Avui us escric -un dia després d'haver comunicat que el Barça passava a la final de la Champions-, per informar de com de greu es troba la situació política al País Valencià a hores d'ara.
El vídeo que us enllaço és de l'acte de proclamació de candidatures municipals del PP al País Valencià, un acte que es dugué a terme l'1 de març d'enguany a la ciutat de València.
Hi surten dos personatges: l'un és Juan José Rubert, batlle de Vila-Real, que diu:
"deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me un poquet que parle de Vila-Real"
Des del públic se sent cridar:
"¡Habla en castellano!"
I el batlle de Vila-Real, Juan José Rubert, en un acte de genuflexió i pèrdua de dignitat, diu:
"Hablo en castellano, como queráis. ¡perfecto!"
L'altre personatge, l'actitud del qual encara em sembla molt més greu, és la batllessa de Torrent, María José Català, que diu:
"Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al Valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me perdonáis, ¿eh?"
I el públic, tot seguit, aplaudeix amb fal·lera,...
No cal dir-hi res més. Tal com duu de títol el vídeo: L'autoodi elevat al més gran dels ridículs.
Sí que n'estan de cardats, sí. Haver arribat al punt d'haver de demanar disculpes per parlar en la teva llengua,...
No hi ha cap comentari prou vàlid que pugui expressar tal dosi d'estupefacció com la que sento ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada