas que aixopluga bestiar, ja es veu el Bassegoda al davant, tot imponent. 

El corriol enmig del bosc torna a fer pujada amb força fins arribar a una altra ermita, la de la Mare de Déu de les Agulles i més endavant, el Coll de Riu, ja fregant els 1000m. Allà el camí es troba amb la pista forestal que ens permetria anar a llocs com a Albanyà o l'Hostal de la Muga, tot ja a l'Alt Empordà.
El Bassegoda des de la Vall de Riu

Vàrem decidir, des d'aquell coll, que pujaríem al Bassegoda per un corriol per on no havíem passat mai: en comptes de seguir la pista forestal que puja pel costat de llevant (Alt Empordà) i després per un corriol fins a dalt, vàrem enfilar recte amunt des del Coll de Riu, per pendents molt forts i uns penya-segats i tarteres considerables.

Un cop a dalt, el paisatge era al·lucinant, com de costum: vegetació exuberant als nostres peus, flors de tota mena decorant els paratges, el Pirineu encara amb una mica de neu al darrere, sobretot el Canigó, i a la resta, la plana de l'Empordà i ja més lluny les Guilleries, Collsacabra i el Montseny.
La tartera que puja al Bassegoda


La baixada vàrem voler fer-la per l'altre costat, justament per un lloc on anys enrere ens havíem mig perdut en no trobar marques dels itineraris. Ara era ben al contrari: les marques de senders locals, tot sovint unificades, eren ben clares i abundants i el corriol ens va portar per un bosc encara molt més espès fins que, al cap de molta estona, vàrem anar a parar prop de Sant Aniol d'Aguja i ja més endavant, poder anar baixant la Riera de Sant Aniol, fins arribar al final del recorregut.
 
Vista del Bassegoda cap al Pirineu

Sens dubte, una caminada prou intensa, però amb un paisatge meravellós que recomano a tothom, per no fer pas només un sol cop!

Salut a tothom! :)