dilluns, 9 de juny del 2014

Sadernes - Bassegoda - Vall de Sant Aniol d'Aguja

Fa uns dies vàrem tornar a enfilar les muntanyes que uneixen l'Alta Garrotxa amb l'Alt Empordà i que, si estirem un pèl més amunt, es porten a fregar el Ripollès i el Vallespir. 

La ruta va començar des de Sadernes, un petit veïnat arran del riu Llierca, ja començant la vall que duu cap a Sant Aniol d'Aguja i on el riu també pren el nom de Sant Aniol. 
 
Sant Feliu de Riu
El camí comença seguint més o menys la llera del riu i al cap d'una mitja hora, comença a enfilar cap al costat dret, amb un fort pendent cap a dalt la muntanya, fins a trobar una ermita molt pintoresca, ja a força alçada, que té per nom Sant Feliu de Riu. La vall que ve a continuació, justament, és la vall de Riu, on, enmig de prats, boscos molt espessos i algun mas que aixopluga bestiar, ja es veu el Bassegoda al davant, tot imponent. 

El corriol enmig del bosc torna a fer pujada amb força fins arribar a una altra ermita, la de la Mare de Déu de les Agulles i més endavant, el Coll de Riu, ja fregant els 1000m. Allà el camí es troba amb la pista forestal que ens permetria anar a llocs com a Albanyà o l'Hostal de la Muga, tot ja a l'Alt Empordà.
El Bassegoda des de la Vall de Riu

Vàrem decidir, des d'aquell coll, que pujaríem al Bassegoda per un corriol per on no havíem passat mai: en comptes de seguir la pista forestal que puja pel costat de llevant (Alt Empordà) i després per un corriol fins a dalt, vàrem enfilar recte amunt des del Coll de Riu, per pendents molt forts i uns penya-segats i tarteres considerables.

Un cop a dalt, el paisatge era al·lucinant, com de costum: vegetació exuberant als nostres peus, flors de tota mena decorant els paratges, el Pirineu encara amb una mica de neu al darrere, sobretot el Canigó, i a la resta, la plana de l'Empordà i ja més lluny les Guilleries, Collsacabra i el Montseny.
La tartera que puja al Bassegoda


La baixada vàrem voler fer-la per l'altre costat, justament per un lloc on anys enrere ens havíem mig perdut en no trobar marques dels itineraris. Ara era ben al contrari: les marques de senders locals, tot sovint unificades, eren ben clares i abundants i el corriol ens va portar per un bosc encara molt més espès fins que, al cap de molta estona, vàrem anar a parar prop de Sant Aniol d'Aguja i ja més endavant, poder anar baixant la Riera de Sant Aniol, fins arribar al final del recorregut.
 
Vista del Bassegoda cap al Pirineu

Sens dubte, una caminada prou intensa, però amb un paisatge meravellós que recomano a tothom, per no fer pas només un sol cop!

Salut a tothom! :)




diumenge, 20 d’abril del 2014

Eduard Toldrà i Leevi Madetoja en concert

Toldrà i Madetoja

Salut a tothom!

El proppassat dijous, 17 d'abril la meva companya de classe i molt amiga Pauliina Sairanen i jo vàrem presentar el nostre opinnäytetyö, és a dir, el nostre treball d'exposició d'estudis al Conservatori de Kuopio, Finlàndia. 

Si bé aquest treball era format únicament per música de cambra, i no pas per peces solistes (les audicions solistes ja les havíem fetes), vull remarcar molt la feina feta durant aquests mesos i el resultat que en va sortir.

El tema principal del treball era la comparació de músiques de dos compositors, un de finlandès i un de català, nascuts i traspassats gairebé a la mateixa època, amb influències prou properes malgrat la distància geogràfica i, però, amb uns resultats sonors molt diferents. 

Com a compositor finlandès vàrem triar Leevi Antti Madetoja (1887-1947) amb 5 peces de les 6 que configuren la seva suite Syksy (Tardor) i com a compositor català vàrem triar Eduard Toldrà i Soler (1895-1962), del qual vàrem interpretar 6 cançons dels seus quaders de cançons per a veu i piano. Les cançons de Madetoja estan fetes arran de poemes de L. Onerva (muller de Madetoja) i les de Toldrà inclouen textos de Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, Josep Carner i Joan Salvat-Papasseit.

El programa, doncs, era aquest:


Leevi Madetoja (1887-1947)
 
    Suite Syksy (Tardor) (1930):
       Syksy (Tardor)
       Lähtö (La partida)
       Luulit, ma katselin sua (Et pensaves que et mirava)
       Hyvää yötä (Bona nit)

       Lintu sininen (L'ocell blau)

Eduard Toldrà i Soler (1895-1962)
 
    Cançons:
       Els obercocs i les petites collidores (1915)
       Romança sense paraules (1915)
       Les garbes dormen al camp (1923)
       Vinyes verdes vora el mar (1924)
       Platxèria (1927)

       Divendres Sant (1929)

Evidentment van haver-hi molts d'errors, desafinacions, entrades fora de lloc i cinquanta mil imprevistos que poden passar en el moment d'un concert. Va haver-hi, però, també, molta concentració, i sobretot, molta música.

Us deixo els vídeos que hem penjat de les peces per tal que en pugueu fer un tastet. Espero que els gaudiu molt i que, si s'escau, hi dieu la vostra :)

Salut a tothom!

dijous, 3 d’abril del 2014

Glaç / Jää / Ice

El gel dels estanys s'ha fos i tornat a glaçar molts de cops enguany
Salut a tothom!

Aquest hivern ha estat molt atípic, també aquí dalt a Finlàndia, o si més no, al centre i sud de Finlàndia, amb temperatures molt per sobre l'habitual en períodes concrets de temps, fredorades escadusseres i molt irregulars i poques precipitacions. 

Això ha fet que, si bé un hivern més o menys normal suposaria la presència de neu des de finals d'octubre fins a finals d'abril ben bé (o més enllà), els períodes "càlids" que hi ha hagut entremig i les poques precipitacions han fet que la neu hagi estat vista i no vista.

Primerament va presentar-se molt puntualment a mitjan octubre (concretament el 16 d'octubre), després es va anar mig fonent durant el novembre, tal com és també habitual que passi. 

Els períodes càlids varen venir després: durant bona part del desembre i també el gener, amb petites interrupcions, hi va haver temperatures en general força positives, i la neu es va fondre del tot. El que aquí dalt en diu Musta Joulu (Nadal Negre), que és un no hi ha neu, enguany ha estat una realitat.
Malgrat el gruix, el glaç està clivellat per tot arreu i espetega sovint

Finalment a mitjan gener i cap al febrer va venir la fredorada típica d'aquestes dates, en què a Kuopio vàrem assolir els -25ºC. Res de l'altre món en absolut, ja que, per exemple, fa dos anys, vàrem baixar a -34ºC. Durant aquests dies, també hi va anar haver precipitacions, sempre en forma de neu, que mica en mica varen fer gruix novament, però nous períodes càlids a finals de febrer i bona part del març varen fer esvair-la un altre cop.

Arran de tota aquesta poca contundència de l'hivern, les mates i arbres comencen a brotar ja ara, ben bé un mes abans del que ho varen fer l'any passat. D'aquí pocs dies, malgrat que encara pot fer molta fred i nevar de valent, tot verdejarà.

I heus ací que, a començament d'abril, molt poc habitual per les dates, no hi ha gairebé gens de neu enlloc, tret d'allà on ha quedat ombredís i s'ha glaçat. De glaç sí que n'hi ha, i molt! 

Aquest és el Kallavesi a dia d'avui, completament cobert de glaç
Justament en aquest aspecte l'hivern no vol marxar encara. Malgrat una bona colla de dies assolellats i sense haver-hi hagut gens de precipitacions, hi ha hagut força entrades d'aire provinent del nord o nord-oest, és a dir, de l'Oceà Glacial Àrtic, i els termòmetres s'han mantingut molt a ratlla, generalment. 

Avui mateix, malgrat el sol, la màxima amb prou feines ha superat els +2ºC i per aquesta nit hi ha previstos -6ºC amb cel ben serè i vent de mestral.

He aprofitat, però, per agafar la càmera i anar a fer fotos a un capvespre extraordinàriament agradable, amb un paisatge banyat per la llum del sol en què venia molt de gust perdre-s'hi. He estat fotografiant el Kallavesi (l'estany que envolta arreu de Kuopio, per als qui encara no ho sapigueu) i totes les formes, esquerdes i esvorancs que s'han anat fent arran de la massa de gel que cobreix encara (i amb molta presència), arreu. 

No us perdeu les fotos i vídeos que hi ha a continuació!

Salut a tothom!