Kylä vuotti uutta kuuta

Avui us escric per explicar com em sento. Tinc tota una barreja de pensaments, propostes i voluntats que haig d'anar endreçant lentament, per tal de treure'n alguna conclusió i prendre'n decisions oportunes. Es barregen optimisme, futur, fred, neu, foscor, música, experiències, calidesa i potser, fins i tot, una certa melanconia. 

Per retre homenatge a aquest merder mental, us vull deixar amb una cançó d'un grup collonut d'aquí Finlàndia, que es diu Värttinä. Aquest grup, a part de fer una recopilació importantíssima del patrimoni oral finlandès-carelià, -que és molt ric-, canta en un dialecte de la zona de Carèlia. Carèlia és una gran zona que s'estén entre l'est de Finlàndia i bona part de la frontera amb Rússia, a dins de territori rus. És un "tall de Finlàndia" que els russos els hi varen prendre, primer al s. XIX i finalment, després de la 2a guerra mundial.

Els finlandesos i els carelians tenen exactament el mateix origen, i és només per qüestions de fronteres, que la història i l'evolució n'han anat fet dues llengües separades, i amb això, dues nacions.

La cançó es diu Kylä vuotti uutta kuuta (el poble espera la lluna nova). La lletra potser us la traduiré algun dia, però és extremadament poètica, entre la natura, els animals i les persones.

Gaudiu-la si més no tant com jo la gaudeixo ;)

S'acosta l'hivern al nord...

L'hivern es va atansant lentament, també aquí dalt! 

Tot i que han sortit diferents articles en què parlen que ha estat una de les tardors més càlides de les darreres dècades, -si més no a Finlàndia-, la fred està començant a arribar, i amb ella, la neu i el glaç.

Els que em coneixeu ja sabeu que a mi tot això, més que espantar-me, m'agrada i m'emociona, o sigui que collonut.

Aquests darrers tres dies ha estat nevant feblement. S'ha acumulat poca cosa. Anaven caient bolves de tant en tant, però com que feia molta fred, la neu es mantenia. Avui ha tornar a pujar la temperatura i s'ha fos tot, però de cara a diumenge diuen que tornarà a quedar blanc. Ja me'n moro de ganes! heheeh

Hem tingut algunes fredorades interessants, sobretot aquest diumenge passat en què vàrem arribar a -8,3º C a la nit, però que, de dia, bo i fer sol, entremig d'un vent gèlid, no vàrem pujar dels -4,8º C.

Les basses, estanys i llacs s'estan glaçant de mica en mica i tothom ja espera en candeletes el moment per poder treure les bótes de patinar i els esquís, tant alpins com de fons. 

Us deixo amb algunes fotografies d'aquests darrers dies. No us enganyeu per l'ambient assolellat, feia moooolta fred! heheheeheh

Salut a tothom!!!

pD: per cert: no us perdeu el vídeo (també inclòs en la presentació de diapositives), en què es veu nevar, tot just quan començava. És maco xD

Deriva Errant a BTV

Acabo de dinar i, mentre em deleixo escoltant la 4a de Sibelius i a fora estem a -1 C, i mentre a la meva terra nadiua aviat hauran d'agafar la barca per a circular, us vull donar a conèixer una molt bona notícia (si més no per a uns quants, entre els quals hi sóc jo).

La primera composició que vaig escriure estant a l'Esmuc va ser la "Deriva Errant", una peça estructurada en 3 moviments i que és per una gralla i un timbal de gralles. Per bé que m'ho vaig passar molt bé escrivint-la i hi vaig aprendre molt, mai no m'hauria pensat que li podria treure tan de suc. O més ben dit, que algú n'hi podria treure tant.

Fa un bon temps, dos col.legues meus de l'Esmuc, grans instrumentistes de l'àmbit tradicional, en Jordi i en Pere, em varen fer arribar la seva intenció de fer un CD de peces pensades per a gralla sola i acompanyament de percussió (ja fos el timbal de gralles , com també d'altres tipus de percussions). Em varen dir que havien pensat en la meva peça Deriva Errant, perquè estaven interessats en enregistrar-la. No cal pas dir que jo no vaig dubtar ni un sol moment en dir-los que tiressin el projecte endavant! 

El CD es va gravar i ha anat acompanyat d'un reguitzell d'actuacions arreu de la nostra geografia. De fet, fins i tot el nom del CD és el mateix que el de la peça. Suposo que els devia inspirar! hehehe

En qualsevol cas, fa poc em varen dir que havien estat seleccionats per interpretar i gravar a BTV, el contingut sencer del seu CD en una sèrie d'espais que fan que es diuen "Escola de ritmes". 

Avui, després d'haver enregistrat el CD a l'estudi de BTV -molt ben interpretat, per cert-, tinc el plaer d'oferir-vos-en l'enllaç a internet, per si el voleu escoltar. La meva peça és la que ocupa les tres primeres pistes de la gravació.

Gràcies, Jordi i Pere! Heu fet un treball collonut!!!

Podeu veure/mirar/sentir/escoltar la gravació prement: AQUÍ

Salut i que en gaudiu!