Salut mainada!Mentre l'ex-huracà Earl llangueix passant per les costes fredes de Nova Escòcia i Terranova, al Canadà, diversos nuclis d'inestabilitat s'estan covent en diferents punts de l'oceà Atlàntic per esdevenir, potser, noves depressions tropicals que, alhora, poden desembocar en tempestes tropicals i, en alguns casos, en huracans.
I és que l'agost, el setembre i l'octubre són els mesos forts en la creació d'aquestes pertorbacions de diàmetre més aviat reduït, però d'una activitat sorprenent: els huracans.
Tenim cabassos de precedents històrics en el seu poder destructiu, sobretot quan s'atansen a qualsevol punt continental i topen amb zones poblades. Tanmateix, el fet d'entrar en contacte amb la terra ferma és una factor que debilita enormement el poder d'aquestes borrasques. Les aigües marítimes fredes tampoc són un aliat gaire gran. I és que és justament on hi ha les aigües més càlides (a prop de l'Equador i dels tròpics), on es formen aquestes súper-cèl·lules. En alguns casos la temperatura de l'aigua supera els 30ºC.
Una zona clàssica en la formació d'huracans és la costa africana a l'alçada de l'arxipèlag de Cap Verd. D'allà es desplacen, -i es reforcen-, tot travessant l'Atlàntic, i arriben amb tot el seu apogeu a les Antilles i ja més amunt al sud o sud-est dels Estats Units.
És clar que hi ha més indrets al món on s'hi esdevenen fenòmens semblants i que, segons el lloc reben el nom de tifons o bé, simplement, ciclons.
Us convido a estar informats de l'actualitat màxima en el seguiment d'aquests esdeveniments a aquest espai web que us escric a continuació. Si més no, podreu estar al cas del que passa a Amèrica. Espero que en gaudiu i que, si s'escau, us sigui d'utilitat!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada