Jo sóc d'aquells que pensen que si s'han de fer canvis, més val fer-los cap a més bé i no pas per recular!
Malauradament al meu poble, Calonge, això no s'ha tingut pas tan clar durant molts d'anys. La transformació del paisatge ha estat per anar de cap a caiguda i ha perdut molt del gran interès que anys enrere havia pogut tenir (per bé que encara en conserva molt!)
Avui us deixo amb unes imatges que ho exemplifiquen perfectament: en primer pla hi teniu un mas de tota la vida de Calonge: Can Pere Pla. Fa pocs mesos que ha estat abandonat i ara amb prou feines se'n conreen els camps del voltant.
A darrere seu, a la muntanya de Castellbarri i Can Mont, la macrourbanització del Vescomtat de Cabanyes que sembla no tenir aturador, ni tan sols dins del context d'aquesta suposada crisi que estem vivint. Un paisatge desolador, sí.
4 comentaris:
És una pena, sí! L'espectre meravellós de Vall que tenia la vila cada cop està més deteriorat. Ara la vila són un munt de cases i xalets per als que són de fora, sense tenir en comte els boscos, paisatges, natura i la opinió de tot això dels mateixos habitants. Per mala sort cada cop més d'evolucionar se'n diu deixar fer urbanitzacions a canvi de serveis, que sense ser tanta gent no serien necessaris. No tenim diners per mil i una raons però si per vendre que estem preparats per ser 10.000 !!!
deunido! el que hem d'aguantar...
Què bé, un de l'Empordanet per la blogosfera!!
Malauradament això passa a tot arreu. És clar, ja se sap, "vivim gràcies als residents de caps de setmana" i per a ells ens hem de deixar destrossar el territori.
El que és més cardat de tot és que molts d'ells ni tan sols hi viuen, i durant l'hivern i entre setmana es converteixen en carrers fantasmes, de ciment i nans de jardí.
Aprofito per la meva reivindicació particular:
SALVEM VILANERA DE L'ESCALA!!!!
Avui he descobert el teu blog i m'agrada de tot el què parles. Llàstima que no hi fas més entrades. Des d'Aquae Calidae.
Publica un comentari a l'entrada