Sociovergència?

Sociovergència. Sí.

Sí, és així. Sembla ser que avui la possibilitat que s'atansi el fantasma torna a renéixer amb més força que mai. Això sí: en cas de no haver-hi cap altra solució i amb un irrenunciable José Montilla un altre cop de president. Així és com em torna a sorprendre Convergència i Unió amb el seu continu joc d'ambigüitats, de boires espesses i putes i ramonetes.

Si bé fa uns dies em varen deixar ben clar que la federació, malgrat un cert ball d'opinions, no es considera obertament independentista (allò que en Pujol deia d' "ara no toca"), tot seguint amb la seva fal·lera incansable de voler escaure bé a tothom i, de fet, no escaure bé mai a ningú; ara em deixen del tot astorat considerant l'opció de formar un govern de coalició amb el PSOE català (allò que hom encara té la ironia d'anomenar PSC).

El sarcasme de CiU s'accentua quan constato que el punt màxim d'aspiració sobiranista que pretén dur a terme el seu equip de vint-i-un botó és el d'obtenir un concert econòmic a l'estil del País Basc, obviant potser que és il·lús i altament patètic pensar que un Estat que ni tan sols ha permès de tirar endavant una llei orgànica aprovada pel 90% del Parlament català, ara pugui cedir-nos gentilment la potestat d'administrar d'una manera justa i adequada els diners que es generen al nostre propi territori.

¿Que no ho veu CiU que aquest discurs està caducadíssim? ¿Com pot ser que un partit com CiU, independentista quan li ve bé, tingui una visió tan poc ambiciosa del país que té al voltant seu? Quanta hipocresia!

Noies i nois, si l'independentisme no s'uneix, es cohesiona i s'espavila notòriament, correm el risc de passar quatre anys penosos amb els pitjors governants de què puguem disposar.

El poder, un cop més, és vostre i cal que l'exerciu. No us en mantingueu al marge. Sapigueu decidir què és el millor per a vosaltres i el vostre futur.

Salut.