Ahir el Barça va tornar a fer història. No només pel fet d'haver superat amb molt d'èxit la semifinal de la Champions League, sinó també per haver culminat el periple de quatre Barça-Madrids, havent perdut només un dels partits i en temps de pròrroga (el de la Copa del Rei).
El gran avantatge que va aconseguir a l'anada de les semifinals, al Santiago Bernabéu, enmig d'un joc brut i pudent del Reial Madrid, va permetre de jugar el partit amb una certa tranquil·litat. Calia estar a l'aguait perquè el Madrid aniria clarament "assac". Així va ser. Després d'un joc tancadíssim durant la 1a part, al començament de la 2a, l'equip espanyol anava a preu fet i va aconseguir empatar el marcador. La insistència del Barça va permetre de mantenir el resultat d'empat i els del Madrid han d'estar agraïdíssims del seu porter, Iker Casillas, que els va salvar d'uns quants gols pràcticament segurs.
Però el Madrid ja és història, i amb ell, tota la situació penosa en què s'ha vist envoltat el Barça tots aquests dies per culpa d'un entrenador -i col·legues seus- que no només no sap perdre, sinó que no sap on té la dignitat.
El Barça ja és a Wembley i manca saber qui serà el seu rival, tot i que els resultats marquen com a clarament favorit el Manchester. Avui vespre ho sabrem.
Dinou anys després que el famós gol de falta de Koeman fes guanyar la 1a copa d'Europa al Barça que jugava amb el Sampdoria, ens trobem al mateix escenari. El partit promet i de debò. Haurem de veure qui serà el nou Koeman!
Visca el Barça i Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada