Avui, 6 de desembre del 2013, Finlàndia fa
noranta-sis anys que es va independitzar, després de segles sota domini
de la corona sueca i més endavant, sota l'imperi rus. Va ser sobretot
aquest darrer que mai no va sapiguer entendre, acceptar
i RESPECTAR la particularitat de la nació finlandesa amb tot allò que
al voltant d'una nació es desprèn (cultura, identitat, costumaris,...)
Arran de segles de menyspreu i anorreament, el poble finlandès va
unir-se per fer un crit a favor de sí mateix i constituir-se valentament
com a Estat sobirà.
Avui, noranta-sis anys després, i havent patit una guerra civil l'any després de la seva independència, així com de diversos conflictes durant la 2a guerra mundial, la nació finlandesa segueix endavant, aposant fortament pel seu futur, potenciant l'educació, el benestar i el desenvolupament total del seu jovent, per garantir el creixement i la recerca en tots els àmbits que puguin encarar el seu país cap endavant i la prosperitat.
Em sento molt finlandès avui, per sentir-me clarament solidaritzat amb la causa, atès que provinc d'un país del qual se'n varen privar les llibertats i sobirania fa 299 anys i que, si bé està a punt de fer el pas per tornar a emancipar-se novament d'aquí ben poc, encara està sotmès al menyspreu i l'anorreament per part del ferotge, agressiu, àcid i rugós imperi espanyol.
Amb la banda de metalls del conservatori, hem tocat a la festa en commemoració de la diada de la independència de Finlàndia, on, entre d'altres peces, no hi ha mancat el coral que apareix dins la composició "Finlandia" de J. Sibelius, així com de "Maamme", és a dir, l'himne nacional, anomenat "La nostra terra".
Gaudint aquest dia festiu a Finlàndia, estem escoltant la 4a simfonia de Sibelius, que per mi és del millor que aquest gran compositor va arribar a crear. Us l'he enllaçada al final d'aquest escrit. La simfonia té 4 moviments. Aquesta versió és dirigida pel director Esa-Pekka Salonen i interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia.
Salutacions cordials a tothom! Visca Finlàndia i Visca Catalunya lliures!
Avui, noranta-sis anys després, i havent patit una guerra civil l'any després de la seva independència, així com de diversos conflictes durant la 2a guerra mundial, la nació finlandesa segueix endavant, aposant fortament pel seu futur, potenciant l'educació, el benestar i el desenvolupament total del seu jovent, per garantir el creixement i la recerca en tots els àmbits que puguin encarar el seu país cap endavant i la prosperitat.
Em sento molt finlandès avui, per sentir-me clarament solidaritzat amb la causa, atès que provinc d'un país del qual se'n varen privar les llibertats i sobirania fa 299 anys i que, si bé està a punt de fer el pas per tornar a emancipar-se novament d'aquí ben poc, encara està sotmès al menyspreu i l'anorreament per part del ferotge, agressiu, àcid i rugós imperi espanyol.
Amb la banda de metalls del conservatori, hem tocat a la festa en commemoració de la diada de la independència de Finlàndia, on, entre d'altres peces, no hi ha mancat el coral que apareix dins la composició "Finlandia" de J. Sibelius, així com de "Maamme", és a dir, l'himne nacional, anomenat "La nostra terra".
Gaudint aquest dia festiu a Finlàndia, estem escoltant la 4a simfonia de Sibelius, que per mi és del millor que aquest gran compositor va arribar a crear. Us l'he enllaçada al final d'aquest escrit. La simfonia té 4 moviments. Aquesta versió és dirigida pel director Esa-Pekka Salonen i interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia.
Salutacions cordials a tothom! Visca Finlàndia i Visca Catalunya lliures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada