dijous, 21 d’abril del 2011

Llindar del dolor i trofeu esclafat

Ahir es va disputar a l'estadi de Mestalla, a la ciutat de València, la final de la Copa del Rei -espanyol- de futbol. Deixant de banda la més o menys importància que cadascú pugui donar a aquest trofeu, per al Barça i per a en Guardiola, ahir era una bona oportunitat per a obtenir un títol. 

No hi va haver sort. I ho dic així perquè l'actuació del Barça a la 2a part va ser molt intensa i amb un control molt gran del partit (la possessió de pilota voltava el 80%). Les ocasions de gol que féu el Reial Madrid varen ser mínimes. Al Barça li varen anul·lar un gol per fora de joc.
Així és que la situació va força la pròrroga. Trenta minuts més de calvari jugant en contra de dos equips que ja feia estona que es mostraven clarament afeixugats. 

Una jugada ben planificada però molt murri de l'equip blanc va permetre que el sempre ben engominat Cristiano Ronaldo marqués el gol que els duria al triomf, quan mancava encara més de mitja part de la pròrroga. 

Futbolísticament va passar el que va passar i no hi aprofundiré pas més: tampoc en sé gaire.

Això sí: vull destacar dos aspectes de la nit:

- Sembla ser que l'Estat espanyol ha paït molt malament la xiulada que fa dos anys, seguidors del Barça i de l'Atlètic de Bilbao varen fer quan va sonar l'himne espanyol. Així és que l'organització va optar per <silenciar> les xiulades apujant el volum fins arribar al llindar del dolor, fet que ha estat durament criticat per molts de mitjans. L'Estat espanyol segueix amb la seva dinàmica habitual d'intentar eliminar tot allò que no li agrada.

- L'altre aspecte, -força més còmic-, és el grandíssim ridícul que va fer el jugador del Madrid -perpètuament espanyolista, per cert, tal com va demostrar en unes declaracions fa uns mesos al costat d'en Piqué-, en Sergio Ramos, que, mentre sacsejava la copa amunt i avall de dalt l'autobús estant, li va caure al terra i en seguit va ser esclafada pel pes de l'autobús. No cal comentar els centenars de milers de milions de rialles i comentaris que aquest esdeveniment ha suscitat. 

En fi: una nit amb un xic de tot!

Salut!