Valoració del 10-A i fites properes

En un cap de setmana en què el nostre equip català del nord, l'USAP, va guanyar el Toló en la final que varen disputar a Montjuïc dissabte, i tot esperant el partit de tornada de la Champions de demà en què el Barça -amb un avantatge còmode- s'enfrontarà al Xàctar ucraïnès, vull fer ressò de la cloenda de la magnífica diada en què la ciutat de Barcelona -i una vintena llarga més de municipis- varen celebrar la seva Consulta sobre la Independència. 

La capitalitat de Barcelona ha estat clau per determinar l'èxit i la serietat -i per tant, la legitimitat-, d'aquesta celebració que, alhora, clou l'onada de Consultes que Arenys de Munt va encetar el setembre del 2009.

El resultat? Una participació del 21,37% a la ciutat de Barcelona, el que suposa un total de 257.645 vots registrats a la capital del país. Sumant tots els vots des que es varen encetar les consultes, es superen els 880.000 vots. Sens dubte, un èxit de participació tenint en compte que tot ha funcionat sempre per voluntariats i sense ni un ral públic. 

Em moro de ganes de veure i sentir com escumegen pels queixals tots els mitjans de comunicació espanyolistes que, tanmateix, seguiran fent veure que no passa res. 

La Consulta de Barcelona ha estat marcada, a més, per la participació d'un gran nombre d'alts càrrecs polítics del nostre país: Artur Mas, Francesc Homs, Antoni Castells, Felip Puig, etc. 

Fins i tot el líder d'UDC i conegut polític pro-estat espanyol, Josep-Antoni Duran i Lleida, anunciava que, tot i haver participat en la consulta, havia votat que no. En qualsevol cas, el més important és que hi havia participat. Ja sabem, però, de quin peu calça en Duran...

A més, Duran va humiliar públicament Joana Ortega, -vice-presidenta del Govern-, dient que també havia votat que no, quan ella ho havia fet sota la màxima discreció.  

I finalment, cal esmentar que dimecres es debatrà la Llei de declaració d'Independència al Parlament de Catalunya. Serà el moment en què, -per fi- veurem el llautó a CiU i sabrem d'un cop si són prou valents i prou patriotes -tal com diuen que són- i per tant, si deixaran vot lliure als seus diputats perquè decideixin a títol personal, o si recolliran el seu vot amb una veu unànime, fet que implicaria una altra decepció que no crec que els hi convingui gaire. 

La independència és més a prop que mai. Concedim-nos-la ja!